IN FERNEM LAND

LES PARAPLUIES DE CHERBOURG AL CHÂTELET (Dessay-Naouri-Niclo-Oppert;Legrand) vídeo


Avui “Les parapluies de Cherbourg” en versió de concert semi-escenificada dirigida per el compositor Michele Legrand en el Théâtre du Châtelet i amb la col·laboració especial de Natalie Dessay fent el paper de la mare de Geneviève.

Les parapluies de Cherbourg” és una, deixeu-me dir, mítica pel·lícula de l’any 1964 dirigida per Jacques Demy, protagonitzada per Catherine Deneuve i Nino Castelnuovo.

És la segona pel·lícula d’una “trilogia romàntica” de Demy que comparteixen entre elles alguns dels mateixos actors, personatges i situacions dramàtiques. La primera va ser Lola (1961) i la tercera Modelshop (1967). La pel·lícula va ser un gran èxit a França, amb un total de 1.274.958 espectadors. La trama és molt similar a la trilogia teatral de Marcel Pagnol, Marius, Fanny i César. Fa molt temps us vaig portar a IFL l’òpera que Vladimir Cosma (deixeble de Legrand) va fer basant-se en aquests personatges de Pagnol, titulada Marius et Fanny i que van protagonitzar Roberto Alagna i Angela Gheorghiu.

Per a “Les parapluies” Michel Legrand va composar una partitura operística en el sentit que tota la pel·lícula és cantada o millor dit recitada, com un spregesang, amb un seguit de melodies senzilles, agradables i emotivament molt efectives, sobretot amb el leitmotiv del tema d’amor que no va trigar a fer-se famossisim i és que Legrand en fa un us i abús que inevitablement fa que quan surts del cinema o en el cas que ens ocupa del teatre, tinguis el famós tema encrostat al cervell.

A la pel·lícula els actors van ser doblats per cantants, que no han de ser precisament lírics, ja que l’exigència vocal és discreta.

Breu trama:

Geneviève viu amb la seva mare a Cherbourg on aquesta té una botiga de paraigües. Geneviève està enamorada de Guy un jove que treballa en un garatge i que ha de marxar a la guerra d’Algèria, abans de marxar la parella es juren amor etern i fan l’amor.

Geneviève no trigarà a descobrir que està embarassada i finalment després d’esperar infructuosament notícies de Guy, cedeix a la pressió de la seva mare per casar-se amb Roland, un joier ric que li va al darrere des de fa molt temps.

Quan Guy tornar a Cherbourg ferit de guerra, descobreix  que Geneviève s’ha casat i la mare ha traspassat la botiga. La seva tia està greument malalta però ha mantingut l’enamorament de  Madeleine a ell, viu durant tots aquests anys. Es casa amb ella i obra una gasolinera i taller propis.

Uns anys més tard Geneviève torna a Cherbourg en una nit d’hivern i necessita un mecànic que li repari el cotxe. L’encontre és breu, res és possible, ambdós tornen a les seves vides infeliçment acomodades.

La versió del Châtelet és de concert i tampoc s’ha volgut caure en reproduir un dels punts àlgids de la pel·lícula com era el festival de colors vius que desprenien els seus fotogrames. En aquesta versió amb l’orquestra a dalt de l’escenari, han deixat suficient espai per desenvolupar una mínima acció escènica dirigida per Vincent Vittoz amb uns elementals decoratius mòbils obra del veterà dibuixant  Jean-Jacques Sempé,  amb un caràcter molt simple que ambienten  de manera més aviat naïf, les escenes.

Vocalment hi ha dos noms molt importants com és el del matrimoni Dessay/Naouri per interpretar Madame Emery i Roland Cassard, el joier que es casarà amb Geneviève. Malgrat que l’obra no necessita grans veus, la presència de dos cantants de la seva categoria s’agraeix davant de la insípida parella de joves enamorats, que en cap cap poden eclipsar als joves Deneuve/Castelnuovo, però al seu favor tenen que ningú posa la veu per ells.

Us deixo el vídeo d’aquest “entreteniment” que de ben segur tornarà a molts dels habituals a la seva joventut, mentre que per altres serà una absoluta curiositat, més interessant per el matrimoni Dessay/Naouri que per l’obra de Legrand, un compositor de llarguíssima trajectòria que darrerament i en aquest període de descompressió operística de la soprano francesa, ha vist com s’apropava a les seves cançons per cantar-les en una gira nacional en aquest moment una mica desconcertant i erràtic de la Dessay, a la “recherche” d’un lloc prou convincent en la seva etapa actual

Michel Legrand
LES PARAPLUIES DE CHERBOURG (1964)

Natalie Dessay, Soprano, Madame Emery
Laurent Naouri, Baryton-basse, Roland Cassard
Vincent Niclo, Ténor, Guy
Marie Oppert, Geneviève
Louise Leterme, Madeleine
Jasmine Roy, Tante Elise
Franck Vincent, Dubourg, Aubin, un déménageur, un haut-parleur
Franck Lopez, Bernard, Pierre, le facteur, l’ouvrier, l’apprenti
Arnaud Léonard, Jean, client du garage, client du magasin de parapluies
Elsa Dreisig, Jenny

Orchestre National d’Ile-de-France
Michel Legrand, Direction

Paris Théâtre du Châtelet 14-09-2014

ENLLAÇ Vídeo

https://mega.co.nz/#F!9IsHVIrB!t2c-vnnuazTdBGcTuP74jQ

Per acabar res millor que un vídeo per ambientar als més desprevinguts.

10 comments

  1. willy

    Gracias Joaquin. Es un regalo que nos lleva a un pasado nostálgico. Es una buena idea abarcar en el sitio las grandes óperas, conciertos, ballet, musicales, cine del mejor, entregas de premios como el Oscar, Golden Globes, etc.
    Difundes estos videos que nos hacen felices.
    Mis mejores deseos para el 2015
    Willy

    M'agrada

    • IFL nació de manera un tanto anárquica, hablando de todo aquello que me gustaba.Después de casi ocho años de actividades ininterrumpidas siempre que puedo o tengo material valuoso a disposición, aparece el teatro musical, la opereta o la zarzuela.
      No sé si podré continuar ofreciendo vídeos como hasta ahora, pero intentaré mantener el interés para seguir contando con vuestra inestimable compañía.
      Feliz Año willy.

      M'agrada

  2. duran

    Estic d’acord ham Willy, m’agraden aquets records, puig aquestes pelicules son de la época que vaig viure, cuan hanabem al cine als diumenges, sigui ham als amics, o bé ham alguna amiga.Et desitjo pel 2015 lo millo. Una abraÇada

    M'agrada

    • Yentl també era ensucrada, però a la Streisand ja li anava bé, Legrand és un bon creador de melodies, però quan en troba una de veritablement inspirada ens l’allarga excessivament, ara bñe la pel·lícula tenia un tractament visual molt potent que va trencar els estàndards vigents i la parella protagonista tenia àngel, vista amb ulls d’ara està superada, quelcom que vol dir que no és un clàssic.

      M'agrada

  3. Después de haber visto y escuchado la versión del Royal Albert Hall de “Kiss me Kate”, esta partitura me suena más cursi, repetitiva y aburrida que nunca.

    Tuve la “fortuna” de asistir al pre-estreno de “Les parapluies…” en el cine Alexandra de Barcelona, con asistencia de Catherine Deneuve y de Maurice Ronet que le sirvió de caballero escolta, ya que éste acababa de rodar un film en Barcelona y estaba pendiente de comenzar otro. Me aburrí soberanamente y llegué a la carcajada con la frase musical “maman, je suis enceinte!”, dicho a medio camino entre el hablado y el cantado…

    Soy un enamorado del cine musical y me agradan las comedias románticas, pero no las cursiladas y esta película en mi opinión lo es. Lo siento.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: