IN FERNEM LAND

COLE PORTER PER ACOMIADAR L’ANY: KISS ME KATE (PROMS 2014) vídeo


IFL acomiada el molt millorable 2014, amb la marevollosa música que Cole Porter va escriure per a la seva millor comèdia musical. “Kiss me, Kate

Hi poden haver moltes maneres brillants i festives d’acomiadar un any, però aquesta del 2014 em fa especial il·lusió i crec que us agradarà molt, de fet jo us l’aconsello no només perquè Cole Porter va deixar en la seva partitura el bo i millor (que és dir molt) de tot el que va arribar a escriure, sinó perquè l’espectacle ofert en el PROMS del 2014, que és on es va gravar aquesta versió de la que avui us deixo el vídeo, és absolutament deliciosa.

Kiss me, Kate, diuen que va ser la resposta que Porter va fer  al musical integral que Rodgers i Hammerstein havien fet amb Oklahoma!. Es va estrenar tal dia com ahir (30 de desembre) de l’any 1948 al New Century Theatre de Nova York. Després de 19 mesos va passar al Schubert Theatre. L’any 1949 va ser el primer musical en rebre els prestigiosos Tony que es van començar a atorgar aquell any. Els protagonistes originals van ser Alfred Drake, Patricia Morison, Lisa Kirk, Harold Lang, Charles Wood i Harry Clark.

ARGUMENT (síntesi)

Una companyia teatral representa l’obra de Shakespeare “La ferèstega domada” o “L’amansiment de l’harpia”, a Baltimore, Maryland. El repartiment inclou a Fred Graham i la seva exdona, Lilli; També Bill Calhoun, un jugador irresponsable, i Lois Lane una noia que li agarda. Bill confessa a Lois que ell està embolicat amb afers perillosos amb uns gàngsters amb els que té signat un reconeixement de deute de 10.000 $ perduts als daus. Mentrestant Fred i la seva exdona – encara divorciat – comença a adonar-se que els seus sentiments de tendresa envers ella no han desaparegut del tot. Comencen a recordar el passat sobre els espectacles en què havien aparegut – incloent una opereta vienesa (“Wunderbar”). Just abans de la nit de l’estrena de l’obra shakesperiana, Fred envia flors a Lois una actriu de la companyia, però per error van a parar al camerino de Lilli, fet que li fa creure amb més consistència que ell encara l’estima i ella també (“So In Love”).

A l’escenari, es dur a terme la representació de “L’amansiment de l’harpia”. Com una obra de teatre dins del teatre, aprenem que Bianca no pot casar-se fins que la seva germana gran, Katherine, hagi trobat un marit (“Tom, Dick or Harry”). Quan Petruchio arriba a Pàdua a buscar una esposa rica (“I’ve Come to Wive it Wealthily in Padua”) és triat per Katherine. Aquesta última, una harpia, no fa cap intent d’ocultar els seus sentiments sobre els homes (“I Hate Men”), mentre que Petruchio sap que Katherine no és la dona dels seus somnis (“Were Thine That Special Face”), malgrat això ell està d’acord en casar-se amb ella.

Ara ens traslladem de Pàdua de Shakespeare de nou a les intrigues dins de la companyia teatral. Havent après que les flors de Fred eren per Lois, Lilli esclata en un atac d’ira, i anuncia amb vehemència que ella deixa la companyia per sempre. La seva sortida, però, s’ha retardat per l’arribada de gàngsters que vénen a cobrar el deute de 10.000 $ a Bill.

A l’inici del segon acte tornem al teatre després d’un número jazzístic i de ball molt “hot”, “Too Darn Hot” de innegable força i lluiment pel conjunt de la companyia. Petruchio i Katherine són ara marit i muller. Els comportaments temperamentalment violents i els capricis de Kate estan complicant la vida de Petruchio i comença a recordar amb nostàlgia la seva beneïda solteria (“Where is the Life That Late I Led?”). Entre bastidors, quan Bill reprèn a Lois que coqueteja amb un dels actors, es fa la llum de la seva tendència a ser voluble (“Always True to You in My Fashion”). Però, malgrat els seus problemes amb Lois, Bill té una bona causa per a l’alegria. Hi ha hagut una violenta sacsejada al món mafiós, resultant que el reconeixement del deute ja no és vàlida. Bill i Lois estan reconciliats, i Katherine i Fred tornen l’un amb l’altre.

Kiss Me Kate és el musical amb més èxit de la gloriosa carrera de Cole Porter, i és l’únic del compositor que en l’edició de l’estrena va sobrepassar les mil representacions (1077). La seva fama va traspassar les fronteres de Broadway i del món anglosaxó, i es van fer produccions arreu d’Europa, sent la primera comèdia musical americana que es va estrenar a Polònia o l’espectacle amb més benefici de taquilla de la història de la Volksoper vienesa.

No tingueu cap dubte que estem davant de la partitura teatral més bella, inspirada i original de Cole Porter i la producció dels PROMS de 2014, manté malgrat tenir l’orquestra en l’hemicicle de l’enorme Royal Albert Hall, tota l’acció teatral i els ballets íntegres. Tenint l’interès addicional d’utilitzar l’edició crítica de  l’estrena amb les orquestracions originals.

L’elenc artístic és magnífic i sobretot hi ha una cura extraordinària de part del gran, ja grandiós John Wilson al davant de la seva orquestra, tot un clàssic imprescindible del festival londinenc.

Números musicals:
Acte I
“Another Op’nin’, Another Show” – Hattie and Company
“Why Can’t You Behave?” – Lois Lane and Bill Calhoun
“Wunderbar” – Fred Graham and Lilli Vanessi
“So in Love” – Lilli Vanessi
“We Open in Venice” – Fred Graham, Lilli Vanessi, Lois Lane and Bill Calhoun
“Tom, Dick or Harry” – Bianca, Lucentio, Gremio and Hortensio
“I’ve Come to Wive it Wealthily in Padua” – Fred Graham and The Men
“I Hate Men” – Lilli Vanessi
“Were Thine That Special Face” – Fred Graham
“We Sing of Love (Cantiamo D’Amore)” – Lois Lane, Bill Calhoun and Ensemble
“Kiss Me, Kate” – Fred Graham, Lili Vanessi and Ensemble
Acte II
“Too Darn Hot” – Paul and Ensemble
“Where is the Life That Late I Led?” – Fred Graham
“Always True to You in My Fashion” – Lois Lane
“Bianca” – Bill Calhoun and Company
“So in Love” (Reprise) – Fred Graham
“Brush Up Your Shakespeare” – First Gangster and Second Gangster
“I Am Ashamed That Women Are So Simple” – Lilli Vanessi
“Kiss Me, Kate” (Reprise = Finale) – Company

Disposeu-vos a gaudir-ho, però mentrestant va baixant aquí us deixo “Were Thine That Special Face” una de les meves cançons referencials, al costat de “So in love” de totes les caçons que es fan i es desfan, interpretada per Ben Davis.

KISS ME KATE
Musica i lletra de Cole Porter
Llibret de Samuel i Bella Spewack basat en l’obra de Shakespeare “The Taming of the Shrew”

Fred Graham / Petruchio ….. Ben Davis
Lilli Vanessi / Katherine Minola ….. Alexandra Silber
Bill Calhoun / Lucentio ….. Tony Yazbeck
Lois Lane / Bianca ….. Louise Dearman
Gangsters……………. James Doherty i Michael Jibson
Paul………………..Jason Pennycooke
Hortensio………. Gary Watson

John Wilson Orchestra
Director: John Wilson

Direcció escènica: Shaun Kerrison
Coreografia: Alistair David

ENLLAÇ Vídeo (2 enllaços, el segon són els subtítols en anglès que podeu incorporar)

  1. https://mega.co.nz/#!JMFx0azA!c5OeNPddM9EbBngCnGhQFHa1aoeN6gfKncjWfUUmuC0
  2. https://mega.co.nz/#!QNMCTSgC!5amjLdhpU4_RIpxUGQgqZiBc_859AURTaW8UK8m4VTs

Per a mi el 2014 no ha estat un any fàcil, les incerteses es mantenen per a un 2015 carregat de projectes, il·lusions i esperances. M’agradaria molt seguir comptant amb la vostra inestimable companyia que ja sabeu que agraeixo tant.

L’inici del 2015 promet ser potent, us aviso.

Us desitjo el millor, és a dir, sobretot salut per poder gaudir de la resta i si em permeteu un petit consell, no espereu a que el 2015 sigui millor que el 2014, feu coses per fer-ho possible.

Demà, Cap d’Any, anirem a Dresden sense deixar el caràcter festiu amb el que he volgut acomiadar aquest.

Adéu 2014, ja era hora!

31 comments

  1. Joan Janer Vidal

    Moltes Gracias per tot Joaquim, espero i desitjo que el 2015 sigui un any força millor per tu, i que poguem continuar gaudin de un IF fort i grant.
    Una sincera abraçada.
    Joan

    M'agrada

  2. Joanela

    Crec com tu, que aquest any 2014 ha estat molt dolent i no espero que sigui millor el 15, però he après que la vida continua sempre i aquestes coses com la música i IFL te un paper important en aquest tema ajuden a empassar-se el mals moments. Espero que la teva generositat tingui efecte “bumerang” i et retorni tot el que fas. T’ho desitjo de tot cor i t’envio una abraçada. Joana

    M'agrada

  3. Leonor

    Muchísimas gracias,Joaquim. Os deseo a todos que nunca nos falten coraje ni fortuna (por ahí ronda siempre) para conseguir los medios de lo que deseamos y lo obtengamos. A todos os deseo lo mejor para 2015 ¡Un abrazo,infernems y a Joaquim muchos besos y gracias! ¡Hasta pronto!

    M'agrada

    • Gracias Leonor.
      Con la fortuna no deberíamos confiar, ni tan siquiera esperar que nos ayude. Es eso fortuna, una lotería que esperando que llegue nos va minando. El coraje sí, ese es necesario para no decaer en el arduo trabajo que nos espera para hacer posible un cambio que es imprescindible para ser felices.
      Bon Any

      M'agrada

  4. SANTI

    Gràcies per tot el que ens has aportat i deixat durant el 2014. Em sap greu que no hagi estat un bon any per a tu, en canvi tu has fet que sigui una mica millor per a tots nosaltres.
    Et desitjo el millor a partir d’ara mateix i que tot el que vols fer ho portis a terme.

    M'agrada

  5. Un buen año 2015 para todos!!! Por mi parte deseo olvidar este nefasto 2014.

    Y ahora a lo que nos ocupa en este post.

    “Kiss me Kate”, es posiblemente uno de los musicales que más grabaciones y reposiciones ha tenido desde su estreno. El reparto original grabó en 1948 una reducida partitura en el formato LP que hacía muy poco que se había puesto en circulación. Cuando se comercializó el estéreo el mismo reparto original lo volvió a grabar en una versión menos acertada vocalmente pero con muy buen sonido. Cuando se estrenó en Londres en 1951 Patricia Morison volvió a interpretar el rol de la “bravía” con su hermosa voz de mezzo-soprano y su legendaria cabellera negra que le llegaba hasta la parte posterior de sus muslos.Luego fueron apareciendo grabaciones “cover” con los cantantes del momento, pero siempre con la partitura reducida, hasta que en 1990 apareció la grabación de la partitura completa con Thomas Hampson y Josephine Barstow a quien pudimos ver en el Liceu -aún con aceptable voz- en “Gloriana” de Britten.

    En 1958 Tanto Alfred Drake como Patricia Morison volvieron a reunirse para una versión super-reducida para la TV -USA que se ha comercializado hace un par de años en DVD..

    Existen muchas versiones para escoger, tanto de Broadway como del West End, pero indudablemente la primera de 1948 es la mejor, pese a no ser completa.

    Existe una canción magnífica que se suprimió en los “try-outs o previews” y que es “Fom this moment on” que Cole Porter trasladó a un semi-fracaso del 1951 llamado “Out of this world”, aunque la música es excelente, pero la temática de dioses griegos (Juno y compañia) no sedujo al público. Sin embargo en 1954 se incorporó a la versión cinematográfica realizada en 3D, pero estrenada en 2D. Ahora en Marzo POR FIN se pone en circulación esta versión en relieve y BluRay y podremos saborear la manífica interpretación de “From this moment on” con una exultante Ann Miller (Bianca).

    En esta estupenda versión del Royal Albert Hall se ha optado por la versión original tal como señala Joaquim y aunque se ha suprimido “From this moment on” que corresponde ser cantada después de “Always true to you, darling, in my fashion”, la interpretación de todos los componentes es tan buena que yo me atrevería a decir que posiblemente es la mejor versión de cuantas conozco después de la del estreno y eso que es sucintamente semi-escenificada, pero magníficamente interpretada, cantada, bailada y dirigida musicalmente por este genio que es John Williams y que cada año nos sorprende en los PROMS con algo bueno o mejor. Con lo cual -y fácilmente trasladable al mundo de la ópera- con buenos elementos de canto, de actuación, de baile y de dirección musical y buena orquesta, se puede representar un espectáculo musical del género que sea sin perder un ápice de calidad. Claro que si todos los espectáculos se realizaran de este modo los “genios” de la dirección escénica y sus excentricidades y super-gastos en decorados se vería obligados a reducir sus exageradas remuneraciones y se les bajarían los “humos”

    Mi consejo es que no os perdáis esta función que nos regala Joaquim. Yo he disfrutado muchísimo y me ha suavizado el mal gusto de boca de mi adorado “Il barbiere di Siviglia” del Liceu que ha sido una de las peores funciones de ópera que haya visto en toda mi vida y que desgraciadamente ha sido mi última función hasta el presente, por motivos de salud.

    Que lo disfrutéis y seáis muy felices.

    Fede

    M'agrada

    • Lluís

      Fede, m’agrada molt poder llegir el teu comentari, després de tant de temps. Aquest matí, quant el vist el post d’avui, he pensat que t’agradaria. No ens coneixem, si de cas només pels comentaris i algun apunt d’aquest blog, que sempre m’han semblat molt assenyats i savis, i et desitjo de tot cor un molt bon any nou, desig que faig també per en Joaquim i tota la colla d’IFL. Gràcies.

      M'agrada

    • Saps que els teus comentaris són molt esperats i respectats per els habituals seguidors de IFL, només cal veure l’estima i les respostes.
      Desitjo que en un futur proper t’animis a seguir aportant tant i d’aquesta qualitat com fins ho feies fins que la salut t’ha jugat una mala passada.
      Jo per la meva part intentaré motivar amb els apunts, que no te’n puguis estar de dir-hi la teva.

      M'agrada

    • Musicalment no sé si el farem millor, el nou any de ben segur ens deixarà coses memorables, i parlo de música, les altres coses que també necessitem ho deixo a gust del consumidor. A IFL continuaré dedicant-li tot el tenps possible per enfrandir-lo i fer-ne una eina que em faci més sostenible.
      M’agrada comptar amb vosaltres i sentir-vos a prop.

      M'agrada

  6. Nuria

    A pesar de que no escribo apenas en el blog, sí me paso por tu casa todos los días (en ocasiones mas de una vez) y espero tu post como algo natural, y… no es así es un trabajón que te has impuesto del que no puedo decirte mas que muchas gracias por tu dedicación. El alimento diario que nos das a tus lectores sé que te ocupa muchas horas al cabo del año. Te doy las gracias y es poca cosa, deseo que la vida te dé salud y todo lo necesario para que seas feliz.
    Que tengas un Feliz año 2015

    M'agrada

    • Gràcies Marta, tot i les coses bones que el 2014 ens va deixar, el vull oblidar ben aviat, cal anar endavant, per a mi no ha estat un bon any el 14 i per això em miro amb molt bons ulls tot allò que m’he empatollat per aquest 2015 que iniciem avui i en el que he posat moltes esperances.

      M'agrada

  7. Estimat Joaquim,
    Desitjo que tinguis un gran any 2015, que et vingui la il·lusió, se’t conservi la salut i segueixi fluint la teva ja magnífica imaginació.
    Fede,
    Feliç de tornar-te a llegir tan erudit com semp`re.

    Gràcies a tots dos per existir.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: