La tria de la versió de Auf Flügeln des Gesanges ha estat més participada i disputada del que jo em pensava, per tant us haig d’agrair una vegada més la participació en aquesta aposta per glorificar el lied del que de manera bastant incomprensible, els amants de l’òpera acostumen a donar-li l’esquena.
Comprenc que aquesta preciositat de Mendelssohn ha motivat un interès i una complicitat especial que expliquen els 124 vots obtinguts i que s’han repartit de la següent manera:
Com veieu tothom han obtingut vots i 6 dels vuit per sobre del 10% i el primer lloc ha estat un sorprenent frec a frec entre l’opció número 2, crec que mai ha deixat d’estar a la primera posició, i la número 1.
Malgrat que molts de vosaltres teniu una especial habilitat per reconèixer les veus, aquesta vegada he intentat no triar a totes les veus tan identificables, sense deixar de ser cantants de reconegut prestigi. La versió per a mi quasi referencial del tot, deguda a Victoria de los Ángeles la vaig desestimar per estar acompanyada en un preciós arranjament orquestral que semblava que donava prioritat a l’elecció, i per això em vaig estimar més que totes les versions fossin acompanyades a piano.
I les versions són:
Auf Flügeln des Gesanges 2 ELISABETH GRÜMMER
Auf Flügeln des Gesanges 1 SUSANNA PHILLIPS
Auf Flügeln des Gesanges 3 JANET BAKER
Auf Flügeln des Gesanges 7 HERMANN PREY
Auf Flügeln des Gesanges 8 THOMAS QUASTHOFF
Auf Flügeln des Gesanges 6 JOSEF PROTSCHKA
Auf Flügeln des Gesanges 4 LOTTE LEHMAN
Auf Flügeln des Gesanges 5 HEINRICH SCHLUSNUS
Potser algú s’ha dut una sorpresa?
En el cas de la guanyadora, Elisabeth Grümmer, de nom real Elisabeth Schilz Grümmer (31 de març de 1911 – 6 de novembre de 1986) es tracta d’una de les grans veus que ens va deixar Alemanya en el segle XX. Una soprano distingida per l’elegància i la musicalitat que va ser llençada, com tats d’altres, per Herber von Karajan que la va fer debutar en el món operístic l’any 1940 a Aachen cantant la primera noia flor de Parsifal.
La seva veu de soprano lírica la van fer ser una ideal Elsa, Eva, Donna Anna, Agathe, Pamina o Gretel, així com la solista idònia per fer front a la art solista del Rèquiem Alemany, les cantates i Passions de Bach. De tots aquest rols i parts hi ha constància tant discogràfica com també videogràfica
Tant la veu com de dicció claríssima la van fer especialment dotada per el lied on va assolir cotes de sensibilitat i bellesa antològiques, per tant és justa mereixedora d’aquest primer lloc.
Segurament molts us preguntareu qui és Susanna Phillips, doncs bé, a part de ser una enlluernadora Pamina en la darrera edició de Die Zauberflöte al Liceu, precisament la veurem avui tots aquells que ens apropem als cinemes (també la retransmeten per ràdio) fent la Musetta a La Bohème i el dia 26 d’abril la Fiordiligi, ambdues al MET de Nova York. És una jove cantant nord-americana guanyadora de l’Operalia de l’any 2005 (Madrid) i que va debutar al MET l’any 2008 precisament amb la Musetta de La Bohème, tornant després com a Pamina (2009 i 2010), Donna Anna l’any 2012 i Fiordiligi (2013 i 2014). No cal dir que és una cantant a seguir.
De la resta potser caldrà dir alguna cosa de:
El baríton alemany Heinrich Schlusnus (6 d’agost de 1888 – 18 de juny de 1952) i que potser no mereixia estar en el darrer lloc. Va ser un baríton líric especialment reconegut com a cantant verdià a l’Alemanya d’entre guerres. El seu debut es va produir l’any 1915 a Hamburg cantant l’Herald de Lohengrin. Va ser especialment reconegut com a Wolfgang a Tannhäuser, Giorgio Germont a La Traviata i Rigoletto. Va col·laborar amb el règim nazi però al final de la Segona Guerra Mundial va ser degudament “desnazificat”, el que li va permetre reiniciar la carrera a Frankfurt.
I el tenor alemany Josef Protschka, nascut a Praga el 5 de febrer de 1944. Ara ja retirat de l’activitat operística, exerceix la docència. El darrer Karajan, a la recerca d’un tenor alemany que pogués assumir el repertori wagnerià en els complicats darrers anys 70 i els 80 del segle passat, va arribar a dir que ell seria el gran heldentenor, que no va ser. Va cantar als principals teatres del món i a les millors sales de concert, dirigit per els més grans directors. Al Liceu ens va cantar el rol de Elemer, al costat de Popp i Seiffert en la darrera edició liceista de l’Arabella (1988/1989).
Us espero a finals de mes en l’edició de la tria d’abril. Moltes gràcies per la vostra imprescindible participació i bon cap de setmana.
IN FERNEM LAND 
Thank you, but i wonder, why females are in front.
The poem words are told by a man towards his love.
Regards, Werner
M'agradaM'agrada
It shows what a gentleman is Joaquim. You know, ottischwenk, “women and children first” 🙂
M'agradaM'agrada
Feelings do not have sex
M'agradaM'agrada
No havia identificat cap cantant. Jo vaig triar 1-2-6. Sort que podíem triar-ne 3, sinó no sabria pas si hagués triat la 1 o la 2, que mereixen haver quedat clarament al capdamunt. De tota manera, jo trobo que el fet que poguem veure com va la votació treu emoció a la tria i pot condicionar-la, i els comentaris dient qui ha votat cadascú en certa manera també. Jo vaig votar dels primers i sense mirar resultats ni llegir comentaris, perquè temia que si tenia dubtes l’inconscient em jugués una mala pasada.
Una tria de luxe sens dubte.
Bon cap de setmana.
M'agradaM'agrada
La propera tria serà a cegues
Gràcies per partcipar-hi
M'agradaM'agrada
🙂
M'agradaM'agrada
Hola, som nova per aquí. Enhorabona pel blog, la kalamar ja me n,havia parlat, i realment la feina que fas és impressionant. Pel que fa a aquesta entrada, i com que ja ha acabat el termini per a votar, pots penjar l,enllaç de la versió Victòria de los Angeles que menciones??
M'agradaM'agrada
Gràcies Mies, et don la benvinguda i espero veure’t sovint per aquí.
Aquí tens la versió de Victoria de los Ángeles
M'agradaM'agrada
gràcies, això és delicadesa en estat pur!!
M'agradaM'agrada
De res, és un plaer.
M'agradaM'agrada
això no es pot superar , encara que s’escribis per un home…..
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim…
M'agradaM'agrada
De res
M'agradaM'agrada
Bé, no seria tan taxatiu però certament és una versió magnífica, esplèndida, per això és referencial (crec jo)
M'agradaM'agrada
Y si no, lo cuelgo yo…¡Feliz, mi maravillosa Elisabeth Grümmer! ¡Era bellísima! Como mi Vicky, no…¡Pero merece ser la primera!
M'agradaM'agrada
A veces lo que queremos se cumple.
Petons
M'agradaM'agrada
Jo com Raul vaig votar 1-2-6 .Em va costar molt decidir-me entre el 6 i 7.Vaig votar dels primers i tampoc m´agrada mirar resultats.No vaig coneixer les veus ,tot i que sempre m´agradat molt Hermann Prey.Bon fi de semana.
M'agradaM'agrada
La propera vegada no sabreu els resultats fins al final.
Gràcies per participar
M'agradaM'agrada
Me parece muy bien el resultado, pero en esta canción prefiero a Hermann Prey por delante de Janet Baker.
Y, por supuesto, para mí la mejor interpretación que yo haya escuchado de “Auf flügeln des Gesanges” es la de Victoria de los Angeles, corresponda o no a ser cantada por una voz masculina, de acuerdo con el texto. Tantas canciones son cantadas por mujeres cuando el texto indica que lo sea por hombres y viceversa!
M'agradaM'agrada
Hmmm, but it is composed for a man.
What would you think about Habanera sung by a tenor?
Regards, Werner
M'agradaM'agrada
But the habanera plays a female character in an opera.
Is not it radically different?
M'agradaM'agrada
No – I think, there is no difference.
The words in “Auf den Flügeln des Gesanges” are written for a man saying them to a loved girl/woman – not contrary
I know, that such things often happen with “Lieder”, but i cannot agree with it – the composer knew, what poems they took and the meaning of these poems.
Last September i was in Schubertiade/Schwarzenberg and heard Winterreise sung by Christine Schäfer (i was invited).
It was crazy hearing a soprano singing
“Das Mädchen sprach von Liebe, Die Mutter gar von Eh’, “(1) – The girl spoke about love, the mother about marriage
“Ich träumte von Lieb um Liebe, von einer schönen Maid” (11) – love to a beautiful girl
A “Lied” is not only music – it is text (poem) and music
Regards, Werner
M'agradaM'agrada
With today’s eyes and ears any song can be sung from a woman to woman or man and from a man to man or woman. Why can’t we accept today that the same Lied text can be sung for men or women, no matter what it means. We are in 2014 and all about sex has changed for keeps.
I understand perfectly well your point of view and do not pretend to argue about it but even in pop music -vintage or now- male songs were/are sung for women and vice versa. I could name several Cole Porter songs -and from other composers as well- bound to be sung by a man and became standards by women and the opposite too. Why not Lieder as well?
M'agradaM'agrada
The sexual gender should not be discriminatory to talk about love.
Carmen will always be a woman, the loved one can be a man or a woman.
M'agradaM'agrada
La que no compita (Victoria) me gusta mucho más; lo lamento por Prey, que me gusta mucho…Pero la lectura de las señoras, más expresiva y matizada a mi gusto, superó a los señores. Lo que no significa que lo hicieran mal, en absoluto.
Difícil y hermoso el mundo del “lied”.
M'agradaM'agrada
Totalmente de acuerdo Fede en lo de Victòria de los A., la mejor…y tambien como ya dije, esta pieza en especial la contemplo mejor en voz femenina, pero estoy contenta en haber acertado junto con la mayoria en el primer y segundo puesto, no conocía sus voces pero me parecieron las mejores, en el tercer puesto Josef Protschka, he coincidido con menos participantes pero , a mi me gustó por su sensible interpretacion…..
M'agradaM'agrada
Doncs ja veus que ens diu en Werner, està escrita per ser cantada per una veu masculina, o sigui que tants caps…tants barrets
M'agradaM'agrada
Jo penso que no podem posar en el mateix calaix el lied i l’òpera. Una Habanera cantada per un home seria quelcom ben estrany i les àries de la reina de la nit cantades per un tenor o un bariton resultarien ridícules (suposo que a ningú ha fet la prova). Però en molts altres gèneres, poder escoltar versions masculines i femenines penso que és molt enriquidor, com en aquest cas.
M'agradaM'agrada
El lied, per a mi, no concreta tant com l’òpera, qque és també teatre. Un poema pot estar llegit per un home o una dona i expressar exactament el mateix, no així un text teatral, en principi destinat a personatges concrets, tot i així sabem de homes que han fet de Bernarda Alba, i dones que han fet de Hamlet.
Crec que tampoc hauria de ser, a hores d’ara, res estrany que un home o una dona demostres l’amor a una altra persona del mateix sexe, el seu amor.
M'agradaM'agrada
No he pogut participar però finalment avui he escoltat tots els candidats/tes i m’agradat moltVaig una mica tard però es el primer dia que puc posar-me davant de Max sensa dolor,ja era hora.
M'agradaM'agrada