IN FERNEM LAND

VERBIER 2015: THOMAS QUASTHOFF DEBUTA COM A DIRECTOR AMB LA VERSIÓ ORIGINAL DE LA PASSIÓ SEGONS SANT MATEU


Thomas Quasthoff ha tornat a sorprendre després de que hagués de deixar la seva excel·lent carrera com a cantant de manera prematura, posant-se al capdavant de  l’Orquestra del Festival de Verbier, el Rias Kammerchor i un reguitzell selecte de solistes per dirigir el cim dels cims, La Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach, en el que suposa el seu debut com a director.

La versió és magnífica, vital, molt més humana que mística i carregada d’una emotivitat afegida perquè el repte, una vegada més en la carrera d’aquest immens artista que sembla no tenir límits, va impregnar-ho tot, solistes, cor i orquestra en un complicitat que va fer possible l’imponent gesta amb la complicitat imprescindible del primer violí de l’orquestra, en aquesta ocasió el primer violí de l’Orchestra della Accademia Santa Cecilia de Roma, alhora que concertino invitat de moltes orquestres, entre elles l’OBC (la l’haguessin pogut fitxar!), el val·lisoletà  Roberto González (1988), que “co-dirigeix” amb Quatshoff, o explota i evidència més que mai la tasca d’un concertino, arribant allà on l’estatura i els braços del gegantí artista no arriben i òbviament signant un meravellós acompanyament del  “Erbarme dich, mein Gott,” de dolcíssims efectes captivadors.

El cor és el prestigiós Rias Kammerchor de Berlín, mentre que el cor de veus blanques és el Schola de Sion

Quatshoff utilitza la versió original de 1727, amb canvis que sense alterar substancial ment el que estem acostumats a escoltar, si que atorguen variacions que sorprenen quan de sobta escoltes petits detalls no habituals, i com que l’orquestra a Verbier sempre és la dels joves aspirants d’arreu del món congregats cada any per formar-ne part, els instruments no tenen el carècter històtic, si bé González utilitza un Giuseppe Guarnieri filius Andreae datat al 1703 de so ultraterrenal.

Entre els solistes vocals destaca l’admirable Evangelista de Mark Padmore que sembla ungit per la divinitat, i la classe de Bernarda Fink, si bé el pas dels anys no perdonen certes sonoritats, al costat de l’excel·lent soprano Christiane Karg, el jove tenor Mauro Peter que ja havia visitat IFL en altres ocasions, el baríton Christopher Maltman d’adequadíssima austeritat i el magnífic Jesús de Manuel Walser.

La versió segurament no es podrà comparar amb la dels grans especialistes que fa anys que dirigeixen, estudien i imparteixen mestratge en les seves direccions, no cal dir noms, però és innegable que aquesta primera experiència (i quina experiència!) del baix baríton alemany davant la direcció i l’enèsima superació d’una vida marcada per reptes i una infatigable i admirable recerca de la plenitud artística, fa d’aquesta versió una fita excepcional d’una emotivitat incontenible.

Passio segons Sant Mateu  al Festival de Verbier 2015

Passio segons Sant Mateu al Festival de Verbier 2015

Johann Sebastian Bach
MATTHÄUSPASSION

Mark Padmore tenor (Évangéliste)
Manuel Walser baritone (Jésus)
Christiane Karg soprano
Bernarda Fink mezzo-soprano
Mauro Peter tenor
Christopher Maltman baritone

Ya-Fei Chuang organ
Robert Levin organ
Nicolas Altstaedt continuo
Martin Zeller viola di gamba

Rias Kammerchor
Schola de Sion
Verbier Festival Chamber Orchestra
Director Thomas Quasthoff

Verbier, Salle des Combins 24 de juliol de 2015

El canal de televisió Medici va retransmetre l’esdeveniment i està disponible al seu web:

http://www.medici.tv/#!/verbier-festival-quasthoff-bach-st-matthew-passion

Portem uns quants dies d’estupideses escèniques diverses, i posades i posadors d’escena necessitats de de tractaments psicoanalítics, i per sort, com succeeix tantes vegades en els moments més crítics, sempre acaba sortint el sol.

Jo només puc insistir-vos en la visió, audició i gaudi d’aquest vídeo i quan arribareu al final estic segur que com em passa en a mi, i suposo que a tots els participants i públic congregat sota la carpa del Festival, us envairà una grandiosa emoció que us farà petits davant la grandesa de Quasthoff. També podeu aconseguir-ho AQUÍ.

Us desitjo una molt bona setmana

10 comments

  1. Concertone

    Pude ver en directo el concierto en Verbier y fue algo realmente emocionante. Desde luego Quasthoff inmenso, pero además Padmore y el concertino Roberto González ayudaron a soportar la estructura de la obra. Que gran concierto.

    M'agrada

  2. Fernando S.T.

    Me reincorporo a lo grande y he visto que tengo mucho trabajo atrasado, pero empiezo por lo reciente, es tentador aunque una Pasión en agosto tiene algo de surrealista.

    M'agrada

    • Hola Fernando, ben tornat, espero que les vacances t’hagin anat bé. Cert, tens feina i molta, però començar per aquesta passió és enormement gratificant.
      A Verbier fa fred i plou molt sovint, per tant no estan gaire lluny del temps de Setmana Santa 😉

      M'agrada

  3. Josep Olivé

    És magnífica aquesta proposta que ens portes avui. Per l’obra, per ser a més la primera versió del 1727 molt poc interpretada (les diferents versions de la de Sant Joan sempre han donat més joc), i pels artistes (a destacar, per moltes raons, la de Thomas Quasthoff) i orquestra, tots. I el festival de Verbier és digne de tenir en compte pels melòmans donades les seves característiques musicals, les quals, al menys m’ho sembla a falta de no haver-hi estat mai (encara), no preten (ni ha derivat fins ara) ser una mostra simplista/elitista de turisme-musical de passarel.la. És un festival que crec, si no vaig errat, té una mirada molt oberta del concepte i format de concert, i és d’agrair que ens el portis de tant en tant.

    I pel que fa al teu comentari sobre versions escèniques que tot sovint “patim”, jo, que em considero ben obert a tot tipus de propostes (que fins i tot busquen la provocació), no em puc explicar la producció d’Aix del Rapte. D’aquesta òpera s’han fet (al Liceu ho hem pogut presenciar de primera mà amb una producció absolutament dramàtica i gens convencional de Christof Loy) versions ben llunyanes de l’esperit del singspiel/òpera de rescat d’època amb barreja de parodia, comèdia i exotisme. Lo d’Aix és molt desagradable i absurd, i altera greument el missatge final de tolerància, del que queda impregnada tota l’obra. Poca broma amb certes coses.

    Liked by 1 person

    • Aquest Rapte ha escandalitzat a tothom, deuen estar ben satisfet tots plegats, o potser amb l’ai al cor, i és que jugar amb foc té els seus perills.
      Jo he decidit que si hi ha vídeo no el penjaré a IFL.
      Si mires la Passió xalaràs, t’ho asseguro.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: