Avui “Les parapluies de Cherbourg” en versió de concert semi-escenificada dirigida per el compositor Michele Legrand en el Théâtre du Châtelet i amb la col·laboració especial de Natalie Dessay fent el paper de la mare de Geneviève.
“Les parapluies de Cherbourg” és una, deixeu-me dir, mítica pel·lícula de l’any 1964 dirigida per Jacques Demy, protagonitzada per Catherine Deneuve i Nino Castelnuovo.
És la segona pel·lícula d’una “trilogia romàntica” de Demy que comparteixen entre elles alguns dels mateixos actors, personatges i situacions dramàtiques. La primera va ser Lola (1961) i la tercera Modelshop (1967). La pel·lícula va ser un gran èxit a França, amb un total de 1.274.958 espectadors. La trama és molt similar a la trilogia teatral de Marcel Pagnol, Marius, Fanny i César. Fa molt temps us vaig portar a IFL l’òpera que Vladimir Cosma (deixeble de Legrand) va fer basant-se en aquests personatges de Pagnol, titulada Marius et Fanny i que van protagonitzar Roberto Alagna i Angela Gheorghiu.
Per a “Les parapluies” Michel Legrand va composar una partitura operística en el sentit que tota la pel·lícula és cantada o millor dit recitada, com un spregesang, amb un seguit de melodies senzilles, agradables i emotivament molt efectives, sobretot amb el leitmotiv del tema d’amor que no va trigar a fer-se famossisim i és que Legrand en fa un us i abús que inevitablement fa que quan surts del cinema o en el cas que ens ocupa del teatre, tinguis el famós tema encrostat al cervell.
A la pel·lícula els actors van ser doblats per cantants, que no han de ser precisament lírics, ja que l’exigència vocal és discreta.
Breu trama:
Geneviève viu amb la seva mare a Cherbourg on aquesta té una botiga de paraigües. Geneviève està enamorada de Guy un jove que treballa en un garatge i que ha de marxar a la guerra d’Algèria, abans de marxar la parella es juren amor etern i fan l’amor.
Geneviève no trigarà a descobrir que està embarassada i finalment després d’esperar infructuosament notícies de Guy, cedeix a la pressió de la seva mare per casar-se amb Roland, un joier ric que li va al darrere des de fa molt temps.
Quan Guy tornar a Cherbourg ferit de guerra, descobreix que Geneviève s’ha casat i la mare ha traspassat la botiga. La seva tia està greument malalta però ha mantingut l’enamorament de Madeleine a ell, viu durant tots aquests anys. Es casa amb ella i obra una gasolinera i taller propis.
Uns anys més tard Geneviève torna a Cherbourg en una nit d’hivern i necessita un mecànic que li repari el cotxe. L’encontre és breu, res és possible, ambdós tornen a les seves vides infeliçment acomodades.
La versió del Châtelet és de concert i tampoc s’ha volgut caure en reproduir un dels punts àlgids de la pel·lícula com era el festival de colors vius que desprenien els seus fotogrames. En aquesta versió amb l’orquestra a dalt de l’escenari, han deixat suficient espai per desenvolupar una mínima acció escènica dirigida per Vincent Vittoz amb uns elementals decoratius mòbils obra del veterà dibuixant Jean-Jacques Sempé, amb un caràcter molt simple que ambienten de manera més aviat naïf, les escenes.
Vocalment hi ha dos noms molt importants com és el del matrimoni Dessay/Naouri per interpretar Madame Emery i Roland Cassard, el joier que es casarà amb Geneviève. Malgrat que l’obra no necessita grans veus, la presència de dos cantants de la seva categoria s’agraeix davant de la insípida parella de joves enamorats, que en cap cap poden eclipsar als joves Deneuve/Castelnuovo, però al seu favor tenen que ningú posa la veu per ells.
Us deixo el vídeo d’aquest “entreteniment” que de ben segur tornarà a molts dels habituals a la seva joventut, mentre que per altres serà una absoluta curiositat, més interessant per el matrimoni Dessay/Naouri que per l’obra de Legrand, un compositor de llarguíssima trajectòria que darrerament i en aquest període de descompressió operística de la soprano francesa, ha vist com s’apropava a les seves cançons per cantar-les en una gira nacional en aquest moment una mica desconcertant i erràtic de la Dessay, a la “recherche” d’un lloc prou convincent en la seva etapa actual
Michel Legrand
LES PARAPLUIES DE CHERBOURG (1964)
Natalie Dessay, Soprano, Madame Emery
Laurent Naouri, Baryton-basse, Roland Cassard
Vincent Niclo, Ténor, Guy
Marie Oppert, Geneviève
Louise Leterme, Madeleine
Jasmine Roy, Tante Elise
Franck Vincent, Dubourg, Aubin, un déménageur, un haut-parleur
Franck Lopez, Bernard, Pierre, le facteur, l’ouvrier, l’apprenti
Arnaud Léonard, Jean, client du garage, client du magasin de parapluies
Elsa Dreisig, Jenny
Orchestre National d’Ile-de-France
Michel Legrand, Direction
Paris Théâtre du Châtelet 14-09-2014
ENLLAÇ Vídeo
https://mega.co.nz/#F!9IsHVIrB!t2c-vnnuazTdBGcTuP74jQ
Per acabar res millor que un vídeo per ambientar als més desprevinguts.
This is wonderful, thank you, Joaquim!!!
And thank you for all the wonderful videos in the past year. I wish you all the best for 2015.
M'agradaM'agrada
Dear Isolde.
I do not know if I will continue during 2015 giving us so many videos, which I know is that if you continue trying to bring music and opera to all who want it.
Happy New Year
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquin. Es un regalo que nos lleva a un pasado nostálgico. Es una buena idea abarcar en el sitio las grandes óperas, conciertos, ballet, musicales, cine del mejor, entregas de premios como el Oscar, Golden Globes, etc.
Difundes estos videos que nos hacen felices.
Mis mejores deseos para el 2015
Willy
M'agradaM'agrada
IFL nació de manera un tanto anárquica, hablando de todo aquello que me gustaba.Después de casi ocho años de actividades ininterrumpidas siempre que puedo o tengo material valuoso a disposición, aparece el teatro musical, la opereta o la zarzuela.
No sé si podré continuar ofreciendo vídeos como hasta ahora, pero intentaré mantener el interés para seguir contando con vuestra inestimable compañía.
Feliz Año willy.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord ham Willy, m’agraden aquets records, puig aquestes pelicules son de la época que vaig viure, cuan hanabem al cine als diumenges, sigui ham als amics, o bé ham alguna amiga.Et desitjo pel 2015 lo millo. Una abraÇada
M'agradaM'agrada
Gràcies duran, els bons records ens ajuden a viure
M'agradaM'agrada
Era una mica carrinclona però algunes melodies eren molt boniques i és ben cert que Legrand abusa del tema central. El seu treball a Yentl em va agradar més quant a solidesa musical.
M'agradaM'agrada
Yentl també era ensucrada, però a la Streisand ja li anava bé, Legrand és un bon creador de melodies, però quan en troba una de veritablement inspirada ens l’allarga excessivament, ara bñe la pel·lícula tenia un tractament visual molt potent que va trencar els estàndards vigents i la parella protagonista tenia àngel, vista amb ulls d’ara està superada, quelcom que vol dir que no és un clàssic.
M'agradaM'agrada
Después de haber visto y escuchado la versión del Royal Albert Hall de “Kiss me Kate”, esta partitura me suena más cursi, repetitiva y aburrida que nunca.
Tuve la “fortuna” de asistir al pre-estreno de “Les parapluies…” en el cine Alexandra de Barcelona, con asistencia de Catherine Deneuve y de Maurice Ronet que le sirvió de caballero escolta, ya que éste acababa de rodar un film en Barcelona y estaba pendiente de comenzar otro. Me aburrí soberanamente y llegué a la carcajada con la frase musical “maman, je suis enceinte!”, dicho a medio camino entre el hablado y el cantado…
Soy un enamorado del cine musical y me agradan las comedias románticas, pero no las cursiladas y esta película en mi opinión lo es. Lo siento.
M'agradaM'agrada
Opinió contundent que agraeixo i no sé si comparteixo.
M'agradaM'agrada