IN FERNEM LAND

Festival Internacional de Música de Sabadell 2014: THALASSA PRESENTA IBERIA


Ahir vaig assistir a un concert exquisit per a paladars selectes, un concert de grans músics que fan la música amb rigor extrem i una aparent discreció farcida de talent, gust i elegància interpretativa. El grup és diu Thalassa i està liderat per Marina Mir a les guitarres i Carlos Cortés a la percussió i el llaüt, als quals cal afegir l’aportació imprescindible de la  luxosa veu de Celeste Alías, així com de Miquel Àngel Cordero al contrabaix i Marta Carretón com a segona veu (esplèndida en la conjunció amb Celeste Alías) i percussió.

Thalassa és un grup de creació i investigació, que cerca en el folklore i la música tradicional la base d’un repertori amplíssim, també de creació pròpia, que es fonamenta en el estudi  del repertori i l’actualització del llenguatges sense perdre essències, aportant un treball molt curós del so i les harmonies i un perfeccionisme en els petits detalls que atorguen a la seves interpretacions d’un segell de qualitat  i distinció molt meritoris.

Fan un repertori molt assequible però és evident que la seva proposta és molt distingida i això malauradament els pot encasellar en el privilegiat i exclusiu grup dels elitistes, dit sigui sense el més mínim sentit pejoratiu, senzillament vull dir que els plats selectes acostumen a ser tan sols apreciats per tots aquells que tenen el morro fi encara que tinguin la vocació d’estar a l’abast de tothom.

Ahir, dins el marc del Festival Internacional de Música de Sabadell 2014, que organitza Joventuts Musicals, van presentar el seu nou treball que titulen Iberia, tot i que van incloure cançons del seu treball anterior De la Mediterrània (2012). El concert va ser un ampli viatge en l’espai i el temps, no tan sols per la música de la península ibèrica, sinó també arribant fins al repertori hebreu en un dels moments àlgids de la nit, interpretant un encisadora  i embolcallant cançó de bressol titulada “Numi Numi”, que és una autentica joia. El repertori ja he dit que és ampli i lluny de caure en el recurs dels mestissatges, tan de moda, conserven en cadascuna de les obres les essències, ja sigui del repertori antic sefardí, del flamenc, del folklore català o del galaic i portuguès amb un fado veritablement colpidor.

Les creacions pròpies segueixen aquestes essències, ja sigui en les obres de Marina Mir, especialment en dues cançons, una dedicada a les seves dues àvies (una joia) i la dedicada a la seva mare, com les escrites per Carlos Cortés d’essències andaluses i sentiment universal.

En qualsevol cas al rigor interpretatiu i la sensibilitat que denoten tots els acompanyaments instrumentals, tenen un valuós i  grandiós puntal en la veu solista de Celeste Alías que s’ha incorporat al grup darrerament, ja que ha substitut a Gemma Humet que era la veu solista quan van fer el seu primer enregistrament discogràfic. La veu de Alías té força i s’adequa a la diversitat de repertoris i estils  amb una naturalitat prodigiosa. És una veu extensa i corpòria, que expressa molt bé i té ànima, quelcom essencial en un grup tan curós en la recerca dels orígens, la senzillesa i la veritat. Aquesta noia és una autèntica troballa, no és fàcil cantar tan bé i expressar encara millor, i sense ser la protagonista, vull dir que tots són essencials en cadascuna de les seves valuoses aportacions i quan ella reposa i no canta, el grup continua fent la música amb la mateixa categoria i el que és més important arribat a l’escoltador amb la mateixa consistència, però per a mi, com per a molts, la veu humana afegeix una emoció directa que Alías sap transmetre amb la naturalitat de les grans. No hi ha ostentació ni artifici, el que fa encara més bonic el seu cant.

Thalassa et guanya al primer acord i després tot esdevé un dolç i intens balandreig de sensacions, tant si versionen tres de les set cançons espanyoles de Falla o algunes de les cançons més conegudes de García Lorca, com si interpreten el Comte Arnau de Feliu  Gasull, el repertori de creació pròpia, o les músiques ancestrals sefardites, el folklore gallec o una intensa soleà andalusa. Al darrere hi ha un intens treball d’estudi i moltes hores d’assaig, que com no podia ser d’altra manera tenen com a resultat una plaent sensació de treball acurat, sincer i de música en majúscules.

Sé que quan no parlo d’òpera i en menor mesura del repertori simfònic, els apunts semblen que us deixin d’interessar i en canvi mai deixo de parlar de música, només música, quelcom que ens hauria d’unir sempre.

El que em va succeir ahir no sempre es produeix. Vaig assistir al concert amb més mandra que interès, sobretot deguda a un vídeo promocional de Thalassa que no em va dir res, més sinceritat impossible, vaig interpretar-lo malament, a vegades succeeix, i en canvi, tot va ser seure a l’acollidor amfiteatre de l’Espai Cultura que tenen a Sabadell, amb aquella buganvilia que presideix l’hemicicle i sota la llum d’una lluna estiuenca que enamorava malgrat la fresqueta impròpia del mes de juliol, i començar a percebre la música que em proposaven d’una manera natural, delicada, plaent i íntima. Marina Mir a part d’ànima del grup o potser per això, sap enamorar al públic fins i tot quan parla i és que tot forma part d’una manera d’entendre la música, la interpretació i en definitiva la vida.

Si els veieu anunciats no us els deixeu perdre, estic completament segur que em donareu la raó, impossible no caure rendits davant d’aquest senzill i per això tan difícil d’aconseguir, encís musical.

El proper dilluns el festival continua amb la Coral Belles Arts, amb un programa a l’entorn de L’esplendor de la música a les portes del 1714, tan de bo es mantingui el nivell deixat per Thalassa, abans d’ahir no els coneixia i avui ja en sóc un incondicional. 

3 comments

  1. joana soler

    Certament, Joaquim, que el que et va passar a tu també em va passar a mi tot i que en tenia bones referències, la delicadesa i sensibilitat que va ser una constant al llarg del concert, em van anar captivant a mesura que les cançons s’ anaven enllaçant en un tot sense fissures i amb gran musicalitat.
    El passeig que ens van proposar, penso que va ser d’una riquesa musical envejable tot enllaçant cultures que ens van fer viure una gran nit musical.
    Segur que els recordarem pel bon gust de boca que ens han deixat.

    M'agrada

    • Hi ha dies, benvolguda Joana, que tot conflueix per assaborir les delicadeses com cal, de la mateixa manera que hi ha dies que més val deixar-ho estar. Ahir la meva predisposició per assaborir Thalassa era 0, dit ara no té gaire gràcia, però t’ho asseguro. A part de la mandra d’agafar el cotxe, un absurd prejudici em va fer imaginar que Thalassa seria el que sortosament no és.
      La sorpresa i satisfacció va ser doble, és clar i a més a més, la Marta Carretón que us vareu deixar en el programa, és una “vella” i bella coneguda del blog que ahir vaig recuperar i que si arribo a saber que era ella m’hagués agradat saludar al final, però la vaig veure tan jove que vaig pensar que no podia ser.
      Són molt bons!
      Una vegada més us heu apuntat un golàs (ara que estem de mundials s’escau el mot)

      M'agrada

  2. No tenía idea de la existencia de este grupo musical y ha sido una sorpresa agradabilísima; existe una compenetración absoluta entre todos sus miembros y todos son excelentes, crean auténtica música no ruido; escucharles es sumamente relajante y sales de su concierto exultante de alegría y satisfacción.. Las canciones interpretadas son preciosas -me fascinaron especialmente las cantadas en gallego, la canción sefardí y la canción hebrea, por destacar algunas porque todas me agradaron. La solista vocal es una cante no lírica de primera y su voz es ancha y profunda y su afinación sorprendente. El percusionista se sirve de diversios artilugios -incluso de dos cucharas de postre- para producir sonidos absolutamente originales y geniales. Marina Mir -que parece ser la portavoz del grupo- toca maravillosamente la guitarra y sus presentaciones fueron un prodigio de delicadeza, servidas por una hermosa voz de auténtica locutora. Enfín, todos los componentes son auténticos músicos que saben coordinar sus respectivos sonidos para conseguir verdaderas filigranas tanto acústicas como vocales.

    Disfruté enormemente y no pude sustraerme de comprar su único CD disponible, en el que -lamentablemente- no interviene Celeste Alías con su espléndida voz.

    Parece mentira que este extraordinario grupo no disponga de más proyección, mientras otros/as artistas actuales tan “celebrados” que no les llegan ni a las suelas de sus zapatos o zapatillas puedan disponer del Liceu para sus aburridas voces y sonidos.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: