IN FERNEM LAND

UNA VERSIÓ ESCÈNICA PER A GURRE-LIEDER A ÀMSTERDAM (Albrecht-Audi)


Pierre Audi, director artística de l’Òpera Holandesa va inaugurar en el mes de setembre passat la temporada 2014/2015, amb la primera producció escènica de la cantata juvenil d’Arnold Schoenberg, Gurre-Lieder, cal dir que traint la voluntat del propi compositor.

No sé si aquesta proposta teatral aporta res de nou, de fet tot el que ens proposa ja està escrit en la impactant partitura, Calia escenificar-la? Segurament no, i no crec que la proposta tingui gaire continuïtat, però si que us garanteix un afegitó estètic i de poesia visual de gran bellesa, que potser ajuda a apropar-nos més a Tristan und Isolde, l’evident referent d’aquests poemes del danès Jens Peter Jacobsen musicats per Schoenberg.

Ha calgut vestir els poemes amb una certa trama que donés més consistència i tensió narrativa i dramàtica a l’obra, són petits detalls i aportacions dels personatges secundaris, que haurien d’ajudar a explicar la trama, però que no estic segur que ho aconsegueixi, ja que algunes imatges inquietants, tot i que belles, acaben oferint una certa confusió i un cert missatge críptic que potser

Audi i els seu escenògraf i dissenyador  Christof Hetzer, situen hàbilment l’acció en la Viena decadent i post romàntica de principis del segle XX, oferint una elegantíssima i quasi claustrofòbica proposta escènica que no pot dissimular la influencia de l’univers de Gustav Klimt.

El gran triomfador és l’imponent director Marc Albrecht al capdavant de la Nederlands Philharmonisch Orkest i dels Koor van De Nationale Opera i  KammerChor des ChorForum Essen, mostrant la immensitat de la partitura farcida de matisos i contrasts sonors. desplegament tímbric i dinàmic, tot un món fascinant, recreat amb fascinació.

Pel que fa a l’excel·lent equip vocal cal dir que Anna Larsson està immensa, i una mica més per sota Wolfgang Ablinger-Sperrhacke, Emily MageeBurkhard Fritz, per aquest mateix ordre. És clar que m’agradaria comptar amb Kaufmann en lloc de Fritz, però la part extenuant de Waldemar està ben defensada i no es pateix, que ja és molt.

Tot i els dubtes que suposa aquesta sorprenent escenificació i l’utilitat de fer-ho, traint al propi Schoenberg que va manifestar-se sempre en contra de l’escenificació, no tinc cap dubte que us interessarà, perquè sempre és un luxe poder escoltar una obra com aquesta. 

Arnold Schoenberg
GURRE-LIEDER

Waldemar – Burkhard Fritz
Tove – Emily Magee
Waldtaube – Anna Larsson
Bauer – Markus Marquardt
Klaus Marr – Wolfgang Ablinger-Sperrhacke
Sprecher – Sunnyi Melles

Koor van De Nationale Opera
KammerChor des ChorForum Essen
Directors del cor: Thomas Eitler, Alexander Eberle
Nederlands Philharmonisch Orkest

Director musical: Marc Albrecht
Director escènic: Pierre Audi
Escenografia i vestuari: Christof Hetzer
Vídeo: Martin Eidenberger
Disseny de llums: Jean Kalman
Dramaturgia: Klaus Bertisch

De Nationale Opera (Àmsterdam)
Setembre 2014

Subtítols en anglès

ENLLAÇ Vídeo (5 arxius que s’han de baixar i descomprimir, només descomprimint el primer ja es fa el procés automàticament)

https://mega.co.nz/#F!9FEliRLZ!e61WCCO159G1kQayqfB-0A

Us deixo també l’àudio, per a tots aquells que tingueu mandra de baixar el magnífic vídeo o escrúpols de veure traïda la voluntat de Schoenberg.

Enllaç àudio mp3

https://mega.co.nz/#!VQNUVTgT!XSfr8Gc57PM1_wkGeI9AFd04bLQJ8VpqrUo5wdQ34gU

 

 

15 comments

  1. Boom

    This is a very interesting performance. But unfortunately the files are too big for MEGA to download without requiring installation of their ad-on to my browser… Too bad.

    Boom.

    M'agrada

      • Boom

        Joaquim,
        I use Firefox, and never had problems with MEGA files, either from your blog or from other places. (Although I believe the size was never more than about 600 MB per file). But this time MEGA refuses to download, telling me the file is “too large” and telling me to install their ad-on for Firefox (which isn’t something I would want to do).

        M'agrada

  2. Xavier C.

    Sense entrar en si calia o no, així de primeres sembla una proposta escènica molt acurada estèticament. Sembla ben feta i em fa venir ganes de seguir-ho. D´inici, ho compro.

    M'agrada

    • Està molt ben feta, té voluntat de ser útil, el que no tinc tan clar és que sigui més entenedora la versió escenificada que l’escoltada. És una mica críptica, però bella.
      Crec que has fet una compra si més no interessant, ja m’ho sabràs dir

      M'agrada

  3. Estic mirant ara mateix la filmació. Si la part sonora ja és tot un monument, jo diria que aquesta proposta escènica li va molt bé. Impressionat el que sembla un àngel amb ales negres. Em recorda els cignes negres de Siegfried Wagner: poètic, però lúgubre com ara Wozzeck o La ciutat Morta, fins i tot recorda Peleas i Melisande i Tristan und Isolde.

    Moltes gràcies.

    M'agrada

      • Tens raó que no li cal imatge, però aquesta no està malament. Personalment hi ha dues coses que m’han impactat: la sang i la figura de la mort amb ales negres. Fa por. És com un Peleas però tristanesc, nocturn, i els poemes són molt bonics. M’agrada aquest tipus de música post-wagneriana. la cosa deixa d’agradar-me quan s’abandona el postromanticisme i comença la avantguarda, amb excepcions. Pierrot Lunar, sobretot amb Anja Silja, em sembla molt bo.

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: