IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE PORGY AND BESS A SAN FRANCISCO (Owens, Mitchell, Lynch, Slack, Blue, de Vaughn; Zambello, DeMain)


Eric Owens (Porgy) i Laquita Mitchell (Bess) a San Francisco, 2009. Producció de Francesca Zemballo, Fotografia San Francisco Opera

Eric Owens (Porgy) i Laquita Mitchell (Bess) a San Francisco, 2009. Producció de Francesca Zambello, Fotografia San Francisco Opera

Per acabar la preparació a les representacions de Porgy and Bess que tenen lloc des de abans de ahir al Gran Teatre del Liceu, i per treure’ns  el ventre de penes a tots els que no ens va agradar, us proposo un vídeo magnífic procedent de l’òpera de Sant Francisco, amb una producció molt tradicional i on no hi falta detall, obra de Francesca Zambello,  i que compta amb una magnífica direcció musical de John DeMain,  reunint a Eric Owens i Laquita Mitchell per interpretar com cal i honorar a Gershiwn com la partitura demana, en els dos rols principals. Un Porgy and Bess d’alt nivell és possible, només cal veure aquest vídeo procedent de la retransmissió del canal PBS, gravat l’any 2009 al War Memorial Opera House de San Francisco, per constatar el perquè d’una reacció entusiasta dels espectadors, coincidents amb el comentari que l’Olympia ens va deixar l’altre dia.

Compareu després aquesta producció amb el que ens ofereix el Liceu i si no ens podem comparar amb San Francisco vol dir que anem baixant i baixant

George Gershwin
PORGY AND BESS
Llibret de Ira Gershwin & DuBose Heyward
basada en l’obra teatral de DuBose & Dorothy Heyward

Porgy – Eric Owens
Bess – Laquita Mitchell
Crown – Lester Lynch
Serena – Karen Slack
Clara – Angel Blue
Maria – Alteouise de Vaughn
Jake – Eric Greene
Sportin’ Life – Chauncey Packer
Mingo – Michael Bragg
Robbins – Michael Austin
Peter – Calvin Lee
Frazier – Kenneth Overton
Annie – Malesha Jessie
Lily – Amber Mercomes
Strawberry Woman – Samantha McElhaney
Jim – Earl Hazell
Undertaker – Darren K. Stokes
Nelson – Frederick Matthews
Crab Man – Ashley Faatoalia
Detective – Richard Farrell
Policeman – Louis Landman
Coroner – John Minágro

Orchestra and Chorus of the San Francisco Opera
John DeMain, Conductor
Francesca Zambello, Director

San Francisco Opera
War Memorial Opera House
Juny de  2009

Gravació del canal de TV PBS

ENLLAÇ VÍDEO (9 enllaços en format rar, 4 per la primera part i 5 per la segona, que una vegada descomprimits us donaran acces a dies carpetes amb els arxius que ja es poden visionar o gravar en un disc. Només descomprimint el primer de cada part n’hi ha prou per obtenir la totalitat de la carpeta)

https://mega.co.nz/#F!BRkFHC6Q!5LwafD5hzhDX6mFBqZhYuw

Admirant el vídeo m’allibero del desencís que m’envaeix des de divendres, però entro en un estat de preocupació, suposo que comprensible.

 

14 comments

  1. Gràcies per citar-me, Joaquim. Ara penso que veure aquesta preciosa versió m’haurà perjudicat a l’hora d’anar al Liceu. De fet ja ho vaig pensar quan la comprava però en fi, és un tresoret més al meu prestatge líric.
    Petó.

    M'agrada

  2. demo

    M´ha agradat Porgy and Bess .He trobat bé els cantants però molt fluxa Philisa Sibeko (Bess).se la sentía poc i cridava molt.
    Gran sentiment per la mort del gran Mestre Loren Maazel.

    M'agrada

    • No comparteixo la teva opinió, tampoc la de la crítica unànime de la premsa barcelonina que em sembla que tenen llistons de valoració absolutament dispars depenent de les obres o les circumstàncies.
      No oblidaré mai el Parsifal dirigit per Lorin Maazel a Les Arts.

      M'agrada

  3. Per al·lusions valencianes via Maazel que se n’anà només que la pasta començò a minvar, perquè aquest sobrevalorat dorector el que vol és pasta gansa. A mi no em va agradar massa el Parsifal del Pol Nord. Encara no n’he vist cap en directe que m’impacte. Com deia la iaia de la meua dona, “amb diners, xiulets”, i tenia raó. “Donde no hay harina todo es mohina”, diuen per allà. I és que l’òpera a València se’n va a fer la mà. Podem aspirar a una Luisa Fernanda de pocotilla com a molt, i deixa de contar. parlen del xifres. El ministeri de cultura amolla quasi 10 milions a Madrid, 6,5 a BCN no siga que independitzen; un milió a Sevilla, que ha de guanyar-li les eleccions al PSOE i més a Bilbao (ABAO) entitat privada, però en terra conflictiva, que a València, terra d’ofrenadors de glòries a España i graner del PP, fins ara. 400.000 E, per a paper higiènic. Els musics se’n van i ni Perico el de los Palotes de banda fallera accepta dirigir la que va ser millor orquestra d’Espanya, que és qui ens fot canya. Resultat. Pressupost total Madrid-Barcelona sobre 40 milions, es a dir quasi 20 vegades més que als valencians, que com a motl arribarem als 400.000 E que ha dit un senyor que tanca teles (i tots a callar), hospitals i escoles. Com que poden anar-se’n a fer a mà, ja ha començat a dir i fer dir a la tropa que els catalans són els culpables de tot, quan és Rajoy qui des de Madrid ha dit que ni un duro, que estos no donen problemes,, que ni demanen independència ni tenen males puces com altres, ells a ofrenadar glorias a españa mentre li la clavem per darrere. El molt onorable, amb minúscula i sense H, s’ha posat a demostrar que la yengüa Balensiana és diferent de la catalana i, a falta d’òpera – fins a desembre o gener, res de res, i serà una porqueria, ens deixa uns exemples de la llengua pura de los balensianos como españa manda. Ací el tenim cobrint-se de glòria en un acte institucional. En les Corts, els seus corifeus ja han començat a ficar canya a Catalunya. I és que clar. A Madrid, amollen més de 9 , a Barcelona 6,5 i a valència, amb minúcula de no existir, un poc més de 350.000. Estem en el lloc 5é, per darrere de Sevilla i Bilbao. A mi em fan ganes de fer una barbaritat. De moment em dedique a reenviar vídeos com aquest del ridícul de Fabra, que no és el de l’aeroport sense avions, sinó el que ho tanca tot excepte la seua boca per no fer el ridícul. Ja li n’he enviat un a la consellera de fabra al mateix Palau de les Arts. Volien saber el meu “grau de satisfacció” i els he dit de tots el que han de morir. El “premi” per participar era entrar en un sorteig de “María Fernanda”, “Luisa Fernada” o com es dida la sarsuela que el Real els ha prestat als germans pobres. Si em toca, cridaré i cridaré fins que m’expulsen del recinte que he pagat amb el que m’han robat dels meus impostos i està afonant-se rajola a rajola del beatíssim Catatrava, molt de l’Opus i un desastre, això sí, el rei dels sobrecostos. Fins i tot he demanat que s’nvestigue el dit senyor, el que vingué a folrar-se, el Curita, la dels “bolsos” i tota la quadrilla. Per a res, perquè conste. Els jutges els posen ells, Així que…

    Hauríem de fer-li cas a Mehta, que – a Barcelona, ací no tenim ni ràdio, va dir que Madrid odiava a València, que ja estaríem content si ens donaren el mateix que al liceu i que el que hauríem de fer és organitzat un moviment independentista. Igual així, amollaven la pasta, que és al cap i a la fi el que busca Mas, com tots sabem. Tot és qüestió de diners.

    Nosaltres sempre hem ingressat molt més a Madrid que Madrid ens ha tornat, però sempre hem tinguts polític sucursalistes que han tancat la boca o han mirat a un altre costat. Resumint, que si vull ópera que me’n vaja a Madrid o Barcelona, que allí si que en fan.

    Proclame la República Independent del País Valencià amb tele, ràdio, escoles, hospitals, òpera i que la sarsuela se la queden ells en la Gran Vía amb José Luis Moreno i Rockefeller, fora de l’estat espanyol i d’Europa,L’euro, per a ells.

    Slenci, senyores i cavallers, parla el Molt Honorable President de la Comunitat Valenciana, en una llengua diferent de la catalana. I prefer English. Segons la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià bla, bla, bla… Tots funcionari públic ha de tenir un domini suficient de bla, bla, bla,,,

    M'agrada

    • En realitat benvolgut Regí, el teu comentari em sobrepassava i alhora em preocupa.
      No vull parlar, ja que ni tinc prou coneixement del tema, dels motius per els quals als valencians Madrid us desfavoreix tant. La primera reacció seria, alguna cosa no heu fet bé, però com que ho desconec i només són intuïcions de coses que he escoltat i llegit per aquí i per allà, m’estimo més no posar-mi.
      Ara bé respecte a les declaracions de Mehta, molt desafortunades, per cert, encara que ara a València sigui més important que la pròpia verge dels desemparats i que tu també les utilitzes, tot i que encara no sé amb quin intent, et puc dir que al mestre Mehta potser algú li hauria d’explicar que la Independència de Catalunya és quelcom molt més important que la subvenció a un teatre d’òpera i esmentar-la en un problema local per tal de solucionar un greuge comparatiu em sembla desafortunat i de mal gust.
      El Liceu des de la constitució del Patronat, i per decisió de la Generalitat de Catalunya, que no va voler renunciar a l’aportació del Ministerio de Cultura, el Ministerio és decisiu. Tot això molt abans que se’ns omplissin els productes de l’horta amb tots els tenmes que deus saber i si no és així, ara no els explicaré. Aquí estem tips de parlar i sentir parlar del mateix. Volem votar i prou, després Déu dirà (jo no ho tinc gens clar el que dirà, però dirà).
      Que el mestre Mehta es pensi que per dir que volem la Independència tenim moltes més coses que els valencians, entre elles uns milions per fer òpera, és quasi com un insult. Qui assessora a Mehta? Em va saber molt greu que es finqués en un jardí que no coneix.
      A Les Arts ja es veia a venir que passaria això, fins i tot quan no sabíem que cauríem en una crisi tan bestia com aquesta. Les contractacions dels musics de l’orquestra a cop de talonari en unes condicions inicials de bogeria, la macro estructura del Palau (no entro en el nyap arquitectònic i les seves conseqüències) i la contractació dels dos directors més cars del mercat internacional, no un, els dos, feien preveure que com tantes altres coses al País Valencià, acabaria petant.
      Bé, ha esclatat i ara ves per on surt Catalunya pel mig. Caure en aquest recurs fàcil és impropi d’un senyor de tanta talla artística i prestigi.
      Abans, molt abans, hagués hagut de parlar amb la seva amiga Helga i l’influent Plácido Domingo, de com fer viable un projecte nascut per l’escàndol.
      No tinc res més a dir.

      M'agrada

      • Bé, jo crec que està fora de dubte la meua admiració cap a Catalunya. Crec que els valencians hauríem de seguir els seu exemple. I no parle per parlar. He patit físicament en la meua pell i en el meu esperit per dir això públicament. Fins i tot en més d’una ocasió he acabat en un hospital o la comissaria. De debò. Així que, per aquest costat res. Portar la Senyera quatribarrada m’ha costat algun colp al cap. I a nivell de violència “oral” també m’he passat lo meu, amb advocats i tot. Ací tenim PP des de l’any 91 al que se sumen blaveros i feixistes de braç enlaire. M’he enfrontat a la policia perquè no llevaren el repetidor de la TV3, etc. I milite ací i allà, que em costa la pasta i estar en alguna llista negra. I si Catalunya arriba a la independència, seré el primer en alegrar-me. Tant de bo ací fora igual.

        Això no lleva perquè opine el que opine. Diumenge passat va morir Maazel. En el blog d’Atticus n’he donat la meua opinió. La pots llegir si t’abellix. Sóc allí Pep Gomis. He deixat ben clar que encara que gràcies a ell hagem tingut la millor orquestra de l’estat no per això anava a callar-me la veritat. Era un pesseter que sempre “es posava malalt” quan li tocava actuar. Causa: estava en tres llocs alhora per amor a la pela i deixava un “ajudant”. Ell es limitava a anar- si de cas – el dia que anava el públic i ja està. Això es notava i ho sé jo molt abans de que Calatrava vinguera a dur-se la pasta, des de l´’època del Palau de la Música abans del 91. Tinc amic en l’orquestra i t’ho conten. Sempre “malalt” i enviant un ajudant. En el llibre “El mito del director” ja ho explica l’autor. El director més carer i amb una ànsia de diners inaudita. Conec músics de València que m’ho han confirmat. Era un escàndol. I això ho he escrit tres dies després de la seua mort. També he comentat que Helga-Zaplana- Camps digueren. “Qui cobra més?” Helga: “Maazel y Mehta. I hala, a contractar-los que el senyor Zaplana ha de ser ministre. Sobre Calatrava, el senyor de l’Opus que s’ha folrat a costa dels sobrecostos i coses que sé però calle ja he parlat lo meu. Fins i tot ahir mateix vaig demanar que la justícia es faça càrrec de l’assumpte junt a Zaplana, Camps i Rita, I ho he fet per escrit dirigint-me a la merda d’OVNI palau desconxat que queda i a nom de l’actual consellera Català, futura Presidenta en un escrit de “satisfacció de l’abonat” que aquesta gent ens ha enviat. Més clar no he pogut ser. Maazel, Mehta, Domingo, Helga i cia tots van a per la pela i els importa tot res. Quan la Helga i Domingo no pugen xuclar més, se n’aniran. I de poc aprofita queixar-se perquè els jutges els fiquen ells i ningú paga pel que fa i es de la corda del poder. Ací ni Bigotes, ni trajes, ni bolsos, ni Nóos, ni res. Ací els que paguem som els que cobrem una nòmina de mil i escaig euros.

        Possiblement siga culpa del valencians, per votar a aquesta panda de lladres i tornar-los a votar. No ho sé. Això, sí, no tots pensem igual, però som minoria i sempre ens titllen d’”antiespañoles” i “catalanistes”. Ací, dir-te “catalanista” és el pitjor que et poden dir. Si poses una quatribarrada al cotxe, te`l trenquen sense miraments.

        No obstant això, fa falta ser cec per no veure el tracte de favor que reben Madrid i Barcelona en molts aspectes. Sí, benvolgut, Joaquim, tots sabem que és així. Teatres d’òpera hi ha en més localitats. Les Arts, a colp de talonari si vols, ha estat en primera línia internacional, però el tracte que hem rebut no ha segut l’objectivament esperable. Per què? Jo ho tinc clar. Raons polítiques. El que no plora, no mana. I ací en lloc de plorar “ofrendamos nuevas glorias a españa” i no ens amollen un quinzet. Sevilla o Bilbao (privat) en reben més. Quasi tot per a la bicefàlia Madrid-Barcelona. Jo m’estime Barcelona, però no m’entra en el cap que el ministeri amb PSOE o PP, igual té, són espanyols i pro, amotlle 6,5 milions i ací 380.000 és injust. Ni fent una regla de tres segons la població, ni tenint en compte la programació ixen els comptes. A Madrid, vora 10, amb crisi i tot. No hi ha dret. Patronat, podem parlar de patronats. Des de Madrid no s’ha volgut formar part del patronat amb les Arts, el ministre de torn de Rajoy ho deixà ben clar. “Tenemos nuestras priorodades”. O siga, pasta pa nosaltres i per a aquells, no siga que l’armen. Els socialistes espanyols tampoc volgueren formar part del patronat. Deien que estava molt polititzat, i era de veres “nuestro buque insignia”, “Nuestro walhalla”, “La joya de la corona”, etc. El cas és que hem rebut un tracte discriminatori respecte de Madrid i Barcelona, i ara ens queda José Luis Moreno, alguna , sarsuela madrileña o algun musical per a xiquets. I no hi ha dret, perquè d’impostos en paguem tots. A Barcelona, el lladre de torn no haguera tingut valor de tancar la TV3, ací sí. I tan panxos.

        Podríem parlar de Québec i Escòcia, fins i tot de la relació històrica de la burgesia catalana amb l’oligarquia espanyola i d’on eren les plantacions espanyoles a Cuba i veuríem que en aquest podrit món tot es redueix a una paraula: Money! Fins i tot podríem posar-li veu d’havanera de fons, com les que es canten a la costa brava.

        Resum. Temporada òpera vinent: Madrid-Barcelona sobre 40 milions d’E. Komunitat kagarruta: 2,5 a tot estirar segons li done a Fabra-2 i a Català, consellera del ram.

        Això, sí, quede clara la meua admiració cap a Catalunya. Vosaltres sou el que nosaltres hauríem de ser però no som.

        M'agrada

        • No estic d’acord, no és una qüestió de plorar per mamar, en absolut. Quan es fa un projecte com Les Arts, sense haver fet un pl de viabilitat previ el més fàcil és que et passi el que ha passat a Les Arts, i quan ja t’has fet el xulo prèviament, és difícil que tot i plorar posteriorment et facin cas.
          Jo crec que les coses es van fer malament des d’un bon inici i ara, en el moment més complicat és més difícil fer-ho viable. I si algú es pensa que seguint la idea del mestre Mehta aconseguireu alguna cosa, t’asseguro que l’ofec serà total, que és el que ens passa a nosaltres.
          Si algun dia Catalunya… I have a dream

          M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: