Amb el títol de Meyerbeer e il suo tempo el dia 6 d’octubre va tenir lloc el el Auditori del Parco della Musica de Roma, seu de la prestigiosa Accademia Nazionale di Santa Cecilia, un concert per commemorar el 150è aniversari d ela mort de Giacomo Meyerbeer, ocorreguda a Paris el 2 de maig de 1864.
Antonio Pappano va configurar un programa integrat per obres del compositor alemany, però el va envoltar de tres compositors que van influenciar-lo i amb qui va compartir moments cabdals de la seva trajectòria artística i creativa, el cabdal Gioacchino Rossini en la seva descoberta italiana, l’amic Hector Berlioz amb qui no hi podien haver més diferències estètiques, malgrat que Berlioz en moltes de les seves òperes seguís fil per randa l’estructura de La Grand Opera meyerbeeriana i Richard Wagner, inicialment amic i finançat per Meyerbeer i posteriorment distanciats de manera definitiva i lamentable.
Les parts orquestrals del concert ja valdrien un apunt, ja que l’orquestra romana i la inspirada direcció del mestre Pappano fan que les magnífiques obertures de Semiramide de Rossini, Benvenuto Cellini de Berlioz, Das Liebesverbot de Wagner, Dinorah ou le pardon de Ploërmel i la marxa indiana de L’Africaine ambdues del propi Meyerbeer, prenguin dimensions simfòniques d’altíssima volada.
Sabut és la predilecció i domini de mestre Pappano per l’obra de Berlioz i per tant no ha d’estranyar que l’obertura de Benvenuto Cellini sigui un dels moments especialment brillants sota una batuta tan inspirada i una orquestra tan esplèndida, però compte! que la vibrant obertura de Semiramide amb un tempo i uns “crescendos” de vertigen no queden pas enrere, com tampoc l’original i magnífica que Meyerbeer va escriure a l’obertura de Dinorah ou le pardon de Ploërmel, que fa pocs dies va protagonitzar un apunt en ocasió de l’edició crítica que va tenir lloc a Berlín.
Però és que el concert commemoratiu no podia obviar la veu humana, per a qui Meyerbeer va escriure tant i tan bé, amb pàgines d’una dificultat i virtuosisme extraordinari. En aquesta ocasió la intensa Diana Damrau va fer-se càrrec de 4 àries d’autèntica bravura, començant per la “rossiniana” “D’una madre disperata…Deh! Mira l’angelo…Con qual gioia le catene” de “Il Crociato in Egitto“, estrenada el 7 de març de 1824 a La Fenice de Venècia, a la que va seguir l’imponent “Robert, toi que j’aime” de Robert le Diable, estrenada a París el 21 de novembre de 1831, i que si esteu ben atents podreu escoltar com va ser font de inspiració de Verdi a “Ami !… le cœur d’Hélène” de Les Vêpres siciliennes estrenada 24 anys més tard també a Paris o també els poc suportables couplets de messieur Triquet de l’Evgeni Onegin, si bé en aquest cas potser Txaikovski va homenatjar, més que copiar, una música que l’any 1879 quan es va estrenar a Moscou ja era d’un passat afrancesat i carrincló, com el propi personatge que ho canta.
El concert inclou una obertura de la primerenca “Das Liebesverbot” de Richard Wagner, ja que en aquell temps la relació entre els dos compositors era estreta i amical. Meyerbeer va fins i tot finançar l’estrena de Rienzi i Der Fliegende Hollänmder a Dresden. No va ser fins que Wagner va escriure una carta a Schumann l’any 1843 titllant l’obra de Meyerbeer de superficial que les relacions es van començar a deteriorar, però Wagner encara va tenir la barra de demanar-li diners i aleshores ell es va negar i a partir de aleshores va començar una campanya de desprestigi poc honorable. Aquests anys eren tan difícils, complicats i de penúries per a Wagner com d’èxits, reconeixements i ingressos per a Meyerbeer, quelcom que sempre va envejar-li. La publicació de El judaisme i la música l’any 1850 ja és un atac directa i dos anys més tard a Opera i Drama, Wagner va insistir en la superficialitat de la música de Meyerbeer. El mestre Pappano va escollir una obertura “meyerberiana” del jove Wagner, potser intentant reconciliar allò que a hores d’ara ja no ´ñes possible.
Després d’aquesta obertura Damrau ens canta la cabaletta “Ombre légère” de Dinorah, amb la qual cosa aquells que arran de la interpretació de PatriciaCiofi a Berlín parlàvem de la hipotètica idoneïtat de la soprano alemanya per fer-se càrrec d’aquest rol rol en l’actualitat, podrem verificar-ho, o no.
