IN FERNEM LAND

EL SORPRENENT VÍDEO DE JENŮFA A LA MONNAIE (Morlot-Hermanis)


Avui us porto una producció excepcional per a una òpera excepcional. Segurament no serà del gust de tots els infernemlanaires, tot i que en principi penso que us caurà la baba davant de la bellesa de les imatges, però la proposta no és tan lineal com sembla i com que oscil·la  de manera desconcertant, en la sordidesa d’un segon acte d’impacte, és possible que no acabi d’agradar una cosa o l’altra, o qui sap si cap de les dues o totes dues com en a mi.

L’òpera és Jenůfa, una de les obres mestres de Janáček, el teatre La Monnaie de Brussel·les, un teatre sempre inquiet i potent, un centre de creació inqüestionable que arrisca i tot sovint l’encerta, i l’equip de direcció, l’excel·lent equip de direcció, està encapçalat per el director musical Ludovic Morlot i en l’apartat escènic per la enlluernadora  producció del director letó Alvis Hermanis que ja ens va deixar aclaparats amb aquells Die Soldaten al Festival de Salzburg de 2012 i que amb aquesta proposta per l’òpera de Janáček torna a signar un treball excepcional d’una potència visual inusitada.

Intentaré resumir el cocktail: Folklore moravià, estètica de ballets russos de Diaghilev i Nijinski, el teatre Kabuki i el teatre realista més sòrdid que ens pot recordar la cruesa del muntatge del director suís Christoph Marthaler per a Katia Kabanova estrenada a Salzburg l’any 1998 i que varem veure també al Liceu amb aquell televisor permanentment obert a la casa de Kabanova, la nevera i la misèria moral, i que aquí crec que Hermanis copia en el segon acte a la casa de Jenufa. Un disseny de vestuari que evoca amb fantasia acolorida, els vestits tradicionals i riquíssims del folklore de Moldàvia, un grup tan sorprenent com fascinant  de ballarins situats en el fons de l’escenari i que a la manera de cor grec, desenvolupa la història com el riu de la vida, en mig d’un escenari amb una escenografia inspirada en els actes extrems en els cartells d’Alfons Mucha, paradigma de l’Art Noveau i que prendrà un gir rupturista, inesperat  i realista al segon acte, per tornar al tercer acte, amb aquesta mena de teatre de titelles. És una barreja que s’ha de veure gaudir i patir, i jo crec que no us en penedireu. Encara estic corprès.

Acte 2on de Jenufa:  Jeanne Michèle Charbonnet als Küsterin und Nicky Spence Foto: (c) Forster / La Monnaie

Acte 2on de Jenufa: Jeanne Michèle Charbonnet als Küsterin und Nicky Spence Foto: (c) Forster / La Monnaie

La part musical és un fidel reflex de la part visual, un esclat de colors i sensacions, és expressionisme musical que brolla amb una força inusitada i amb una paleta de cromàtica de veritable impacte. La mestrívola utilització de l’orquestra per part de Janáček, amb la sàvia combinació d’expressionisme i folklore és admirable i té una resposta contundent de l’orquestra de La Monnaie amb el seu director titular al capdavant.

La part vocal no pot anar deslligada del extenuant treball dramàtic dels actors, un treball minuciós que en molts moments està condicionat per la’expressió gestual fins i tot forçada, però d’un treball psicològic dels personatges molt interessant.

La soprano anglesa Sally Matthews és Jenufa, a vegades al límit, però sensible i convincent amb una progressió dramàtica excel·lent. El terrorífic rol de la sagristana el canta la soprano Jeanne-Michèle Charbonnet, potser a l’extrem d’una al·lucinant interpretació de gran impacte torrencial. Els dos tenors no m’han agradat tant, tot i que la seva prestació és sempre vocalment correcta., però sempre m’ha costat acceptar a Charles Workman, tenor d’emissió feridora. Steve és l’anodí Nicky Spence i la resta de la companyia funcionen molt bé.

Realment el que configura l’excepcionalitat, és el conjunt magnífic d’un treball perfectament estudiat i integrat, quelcom que sempre voldríem en l’òpera.

Jenufa, producció escènic de Alvis Hermanis per a La Monnaie de Brussel·les

Jenufa, producció escènic de Alvis Hermanis per a La Monnaie de Brussel·les

Leoš Janáček
JENŮFA

Sally Matthews – Jenůfa
Charles Workman – Laca Klemen
Nicky Spence – Steva Buryja
Jeanne-Michele Charbonnet – Kostelnicka Buryjovka
Carole Wilson – Starenka Buryjovka
Ivan Ludlow – Starek
Alexander Vassiliev – Rychtar
Mireille Capelle – Rychtarka
Hendrickje Van Kerckhove – Karolka
Beata Morawska – Pastuchnyna
Chloe Briot – Jano
Nathalie Van de Voorde – Barena
Marta Beretta – Tetka

Orchestre et chœurs du Théâtre Royal de La Monnaie
Direcció musical: Ludovic Morlot
Diretor del cor: Martino Faggiani

Director d’escena: Alvis Hermanis
Escenografia: Alvis Hermanis
Disseny de vestuari: Anna Watkins
Disseny de llums: Gleb Filshtinsky
Dramatúrgia: Christian Longchamp
Coreografia: Alla Sigalova
Vídeo: Ineta Sipunova

La Monnaie de Brussel·les, 31 de gener de 2014

ENLLAÇOS Vídeo (3, un per acte: acte 1, 3 arxius, actes 2 i 3, arxius cadascun, total 7 arxius)

http://rapidshare.com/share/C85A35A4BE1791DF04C7B8003BE82BAD

http://rapidshare.com/share/214AFE131A412F262466D405B90E6BC2

http://rapidshare.com/share/E90423935FF1210FF139F84F251E4198

Normalment us ofereixo coses que crec que són bones i amb interès, però avui crec que us ofereixo una producció excepcional, un espectacle que vist al teatre deu ser quelcom inoblidable, ja que per televisió subjuga.

Desitjaria que ho gaudíssiu tant com jo.

Demà no sé que us portaré…

12 comments

  1. Jordi Medallo Muñiz

    Jenufa és una òpera que quan, fa anys, la vaig sentir al Liceu em va agradar molt, tant musical com la producció que van fer. Aquesta proposta teva és explèndida. El Teatre de la Monnaie, una vegada més s’apunta un bon tanto.

    M'agrada

    • La proposta no té res a veure amb les dues vistes al Liceu, la que va dirigir Mario Gas i la darrera amb la Stemme (debut) i Marton, sense oblidar el segon repartiment extraordinari amb les sensacionals Amanda Roocroft i Anja Silja.
      Vocalment aquesta de Brussel·les no està a l’alçada d’aquelles del Liceu, però en aquesta és tot plegat el que és superb

      M'agrada

  2. Carlos R.

    No os lo perdáis será una de las producciones del año.
    Hermanis lejos del hermetismo de Herheim, a quien a veces me recuerda, es mucho más concreto e igualmente brillante.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: