IN FERNEM LAND

EL CONCERT PER A PIANO DE VIKTOR ULLMANN


Viktor Ullmann

Avui us porto un concert per a piano magnífic d’un compositor magnífic, que no haurien d’oblidar mai, Viktor Ullman,

Viktor Ullmann (1898-1944) va néixer l’1 de gener a la ciutat guarnició de Teschen a Silèsia, aleshores pertanyent a l’Imperi austro-hongarès i ara part de la República Txeca.

Va estudiar a Viena i durant la seva curta vida (46 anys) va fer una especial i important contribució a la vida cultural,  tant en l’àmbit alemany com en el txec, ja fos en la seva faceta de compositor, com en la de director d’orquestra, pianista i exercint la crítica musical o la docència.

Format sota la filosofia musical de Schoenberg i l’antroposofia (la saviesa del esser humà) de Rudolf Steiner, Ullmann entén el paper de l’art com a fonamental per al desenvolupament espiritual i l’ètica humana, quelcom que no haurien d’oblidar mai els dirigents de cap govern, siguin del color i pensament que siguin.

Abans de la seva mort al camp d’extermini d’Auschwitz, el 16 d’octubre 1944, va escriure que la forma artística ha de ser entesa des de la perspectiva de Goethe i Schiller com allò que “supera la matèria o substància i on el secret de tota obra d’art és l’aniquilació de la matèria a través de la forma, cosa que, possiblement, pot ser vista com la missió general de l’ésser humà, sent no només l’ésser humà estètic sinó l’ètic. 

El pare Maximiliano Ullmann d’escendència jueva es va convertir al catolicisme per tal de fer carrera militar amb l’exèrcit austríac, Malwine Ullmann, la seva esposa, es va instal·lar a Viena amb el seu fill. A la capital austríaca va començar els seus estudis musicals amb Eduard Steuermann i va rebre lliçons de teoria i composició de Josef Polnauer, alumne d’Arnold Schoenberg.

Després d’allistar-se voluntari amb l’exercit austríac per fer el servei militar, on va obtenir la graduació de tinent, rebent una condecoració per la seva valentia durant la Gran Guerra. De retorn a Viena, va entrar a la Universitat de Viena per cursar els estudis de Dret i va ser acceptat en el Seminari de Composició d’Arnold Schoenberg, al costat de  Hanns Eisler i Josef Travinek. També va reprendre les classes de piano amb Steuermann i es va fer membre fundador del Comitè per a la Verein für Musikalische Privataufführungen.

Després d’haver treballat amb Schoenberg durant més d’un any, es va casar amb Martha Koref, va deixar la universitat i es van traslladar a Praga, on va entrar a formar part del personal del Teatre Nou Alemany com a director de cor i répétiteur durant l’any 1920. Allà va treballar estretament  amb Alexander Zemlinsky, el director. En la seva qualitat de director del cor va presenciar i preparar nombroses estrenes, incloent la de Wozzeck de Berg al Teatre Nacional Txeca l’any 1926, fet que va determinar la seva admiració per l’obra d’aquest compositor.

Paral·lelament a la seva activitat en el Teatre Nou Alemany, Ullmann va començar la seva activitat coma compositor: Lieder Siebenamb piano (1923), Quartet Op. 2 (1923), Octet (1924), música incidental per Kreidekreis de Klabund (1925), la  Symphonische Phantasie (1925), la primera versió de über Variationen und ein Doppelfuge Klavierstück von Arnold Schönberg (1925), basada en Op. 19, No. 4.

L’any 1927 va ser nomenat director de l’òpera en Aussig (ara Ústí nad Labem), on va dirigir Tristan und  Isolde, Ariadne auf Naxos, Le nozze di Figaro i Jonny spielt Auf. Finalitzada aquesta temporada no va ser renovat i va tornar a Praga on intensificà la seva carrera de compositor, on va estrenar l’any 1929 el Concert per a Orquestra i un any més tard es va interpretar a Frankfurt. El mateix any (1929) va ser decisiu per la seva projecció internacional quan el pianista Franz Langer va interpretar les Schoenberg-Variationen al festival de la ISCM a Ginebra.

Entre l’any 1929 i 1931 va ser contractat com a compositor de música incidental  per la Zürich Schauspielhaus, A la capital suïssa es va introduir en el psicoanàlisi i es va endinsar en el coneixement de l’I-Ching, la maçoneria i l’antroposofia del filòsof i científic austríac Rudolf Steiner, que ja l’havia interessat en la seva època d’estudiant a Viena. Aquest interès filosòfic i existencialista el va fer abandonar la música i iniciar una activitat empresarial a Stuttgart on va inaugurar una llibreria antroposòfica. Però l’empresa (Novalis) va ser un fracàs que el va obligar a tornar a Praga, coincidint amb el triomf dels nacionalsociales i retornant a la seva activitat musical, també en la vessant pedagògica.

Va ser aleshores quan va començar la seva òpera Der Sturz donis Anticrist Op. 9, que es basa en un drama del mateix nom de l’escriptor antroposòfic Albert Steffen. En l’òpera es posa en escena essencialment una batalla entre el bé i el mal. L’obra es va acabar l’any 1935 i guardonada amb el Emil-Herztka-Gedächtnispreis un any més tard per un jurat que incloïa al seu antic director i compositor Alexander Zemlinsky, al costat de noms tan rellevants com Ernst Krenek, Egon Wellesz, Karl Rankl o Lothar Wallerstein.

L’obra mai es va representar en vida del compositor, ja que el moment no era gens propici per a missatges anti-totalitaris i pacifistes.

Posteriorment a la composició de la seva magna òpera va composar la Sonata für Viertelton-Klarinette und Viertelton-Klavier, Op. 16 (1936), la Sonata per a piano núm. 1, els Lieder Sechs per a soprano, Op. 17, amb texts d’Albert Steffen, el Quartet de Cordes N º 2 (1838), la Slawische Rhapsodie, el Concert per a piano, i l’òpera Der zerbrochene Krug.

Els fets polítics s’agreujaven i l’any 1838 Txecoslovàquia  va caure sota el domini alemany el que va suposar que va  entrar en vigor la legislació anti jueva que incloïa l’expulsió dels jueus de la vida pública, per la qual cosa Ullmann va posar tots els seus esforços en l’obtenció de visats d’emigració de la seva família (els seus tres fills i la segona esposa). Els seus dos fills grans van poder marxar a Anglaterra.

L’any 1941 es va divorciar de la seva segona esposa i va quedar desprotegit davant les autoritats, Ullmann amb l’intent d’evitar la deportació es va casar amb Elisabeth Frank-Meissl el 15 d’octubre de 1941, però el 8 de setembre de 1942, Ullmann i la seva nova esposa Elisabeth van ser deportats a Theresienstadt (Terezin) el camp de concentració i trànsit situat al nord de Praga.

No cal parlar gaire del que era Terezin, amablement batejat com el camp de l’Administració del Oci (Freizeitgestaltung), i que ja va ser motiu d’un apunt a IFL: EL RÈQUIEM DE VERDI A TEREZIN

L’obra musical de Viktor Ullmann s’emmarca en tres períodes ben diferenciats: 1920-1930 (influenciat per l’escola de Schoenberg), 1930-1942 (sota la influencia de Berg) i l’etapa cabdal de Terezin (1942-1944)

Ullmann es va esforçar per promoure un nou camí de síntesi entre tècniques de la tonalitat i el dodecafòniques de Berg. A Terezín, on el “domini formal i expressiu” que havia aconseguit durant els seus últims anys a Praga va ser aprofitat per complir amb les exigències de la cultura musical nazi. Va deixar escrit que “Theresienstadt va ser i és per a mi una escola de forma”… “Theresienstadt, on en la vida quotidiana un ha de superar la matèria a través de la forma, i on totes les obres musicals han d’estar en contrast directe amb l’entorn,  és la veritable escola per a mestres”

Mentre Ullmann va estar internat al camp va composar vint-i-tres obres:

  • Tres cançons per a baríton amb text de C. F. Meyer 1942
  • El tercer Quartet de cordes Op 46 1943
  • Autumn per  a soprano i trio de cordes 1943
  • Cançons de consolació, per a veu profunda i cordes 1943
  • Cançons hebrees i Yiddish per a cor masculí, femení i mixt. 1943
  • Música incidental per l’obra de François Villon 1943
  • Wedekind per a veu i piano 1943
  • Sonata per a piano núm 5 1943
  • Hölderlin, cançons per a veu i piano 1943/1944
  • Immer inmitten, cantata per a mezzosoprano i piano amb text de H. G. Adler 1943
  • Sonata per a piano núm 6 1943
  • Der Mensch und sein Tag, per a veu i piano amb text de H. G. Adler 1943
  • “Chansons des enfants francaises” per a veu i piano 1943
  • Tres cançons xineses per a veu i piano 1943
  • Der Kaiser von Atlantis oder die Tod-Verweigerung òpera en un acte 1943/1944
  • Don Quixote, obertura per a piano 1943
  • 30 de maig de 1431, llibret per a una òpera en dos actes sobre Joana d’Arc. 1944
  • Tres cançons Yiddish per a veu i piano 1944
  • Die Weise der Liebe und des Todes, 12 peces per a veu recitada, piano o orquestra amb text de Rilke 1944
  • Sonata per a piano núm 7 1944
  • Abendphantasie per a veu i piano amb text de Hölderlin 1944
  • Cadències per els concerts de piano núm 3 i 4 de Ludwig van Beethoven 1944
  • Tres cors henraics a cappella per a nois 1944

L’any 1944 es va viure amb l’esperança de l’alliberament, ja que a Theresienstadt arribaven noticies del esdeveniments aliats i del front rus, però també van començar els trasllats massius a Auschwitz. Ullmann hi va ser enviat el 16 d’octubre 1944, morint dos dies més tard.

El concert per a piano i orquestra que us porto avui, va ser composat entre 1939 i 1940, un període ja molt difícil, agitat i convuls en la vida del compositor, quelcom que s’evidencia en el tractament musical i pianístic. El piano quasi no és un instrument solista, més aviat sembla una part destaca de l’orquestra, totalment integrat.

Els quatre moviments són de gran exhibició, força i lirisme, i estic segur que si no el coneixeu us captivarà

La versió que us proposo va tenir lloc el dia 28 de maig a l’auditorium Artuto Toscanini de Torí, i va tenir com a protagonistes al jove pianista Herbert Schuch, que també ha gravat aquest concert pel segell OEMHS Classics i l’Orchestra Sinfonica Nazionale della RAI sota la direcció del texà John Axelrod.

Estic segur que la música d’Ullmann us atraparà, ja sigui per el caràcter dramàtic i amenaçador del primer moviment, per el lirisme de l’andante, el sarcàstic allegro o el falsament exultant “allegro molto” final que deixa un regust amarg que presagia la catàstrofe.

VIKTOR ULLMANN
Klavierkonzert op 25

  • 1.I. Allegro con fuoco
  • 2.II. Andante tranquillo
  • 3.III. Allegro
  • 4.IV. Allegro molto

Herbert Schuch, piano
Orchestra Sinfonica Nazionale della RAI
Director John Axelrod
Auditorium Arturo Toscanini de Torí, 28 de maig de 2015

Us deixo l’àudio amb una durada de 18’54”

ENLLAÇ àudio mp3

http://www.mediafire.com/listen/2jqwu2rs08ui3n7/01_Concert_per_a_piano_Viktor_Ullmann.mp3

Altres enllaços d’interès:

Bon cap de setmana

10 comments

  1. alex

    Gran y emotivo artículo, Joaquim. Bravo!

    Ullman fue siempre un músico muy comprometido ademàs de brillante. Creo que su gran ópera Der Kaiser von Atlantis ( muy profunda en su planteamiento y de notable interés musical ), està programada en el T. Real pròxima temporada 2015/16

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: