UN BALLO IN MASCHERA SEGONS LA FURA: (Secco-Siri-Petean-Lemieux-Kim;Ollé-Rizzi) vídeo

Avui us porto la darrera producció de La Monnaie de Brussel·les: Un ballo in maschera de Giuseppe Verdi, segons la producció deguda a La Fura dels Baus, en aquesta ocasió sortosament signada per Àlex Ollé, el que com a mínim garanteix un treball més dramàtic que no visual, tot i que la potència de les imatges, una de les marques identitàries de la companyia catalana, persisteix com un dels trets d’aquesta coproducció entre els  teatres de Oslo, Sidney i Buenos Aires.

Malgrat el que us pugui semblar per les fotografies que encapçalen l’apunt és un Ballo “ben tradicional” i en aquest sentit podria ser que molts quedin decebuts per aquesta “convencional” posada en escena, que fonamenta més l’acció en els aspectes polítics d’una societat futurista i opressora, un món proper al descrit per Orwell, adotzenat, alienat i oprés per uns poders que sobrepassen fins i tot l’autoritat del líder, aquí de manera poc comprensible sota la personalitat del Rei Gustau III de Suècia, que era la pretensió inicial de Verdi. Continua llegint

EL SORPRENENT VÍDEO DE JENŮFA A LA MONNAIE (Morlot-Hermanis)

Avui us porto una producció excepcional per a una òpera excepcional. Segurament no serà del gust de tots els infernemlanaires, tot i que en principi penso que us caurà la baba davant de la bellesa de les imatges, però la proposta no és tan lineal com sembla i com que oscil·la  de manera desconcertant, en la sordidesa d’un segon acte d’impacte, és possible que no acabi d’agradar una cosa o l’altra, o qui sap si cap de les dues o totes dues com en a mi.

L’òpera és Jenůfa, una de les obres mestres de Janáček, el teatre La Monnaie de Brussel·les, un teatre sempre inquiet i potent, un centre de creació inqüestionable que arrisca i tot sovint l’encerta, i l’equip de direcció, l’excel·lent equip de direcció, està encapçalat per el director musical Ludovic Morlot i en l’apartat escènic per la enlluernadora  producció del director letó Alvis Hermanis que ja ens va deixar aclaparats amb aquells Die Soldaten al Festival de Salzburg de 2012 i que amb aquesta proposta per l’òpera de Janáček torna a signar un treball excepcional d’una potència visual inusitada. Continua llegint