IN FERNEM LAND

PROMS 2014: EL CONCERT INAUGURAL AMB THE KINGDOM D’EDWARD ELGAR (vídeo)


Edward Elgar va voler fer una trilogia que d’alguna manera fos la resposta cristiana a la tetralogia wagneriana. Aquesta trilogia que no va poder culminar, tenia com a objectiu la fundació de l’església cristiana a través de la vida dels apòstols, éssers ordinaris en mig de vivències extraordinàries i el posterior ensenyament con a missió i l’establiment final de l’església. Potser la visita d’Elgar al festival de Bayreuth de 1902 va fer cristal·litzar una idea que el perseguia des de feia temps.

Les tres obres que havien de formar part de la trilogia són: The Apostles, The Kingdom i The Last Judgement (el Judici final), que mai es va arribar a escriure.

The Kingdom es fonamenta en els primers capítols dels Fets dels Apòstols, tenint com a eix central la Pentecosta. L’obra de gran preeminència coral, com tots els grans oratoris escrits per Elgar, presenta un caràcter menys dramàtic i més contemplatiu i meditatiu, una obra que sembla poc adient per inaugurar un cicle com els PROMS, però que té en qualsevol cas passatges sumptuosos i altres tan deliciosos com l’ària de Maria “The Sun Goeth Down”, acompanyada per el primer violí.

Les cinc parts que formen l’oratori són:

  1. In the Upper Room Els deixebles es reuneixen i trien el nou Apòstol, Matias
  2. At the Beautiful Gate Les dues Maries recorden a Jesús al temple.
  3. Pentecost L’Esperit Sant visita als deixebles.
  4. The Sign of Healing Pere i Joan sanen l’home coix i són empresonats.
  5. The Upper Room Pere i Joan han estat posats en llibertat; els deixebles parteixen el pa i cantar el Parenostre.

La versió del concert inaugural dels PROMS 2014 va ser dirigida per Sir Andrew Davis amb parsimoniosa i solemne grandiloqüència, gràcies a una massa coral molt notable, amb les seccions clarament definides, audibles i equilibrades, un goig de cor format per dues masses corals, ambdues de la BBC. L’orquestra amb so resplendent i deliciós en els moments més lírics va acompanyar a un quartet  solista complidor, amb una notable Erin Wall i un més que justet Christopher Purves com a Sant Pere, mentre que Catherine Wyn-Rogers i Andrew Staples complien amb professionalitat.

Aquest The Kingdom és per nosaltres una raresa, ja que tret del concert de violoncel lo, les variacions Enigma i alguna que altra deliciosa miniatura, la música d’Elgar no acostuma a figurar en les programacions de l’OBC, ni de les orquestres que ens visiten, per tant els seus oratoris, amb The Dream of Gerontius inclòs tot i ser el més famós, són molt difícils per no dir impossibles d’escoltar a les nostres sales de concert.

Aquí us deixo l’oportunitat de conèixer aquest The Kingdom (El Regne)

Edward Elgar
THE KINGDOM, Op. 51

Erin Wall soprano (Blessed Virgin)
Catherine Wyn-Rogers mezzo-soprano (Mary Magdalene)
Andrew Staples tenor (St John)
Christopher Purves baríton (St Peter)

BBC National Chorus of Wales
BBC Symphony Chorus
BBC Symphony Orchestra

Director: Sir Andrew Davis 

PROMS Núm 1, 18 de juliol de 2014

Royal Albert Hall de Londres

ENLLAÇ vídeo

https://mega.co.nz/#F!fQ1jFCwS!0sFEhGARhAGUMilvVC_m_A

Espero que la proposta d’avui us interessi i segur que si us acabeu decidint per baixar l’únic arxiu de vídeo i visionar-lo, acabareu tenint una grata, sinó notable, sorpresa.

A partir d’aquesta tarda i fins els primers dies d’agost, IFL es revestirà d’essències wagnerianes, la cita amb Bayreuth és obligada i els apunts amb els àudios de les transmissions radiofòniques ja han esdevingut un clàssic, us hi espero.

9 comments

  1. Jofre

    No conec gaire l’obra d’Elgar, tret de les que ja esmentes i de les marxes de Pompa i Circumstàncies.
    Haguessis hagut de posar un petit fragment d’àudio per animar-nos, però et faré cas i la baixaré.
    Gràcies per l’estimul

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Ben veritat que és una raresa aquesta obra que ens portes, com tambè ho és que sigui compositor que no acaba de cuallar fora de le illes britàniques, i que s’interpreta escaduserament. Preciós, ho és, però fins i tot el seu concert de violoncel li deu molt a Du Prè i efectivament les Variacions Enigma és lo més acceptat i m’agraden molt quan les interpreten. En Barenboim esta portant la segona simfonia de gira amb la Staatskapelle i recentment l’OBC va interpretar la primera en concert de temporada. Poca cosa més. I és una llàstima que la seva serenata per a cordes, que és preciosa i probablement l’obra que m’agrada més del seu corpus compositiu s’interpreti tambè tan poc. No té res a envejar a la de Dvorak o a la memorable de Tchaikovsky. Una meravella. El que ha de ser “espetarrant” (disculpa aquest adjectiu tant poc musical) ha de ser escoltar en directe qualsevol de les seves obres de Pompa i Circumtància a l’última nit dels PROMS….o a quelsol altre nit…dels PROMS. Full british enviorement: taxi, bus, phone cabinet, tea at five o’clock and…Elgar in PROMS! 🙂

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: