La NDR Sinfonie Orchester d’Hamburg va inaugurar aquest cap de setmana passat la temporada 2014/2015 amb un concert vocal que van titulat Italianische Nacht, i que sota la direcció de Thomas Hengelbrock va reunir a la primera part a la soprano catalana Núria Rial, en un bloc titulat Les estacions de l’amor (Jahreszeiten der Liebe), a on la soprano manresana i l’orquestra van oferir en alternança instrumental vocal, sense solució de continuïtat, obres de Vivaldi, Handel, Steffani, Caccini, Vinci i Dall’Abaco.
Jo us deixaré escoltar aquesta primera part, sense el parlat que el director va fer entre la primera obra de Vivaldi i i la de Handel, però la resta, tal i com va tenir lloc el divendres dia 12 de setembre a la Großer Saal del Laeiszhalle a Hamburg, amb aquest programa:
PRIMAVERA
Antonio Vivaldi (1678 – 1741)
Sinfonia RV 116
Allegro – Affettuoso – Presto
Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
Oh! felice mio core! – Con l’ali di constanza
Rezitativ und Arie des Alessandro aus „Alessandro Severo“ (3. Akt)
ESTIU
Agostino Steffani (1654 – 1728)
· Prélude tres viste aus „Orlando generoso“
· Gigue aus „Orlando generoso“
· Gavotte aus „La superbia d’Alessandro“
Giulio Caccini (1551 – 1618)
„Amarilli mia bella“
Madrigal aus „Le nuove musiche“
Agostino Steffani
Menuett aus „Il Trionfi del fato“
TARDOR
Georg Friedrich Händel
Hornpipe HWV 355
Leonardo Vinci (ca. 1690 – 1730)
„Perché tarda è mai la morte“
Arie des Arbace aus „Artaserse“ (3. Akt, Szene 1)
HIVERN
Evaristo Dall’Abaco (1675 – 1742)
Concerto a quattro da chiesa op. 2 Nr. 4
Largo (2. Satz) – Presto (3. Satz)
Georg Friedrich Händel
„Lascia ch’io pianga“
Arie der Almirena aus „Rinaldo“ (2. Akt, Szene 4)
Thomas Hengelbrock, director
Nuria Rial Soprano
El concert va tenir dues parts més, la segona va ser tota instrumental, i ja amb la formació habitual de la NDR, la van anomenar Intermezzo sinfonico, i constava de l’obertura de Guglielmo Tell de Rossini, el Capriccio sinfonico de Giacomo Puccini i el final d’Itàlia – la Rapsòdia per a orquestra Op. 11 (1909) del compositor Alfredo Casella.
La tercera part, va tornar a comptar amb participació vocal ara a càrrec de la soprano Maria Agresta i el tenor brasiler Atalla Ayan, però això potser serà motiu d’un altre apunt.
Avui doncs us deixo amb una petita festa barroca, gràcies a aquest format prou original per inaugurar una temporada simfònica i que alhora serveix per mostrar les excel·lències de la formació barroca de l’orquestra hamburguesa.
Aquí teniu aquesta mitja hora de placidesa i bellesa musical que si més no us garanteix una merescuda desconnexió.
Si voleu baixar-vos aquesta primera part, només heu de prémer l’enllaç:
https://mega.co.nz/#!G0MRkaiA!FdxsckNYN4F2vw24423SeP5bQKRV1R7NvYsjfbzaG4k
IN FERNEM LAND 
És una veu molt dolça,ideal.
Gràcies per compartir-ho
M'agradaM'agrada
Efectivament Jordi, és una veu dolça, però no només, també és una cantant molt rellevant, internacionalment molt reconeguda i malauradament poc valorada per el gran públic, la prova?, la quantitat de comentaris recollits en l’apunt. manca d’interès?, repertori poc popular?, no, no crec, però jo sóc el primer sorprès en veure com l’excel·lent soprano no ha motivat gaire interès, potser si fos austríaca, russa o nord-americana la resposta hagués estat diferent.
Trist
M'agradaM'agrada
è un concerto che ho ascoltato con un certo piacere ma la Rial mi lascia sempre un po’ perplesso: Bach, Telemann, Handel: non è solo questione di repertorio, ma semmai di interpretazione: bene intonata, voce piacevole ma poco “in carne”, talvolta così per bene che rischia la noia: insomma, una Battle dei giorni nostri (alla quale Battle peraltro devo il mio primo amore in campo operistico: l’aria “Vorrei spiegarvi oh dio.”)
M'agradaM'agrada
penso che niente a vedere con la Battle, un soprano capriccioso e insopportabile. Invece la Rial mi pare molto professionale, musicale e rigorosa. Una vera specialista nel canto barocco
M'agradaM'agrada
Aquesta noia té una veu magnifica, si bé estic d’acord amb tu i el seu repertori és molt limitat. A més, és molt difícil veure-la per les nostres terres cantant òpera, no tant recitals. Per altra banda, crec que és una veu que juga entre la tessitura de mezzo i soprano, ja que té un centre important i un agut curt i, prova d’aquest fet és que canta una aria d’Ariodante escrita per a castrat mezzo. En qualsevol cas, la seva veu és molt maca…
Salutacions
M'agradaM'agrada
Malauradament les òperes que canta Núria Rial no es representen per aquí, potser per això només la veiem en recitals i conerts
M'agradaM'agrada
No es el barroco el período que más me satisface de la Historia de la Opera, pero cuando está bien interpretado, como ocurre en esta ocasión, pongo todo mi interés en la escucha de cuanto se me propone. La lástina es que de los 30′ largos que Joaquim incluye en su post sólo puedo escuchar algo más de 14′.
M'agradaM'agrada
lástina=lástima. Perdón.
M'agradaM'agrada
Quan us passi això, degut a la llargada de l’arxiu, heu de refrescar i després situar el punter del ratolí aproximadament a l’alçada de on s’aturava i ja podreu escoltar-ho fins el final de la pista.
M'agradaM'agrada
Em sembla que el problema és més de repertori que d.altra cosa. Una mica el que passa amb Maite Beaumont per exemple.Jo l.he poguda sentir en directe l.any passat al palau, en un dels concerts que, com bé apunta tenorino, acostuma a fer a casa nostra. Me l.havia recomanada una amiga que l.havia escoltada a Perelada I l.havia escoltat també en u post no recordo si a IFL o a Liceu torn T. Té una veu no gaire gran però maca I ella és molt expressiva. Al menys en concert. M.agradaria poder escoltar-la al liceu en una òpera sencera. La Farnace de Vivaldi hauria estat una bona ocasió.
M'agradaM'agrada
Per aquest repertori no cal tenir veu de Brünnhilde, efectivament el volum no és gaire gran, però té altres virtuts. La carrera que està fent a nivell internacional penso que ho certifica.
M'agradaM'agrada
També l.estan fent Maite Beaumont I Raquel Andueza, per exemple. Però aquest repertori és molt minoritari. “Al pot petit hi ha la bona confifura”, que diuen. I deu ser veritat.;-)
M'agradaM'agrada
Si, és clar i aquí encara més, a Anglaterra o Alemanya no, però aquí si no cantes Tosca, Bohème, Traviata o Lucia, no t’emportes el reconeixement del gran públic.
M'agradaM'agrada