Oficialment el concert acabava amb l’escena de la Reine Marguerite de Valois de Les Huguenots, estrenada l’any 1836, on Damrau desplega virtuosisme aclaparador, força i subtilesa.
Damrau fa un bis i escull el “Nobles seigneurs” que canta el personatge de Urbain a la mateixa òpera. Aquest personatge després va passar en mans de les contralts que no tenien possibilitat de cantar en una de les òperes més populars del seu temps, ja que ni el rol de Marguerite ni el de Valentine eren idonis per a elles i seguint la pràctica donizzetiana de atorgar als patges (Smenton i Orsini) la vocalitat de contralt, van aconseguir que aquest rol de Urbain es transportes a la seves característiques i que Meyerbeer composes una ària alternativa “Non! – non, non, non, non, non! Vouz n’avez jamais, je gage” escrita expressament per a Marietta Alboni que la va estrenar l’any 1848 al Covent Garden.
El concert és una veritable festa musical que estic segur que us agradarà, tant per el magnetisme vocal de l’entusiasta Damrau, com per els fragments orquestrals també magnètics i brillants. La soprano alemanya encara és capaç de fer notes de soprano lleugera malgrat que la seva veu ja no ho és,, Els sobreaguts li costen molt més que abans, algun tendeix al crit, però les coloratures, picats, roulades i tota mena d’artificis continuen enlluernant els auditoris, això sí, amb un centre contundent i una zona greu cada vegada més sòlida.
Us deixo escoltar totes les parts vocals i com que estic segur que la majoria voldreu tenir el concert, al final us deixo l’enllaç.
Gioachino Rossini
SEMIRAMIDE: Sinfonia
Giacomo Meyerbeer
IL CROCIATO IN EGITTO: “D’una madre disperata…Deh! Mira l’angelo…Con qual gioia le catene”
Hector Berlioz
BENVENUTO CELLINI: Obertura
Giacomo Meyerbeer
ROBERT LE DIABLE: “Robert, toi que j’aime”
Richard Wagner
DAS LIEBESVERBOT: Obertura
Giacomo Meyerbeer
DINORAH ou le pardon de Ploërmel: “Ombre légère”
L’AFRICAINE: Marxa indiana
LES HUGUENOTS: “O beau pays de la Touraine”
DINORAH ou le pardon de Ploërmel: Obertura
LES HUGUENOTS:”Noble seigneur salut”
Concerto Straordinario in occasione dei 150 anni dalla morte di Giacomo Meyerbeer (1791-1864)
Orchestra e Coro dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia
Direcció musical: Antonio Pappano
Soprano Diana Damrau
Roma, Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Auditorium Parco della Musica
Roma, 6 d’octubre de 2014
ENLLAÇ mp3
https://mega.co.nz/#F!CsMizKZY!T1B0vqLOllbakxCL1PxiOg
Demà us parlaré del concert que Leonidas Kavakos i Yuja Wang faran avui al Palau de la Música dins el cicle de cambra de Palau 100.
IN FERNEM LAND 
You can watch the concert at https://www.youtube.com/watch?v=UyyPtkVxvCY as well.
M'agradaM'agrada
Thank you Golde
M'agradaM'agrada
Thank you Golde for the link
M'agradaM'agrada
¡Estupenda!
M'agradaM'agrada
Me n’alegro que t’agradi
M'agradaM'agrada
Bon dia Joaquim! Com sempre interessantissim apunt. No tinc temps de escoltar tot el que portas publicant les darreres setmanes…estic desbordadaaaaa! A veure aquesta nit el concert del Palau.
M'agradaM'agrada
Tu tranquil·la, hi ha temps.
M'agradaM'agrada
Preciosa aquesta declaració a Robert i gràcies per l’enllaç, Joaquim.
M'agradaM'agrada
És una ária intensa amb una melodia inspiradíssima, tant que va inspirar a altres….
M'agradaM'agrada
En efecto. Y, por cierto, ya será necesario el post sobre el concierto y la dirección de Pappano: una auténtica fiesta, exquisita, lujosa, magnífica ¡Gracias!
M'agradaM'agrada
De nada, un placer compartirlo y disfrutarlo contigo y todos los demás.
M'agradaM'agrada
Del que he escoltat de la Damrau, està fantàstica! Les últimes coses que li havia escoltat no m’havien acabat de fer el pes, però aquí em sembla fantàstica, amb uns aguts molt més segurs i brillants que en les últimes traviates i sonnambula. M’ha encantat! Gràcies! 🙂
M'agradaM'agrada
De res Jan, potser aquí t’agrada més perquè les obres són més adients que la Violetta.
M'agradaM'agrada