IN FERNEM LAND

GALA MONTEVERDI A PARIS (Haïm:Ruiten,Watson,Kožená,Bertin,Villazón,Lehtipuu,González-Toro,Di Pierro)


Gala Monteverdi

Avui us ofereixo la Gala Monteverdi que va tenir lloc el dimarts passat al  Théâtre des Champs-Elysées de París amb Le Concert d’Astrée i Emmanuelle Haïm dirigint a un grup de cantants especialistes monteverdians i Rolando Villazón que com sabeu ha fet una re-ubicació de repertori, deixant projectes que el sobrepassaven i abraçant nous repertoris que s’adapten millor a les característiques vocals actuals.

Al costat de Mozart i Handel, el tornem a trobar cantant Monteverdi en un programa estrenat al Festival de Baden-Baden i que aquesta setmana s’ha repetit a París.

Ja sabeu que Monteverdi és un compositor que sobrepassa els meus límits, però crec que el contingut d’aquest concert, amb Villazón que atrau  a tants com repel a tants d’altres, havia de tenir el seu lloc a IFL, que com podeu comprovar intento que abraci el màxim espectre musical possible, amb l’intent que tots us hi sentiu ben còmodes, per sobre de les meves predileccions que sempre hi són presents.

Per tant, sense fer gaires valoracions, que ja fareu vosaltres si us sembla convenient, us deixo amb el concert i alguns tasts per escoltar.

En primer lloc escoltarem a la mezzosoprano Magdalena Kožená cantant el famós lament d’Octavia “Disprezzata Regina” de L’incoronazione di Popea, potser el que m’ha agradat més de tot el concert.

I ara escoltem a Rolando Villazón cantant “Si dolce e il tormento”.

No me’n puc estar. Si us dic que en a mi em grinyola l’estil que Villazón utilitza en comparació  amb la resta de cantants, tinc possibilitats de ser lapidat? No dic que no comuniqui, dic que cantat d’aquesta manera, no trobo gaire diferència entre Monteverdi i Agustín Lara.

De la segona part escoltem el “Pur ti miro” de L’Incoronazione di Poppea cantat per Magdalena Kožená i Rolando Villazón.

Jo crec que no van estar gaire encertats…

I ara us deixo l’engrescadora “Damigella tutta bella”, que clou el concert amb tots els solistes i …ja ho escoltareu

CLAUDIO MONTEVERDI:
Madrigali guerrieri e amorosi

  • Libro VIII:Altri canti di Marte et di sua schiera

L’Incoronazione di Poppea:

  • Sinfonia
  • Disprezzata Regina

Madrigali guerrieri e amorosi:Libro VII:

  • Interrotte speranze

Quarto scherzo delle ariose vaghezze:

  • Si dolce e il tormento

Madrigali guerrieri e amorosi:Libro VII:

  • Chiome d’oro
  • Tempro la cetra

Madrigali guerrieri e amorosi:Libro VIII:

  • Lamento della Ninfa

Madrigali guerrieri e amorosi:Libro VIII:

  • Gira il nemico

Scherzi musicali:

  • Ecco di dolci raggi il sol armato
  • Eri già tutta mia
  • Zefiro torna

Madrigali guerrieri e amorosi:Libro VIII:

  • O come sei gentile

Orfeo, act II

  • excerpts

L’Incoronazione di Poppea:

  • Pur ti miro

Madrigali guerrieri e amorosi:Libro VIII:

  • Hor che’l ciel a la terra e’l ventio tace

Scherzi musicali:

  • Damigella tutta bella

Lenneke Ruiten, Katherine Watson sopranos
Magdalena Kožená mezzo-soprano
Pascal Bertin contre-ténor
Emiliano Gonzalez-Toro, Topi Lehtipuu, Rolando Villazón tenors
Nahuel Di Pierro baix
Le Concert d’Astrée
Direcció: Emmanuelle Haïm

Théâtre des Champs-Elysées, Paris 11 de febrer de 2014

ENLLAÇ mp3 (2 arxius)

http://rapidshare.com/share/D0C69C1929F2E34A70A97DFB7637D862

Sou molts els que gaudiu moltíssim amb la musica de Monteverdi i també en sou mots els que gaudiu amb Villazón, a l’espera del concert que oferirà Gardiner a Barcelona, el proper mes de març, crec que aquest aperitiu us pot agradar.

Jo em reservo per intentar endinsar-me una mica més amb Monteverdi el mes de març vinent, m’heu entès? És que no m’ha agradat aquesta Gala i no només per Villazón, que en aquest repertori no m’agrada gens ni mica, tampoc la resta m’ha fet gaire feliç.

 

30 comments

  1. Només amb la teva entrada “un grup de cantants especialistes monteverdians i Rolando Villazón” ja m’ho puc imaginar. Ara no em funcionen els enllaços però més tard intentaré escoltar-los.

    M'agrada

  2. Fernando S.T.

    Es todo un signo de nuestro tiempo, la prueba evidente del todo vale y sobretodo que se confirma una vez más que la pela es la pela.
    Como estoy seguro que fue todo un éxito, pues con pan se lo coman.
    La señora Haïm alguna responsabilidad tendrá en todo ello, digo yo, no se lo vamos a cargar todo a Villazón, que de manera comprensible intenta sacar adelante una carrera profesional, como otros muchos y muchas.

    M'agrada

    • D’acord amb la responsabilitat de Haïm, ella potser ha intentat redreçar a Villazón però no hi ha qui pugui, tant és que canti Verdi, Donizetti, Massenet, Handel, Mozart o Monteverdi, ho villazoneja tot.

      M'agrada

  3. simone

    sort que hi ha versions del “Pur ti miro” amb les que es pot gaudir de la musica de Monteverdi 😉 no obstante – gràcies pel teu esforç per abarcar, a pesar de les grinyolades 😛

    M'agrada

  4. Jordi R

    Hi ha coses que no s’acaben d’entendre en el mon de la musica, i jo soc dels que pensa que no tot s’hi val. Desprès d’haver sentit en Villazón cantant aries de Handel sota la direcció, ni més ni menys, que de Paul McCreesh (un dels deus de les interpretacions historicistes), vaig pensar que allò no va ser més que una entremaliadura d’artistes amics. Però no. Ara comprovo que l’entusiasta mexicà insisteix en destrossar les màgiques subtileses del cant barroc, i veig estupefacte que ho fa de la mà d’Emmanuelle Haïm que, no només es atractiva, també es una gran “interpretadora” del repertori monteverdià (quin magnífic disc es “Teatro d’Amore”, amb el a vegades aquí denigrat Jaroussky i la Nuria Rial). ¿Qui pot tolerar una bestiesa com la que fa Villazón amb “Si dolce e il tormento”? Soc una mica dur però, ho sento, no en trobo justificació (realment sembla que estigui cantant la Verbena de la Paloma) ¿I la meva estimada Magdalena fent duo amb el Villazón? Buff, massa pel meu (escàs) equilibri espiritual.

    M'agrada

      • Jordi R

        Tens raó. Potser el verb “denigrar” es excessiu. Ho retiro. Volia dir que a vegades, artistes especialment brillants que no tenen un bon dia son criticats, al meu parer, en excés, com va passar amb la darrera actuació de Jaroussky al Liceu.

        M'agrada

      • Això del excés per atots els que l’admireu tant és comprensible, però si llegeixes l’apunt de manera distanciada, ja veuràs com no es tant.
        El cas és que Jaroussky és un cantant magnífic per aquest repertori barroc i Villazón no.

        M'agrada

  5. SANTI

    És força llastimós l’estil de Villazón però obté un gran èxit.
    M’he escoltat tot el concert i les sopranos tampoc m’han agradat gaire. però l’èxit és espectacular.
    Estem equivocats, què hi farem!

    M'agrada

    • No crec que estiguem equivocats, però Villazón va irrompre amb força inusitada, es van posar moltes expectatives, energies i entusiasmes en la seva carrera i té una empatia i carisma que molt pocs posseeixen, i això fa que encara perduri malgrat la deriva artística i vocal en que es troba.

      M'agrada

  6. Kàtia

    Personalment m’agrada Villazón peró aquí,no,gens ni mica..Com ja sabeu no hi entenc peró Monteverdi no vol aquest tenor,m’hi jugo el coll.Es que de veritat m’està molestant escoltar-lo…

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: