IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE LA FORZA DEL DESTINO A MUNICH (KAUFMANN-HARTEROS-TÉZIER-KOWALJOW-KRASTEVA;FISCH-KUSEJ)


Harteros i Kaufmann a La forza del destino de Verdi, produció de Martin Kusej per a la Bayerische Staatsoper

Harteros i Kaufmann a La forza del destino de Verdi, producció de Martin Kusej per a la Bayerische Staatsoper

El vídeo no millora gaire els aspectes vocals ja tractats a l’apunt de la setmana passada, en qualsevol cas Kaufmann està en més bona forma i no mostra deficiències greus, altre cosa és que el seu Alvaro agradi més o menys. En a mi no em fa oblidar els meus particulars referents, encara que tal i com està el panorama actual de tenors verdians, no sigui gaire arriscat dir que ell deu ser el millor dels possibles, cosa que farà contents a tots els seus incondicionals incombustibles, però que pot arribar  a preocupar força als verdians empedreïts.

Pel que fa a la resta, estem al mateix lloc on érem. Harteros malaguanyada, dia a dia abocada a un empobriment vocal que podria ser evitable si no fos per la tossuderia en esdevenir soprano verdiana, encara que sigui  exclusivament a Baviera i rodalies. Tézier esforçat per mantenir la dignitat vocal i Kowaljow ingressat a la nòmina dels presumptes baixos amb dret a cantar Verdi. Krasteva prou feina té amb resistir la dignitat física com per preocupar-se de fer amb prou encert les notes adequades i a Girolami  li costa força fer-se creïble enmig l’absurditat en la que Kusej l’envolta. Vocalment no és el Melitone dels meus somnis, és clar que en els seus somnis no hi ha gaire lloc per aquest personatge.

La Forza del destino (Verdi) Nadia Krasteva (Preziosilla) Bayerische Staatsoper

La Forza del destino (Verdi) Nadia Krasteva (Preziosilla) Bayerische Staatsoper

L’escena no em mereix la més mínima atenció, ja que no he sabut trobar res que doni sentit a un argument poc representable i que les preteses  modernitats ajudin a millorar, si és que això és possible. No cal dir que Kusej ho complica i ho fa més difícil, no als espectadors, nosaltres ja estem acostumats a tot, però sí als cantants que han de cantar en condicions penoses i en definitiva a Verdi, que sota el meu punt de vista en surt perjudicat en excés.

Per si Kusej i els cantants poc adequats no fossin suficient per homenatjar de manera indigne la celebració verdiana, Fisch ho acaba d’arrodonir amb una direcció absolutament penosa, anti-climàtica, erràtica i sense cap interès ni dramàtic ni tan sols estètic.

Aquí teniu el vídeo. Tot vostre!

La Forza del destino, escena final a la Bayerische Staatsoper, producció Martin Kusej

La Forza del destino, escena final a la Bayerische Staatsoper, producció Martin Kusej

Giuseppe Verdi
LA FORZA DEL DESTINO

Leonora: Anja Harteros
Don Alvaro: Jonas Kaufmann
Don Carlo di Vargas: Ludovic Tezier
Preziosilla: Nadia Krasteva
Il Marchese di Calatrava i Padre Guardiano: Vitalij Kowaljow
Fra Melitone: Renato Girolami
Curra: Heike Groetzinger
Un alcade: Christian Rieger
Mastro Trabuco: Francesco Petrozzi
Un chirurgo: Rafal Pawnuk
Chor der Bayerischen Staatsoper
Bayerisches Staatsorchester
Director musical: Asher Fisch
Director d’escena: Martin Kusej
Bayerische Staatsoper 28/12/2013

ENLLAÇ (un únic arxiu AVI)

http://www.mediafire.com/watch/nandnup4ar6ocoe/La_Forza_del_Destino_Munich_2013.avi

Demà acabem l’any 2013, i ho farem amb celebració wagneriana i amb alguna sorpresa, si és possible.

22 comments

    • No és que vagi forçat, que en algun moment si que ho sembla, és que no m’agrada com ho canta, el trobo irregular i poc subtil malgrat els intents sempre sorprenents en apianar i fer mitges veus. No m’ha semblat una interpretació gaire bona, la veritat.

      M'agrada

  1. simone

    Moltes gràcies Joaquim! Ja t’ho contaré. Abans de partir cap a les Alemanyes, els meus millors desitjos pel 2014 i, com no, les gràcies per la teva dedicacio!!! Per a tu i tots el ‘Infernems’ pau, salut prosperitat i quantitats bon humor!

    M'agrada

  2. alex

    Pues yo no estoy de acuerdo esta vez ( y eso que siempre me he manifestado y manifiesto que JK no es un estilista verdiano ) que el alemán esté ” deficiente” como Alvaro.
    Todo lo contrario y por lo escuchado en directo y visto por el online de la Bayerische ( únicamente los dos últimos actos ), Kauffman está pletórico vocalmente en sus dos duos finales, tanto en el…sleale…como en el…solemne in quest´hora…, con incluso más registro grave que Tézier ( quien mostró su buena línea de canto, aún no siendo un barítono verdiano )
    Es quizás el mejor Verdi que le he escuchado en directo, a JK. quien, con un director como Muti o Mehta ( en lugar del plúmbeo y anticlímax del más que vulgar Fisch), mejoraría incluso su prestación vocal. No descartaría y hasta creo triunfaría a muy corto plazo por su timbre oscuro y su poderío, que JK cantara pronto el Otello verdiano ( si lo ha cantado Kunde, perfectamente y sobrado lo puede cantar Kauffman)

    Hoy en dia , Kauffman no tiene rival ( ¿el tuerto en el país de los “ciegos” verdianos ?)

    Del resto, estoy de acuerdo con Joaquim

    M'agrada

    • Si me pinchan no me sale sangre, pero bueno….no sé que decirte, me sorprende tanto que te haya gustado Kaufmann, cuando lo has cuestionado en óperas donde para mi gusto está mucho mejor, que me has dejado sin palabras.
      Que no tenga rival en los Alvaro no me parece suficiente argumento, la verdad.

      M'agrada

  3. Jordi

    Totes les produccions que fan a Munic semblen la mateixa, deuen estar ben tips, ¡pobra gent!
    A mi Kaufmann m’agrada però no de la mateixa manera que quan canta Lohengrin, Siegmund, Don José, Werther o Faust. És curiós com depenent del repertori, la seva particular veu i el so gutural s’adapta millor a unes que a les altres.
    Harteros és una soprado glacial, no em transmet cap emoció, sempre amb aquella cara de règim estalinista i sense cap mena d’expressivitat.
    M’he fet un fart de riure amb Krasteva, riure per no plorar per ser més exacta.
    A Tézier el paper li va gran i el baix, és baix?
    Finalment, l’escena del campament en mans de Bieto seria més creïble i a tota l’òpera segur que li trauria més partit, aquest és un alumne seu que no mereix l’aprovat.
    També vaig veure el Otello des de Gènova per Internet i espero que ens deixis el vídeo, em va agradar bastant més, però Kunde em va decebre una mica. Tothom s’atreveix amb tot

    M'agrada

  4. elisabeth

    Hola Joaquin. Gracias por todo. Lo unico es que tengo problemas con los files. Parece que estan vacillas (solo la primera tiene pelicula). Las descargo en rapidshare directamente. Me puedes decir que es el problema por favor? Muchissmas gracias por tu blog que es muy “enlightening”. E buena despidida de ano. Elisabeth

    M'agrada

  5. Josep Olivé

    Et llegeixo el post i desprès llegeixo el que diu en Santi i en Jordi i la veritat és que no em desperta interés…però a continuació llegeixo el que diu l’Alex i ja m’animo una mica… i tanco els ulls i penso si aquesta òpera resisteix una lectura escènica contemporània..mmm…hi han escenes que sens dubte, però d’altres (les de les intervencions dels frares, per exemple) tinc els meus dubtes. En tot cas estic d’acord amb lo expresat per en Jordi de’n Bieito en el sentit de que estic encuriosit amb lo que seróa la seva versió… En definitiva, que estic en ple procés de maduració en la resposta a la pregunta: la descarrego, no la descarrego, la descarrego, no la descarrego…i aixi. Espero que abans del 2014 m’hagi decidit… :-)))))).

    M'agrada

    • A vegades hi ha un morbo que incita, malgrat els avisos per a navegants, a no fer cas de la llum del far. Amb això no vull dir que si la baixes t’estavellis contra la costa, no crec, no és tan greu, però em sembla tan ridícul el que fa l’òpera de Baviera amb aquests muntatges i aquest cas, que no puc dir que sigui recomanable, dic que a mi no m’agrada i enlloc està escrit que jo tingui raó, en res.
      Ahir vam anar a veure una pel·lícula que recomano fervorosament, La grande belleza. Hi ha un, dels molts moments genials, que una nena emprenyada fa una pretesa obra d’art en una performance molt cool, aquesta escena és l’explicació perfecta del que em sembla aquesta grossa defecació sobre una òpera, no gaire perfecta, de Verdi.A Munich el públic fins i tot braveja, i a la pel·lícula els grans marchants, crítics i galeristes, més la divinitat romana, entren en èxtasi davant la “gilipollada” d’una nena torturada i que s’ho passa “teta” embrutant una tela.
      No podia ser més oportuna la visió de la pel·lícula i del vídeo d’aquesta forza.
      Jo et recomano sobretot que vagis a veure la pel·lícula i si t’entren ganes de riure, després el vídeo.

      M'agrada

  6. Anna M.Codina

    Estic d’acord amb moltes de les crítiques que aquí s’han fet. On s’és vist que el pobre Alvaro hagi de cantar de boca a terra i sota d’una taula part d’una de les àries més importants que té aquesta òpera, que per cert m’ha semblat molt soporífera. L’Anja Harteros em va semblar millor al Trovatore i a Don Carlo. Aquí xiscla els aguts i el to de la seva veu no es agradable. Es gèlida i inexpressiva. No ajuda gens la direcció de Fisch sense caràcter. La lectura escènica contemporània no pertoca per tot el que ja s’ha comentat. La veu de Kaufmann no ha lluït com acostuma, inclús he trobat que li costava fer els aguts i no eren tant nítids com sempre. No estava còmode i semblava fer una fugida cap endavant. A mi en Kaufmann m’agrada més en Wagner. Gràcies Joaquim pels teus comentaris molt i molt encertats i que ens ajuden a entendre tot aquest món.
    Ah!!! i moltíssimes gràcies fer fer-me conèixer la Sra. Deshayes. He anat a You Tube a veure-la i he flipat. FABULOSA. No m’estranya que hi estiguis molt entusiasmat i que diguis que gairebé supera la Joyce DiDonato. Segueix com fins ara, Joaquim, enriquint-nos.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: