IN FERNEM LAND

LICEU: VALORACIÓ DE LA TEMPORADA 2014/2015


Stefan Vinke Siegfried al Gran Teatre del Liceu Fotografia ® A Bofill

Stefan Vinke Siegfried al Gran Teatre del Liceu Fotografia ® A Bofill

Dissabte es va acabar la temporada operística del Gran Teatre del Liceu, tot i per aquesta  setmana encara queden quatre dies de dansa amb el ballet Nacional de España, però com que no hi aniré i només vull concentrar-me en la part vocal de la temporada, em disposo a fer un repàs i una valoració global del que ha estat la 2014/2015, una temporada encara de transició, pràcticament tota ella deguda a la programació artística de Joan Matabosch, un Matabosch ja retallat.

Era una temporada amb noms interessants, alguns de primeríssim nivell i habituals en els grans teatres, com acostuma a fer el Liceu tot i que nosaltres no hem assolit aquest nivell, però no amb la contundència d’altres vegades i masses títols deixaven masses incògnites que en pocs casos han suposat agradables i notòries sorpreses. Encara no ens podem permetre el luxe de parlar de primeríssims directors musicals degut a la reforma pendent de l’orquestra, però el Liceu sempre ha tingut en el cartellone els grans noms de la lírica i encara que les produccions han anat agafant una certa notorietat, com arreu, el públic del Liceu continua volent grans cantants per sobre d’altres aspectes també desitjables i imprescindibles.

Sense la reforma anunciada fa dos anys de l’orquestra i amb la incògnita que va suposar el debut i quasi immediat acomiadament del efímer mestre del Cor, el senyor Burian, el Liceu té pendent de resoldre un problema que arrossega fa molt temps i que impossibilita, ara per ara el creixement artístic desitjable. La base d’una bona casa d’òpera és el seu Cor i la seva Orquestra, per tant tota inversió és poca per estructurar de manera sòlida el projecte que hauria de rellançar el teatre als nivells desitjables, però continuem esperant…

Amb una orquestra sotmesa a una reducció letal i sense possibilitat de contractació real de nous músics per cobrir places vacants o  substituir-ne a les ja existents, hem continuat tenint masses dies grisos, mediocres i incerts, amb rendiments limitats i resultats decebedors, tot i així els grans reptes operístics a nivell orquestral es van resoldre amb dignitat i tant Arabella, amb l’abandonament oficialment poc clar del mestre Ros-Marbà, com sobretot Siegfried i el sempre temut Mozart del Così fan tutte, amb la direcció del mestre Pons, han acabat sent els moments orquestrals més reeixits de la temporada, una temporada que no suposava gran risc en aquest sentit, ja que tampoc hi havien gaires reptes i en canvi molt belcanto amb poca exigència orquestral.

Tristan und Isolde, Orquestra del Teatre Mariinski, Cor dle Gran Teatre del Liceu i Valery gergiev. Fotografia ® A Bofill

Tristan und Isolde, Orquestra del Teatre Mariinski, Cor dle Gran Teatre del Liceu i Valery gergiev. Fotografia ® A Bofill

El gran fracàs de la temporada va ser aliè, vergonyant i alliçonador amb la versió desconcertant del Tristan und Isolde servit pel pitjor Gergiev que hem vist a Barcelona, sobretot per culpa d’un equip vocal, responsabilitat seva, que anava ajustat al preu del pack contractat indegudament retallat en una òpera que no es pot permetre retalls de cap mena i que ja feien preveure l’escandalós resultat que es va confirmar de manera sorprenent amb aquella protesta tan justa després del segon acte, amb la posterior diàspora de gran part del públic que no estava disposada a un tercer acte indigne. Els preus pagats per una versió fantasma que tenia com a únic reclam el nom del prestigiós director rus i l’Orquestra del Mariinski, crec que ha estat la lliçó més positiva d’un fracàs tan anunciat com escandalós. Cal salvar alguna cosa?, si, la Brangäne de Yulia Matochkina.

L’altre versió de concert, la de la verdiana I due Foscari, es va saldar amb uns èxits sorollosos que només s’explica per la presència del gran galvanitzador de l’òpera, l’etern Plácido Domingo en hores baritonals baixes, si és que n’ha tingut d’altes en aquesta corda, però amb la indiscutible presència d’una veu, una gran veu d’aquelles que tant agraden al públic del Liceu i que encenen els fervors més ardents, parlo de la soprano Liudmyla Monastyrska, un dels noms que jo destaco amb negreta en el detall dels repartiments i que em servirà per emetre el meu vot final al millor cantant de la temporada. Una temporada de sopranos, elles són les que més alegries ens han donat, no hi ha dubte.

Carlos Chausson, Don Bartolo a Il Barbiere di Siviglia ® Antoni Bofill

Carlos Chausson, Don Bartolo a Il Barbiere di Siviglia ® Antoni Bofill

Il barbiere di Siviglia va tornar al Liceu després de molts anys amb l’honor de inaugurar una temporada que oficialment van voler que fos amb el segon títol. Llàstima que els cantants escollits per retornar al Liceu aquest títol cabdal de la història de l’òpera fos tan provincià i només l’eminent Carlos Chausson fos digne de figurar-hi. La resta discreció provinciana que en el cas de la mezzosoprano italiana Annalisa Stroppa canviaria radicalment amb una espectacular Adalgisa a Norma.

 

Després d’una primera tanda de Traviates discreteta i liliputenca, per part de les sopranos i uns tenors i barítons a la seva alçada per no desentonar,  creia que Anne Schwanewilms seria un dels grans puntals de la temporada, però una indisposició mal resolta o un estat vocal definitivament malmès no ens va permetre gaudir de l’Arabella que ens mereixíem després de tants anys sense aquest títol. La soprano alemanya va estar digna, però  ens va deixar sense l’oportunitat de fer debutar al teatre a la seva possible substituta, preparada per si ella no es veia en cor de cantar, però no va tenir l’oportunitat de demostrar-nos la seva vàlua.

Anne Schwanewilms i Michael Volle a Arabella. Fotografia ® Antoni Bofill

Anne Schwanewilms i Michael Volle a Arabella. Fotografia ® Antoni Bofill

El que si va ser digna i va fer esborrar el lamentable record del darrer Mandryka que va cantar al liceu, va ser el baríton Michael Volle.

Tampoc la Stuarda ens va permetre gaudir de sopranos d’alçada, primer perquè DiDonato és una mezzo i en l’altra cast  la no prevista Majella Cullagh va fer honor al que abans coneixíem com a repartiment popular. Per a mi només recordaré aquestes representacions per la participació del tenor Camarena, massa bo per un rol tan poc agraït i Silvia Tro Santafé. DiDonato hauria d’oblidar quan abans millor aquests capricis que li fan retocar innecessàriament la partitura, ja que amb el retoc escandalós que afecta a tota la companyia no aconsegueix que ella brilli en cap moment.

Javier Camarena, Joyce DiDonato i Silvia Tro Santafé a Maria Stuarda. Fotografia ® Antoni Bofill

Javier Camarena, Joyce DiDonato i Silvia Tro Santafé a Maria Stuarda. Fotografia ® Antoni Bofill

La producció, sense gaire discussió en mi mateix,  la pitjor de la temporada, en una temporada de produccions més aviat lletges.

El doble programa ofert per l’OBC, que comptava amb dues aspirants de la corda de soprano a disputar el primer lloc d’aquesta corda, va ser tan tediós i poc reeixit, que també caldria replantejar-se la manera en que es programa la música nacional, ja que la seva presència no té cap sentit si només ha de ser una quota més, i pel que fa a l’obra de Poulenc, ja he aconseguit oblidar per sempre la versió, m’ha costat una mica de feina, però ho he aconseguit.

Gregory Kunde, Sondra Radvanovsky i Ekaterina Gubanova a Norma. Fotografia  ® Antoni Bofill

Gregory Kunde, Sondra Radvanovsky i Ekaterina Gubanova a Norma. Fotografia ® Antoni Bofill

No va ser fins la Norma que la temporada va explotar en tots els sentits. La confluència de Radvanovsky, Kunde i Gubanova va fer que Bellini es convertís en Ponchielli, però la festa vocal va fer embogir al Liceu i semblava que a partir d’aquest títol, difós  intel·ligentment pel cinema al circuit internacional, la temporada agafaria una notorietat  fins a final de temporada. Sortosament el segon repartiment no va tenir res segon, ni tan sols d’alternatiu, ja que en alguns aspectes per a mi va superar el primer i és que Wilson,  Caré i Stroppa van signar una Norma esplèndida que va assolir un exitàs històric i inesperat en la funció del torn T,

Tamara Wilson, Andrea Carè i Annalisa Stroppa a Norma. Fotografia ® Antoni Bofill

Tamara Wilson, Andrea Carè i Annalisa Stroppa a Norma. Fotografia ® Antoni Bofill

inicialment decebut i quasi diria que emprenyat per no comptar amb el repartiment “oficial” de l’estrena i per tant molt més meritori. Amb les representacions de Norma és on he destacat a més cantants amb negreta per conformar la tria del millor cantant de la temporada, les dues sopranos, els dos tenors, i les dues mezzosopranos.

L’embranzida vocal va tenir continuïtat amb les representacions de Siegfried que van comptar amb el fenómen de la temporada, el tenor Stefan Vinke que en un tur de force increïble va assolir dues funcions del indisposat Lance Ryan. La proesa de Vinke en un rol tan difícil va esdevenir més sorprenent encara en semblar, si més no aparentment, que cada dia estava millor, i en tots ells acabava el duo del tercer acte emulant al mític Bernd Aldenhoff a Bayreuth, és a dir acompanyant a Brünnhilde en el do agut i superant-lo. Brünnhilde que va ser la grandiosa Iréne Theorin, una altra vegada demostrant que ella té molt a dir en el món d eles sopranos dramàtiques wagnerianes i que en qualsevol cas és millor que la Brünnhilde actual de Bayreuth i que al Liceu la teníem en el segon cast, i allà ben col·locada. En el segon cast hi figuraven dos joves i prometedors cantants que van acomiadar la seva carrera artística al Liceu, parlo dels ja tristament

 

famosos Oleg Bryjak i Maria Radner viatgers en el famós vol que es va estavellar en els Alps francesos. En aquest Siegfried també va tenir una participació espectacular Ewa Podles i encara es va mantenir ferm i digne Albert Dohmen. La direcció orquestral del mestre Pons, protestada de manera infame el primer dia i només el primer, és sota el meu parer la millor direcció i la millor prestació orquestral de la temporada. No sé si la proesa de Vinke al Liceu ha contribnuit en que ell sigui el nou Siegfried a Bayreuth i que hagi desbancat a Ryan, fet que ha motivat una tensió addicional al turó verd entre Petrenko que volia a Ryan i el festival, amb l’ombra de Thielemann al darrera que han contractat a Vinke intentant que el Siegfied i el Capvespre tinguin menys protestes que en les edicions anteriors. La producció de Carsen és per a mi la millor de la temporada 2014/2015 per el gran treball amb els cantants i també per un disseny de llums espectacular, suggeridor i en definitiva sensacional.

No us parlaré Carmen perquè no vaig voler anar. Res, a part de la grandiosa producció de Bieito em motivava a fer-ho i no em vaig equivocar, lamentablement., si m’haig de fiar de la gravació que he escoltat.

Joel Prieto, Pietro Spagnoli, Maite Beaumont, Joan Martin Royo i Juliane Banse a Cosí fan tutte. Fotografia ® A Bofill

Joel Prieto, Pietro Spagnoli, Maite Beaumont, Joan Martin Royo i Juliane Banse a Cosí fan tutte. Fotografia ® A Bofill

Només vaig poder assistir al primer repartiment de Così fan tutte tot i tenir previst fer-ho en els dos, però els imprevists d’aquesta temporada m’ho van impedir. Decepció total de Juliane Banse,  i un bon nivell a la resta però que no van arribar a excel·lir, en una producció brillant del promiscu Michieletto i una bona direcció del mestre Pons.

Pretty Yende com a Norina al Liceu. Fotografia ® A Bofill

Pretty Yende com a Norina al Liceu. Fotografia ® A Bofill

Amb Don Pasquale hem tingut dues alegries: la soprano Pretty Yende i el baríton Mariusz Kwiecien, mentre que la resta, inclosa l’esperada Valentina Nafornita, va ser d’una provinciana mediocritat amb algunes excepcions.

De tot plegat m’han sortit aquests noms com a més destacats:

Sopranos:  Radvanovsky, Wilson, Theorin, Monastyrska, Yende i Hartig

Mezzosopranos: Tro Santafé, Gubanova, Stroppa, 

Contralts: Podleś

Tenors: Camarena, Kunde, Carè, Vinke, Prieto, Jordi

Barítons: Stoyanov, Òdena, VolleDohmen, Martín-Royo, Kwiecien

Baixos: Chausson

On no hi ha dubtes és en trobar la millor contralt de la temporada i el millor baix, tot i que millor seria dir baix-baríton, i no per manca de competència, que també, però és que no hi ha dubte que tant Podleś com Chausson són molt bons.  En el cas de les sopranos m’ha costat més decidir-me però per a mi la millor soprano de la temporada ha estat Iréne Theorin, mentre que per escollir el millor tenor no hi tingut dubtes per triar a Winke, la seva proesa encara m’impressiona.

La millor mezzosoprano per a mi és Annalisa Stroppa per la seva fabulosa Adalgisa i el millor baríton per a mi ha estat Kwiecien.

Ja he dit que la millor direcció la del mestre Pons a Siegfried, i també la millor interpretació de l’orquestra, mentre que la millor intervenció del cor jo diria que en una temporada sense gaires reptes, més enllà de Carmen que no he vist, ha estat per a Don Pasquale, amb una actuació vocal i escènica plenament satisfactòria.

La millor producció Siegfried, el millor director d’escena Robert Carsen, la millor escenografia la de  Patrick Kinmonth a Siegfried i el millor vestuari per a Tanya MacCallin a La Traviata, mentre que el millor disseny de llums per a mi va ser el de Manfred Voss a Siegfried.

Al costat de cada títol i en vermell la meva valoració de cada títol de 1 a 10

IL BARBIERE DI SIVIGLIA (Gioacchino Rossini) 3,5 i 3
REPARTIMENT
El Comte d’Almaviva Juan Francisco Gatell 14, 16, 18, 20 i 23 Set
Bogdan Mihai 19, 22 i 25 Set
Bartolo Carlos Chausson 14, 16, 18, 20 i 23 Set
José Fardilha 19, 22 i 25 Set
Rosina Annalisa Stroppa 14, 16, 18, 20 i 23 Set
Ketevan Kemoklidze 19, 22 i 25 Set
Figaro Mario Cassi 14, 16, 18, 20 i 23 Set
Lionel Lhote 19, 22 i 25 Set
Basilio John Relyea 14, 16, 18, 20 i 23 Set
Dmitry Ulyanov 19, 22 i 25 Set
Fiorello / Un Oficial Manel Esteve
Berta Marisa Martins

Direcció musical Giuseppe Finzi

Direcció d’escena Joan Font (Comediants)

Escenografia i vestuari Joan Guillén

Il·luminació  Albert Faura

Coreografia Xevi Dorca

LA TRAVIATA (Giuseppe Verdi)  

OCTUBRE 2014 5
Violetta Valery Patrizia Ciofi 14, 17, 20, 23, 26 i 29 Oct
Elena Mosuc 15, 18, 21, 24 i 28 Oct
Alfredo Germont Charles Castronovo 14, 17, 20, 23, 26 i 29 Oct
Leonardo Capalbo 15, 18, 21 i 24 Oct
Leonardo Capalbo * 28 Oct
Giorgio Germont Vladimir Stoyanov 14, 17, 20, 23, 26 i 29 Oct
Àngel Òdena 15, 18, 21, 24 i 28 Oct
Flora Bervoix Gemma Coma-Alabert
Gastone Jorge Rodríguez-Norton
Barone Duphol Toni Marsol
Marchese D’Obigny Marc Canturri
Annina Miren Urbieta Vega
Dottor Grenvil Iosu Yeregui
Giuseppe, servent de Violetta Josep Lluis Moreno
Criat de Flora Miquel Rosales
Comissionat Gabriel Diap
JULIOL 2015 6,5
Violetta Valery Elena Mosuc 8, 11, 14 i 17 Jul
Anita Hartig 9, 12, 15 i 18 Jul
Alfredo Germont Francesco Demuro 8, 11, 14 i 17 Jul
Ismael Jordi 9, 12, 15 i 18 Jul
Giorgio Germont Gabriele Viviani 8, 11, 14 i 17 Jul
Leo Nucci 9, 12 i 15 Jul
Gabriele Viviani* 18 Jul
Flora Bervoix Gemma Coma-Alabert
Gastone Jorge Rodríguez-Norton
Barone Duphol Toni Marsol
Marchese D’Obigny Marc Canturri
Annina Miren Urbieta Vega
Dottor Grenvil Fernando Radó
Giuseppe, servent de Violetta José Luis Casanova
Criat de Flora Miquel Rosales
Comissionat Mariano Viñuales

Direcció musical Evelino Pidò

Direcció d’escena David McVicar

Escenografia i vestuari Tanya MacCallin

Il·luminació Jennifer Tipton

Coreografia Andrew George

ARABELLA (Richard Strauss) 6,5

REPARTIMENT
Arabella Anne Schwanewilms
Zdenka Ofelia Sala **
Comte Waldner Alfred Reiter
Adelaide Doris Soffel
Mandryka Michael Volle 17, 20 i 29 Nov
James Rutherford *** 23 i 26 Nov
Matteo Will Hartmann
Comte Elmer Thomas Piffka
Comte Dominik Roger Smeets
Comte Lamoral Torben Jürgens
La Fiakermilli Susanne Elmark
La tiradora de cartes Ursula Hesse von den Steinen
Cambrer Frieder Stricker
Welko Joan Prados
Djura Miquel Rosales
Jankel Gabriel Diap

Direcció musical Ralf Weikert 

Direcció d’escena Christof Loy

Escenografia i vestuari Herbert Murauer

Il·luminació Reinhard Traub

Coreografia Thomas Wilhelm

MARIA STUARDA (Gaetano Donizetti) 4,5 i 4

REPARTIMENT
Maria Stuarda Joyce DiDonato 19, 23, 27 i 30 Des, 2, 8 i 10 Gen
Majella Cullagh * 21 i 29 Des, 3 i 7 Gen
Elisabetta Silvia Tro Santafé 19, 23, 27 i 30 Des, 2, 8 i 10 Gen
Marianna Pizzolato 21 i 29 Des, 3 i 7 Gen
Anna Anna Tobella
Roberto Javier Camarena 19, 23, 27 i 30 Des, 2, 8 i 10 Gen
Antonio Gandía 21 i 29 Des, 3 i 7 Gen
Lord Guglielmo Cecil Vito Priante 19, 23, 27 i 30 Des, 2, 8 i 10 Gen
Álex Sanmartí 21 i 29 Des, 3 i 7 Gen
Giorgio Talbot Michele Pertusi 19, 23, 27 i 30 Des, 2, 8 i 10 Gen
Mirco Palazzi 21 i 29 Des, 3 i 7 Gen

Direcció musical Maurizio Benini

Dtrecció d’escena Patrice Caurier i Moshe Leiser

Escenografia Christian Fenouillat

Vestuari Agostino Cavalca

Il·luminació Christophe Forey

UNA VOCE IN OFF (Xavier Montsalvatge) 3,5 i LA VOIX HUMAINE (Francis Poulenc) 3

Una voce in off

ANGELA Ángeles Blancas

MARIO Vittorio Prato

VEU DE CLAUDIO Antoni Comas

La voix humaine

ELLA Maria Bayo

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

Direcció musical Pablo González

Direcció d’escena i escenografia Paco Azorín

Vestuari María Araujo

Il·luminació Pedro Yagüe

Vídeo-Artista Pedro Chamizo

NORMA (Vincenzo Bellini) 7,5 i 8
REPARTIMENT
Pollione Gregory Kunde 8, 11, 14 i 17 Feb
Andrea Carè 9, 12 i 15 Feb
Oroveso Raymond Aceto 8, 11, 14 i 17 Feb
Simón Orfila 9, 12 i 15 Feb
Norma Sondra Radvanovsky 8, 11, 14 i 17 Feb
Tamara Wilson 9, 12 i 15 Feb
Adalgisa Ekaterina Gubanova 8, 11, 14 i 17 Feb
Annalisa Stroppa 9, 12 i 15 Feb
Clotilde Ana Puche
Flavio Francisco Vas

Direcció musical Renato Palumbo

Direcció d’escena Kevin Newbury

Escenografia David Korins

Vestuari Jessica Jahn

Il·luminació D. M. Wood

SIEGFRIED (Richard Wagner) 8,5 i 7,5

REPARTIMENT
Siegfried Stefan Vinke 11, 13, 15, 19 i 21 Mar
Lance Ryan 17 i 23 Mar
Mime Peter Bronder 11, 15 i 23 Mar
Gerhard Siegel 13, 17, 19 i 21 Mar
Wanderer Albert Dohmen 11, 15, 19 i 23 Mar
Greer Grimsley 13, 17 i 21 Mar
Alberich Jochen Schmeckenbecher 11, 15, 19 i 23 Mar
Oleg Bryjak 13, 17 i 21 Mar
Fafner Andreas Hörl
Erda Ewa Podleś 11, 15, 19 i 23 Mar
Maria Radner 13, 17 i 21 Mar
Brünnhilde Iréne Theorin 11, 15, 19 i 23 Mar
Catherine Foster 13, 17 i 21 Mar
Waldvogel Cristina Toledo

Direcció musical Josep Pons

Direcció d’escena Robert Carsen

Escenografia i vestuari Patrick Kinmonth

Il·luminació Manfred Voss

TRISTAN UND ISOLDE (Richard Wagner) versió de concert 2

REPARTIMENT
Tristan Robert Gambill
Marke Mikhail Petrenko
Isolde Larisa Gogolevskaya
Kurwenal Evgeny Nikitin
Melot Yury Alekseev
Brangäne Yulia Matochkina
Veu d’un mariner / Un pastor Dmitry Voropaev
Timoner Miquel Rosales

Direcció musical Valery Gergiev

Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky de Sant Petersburg i Cor del Gran Teatre del Liceu

CARMEN (Georges Bizet)

REPARTIMENT
Zuniga Giovanni Battista Parodi
Moralès Àlex Sanmartí
Don José Nikolai Schukoff
Escamillo Massimo Cavalletti
Dancaïre Marc Canturri
Remendado Francisco Vas
Frasquita Núria Vilà
Mercédès Itxaro Mentxaka
Carmen Béatrice Uria-Monzon
Micaëla Evelin Novak

Direcció musical Ainars Rubikis

Direcció d’escena Calixto Bieito

Escenografia Alfons Flores

Vestuari Mercè Paloma

Il·luminació Alberto Rodríguez

Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya

I DUE FOSCARI (Giuseppe Verdi) versió de concert 6

REPARTIMENT
Francesco Foscari Plácido Domingo
Jacopo Foscari Aquiles Machado
Lucrezia Contarini Liudmyla Monastyrska
Jacopo Loredano Raymond Aceto
Barbarigo Josep Fadó
Pisana Maria Miró
Fante del Consiglio de’ Dieci Joan Prados
Servo del Doge Xavier Comorera

Direcció musical Massimo Zanetti

COSÌ FAN TUTTE (Wolfgnag AMadeus Mozart) 6,5

REPARTIMENT
Fiordiligi Juliane Banse 20, 22, 24, 26, 28 i 30 Mai
Maite Alberola 21, 27 i 29 Mai
Dorabella Maite Beaumont 20, 22, 24, 26, 28 i 30 Mai
Gemma Coma-Alabert 21, 27 i 29 Mai
Ferrando Joel Prieto 20, 22, 24, 26, 28 i 30 Mai
David Alegret 21, 27 i 29 Mai
Guglielmo Joan Martín-Royo 20, 22, 24, 26, 28 i 30 Mai
Borja Quiza 21, 27 i 29 Mai
Despina Sabina Puértolas 20, 22, 24, 26, 28 i 30 Mai
Anna Tobella 21, 27 i 29 Mai
Don Alfonso Pietro Spagnoli 20, 22, 24, 26, 28 i 30 Mai
William Berger 21, 27 i 29 Mai

Direcció musical Josep Pons

Direcció d’escena Damiano Michieletto

Escenografia Paolo Fantin

Vestuari Carla Teti

Il·luminació Fabio Barettin

DON PASQUALE (Gaetano Donizetti) 4,5 i 6

REPARTIMENT
Don Pasquale Lorenzo Regazzo 16, 18, 20, 22 i 27 Jun
Roberto de Candia 17, 19, 21, 25 i 26 Jun
Norina Valentina Nafornita 16, 18, 20, 22, 25 i 27 Jun
Pretty Yende 17, 19, 21 i 26 Jun
Ernesto Juan Francisco Gatell 16, 18, 20, 22, 25 i 27 Jun
Antonino Siragusa 17, 19, 21 i 26 Jun
Dottor Malatesta Mariusz Kwiecien 16, 18, 20, 22, 25 i 27 Jun
Gabriel Bermúdez 17, 19, 21 i 26 Jun
Un notari Marc Pujol

Direcció musical Diego Matheuz

Direcció d’escena i vestuari Laurent Pelly

Escenografia Chantal Thomas

Il·luminació Duane Schuler

RECITALS

Andreas Scholl 3

Philppe Jaroussky 5,5

VALORACIÓ GLOBAL DE LA TEMPORADA 5,32

Millor cantant: STEFAN VINKE, per la proesa de cantar tants Siegfried, per fer-ho tan bé, sense fer patir, amb convicció, valentia, fermesa i heroïcitat, per tenir una veu adient, no bonica, però heroica i per fer-nos tornar a confiar amb el cant heroic wagnerià i com que és més difícil trobar un Siegfried, que una Norma, no he tingut cap dubte en declarar a Vinke com el millor cantant de la temporada.

La 2015/2016 ens espera amb tantes il·lusions dipositades com la  2014/2015 abans de començar, però espero que superi amb escreix la sensació de feblesa, tristor i mediocritat que m’ha acabat produint aquesta que hem acabat.

Totes les fotografies són de ® A Bofill, gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu

33 comments

  1. Xavier C.

    Cada cop tinc pitjor memòria, i diria que se m´ha escapat la temporada sense deixar-me gaire emprenta. Em vaig perdre la sensació i la vergonya de la temporada. Del que he vist jo, em quedaria amb Michael Volle i (no em mateu!) Maria Bayo.
    Salutacions!

    M'agrada

  2. Vaig deixar escapar Norma. Les altres ni em causaven atracció vist quanta desigualtat hi ha en els repartiments. He tancat amb Don Pasquale que em va fer gaudir molt -vaig veure el segon repartiment-. Veure si la propera temporada m’animo més.

    M'agrada

  3. Kàtia

    Gran document.S’ha de tornar a llegir amb calma,jo llegeixo com un llampec i aquest article mereix tranquilitat i sensa pressa.
    Gràcies,Joaquim,com sempre.De vegades penso que quàn escrius aquests documents t’asseus i comences a escriure sensa parar.Abans ho has pensat tot molt bé i no et costa i si et costa no es nota.

    M'agrada

    • Normalment quan em poso davant del teclat, no paro fins acabar-lo, per això mi poso ben sopat i no vaig a dormir fins que ho he acabat. Moltes vegades l’he pensat abans i altres no, aquest era un resum de tot el que ja he escrit prèviament, m’ha calgut fer una mica de repàs, però tot ho tenia bastant meditat.

      M'agrada

  4. Olga

    En general, i pel que fa als repartiments que jo he vist, estic bastant d’acord. Potser només discreparía una mica amb l’Arabella. A mí sí que em va agradar molt Anne Schwanewilms. Lamentablement, sembla que m’he perdut la millor de la temporada, Siegfried… A veure si el Götterdämmerung de l’any que ve li fa justicia!

    M'agrada

    • En a mi molt no, és una soprano que m’agrada, però cada vegada la trobo més limitada i en aquesta Arabella vaig trobar a faltar una vegada més l’espontaneïtat en l’emissió, que degut a les limitacions actuals cada vegada afecta més al seu cant. És una cantant molt elegant, distingida i molt adequada al cant straussià.
      El Gött de la propera temporada, si no canvia res, tindrà el llast de Ryan i en canvi no tindrem a Vinke que ens salvi un segon repartiment que ha desaparegut.

      M'agrada

  5. SANTI

    Coincidim en algunes cosrs importants, no en tot, però coincidim sobretot en la mediocritat global i en el Siegfried.
    Per a mi la Norma va propulsar la temporada a tots els nivells, però si arribes a veure Carmen el promig hagués caigut molt

    Liked by 1 person

  6. bocachete

    Sense lloc a dubte, Vinke ha estat el milloret, i Siegfried, el més rodó. Fa uns dies vaig contestar l’enquesta del Liceu i en la pregunta dels millors tres espectacles vaig posar Siegfried i Norma. La veritat, no recordo quin vaig posar de tercer: no em decidia clarament per cap, la qual cosa, pensant en la valoració general, indica que la temporada no ha estat per a tirar coets. De tota manera, hi ha hagut dies molt interessants, tot plegat. En el pitjor, no crec que ningú que hi anés tingui una altra opinió: difícil trobar res pitjor a Gerg’ev, per molt que pugui semblar una heretgia dir-ho.

    M'agrada

  7. Leonor

    No la vi toda (sí que la seguí, aunque no es lo mismo); para mí, las dos “Normas”, la sorpresa (para mí) de “Foscari” y el segundo reparto de “Traviata” en julio, con mención (ya a la escucha) para Theorin (Brunilda) y Volle ( Mandryka).
    Qué lejano se me hace el inicio…Ojalá disfrutemos con la próxima.
    ¡Buenas noches infernems y gracias, Joaquim!

    M'agrada

  8. Josep Olivé

    Per a mi la millor producció Siegfried. I Vinke l’artista sense cap mena de dubte que més em va fer vibrar, tant amb Theorin com amb Foster. Desprès, i a distància, i més o menys en el mateix nivell de satisfacció, la producció d’Arabella i el Mandryka de Volle, un Cosi prou acceptable en la seva globalitat i una molt bona “descarriada”, Hartig, protagonista d’una producció, la de McVicar, que m’ha agradat molt. Tambè resaltar la producció de Don Pasquale de Pelly, i encara que en versió concert, una joia primerenca de Verdi, “I due foscari” amb una gran Lucrezia/Monastysrska. Ensopiment, avorriment i ganes de que s’acabessin, Norma i Il Barbiere, i ja saps que de provocador no en sóc gens. Encara tinc problemes amb certes obres belcantistes. No tant amb Maria Stuarda, amb algunes escenes aconseguides, però déu n’hi dó. Decepció amb Voix humaine/Bayo, esperava molt més, i curiosament la Blancas, que aquesta sí ens va oferir una grandiosa interpretació fa uns anys, la vaig veure desaprofitada i baixa de forma vocal a “Una voce in off”. I per a oblidar el Tristan. Orquestra i cor molt per sota d’un teatre d’òpera que vulgui tenir un cert prestigi. Curiosament l’orquestra va destacar amb el Siegfried, de lo més complicat de la temporada, junt Arabella, per la que va passar, per a mi, el millor director sens dubte: Ralf Weikert. I això que va ser “in extremis”… A quí li hauriem d’agrair? Als cantants potser? Donades les circurmtàncies crítiques per les que ha passat el Liceu, una temporada amb un aprovat alt, o un notable baix.

    M'agrada

  9. En lineas generales y en su conjunto, lo mejor de la temporada vocalmente ha sido sin duda las NORMA.

    Individualmente, muy notables Theorin, Volle, casi todos los protagonistas de los dos repartos de NORMA, Camarena, Tro, Monastyrska, Yende, Chausson, Stroppa.

    M'agrada

    • Gracias por dejar tu opinión Alex. para mi fue superior Siegfried a Norma, también por la complejidad de una frente a la otra y por el rendimiento de la orquesta en un acaso y otro, nada comparables en su dificultad, aunque entiendo que Norma causara m´ñas impacto y unanimidad.

      M'agrada

  10. Retroenllaç: Noticias de julio de 2015 | Beckmesser

  11. ducadimantova

    Comparteixo gran part de la valoració encara que no coincideixo amb tu en tot… n’hi ha quatre que mereixen més des del meu punt de vista:
    – Maria Stuarda no mereix suspendre ni de bon troç
    – La Traviata de Juliol, va ser molt bona en els seus dos cast, en especial el segon
    – Cosí fan tutte crec que com a producció és la millor de la temporada
    – Don Pasquale també mereix una mica més de nota

    No obstant, em faig una pregunta… si una persona que no coneix l’òpera volgués venir a veure una funció per introduir-se en aquest gènere, encertaria si es basés en les valoracions que fas?

    M'agrada

    • les opinions són diverses, però aper a mi no pot aprovar una ópera tan manipulada com va ser la Stuartda i per tenir un resultat tan decebedor. La producció ni ajudava gens, però principalment la inadequada veu de DidoNato i com ja vaig dir la similitud amb Tro va fer que no hi hagués relleu vocal.
      Don Pasquale no pot merèixer més nota quan no té Don Pasquale, és com una Carmen sense Carmen o una Butterfly sense Cio-Cio-San, si el protagonista falla com va fallar, sobretot en el primer cast i sobretot tenint a l’abast a Chausson, possiblement el millor Don Pasquale que pot cantar aquest rol avui en dia abans de la seva anunciada retirada, ho fa més incomprensible.
      Finalment,. si una persona que no coneix l’òpera llegeix aquesta valoració no entendrà res, però jo no puc valorar pensant en els que comencen, com és fàcil entendre.Ara bé, no entenc gaire la pregunta. Si volgués venir després de la valoració ho té difícil, ja que ja ha passat. Jo per incentivar faig apunt preparatoris i després parlo del que he vist. Possiblement una persona que comença gaudeix de tot molt més que no pas jo, però perquè s’ha d’estar d’acord amb que jo dic? En tinc prou en saber que el que faig incentiva a crear afició i a voler saber-ne més, compartir el que jo penso és una anècdota i en cap cas penso que les meves opinions evitin que una persona que no coneix l’òpera eviti visitar el Liceu, perquè molt poc convençut ha d’estar per deixar-se influenciar per l’opinió d’un blogger rondinaire.

      M'agrada

  12. josep m

    Hola:
    Jo fins el 2015 no vaig poder “començar” la temporada i a més sense opció de veure el Siegfried, però del vist, destaco la Norma, en recordo un “In mia man” esplèndid.
    Dels cantants, tret dels valors ja consagrats i segurs de la Sondra i Kunde, em quedo, sens dubte, amb el Kwiecien, i també cal destacar la Yende, en un Don Pasquale de força nivell.
    Esperaré amb expectació si es confirma el Don Giovanni amb el Kwiecien.
    La Flauta Màgica (em sembla que acaben i comencen temporada amb ella) i el Don Giovanni també pel 2016…, un autèntic plaer, i la resta que no té mala pinta (Garanca, Florez, Domingo, Lewek… Otellos, Cellini, Lucia, El Crepuscle…).
    A veure si tenim una temporada “rodona”

    M'agrada

  13. Rosa

    Molt bon resum i valoració de la temporada, Joaquim.
    El millor vestuari el de Tanya MacCallin per a “la Traviata” indiscutiblament.
    “Sigfried”, la millor òpera en conjunt.
    Stefan Vinke el millor tenor
    Pel que fa a la millor soprano dues per a mi: Iréne Theorin i Liudmyla Monastyrska
    Mariusz Kwiecien, el millor baríton.
    Annalisa Stroppa, la millor mezzosoprano.
    Compartiré el teu post, gràcies

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: