Quan tot l’estiu musical del 2014 semblava condemnat a la mediocritat i a la desesperança que provoca veure com l’òpera esdevé un seguit de representacions sense sentit, amb una manca absoluta de rigor vocal, musical i dramàtic, sorgeix inesperadament el miracle, i això ha succeït a Glyndebourne i en una òpera de Giuseppe Verdi, La Traviata.
Què ha succeït perquè de cop i volta el meu progressiu pessimisme estiuenc hagi girat com un mitjó?, senzillament acabo de descobrir a Venera Gimadieva, una soprano russa de la companyia del Bolxoi, una jove soprano lírica que òbviament ens remet a la Netrebko del Festival de Salzburg del 2005, però que sense tenir la gosadia vocal de la jove Netrebko, la supera amb rigor i disciplina vocal i musical, amb el tractament dramàtic de la línia de cant i la utilització justa dels recursos. Hi ha en el cant de Gimadieva un instint teatral fascinant, un tractament de maduració del personatge molt creïble, i en això hi deu tenir molt a veure l’excel·lent treball de Tom Cairns, que ha treballat magníficament tots els caràcters dels personatges, des del més insignificant membre del cor, a Violetta, és clar. Cal veure a Gimadieva en el vídeo per assaborir una actuació teatral plena de detalls, ja sigui en l’escena conclusiva del primer acte, amb la relació amb Aminna, com en el gran duo amb el pare Germont i la gradual transformació de la personalitat, i l’acceptació del sacrifici, veritablement colpidora. La soprano russa no vol aclaparar amb ostentació de mitjans, que sembla que tingui, i en frase tan emblemàtiques com l’esperat “Amami Alfredo!”, colpeix per la intensitat interna de la súplica,molt més que per un clam estentori llençat a la galeria. La interpretació és molt intel·ligent i la veu és magnífica, amb un control exquisit del fiato i els pianissims. És fascinant assistir al control de les intensitats que ofereix en la bellíssima frase “Dite alla giovine”. No té un Si bemoll final esclatant i s’ha d’ajudar d’uns portaments cal dir que ben utilitzats, però davant de tota la gamma expressiva i la intel·ligent utilització d’una veu de lírica pura, jo no necessito demostracions de pinyols per rendir-me davant del talent d’aquesta senyora. A star is born!
La resta del cast funciona molt bé. El tenor nord-americà (29 anys) Michael Fabiano és Alfredo Germont, com ho havia de ser també al Liceu (segon repartiment de la tardor), però ja no figura en la fitxa artística i en el seu lloc ara hi ha Leonardo Capalbo. Fabiano és un tenor líric ideal per aquest rol. Fraseja bé i emet amb naturalitat i gust. Sap cantar a mitja veu i utilitza amb encert les sfumature que ofereixen distinció al seu cant, si bé algunes notes de la zona de pas li queden poc cobertes. Interpreta al jove de poc caràcter, tímid, provincià, aclaparat per la bellesa i personalitat de Violetta i les rígides convencions paternals amb poc encert com actor, el seu punt feble. És un tenor que com ja havia dit en altres apunts, caldrà seguir amb interès, tot esperant que l’any vinent no li proposin Radamès i sobretot que ell, en el cas que això passés, ho rebutgi, oi que m’enteneu?.
Ha suposat una altra gratíssima sorpresa Tassis Christoyannis, un baríton que fins ara no m’havia acabat de fer el pes, i que he trobat idoni per protagonitzar el Giorgio Germont. La veu és de baríton malgrat el color massa pàl·lid per el meu particular gust verdià, ara bé, el cant si que m’ha semblat verdià, tant en el control i domini dels grans arcs melòdics, especialment en el duo amb Violetta, com en l’ambivalent autoritat i personalitat entre severa i patètica. Una línia excel·lent en la seva ària i cabaletta, unides a una interpretació dramàtica convincent, si bé no tan natural com Gimadieva, han fet que per primera vegada aquest baríton grec que ja havia visitat IFL en ocasió d’un Faust, d’unes Vêpres Siciliennes i en un Figaro, m’hagi convençut de veritat.
Tota la resta de rols, sense trobar ningú especialment remarcable, compleixen perfectament, ja sigui vocalment com teatralment. És una companyia que funciona al servei d’una reeixida producció.
És clar que quan tot això succeeix no és fruit de la casualitat, més aviat és la suma de talents que conflueixen en una producció, gràcies a algú que galvanitza, en aquest cas Gimadieva, però que sense les respectives direccions, aquesta representació no hagués assolit, sota el meu particular criteri, l’honor de esdevenir la producció del estiu del 2014, si és que no succeeix un altre esperat miracle.
Sorprèn que un dels punts fonamentals de l’èxit d’aquesta producció no recaigui en una director estel·lar, d’aquests que es fan dir sí senyor!. El veterà Mark Elder, s’anota amb aquesta singular i sorprenent direcció, un èxit particular notable. Hi ha en la seva versió unes quantes coses dignes d’analitzar en profunditat. A part de que la sempre fantàstica LSO sona sota la seva batuta, de meravella, el treball d’acompanyament és magnífic. Utilitza en alguns casos, uns temps i unes dinàmiques particulars, que us sorprendran, la més notòria l’acompanyament del “Addio, del passato bei giorni ridenti”, ràpid i marcadísism, que amb el geni de Gimadieva esdevé colpidor. També fa ressaltar instruments i quasi us diria que acords concrets (Amami! Alfredo. concertant del final de l’acte segon, acompanyament del cor del carnaval al tercer acte), en moments concrets, sempre per ajudar a donar èmfasi dramàtic a un relat o una emoció particular, tot perfectament trenat. No s’inventa res, tot està a la partitura, cal interpretar-ho, això és el que sempre demano encara que moltes vegades no estigui d’acord amb els resultats. No hi ha dubte que en aquest treball i ha una pulcra decisió en fer una versió que sobrepassi la anodina lectura d’una obra mil i una vegada escoltada, Elder arrisca, aposta fort i de manera personal tot cercant una creativitat que en a mi m’ha convençut plenament.
Al final elimina la intervenció masculina després del darrer esglai de Violetta, una altra llicència que si voleu es pot discutir, ja que encara que mínima, no deixa de ser una alteració de la partitura.
Queda la producció de Tom Cairns. Un treball personal bastant íntim, minimalista, que cerca la creació d’ambients més que no pas el gran espectacle amb el que molts directors volen vestir les dues festes. En aquest sentit la desmesura de Zeffirelli li ha fet molt mal a aquesta òpera. Cairns, ajudat per uns decorats que suggereixen atmosferes bromoses i canviants en cada acte, en el fons de l’escenari, mentre els murs que delimiten l’escena principal són sempre els mateixos, això sí, canviant amb mínims detalls intemporals i il·luminats amb encert embolcallant. Aquesta producció fuig tant del simbolisme de McVicar, com del fracassat esteticisme de Jacquot a La Bastille de París, per no parlar del koncep disfressat amb que Dmitri Tcherniakov ens va psicoanalitzar a la Scala. Aquí el director irlandès juga amb una volguda estètica imprecisa en el temps, però que l’apropa a una contemporaneïtat llunyana. Tant podríem situar-nos als anys 20 com en els 60 del segle passat. No concretar l’època precisa de l’acció i despullar-la de qualsevol fastuositat exagerada, com acostuma a passar en aquesta obra, ajuda a centrar el drama, si bé com ja s’ha comentat moltes vegades, la contemporaneïtat del conflicte descrit per Dumas cada vegada es fa més difícil d’acceptar en la societat actual, potser per això aquest simple i elegant disseny de vestuari que barreja unes quantes tendències m’ha semblat que s’aturava en els anys 60, on els convencionalismes socials encara no s’havien trencat del tot.
El més notable de la producció de Cairns és el treball amb el actors i la resolució de les escenes. No hi ha cap traïció al llibret, ni a la partitura, a no ser que en algú li sembli que la lectura de la carta no la faci Violetta, sinó que l’escoltem en veu del seu emissari, Giorgio Germont, ho sigui. És una llicència que podem discutir llargament, però que no deixarà de ser la xocolata del lloro. Strehler ja ho va fer en el llegendari Macbeth de la Scala i després l’han seguit molts. Té la seva coherència, si bé la “traïció” existeix.
En canvi ja des del primer preludi Cairns delimita molt bé la personalitat de Violeta i el món que l’envolta, el seu esgotament físic i moral No m’agrada desvelar res, tot i que no hi ha res per develar, però hi ha petits gests, intel·ligents detalls que confereixen un sentit especial a tot el conjunt. En qualsevol cas Cairns no vol ser el protagonista de la representació i això alhora que s’agreix juga a favor del seu propi treball. Sembla una producció sostenible i això en un moment com l’actual juga al seu favor
Giuseppe Verdi
LA TRAVIATA
Llibret Francesco Maria Piave
Violetta Valéry: Venera Gimadieva
Flora Bervoix: Hanna Hipp
Annina: Magdalena Molendowska
Alfredo Germont: Michael Fabiano
Giorgio Germont: Tassis Christoyannis
Gastone de Letorières: Emanuele d’Aguanno
Il Baron Douphol: Eddie Wade
Il Marchese d’Obigny: Olivier Dunn
Le Dottor Grenvil: Graeme Broadbent
Giuseppe: David Shaw
Un domestico di Flora: Daniel Shelvey
Un Commissario: Michael Wallace
London Philharmonic Orchestra
The Glyndebourne Chorus
Dircetor del cor: Jeremy Bines
Director musical: Mark Elder
Direcció d’escena: Tom Cairns
Escenografia: Hildegard Bechtler
Vestuari: Hildegard Bechtler
Coreografia: Aletta Collins
Disseny de llums: Peter Mumford
Vídeo: Nina Dunn
Ballarins: Claire Burrell, Soledad de la Hoz, Daisy Kemp, Rachel Maybank, Aurélie Poles, Benjamin Skiner.
ENLLAÇ vídeo (un únic arxiu)
https://mega.co.nz/#F!vcdyGDAR!jn4htJ_EHthg61wkYpf1-w
Per fi he pogut parlar amb satisfacció global d’una representació operística dels festivals d’aquest estiu, semblava impossible però ja veieu que quan menys tu penses l’òpera es resisteix a dir que està acabada.
Per avui us havia dit que parlaria de la tercera òpera del ROF 2014, però com que Aureliano in Palmira es retransmetrà per la TV italiana, esperaré a tenir el vídeo per parlar-vos del millor que ha ofert el festival rossinià enguany.
IN FERNEM LAND 
Un grande spettacolo e la scoperta di una grande artista. Mi fa piacere che ne parli anche tu. Sí, non tutto è perduto, si può ancora fare Verdi!!!
M'agradaM'agrada
Quando ho letto il tuo post entusiasta, Io non riuscivo a credere ma quando ho potuto finalmente vedere questo video ho condiviso quasi al 100% la tua oppinione. Lei è una vera scoperta, speriamo che con offerte allettanti e fuorvianti non rovinare prematuramente Gimadieva.
M'agradaM'agrada
Thank you so much for uploading this, Joaquim! I look forward to watching it.
M'agradaM'agrada
You’re welcome isolde 227 and good luck
M'agradaM'agrada
Caram avui tens un dia positiu gairebe tot ho has trobat be.
Em sembla curios que avui TassisChristoyannis t’agradi i fa uns mesos amb el mateix nivell no.Per mi sempre ha estat un cantant ben acurat, elegant i expressiu
Venera Gimadieva(1984), a star is born, es una dona molt atractiva i jo diria que un exemple de absoluta seguretat vocal.Els pianissims son facils , bells i semblen infalibles.La coloratura mes que notable.Dona la sensacio que te el personatge molt rodat desde el punt de vista vocal pero menys desde la vessant emotiva Una gran Violetta ara per ara inferior a la deNetrebko, Dessay, Damrau, Jaho o Yoncheva
Michael Fabiano la supera en expressivitat pero no en seguretat vocal.Aquet tenor sempre ha tingut un problema a la zona del passatge(una mica Carreras com be va assenyalar un critic)
A base d’estudi ho esta milloran i es permet fer un esclatant Do a la caballeta.
La direccio de la fabulosa LSO per Mark Elderl’he trobada impecable i de vegades molt discutible
M'agradaM'agrada
Ja veus, no tinc cap inconvenient a rectificar, el Germont m’ha agradat molt mnés que el Valentin i el Figaro, a Les Vêpres Siciliennes , si hi repases, ja veuràs que també em va agradar, tot i així com sóc jo el que primer esmeno la meva pròpia plana, no t’hauria d’estranyar.
Segurament el fet de que aquesta Violeta, infinitament superior a les que esmentes (no vull fer sang), ha fet que superes el meu entusiasme després de tanta mediocritat acumulada entre Domingo, Ryan, Koch, Alagna, Mula, Mateu, Gatell.
Només em queda el dubte de que si jo l’hagués qüestionat, si tu haguessis sigut capaç d’escriure quelcom tan sorprenent com dir que Fabiano supera amb expressivitat a Gimadieva, però ja em tens acostumat a coses similars.
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquin por presentarnos esta Traviata que seguro no es tan aburrida como las de Damrau. Por suerte pude bajar el video, no siempre puedo, y a disfrutar. .Hoy cantaba en Santiago de Chile Joyce DiDonato pero no me entusiasmó y simplemente no fui.
M'agradaM'agrada
No tiene nada que ver con la de Damrau, ya lo verás y escucharás.
Pues depende de lo que cantara DiDonato es para no perdérselo,,,
Saludos Willy
M'agradaM'agrada
Ja està baixant!!
M'agradaM'agrada
Visca, visca
M'agradaM'agrada
Tot i ser una guapa bonissima i segurissima cantant crec que Venera Gimadieva pot i ha de millorar l’expressitat del seu fraseig per ser millor.Algun consell de Virginia Zeani o de Natalie Dessay li vindria de fabula.
M'agradaM'agrada
Marededeudelempenta, has d’anar al passat ha buscar exemples, i és que encara que t’encaparris en distanciar-te, estem molt més a prop del que vols fer creure 🙂
M'agradaM'agrada
No acostumo a baixar-me els enllaços de vídeo però aquesta vegada estic molt encuriosit. El que expliques de Venera Gimadieva i de la direcció de Mark Elder ho justica plenament. Que et facin escoltar nous accents i altres dinàmiques en partitiures tan conegudes sense trair-les sempre és un alicent molt temptador i una troballa imborrable quan aquell fragment mil vegades escoltat el sents com veritablement nou.
M'agradaM'agrada
Ja ens ho diràs si t’acabes decidint. Glyndebourne m’ha fet tornar la il·lusió, quelcom que no és obligatori compartir amb mi, ja que conec a més d’un/una que ha dit que l’Otello de Alagna no està tan malament, i a partit d’aquesta premisa, tot si val.
M'agradaM'agrada
Estic contenta que hi hagi una òpera dels festivals d’estiu que tingui qualitat interpretativa. I que els intèrprets siguin gent jove. Gràcies Joaquim per expliacar-nos aquestes bones notícies.
M'agradaM'agrada
Tot un bri refrescant d’esperança i musicalitat, naturalitat i rigor. Què més vols!
M'agradaM'agrada
Es curioso como se puede llegar a percibir una misma interpretación de manera tan dispar, para mi la Taviata de Dessay me parece una burla vocal.
De esta Traviata solamente he visto hasta el intermedio, pero no puedo contenerme. Me falta la segunda escena del segundo acto y el tercero, pero por lo visto y oído hasta ahora solamente puedo decir una vez más, gracias Joaquim por tanta generosidad.
El dúo con el barítono es sensacional y este fragmento es el punto culminante para cualquier soprano que quiera interpretar Violeta, sea desde una perspectiva teatral, sea como demostración del dominio vocal del personaje.
Esta mujer es fascinante.
La producción no me gusta tanto como a ti.
M'agradaM'agrada
Jo ara no vull entrar en comparacions amb una senyora que s’ha retirat o “en train” de fer-ho, precisament per cantar Tranbiata o manon, quan la veu era de Lakmé, dit això i centrant-me en el que ens ocupa, penso que trobar una cantant jove, mostrant aquest grau de maduresa interpretativa, ho he trobat molt estimulant, ja que la majoria de cantants quan tenen això la veu acostuma a mostrar signes del pas del temps, i no és el cas. Espero que en el darrer acte t’hagi colpit com en a mi.
M'agradaM'agrada
Sensacional Traviata.
El último acto muy emotivo y dramático.
Absolutamente recomendable.
M'agradaM'agrada
Un més per el club de fans 😉
M'agradaM'agrada
SI AQUESTA SOPRANO HA FET TAN BÉ tRAVIATA DE BEN SEGUR QUE ENS RESERVA OLTES I BONES SORPRESES.
CELEBRO MOLT EL TEU ENTUSIASME SEMPRE MODERAT PEL RAONAMENT.
M'agradaM'agrada
És una lírica que canta rols de lírica i que ara per ara no sembla abocada al vertigen de la fama. Caldrà veure com paeix aquest esclat a Occident.
El proper rol, ideal, Julieta a l’òpera de Gounod al costat d’un Romeo impossible, Juan Diego Flórez, novembre de 2014 a Lima.
M'agradaM'agrada
Ja era hora tenir una bona noticia d´òpera.Això em fa feliç.
M'agradaM'agrada
En a mi també, ja ens tocava, benvolguda demo.
M'agradaM'agrada
finalmente un soffio d’aria pura
M'agradaM'agrada
Prendiamo questo sfogo artistico/vocale, non accade molto spesso
M'agradaM'agrada
Hola,Joaquim,no puc baixar-la.Em diu que necessito una extensiò per poder-ho fer.Em pots ajudar??’
Gràcies
M'agradaM'agrada
Una extensió?
A veure, assegurat que no estas utilitzant en navegador de Internet Explorer per entrar al blog.
Utilitza Google Chrome o Mozilla Firefox.
No sé me més dir-te.
M'agradaM'agrada
Ja el tinc.L’he baixat per google Chrome i ha estat rapidissim.Abans ho feia sempre per Mozilla però bé el cas es que està sol.lucionat.Moltissimes gràcies,ets l’àngel de la guarda
M'agradaM'agrada
A mi també m’ho deia. Li he fet cas, l’he descarregat i va com una seda. Només t’has d’assegurar de tancar i obrir de nou el navegador després d’instalar-ho.
M'agradaM'agrada
Només és necessaria per arxius de més d’un Gb, per això no t’hi deuries haver trobat abans,
M'agradaM'agrada
Brutal!! Teatres com el Bolshoi, amb companyies estables, són una mina de talents com aquesta noia. No hi ha en el món de l’òpera la figura del caça-talents, que intenta descobrir joves promeses en aquesta mena de teatres? Jo tenia l’esperança que el Liceu, amb la crisi i la mala gestió de l’innombrable, optaria per buscar cantants d’aquesta mena enlloc d’acceptar les immorals condicions dels agents artístics i els capricis d’algunes “estrelles”, moltes de les quals ja fa temps que s’han estrellat. El primer teatre important que s’atreveixi a fer aquest salt no només sortirà de la crisi, sinó que es posarà al capdavant de la resta. Quina llàstima que no serà el Liceu, suposo que en el fons tenim un públic que només vol noms, no qualitat.
M'agradaM'agrada
No saps pas com me n’alegro que t’hagi agradat Gimadieva, tot i que no en tenia cap dubte que et fascinaria. ho té tot.
El que dius és molt interessant, potser és el que vol Guasch & Cia, cantants poc coneguts i econòmics en títols molt populars, té uns riscos brutals, perquè no estic segur que hi hagin tantes Gimadievas com necessitem.
En qualsevol cas tots aquests talents acabaran tenint un agent i… és clar que jo estic convençut que la crisi profunda que travessen totes les cases d’òpera, sigui quin sigui el model econòmic obligarà a canviar moltes coses o per superar.la hauria d’obligar a canviar-les.
No produccions milionàries, ni nòmines desorbitades, ni sangoneres intermediàries que s’enduen sucoses xifres per no fer res. ÉS una revolució, ja ho sé, però jo encara crec en les utopies i ara que la terra promesa hem vist que estava comprada amb una hipoteca que no podem pagar, encara més.
M'agradaM'agrada
A punt per veure aquesta Traviata després de sopar. N’he vist un tastet i això promet!.
M'agradaM'agrada
Bon profit!
M'agradaM'agrada
Menys mal que llegeixu un critica faborable que fas de la Traviata i sobre tot de la soprano BRAVO, estic baixant el video suposo que m’agradará.
M'agradaM'agrada
Segur que si Francesc, t’agradaran els tres.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim per el teu ajut. Ja l’he escoltada i possiblement influida pel teu escrit que com sempre és per treure’s el barret, malgrat haver-la trobat interessant, no m’ha agradat tant com a tu, ja saps entre gusts no hi ha res escrit!!. Francament molt bé Venera Gimadieva, també Michael Fabiano, no tant Tassis Christoyannis.
M’ha agradat el so de l’orquestra, no tant el director. La producció és interessant, però no m’ha convençut la direcció escènica. No deuria tenir el dia!!
M'agradaM'agrada
Acostuma a passar això Isolda, potser jo en una tercera visió (ja en porto dues i la meva percepció no ha varietat) o tu en una segona, ens farà matisar les opinions, el que estic segur és que aquesta mateixa producció amb una altra soprano sense el talent musical i interpretatiu de Demadieva, no m’hagués agradat tant. Sabem que una Traviata és la soprano i sense una protagonista a l’alçada ja poden ser molt bons el tenor i el baríton, que no hi ha res a fer.
pel que fa a la direcció d’orquestra entenc que sorprengui escoltar coses diferents, però res del proposat em va semblar una animalada, ni res que traís a Verdi, si bé insisteixo que la lectura de la carta o la supressió de la brevíssima intervenció masculina final, estic segur que són decisió de Cairns i no de Elmer.
En qualsevol cas espero que no t’ho hagis passat malament. La premsa anglesa ha estat unànime en dir que aquesta noia és un tresor i jo hi estic d’acord.
M'agradaM'agrada
L’he escoltada i l’he vist…són lapsus!!
M'agradaM'agrada
Moltissimes gràcies per la troballa, no he pogut deixar de veure-la fins que s’ha acabat. Encara no conec gaire el món de l’òpera fora del que fan als cinemes i al Liceu, però aquesta producció m’ha encantat. No m’atreveixo a dir que vocalment és millor que la versió de París de Damrau perquè aquí encara no hi arribo, però aquella em va avorrir, i no crec que sigui bo que La Traviata et deixi indiferent.
M'agradaM'agrada
Benvinguda a IFL, Laura.
Me n’alegro que t’hagi agradat.
Una Traviata no t’hauria de deixar mai indiferent. si passa és que hi ha alguna cosa que no funciona gaire.
Gràcies per comentar, espero que no sigui la darrera vegada.
M'agradaM'agrada
M'agradaM'agrada
I què et sembla això?
L’ària de l’òpera inexistent (Salambo) que Bernard Herrmann va escriure per Citycen Kane
Està esplendorosa, és esplendorosa.
M'agradaM'agrada
Doncs em sembla que trobo a faltar una emoticona sospirant… A més, només ens portem 2 anys 😀
Deixo una cançó russa molt curiosa, dedicada als pilots sovietics. Es diu “tendresa” i està prou bé, tot i ser força cursi. Es veu que era la preferida de Gagarin.
En Català seria quelcom així:
Sense tu la Terra és deserta
Com puc sobreviure aquestes hores?
Així cauen les fulles al jardí,
i els taxis s’afreturen cap a algun lloc.
Però la terra sembla buida, solitaria
sense tu, i tu…
tu voles i les estrelles
et donen la seva tendresa…
Era buida la Terra
quan va volar Exupery
i les fulles queien al jardí,
i la terra no es podia imaginar
com viure sense ell mentre
volava, volava,
I totes les estrelles
li feien ofrena de la seva tendresa
La Terra és buida sense tu…
Si pots, torna aviat.
M'agradaM'agrada
Et veig molt trasbalsat. Encara tens pressupost per tornar a Rússia? Ves a saber si et topes amb ella en qualsevol racó i aleshores no la pots deixar escapar.
La cançó és molt eurovisiva, per dir-ho suaument. ;-), però està molt bé.
M'agradaM'agrada
Em temo que hauré d’esperar que vingui ella pel Liceu 😦
M'agradaM'agrada
M’hi apunto al club de fans de Gimadieva.
Em sembla fantástica en aquesta gravació de Glyndebourne, en tots els aspectes. En especial per la fluidessa I facilitat en el cant.
Tamt de bo al Liceu la tinguéssin en compte en cas d’haver de substituir alguna de les Traviates de la propera temporada. Si mes no, per animar les funcions del Juliol 2015, atés que una de les sopranos ja l’haurem sentida a l’octubre I l’altra a Don Pasquale un mes abans..
Respecte de Glyndebourne també m’han agradat la producció, la direcció musical i tots dos Germont, pare i fill.
Pel que fa a les refer’encies a d’altres interprets traviatesques del moment, només puc parlar de Damrau, a quii vaig veure al cinema des de l’Scalla i no em va convencer del tot. Pitjor encara em va semblar in situ a la ROH de Londres el darer mes d’abrli, on tot plegat em va avorrir. En va semblar mandrosa, poc motivada.
M'agradaM'agrada
No costarà gaire trobar adeptes, es preveu una legió a partir d’ara.
Les Violetes de la propera temporada, totes juntes, no sé si arribaríem a fer una Gimadieva…
M'agradaM'agrada
Vaya verano de bodrios!!! Menos mal que esta “Traviata” de Glyndebourne salva la papeleta, casi por completo gracias al arte extraordinario de esta superlativa soprano rusa que es Venera Gimadieva, a la que no tenemos que ir perdonándole la vida diciendo: “no le va el papel pero es tan buena actríz…” (Natalie Dessay); “se entrega totalmente aunque su voz no es la más adecuada especialmente en el segundo acto” (Diana Damrau); “es muy buena actríz pero su Violetta vocalmente no me convence” (Jaho), etc…En Gimadieva encontramos una voz con todas las notas requeridas, una excelente actríz y una insultante juventud. Vaya carrerón tiene por delante, si no le tientan óperas que no le van.
Del resto del reparto, siento discrepar con la mayoría. No me convence Fabiano, canta su parte sin fallos pero no le aprecio ninguna cualidad particular y es muy paleto actuando. En el barítono Christoyannis tenemos una voz espléndida de barítono, una presencia de padre y no de abuelo (Leo Nucci), pero o es mal actor o está muy mal dirigido; más bien creo lo segundo porque la dirección de actores no me ha convencido, con la excepción del resultado conseguido con Gimadieva. Si al director escénico se le debe la lectura de la carta por parte del barítono y no por la soprano (como lo quiso Verdi) y las frases finales suprimidas, le doy un aprobado justo..
La escena plásticamente me ha gustado bastante, pero me ha parecido poco original y me ha recordado anteriores versiones, ya sea clásicas o modernizadas.
La dirección musical tampoco me ha acabado de satisfacer.
Pero una “Traviata” con una extraordinaria Violetta y una corrección vocal en el resto del reparto sale perfectamente adelante. Y en esta ocasión se ha convertido en lo mejor que se ha ofrecido este verano por aquí y por allá.
M'agradaM'agrada
Esperat que dilluns tindrem el Tannhäuser de Bayreuth i això ja és directament droga dura
M'agradaM'agrada
A mi me ha gustado muchísimo esta producción. La gran sorpresa de la soprano ha sido el aliciente para verla, después de los horrores verdianos protagonizados por Domingo y Alagna. Quiero destacar el diseño de la producción porque me ha parecido genial. Esos retratos a lo Edward Hopper me han fascinado. Gimadieva es un rayo de esperanza ante tanta mediocridad. Fabiano, al que conocí durante su último año en AVA, es un cantante inteligente, mucho, a juzgar por su cerebro no sería tenor. Tiene algunas cosillas que ir solventando pero es un artista con mucho talento. Me ha encantado Christoyannis, no es un barítono verdiano pero canta con mucho gusto. Fabulosa dirección de Elder.
M'agradaM'agrada
La producción en su conjunto es notable y Gemedieva es toso un descubrimiento, con un potencial que esperemos que no se malogre con las ofertas que le empezaran a llover de todos los teatros y pidiéndole que lo cante todo. Esperemos que tenga dos dedos de frente.
M'agradaM'agrada
Por si alguien esta interesado: a principios del próximo´año se publicará en DVD
M'agradaM'agrada
Aquesta setmana també he vist aquesta Traviata amb una mica de retard i encara que ja s’ha dit tot volia deixar constància de la meva visió i agrair-te la descoberta.
Aquesta soprano m’ha agradat moltíssim, també el tenor i no tant el baríton, però ella té un cant molt agraït i ho fa tot fàcil i molt musical. Esperem que no tingui molta pressa i deixi que la veu es vagi desenvolupant amb normalitat, sense forçar res i cantant repertoris que la malmetin.
El tenor Fabiano ja me l’havies fet escoltar i té una veu bona i és valent, també esperem que com ella no es deixi temptar.
El baríton grec és el que m’ha agradat menys, canta bé, però és com en Hampson, la veu massa clara, però dóna molt bé la planta del pare.
La direcció m’agrada a estones i a altres no tant.
La producció és senzilla però eficaç, És d’aquelles que poden rendibilitzar-se portant-la de gira per tot arreu, com sembla que farà per tot el Regne Unit.
M'agradaM'agrada
Aquesta Traviata ha estat la sorpresa de l’estiu i molts sou els que m’ho heu dit al blog,en persona o per correu. Per a mi el descobriment de Gemadieva ha suposat un bri d’esperança.
Jo crec que Tassis Christoyannis és més baríton que Hampson, no et diré que sigui millor cantant, però la veu és més baritonal tot i ser d’emissió clara.
M'agradaM'agrada
Good Morning Joaquim
I tried to download the Glyndebourne Traviata but it seems that the link with MEGA does not exist anymore or there is an error in the link. Can you help. If not, don’t worry I enjoy all your other uploads.
Thank you very much for all the work you have to give your audience all that pleasure.
Friedrich
M'agradaM'agrada
Hi Friedrich
Unfortunately I had to delete old files question of space,
Now I do not have time to do everything that I want. I put your request on the long waiting list that I do.
Thank you to follow the blog
M'agradaM'agrada