Peter i Fevrònia, sants ortodoxes cristians, protectors del matrimoni.

Seguint amb aquesta preparació atípica d’una òpera i producció que ja va tenir un preàmbul a l’apunt EL VÍDEO DE LA CIUTAT INVISIBLE DE KITEJ (Tcherniakov-Albrecht;Amsterdam 2012), avui vull prosseguir, encara que de manera diferent com fins ara, insistint en aquesta òpera fascinant que centre el màxim (el meu com a mínim) interès de la temporada.

Rimski Kórsakov feia temps que li donava voltes a la idea de fer una òpera culminant de la seva carrera operística a l’entorn de la llegenda de la ciutat de Kitej submergida en el fons del llac  Svetlyj Jar, per salvar-se de la invasió tàrtar, però no va ser fins trobar la imprescindible col·laboració del llibretista Vladimir Belski, que era un gran coneixedor de la literatura antiga russa, quan es va posar a composar  la música d’una de les òperes més originals i fascinants, no tant sols de la música russa, si no de tota la història de l’òpera.

Belski va utilitzar la llegenda de la ciutat, però també el conte de Pere i Fevrònia, on trobem essències de la mitologia eslava precristiana, elements de la fe ortodoxa amb el cisma dels antics creients (988 d.C.), fent-la confluir amb els fets històrics nacionalistes i les invasions Mongols (1223)  i el xoc etern entre les cultures d’Orient i Occident. Això va facilitar una recerca exhaustiva, per part de Rimski d’elements folklòrics i religiosos en molts dels temes musicals que farceixen una partitura inspirada i exòtica, rica en melodies i orquestrada de manera superba per un Rimski madur, expert i inspirat. Les influències wagnerianes de Parsifal (transformació de Kitej) o Siegfried (primer acte escena del bosc), però també de Debussy, amb un tractament molt proper a l’impressionisme, es barregen amb els trets fonamentals dels cants populars i el himnes religiosos, demostrant en el seu conjunt un amplíssim estudi i coneixement tant de la tradició musical russa com dels aspectes dels cants ortodoxos, no debades Rimski-Korsakov va estar molt vinculat a la capella reial del Tsar.

Tota la riquesa temàtica i musical conflueixen en el personatge eix vertebrador de la història, Fevrònia, i en ella trobem a l’inici, el panteisme d’una personalitat propera a Sant Francesc d’Assis, ja que fa de la natura l’element fonamental d’una església universal on tot festeja l’existència de Déu, però també és fonamental per acceptar la part ortodoxa d’una personalitat rica i complexa que accepta la voluntat divina fins i tot en els moments més crítics i difícils, i encara és l’heroica Fevrònia, representant del fet nacionalista (fonamental en les òperes russes) en ser sempre fidel a la ciutat de Kitej i als seus habitants, amb un coratge i una fermesa que la fan un  model patriòtic invencible i que malgrat la vessant religiosa i fins i tot mística del personatge, va superar totes les censures soviètiques, fent que aquesta òpera no es deixés de representar mai.

Per tant, i malgrat que aquesta és una òpera eminentment coral, no tan sols per el protagonisme obligat i fonamental del cor en les nombroses ocasions que intervé (especialment “Protayarskij polon” quasi un himne nacional), ja que l’òpera està farcida de personatges, tots en un moment o altre protagonistes, però és Fevrònia, la protagonista vocal, amb presència constant en tots els actes, tret del primer quadre del tercer acte. i per tant volia fer-vos-en  especial esment en la preparació d’aquesta òpera.

Tot just acabada la preciosa introducció orquestral del primer acte ja apareix Fevrònia cantant la seva exaltació a la natura coma temple diví “bosc, bosc meu, la meva bella ermita”. És un moment de impacte musical, vocal, per la riquesa melòdica, el mestrívol tractament orquestral i per la intensitat vocal. Fevrònia necessita d’una soprano lírica, capaç d’embolcallar-nos amb el seu panteisme místic i evocador, però també per la decisió i convicció heroica en els moments més incisius de la partitura, per tant no n’hi ha pru amb una soprano purament lírica i més aviat seria ideal una spinto amb una capacitat expressiva i vocal que li permetin cobrir tot l’arc vocal i expressiu d’aquest rol fascinant.

Escoltem en primer lloc la introducció orquestral del primer acte seguit del  arioso de Frevònia en la meravellosa versió orquestral de Valery Gergiev amb l’Orquestra del Teatre Mariinski de Sant Petersburg i la notable soprano Galina Gorchakova, en la gravació comercial de l’any 1994 per el segell Philips.

I ara us proposo escoltar el mateix fragment per la soprano que ho cantarà al Liceu, que de ben segur serà una sorpresa més que agradable si es manté en el mateix estat vocal que a Amsterdam l’any 2012, la jove Svetlana Ignatovich, amb una veu punyent i incisiva, absolutament eslava per el timbre lleugerament timbrat i de tonalitats metàl·liques. L’acompanya l’Orquestra Filharmònica d’Holanda dirigida per Marc Albrecht. La  retransmissió radiofònica es la del dia 1 de març de 2012.

Ara escoltem a la Fevrònia molt més heroica i dramàtica, decidida i sacrificada del fantàstic acte 4at (encer), en la versió de Svetlana Ignatovich i la magnífica companyia de l’òpera d’Amsterdam, en el va suposar l’estrena de la producció que veurem al Liceu i la direcció musical dirigida per Marc Albrecht.

Rimski-Kórsakov:
La Llegenda de la ciutat invisible de Kitej i la donzella Fevrònia

Príncep Iuri Vsévolo : Vladimir Vaneev
Príncep hereu Vsévo : Maxim Aksenov
Fevrònia: Svetlana Ignatovich
Grixka Kuterma : John Daszak
Fiodor Pojarok: Alexey Markov
Patge del príncep Iu : Mayram Sokolova
Nobles: Morschi Franz & Peter Arink
Sonador de gusli : Gennady Bezzubenkov
Domador d’óssos : Hubert Francis
El captaire cantant : Iurii Samoilov
Bediai : Ante Jerkunica
Burundai : Vladimir Ognovenko
Sirin: Jennifer Check
Alkonost: Margarita Nekrasova
 
Chorus of De Nederlandse Opera
Netherlands Philharmonic Orchestra
Director musical: Marc Albrecht

ENLLAÇOS mp3 (òpera complerta)

Actes 1er i 2º

https://mega.co.nz/#!ogZmybrI!tIBGxY-hAnPJWWVnSsGe69nU8QQdx81rXShhfB5J4WI

Acte 3er

https://mega.co.nz/#!g1hQELCB!j0uWeJRUU9FmsOQgWh-VAfNHRAH_2XVGHIZBLgWAea0

Acte 4at

https://mega.co.nz/#!BpB0zJpb!b8KqrpjEp39ibuxovlCmduMhM8DeJSjd9UukklXTmwo

Acte 1er de La llegenda de la ciutat invisible de Kitej, producció de Dmitri Tcherniakov

RESUM ARGUMENTAL (Teresa Lloret, web del Liceu)

Acte I
Sola en una cabana enmig dels boscos de Kerjenets, Fevrònia explica la seva íntima relació amb la natura, que li ha fet de veritable mare, i crida els animals que l’acompanyen i que cuida amb amor. Apareix el príncep Vsévolod que s’ha perdut caçant–, el qual resta extasiat per la bellesa de la noia. Ella també queda impressionada i li ofereix pa, aigua i mel i li cura amb dolcesa el seu braç ferit. El príncep li pregunta per la seva vida solitària enmig del bosc i ella li explica que viu amb el seu germà en plena natura i que, a vegades, tot i ser dur l’hivern, la primavera porta un esclat de verdor i una alegria que la fan somiar.
El príncep desconfia dels somnis i li pregunta si va a l’església a resar.Fevrònia respon amb una extraordinària professió de fe, que integra una visió panteista de la natura i de l’harmonia de l’univers. Considera l’ésser humà portador d’una ànima que té alguna cosa de la bellesa divina, al marge que sigui just o pecador, convicció que tindrà un paper important en el transcurs de l’acció. El príncep, meravellat també per la belles a de Fevrònia, li declara el seu amor, i ella manifesta igualment la fascinació que sent per qui creu un simple caçador del rei. Vsévolod li diu que enviarà els seus emissaris a buscar-la i Fevrònia tem que trobarà a faltar el seu món natural. Arriba l’escuder, Fiódor Poiàrok, i l’assabenta de la personalitat del príncep: fill del príncep Iuri i senyor de la ciutat de Kitej.

Acte II
Al raval de la Petita Kitej, a prop del Volga, la gent s’ha reunit per rebre el seguici nupcial que ha de portar Fevrònia i el príncep Vsévolod a la cort. Però l’alegria dominant s’estronca quan un vell sonador de gusla entona una cantilena en la qual afirma que ha vist cérvols amb banyes d’or a Kitej i la figura de la Mare de Déu amb llàgrimes que profetitzava la destrucció de la ciutat. Una colla de burgesos comenten el disgust davant el desigual casament i apareix, borratxo del tot, un nou i important personatge, Grixka Kuterma, veritable antítesi de Fevrònia, pària ressentit i malvat, que es mostra cada cop més insolent.
Arriba el seguici de Frevònia, que el poble saluda amb cants rituals, i Grixka, que intenta acostar s’hi, és rebutjat per la gent, però Fevrònia mostra ja la seva actitud generosa vers el dissortat personatge. La festa resta estroncada per la notícia de l’arribada dels tàtars, vistos com un càstig diví, invasors que es presenten amb grans crits dirigits pels seus cabdills: Bediai i Burundai. Aquests s’apoderen de Fevrònia i decideixen, davant la negativa de la gent d’indicar on es troba la Gran Kitej, concentrar les seves amenaces en el desgraciat Grixka, que aterrit accepta conduir los a la mítica ciutat.Fevrònia eleva la seva pregària perquè el Senyor faci invisible la ciutat.

Acte III
Al primer quadre, l’acció se situa a la gran plaça de Kitej, davant la catedral, on hi ha el poble i els seus sobirans, els prínceps Iuri i Vsévolod. Conduït per un adolescent arriba Fiódor Poiàrok, al qual els tàtars han arrencat els ulls, que explica la invasió i la pèrdua de la Petita Kitej i la tortura i mort dels habitants que s’han negat a indicar el camí a la Gran Kitej. Tanmateix, comunica que Fevrònia, de qui el príncep demana notícies, és la persona que condueix els tàrtars vers la ciutat, infàmia que li ha fet creure el borratxo i malvat Grixka. El
vell príncep Iuri es lamenta amargament i envia l’adolescent dalt del campanar per donar notícies de la invasió mentre el poble resa a la Mare de Déu. Aviat de la banda del llac arriba un gran núvol blanc, lluminós. Vsévolod reacciona i crida els seus homes per defensar la ciutat i lliurar un combat, sense esperança, amb l’enemic que salvi l’honor i els faci esdevenir màrtirs. Els guerrers es posen en marxa i a la ciutat només resten les dones i el príncep Iuri. El núvol lluminós va cobrint Kitej i fa desaparèixer la ciutat de la vista dels tàtars mentre les campanes de les esglésies comencen a sonar per si soles. Un ampli interludi orquestral que reprodueix la batalla uneix els dos quadres.
Al segon quadre les tropes tàtares arriben guiades per Grixka –i amb Fevrònia com a ostatge– a la vora del llac Svetloiar, davant la Gran Kitej envoltada per la broma que la fa invisible. Els guerrers desconfien de Grixka i els dos cabdills, Bediai i Burundai, l’amenacen de decapitar lo i torturar lo si la ciutat no apareix. El traïdor, angoixat, comença a sentir, a més, el so de les campanes que retrunyen de manera cruel dins el seu cap. Els dos capitostos ens assabenten de la mort del príncep Vsévolod i discuteixen sobre qui posseirà Fevrònia. Burundai mata d’un cop de destral el seu company Bediai, però aviat cau rendit per la fatiga i l’alcohol. Fevrònia lamenta la mort de Vsévolod quan Grixka, lligat a un arbre, la crida i li demana ajuda, alhora que li confessa que va calumniar la davant els russos dient que ella havia mostrat als tàtars el camí de Kitej. Les virtuts cristianes de Fevrònia i la seva gran capacitat de compassió fan que a pesar d’això la jove es prepari per morir en lloc seu i l’allibera dels lligams. Quan Grixka, enfollit pel so de les campanes dins el seu cap, intenta suïcidar-se i s’aboca vers el llac per morir ofegat, observa el reflex de la ciutat sobre les aigües i decideix fugir amb Fevrònia. Els tàtars veuen esfereïts la ciutat emmirallada en la superfície del llac, se senten aterrits i fugen escampats.

Acte IV
El primer quadre trasllada l’acció a un ombrívol indret dels boscos de Kerjenets. Hi veiem Fevrònia, exhausta de fatiga, i Grixka que s’ha tornat boig. S’estableix entre ells un llarg diàleg, en el qual Fevrònia intenta fer li recuperar la raó i portar lo al penediment dels seus pecats. El borratxo té por d’enfrontar se a la mirada de Déu i per trobar la salvació es dirigeix a la Mare Terra en una característica dialèctica russa entre cristianisme i paganisme. Fevrònia intenta aconseguir el seu penediment, però el dissortat pateix un nou atac de follia i fuig amb grans crits. Fevrònia és envaïda per un dolç benestar quan s’il—il·luminen una sèrie de ciris sobre les branques dels arbres, el bosc es transforma i apareixen unes flors grandioses alhora que sent el cant dels ocells, entre els quals Alkonost, l’ocell del paradís que anuncia als justos l’hora de la seva mort. Fevrònia, alegre i serena, agafa unes flors per fer una corona i esprepara per reunir se amb el seu estimat. En aquest ambient místic, sobrenatural, apareix l’espectre transfigurat de Vsévolod que li explica la seva mort al camp de batalla. Els estimats prometen no separar se mai més i el cant de Sirin, un segon ocell del paradís, anuncia que qui sent el seu cant viurà eternament. El príncep ofereix pa a Fevrònia, símbol del sagrament de la comunió, abans de dirigir se vers la ciutat de Kitej transfigurada.

Un segon interludi uneix els dos quadres.

Al segon quadre apareix una visió radiant de la ciutat de Kitej, ara sense boires, lluminosa, presidida per la catedral i el palau, amb els habitants vestits de blanc, que acull Fevrònia i Vsévolod. Els dos ocells del paradís canten la benvinguda a l’eternitat. Se celebra ara el matrimoni dels dos promesos i el poble entona el cant nupcial. Un darrer episodi remarca la generositat de Fevrònia: ella recorda els que ha deixat a la terra i demana a Iuri que permeti al dissortat Grixka d’unir se amb ells a la ciutat de Kitej, i dicta una carta per a aquest, en la qual li explica la naturalesa de Kitej, real però invisible, i li transmet un missatge d’esperança. Els dos nuvis entren a la catedral acompanyats pel cant del poble.

Hi haurà més Kitej…