IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2015: DER FLIEGENDE HOLLÄNDER


Ricarda Merbeth (Senta) and Samuel Youn (Holländer) © Bayreuther Festspiele | Enrico Nawrath

Riccarda Merbeth (Senta) i Samuel Youn (Holländer) a Bayreuth

El dia 31 de juliol va tenir lloc en el Festspielhaus de Bayreuth la primera representació de les 6 previstes en l’edició del festival 2015. Aquesta producció deguda a Jan Philipp Gloger es va estrenar en l’edició del 2012 i es va poder veure per televisió  l’any següent i en versió de concert el setembre del mateix any al Liceu, si bé amb Sebastian Weigle dirigint l’orquestra, en lloc de Thielemann que se’n va fer càrrec de manera magistral en les quatre primeres edicions, i aquest any i el vinent, que també està prevista la reposició, és el director alemany Axel Kober qui se’n fa càrrec i la diferència amb Thielemann és notòria.

No parlaré de l’avorrida producció, ja en vaig parlar en l’apunt dedicat al vídeo, però si alguna cosa mantenia aquest Der Fliegender Holländer amb un cert punt d’interès, aquesta era la participació de Thielemann, un Thielemann d’exultant romanticisme, però l’edició 2015 és molt més seca, abrupta i en algun moment fins i tot desequilibrada.

Axel Kober incideix en els aspectes més simfònics i en aquells passatges més centrats en les descripcions de tempestes i mars agitats per sobre d’aquells més interiors i de caire psicològic, que tanta importància tenen en una obra com aquesta. L’orquestra i el Cor de Bayreuth estan a l’alçada habitualment inabastable, però precisament per això es troba a faltar un director que sigui més que bo, per poder anar més enllà, perquè amb aquesta orquestra i aquest cor es pot anar molt enllà. Amb Kober hi ha desequilibris, desajusts i algun que altre instrument una mica despistat que més que denotar un accident comprensible indiquen més aviat un cert descontrol, sobretot en el tercer acte en la gran escena coral.

Del repartiment inicial de 2012 només queden tres noms, la sempre inquietantment discreta Mary, que defensa amb solvència Christa Mayer, el segur mariner de Benjamin Bruns i l’holandès de Samuel Youn que ja sabeu que va substituir al previst, a darrera hora per un absurd tema d’uns tatuatges barroers que lluïa Nikitin, un cantant en principi molt més idoni que el coreà predisposat, i que a partir d’aleshores viu del generós  agraïment bayreuthià en un estadi que jo crec que no mereix, Youn és un bon cantant amb una veu discreta i absolutament insuficient per ser un Holandès que imposi seducció, temor i fascinació, a parts iguals, per tal d’atrapar tant a la predisposada Senta com al públic. la primera ho te més fàcil per allò del guió, però al públic no. L’acústica de Bayreuth el beneficia, però els espectadors del Liceu ja varem veure i sobretot escoltar, les possibilitats d’un cantant amb una expressivitat més aviat plana i una veu que no pot anar més enllà de l’herald del Lohengrin per el qual havia estat contractat en aquell festival del 2012, per a ell decisori.

Senta va ser en la primera edició d’aquesta producció, la soprano Adrianne Pieczonka, però ja a partir del 2013 va ser Ricarda Merbeth qui se n’ha fet càrrec (també al Liceu). Merbeth és una cantant entregada i amb una notable capacitat dramàtica, però en l’edició del 2015 la veu ja sona massa granada i els aguts esdevenen molts forçats i alguns desplaçats de la seva justa afinació. Segurament en el teatre la impressió és tota una altra, però l’emissió radiofònica evidència més els defectes actuals que les virtuts de antany.

Sempre he pensat que el bonàs de Kwangchul Youn hagués estat millor holandès que el homònim Samuel, a qui li falta rotunditat greu i negror vocal per ser un Daland de manual. És un bon cantant que ho ha demostrat tantíssimes vegades i en molts repertoris, però els rols més greus li queden una mica massa grans.

L’ingrat rol d’Erik, el tenor al qual Wagner no va tractar aquesta vegada com era costum en ell, va a càrrec del tenor croat Tomislav Mužek que des de l’edició de 2013 demostra que potser és el cantant més sòlid del repartiment actual. La veu és molt lírica però de color i sonoritat viril, amb una bona línia de cant i una consistència en l’emissió que de moment no fa témer ni preveure un declivi imminent i que albira esperances de projectes futurs més  consistents i agraïts.    

Us deixo el gran duo de Senta i l’Holandès, seguit del trio final amb Daland,  on s’aprecien les limitacions i també el bon ofici, només el bon ofici, de tots plegats.

Richard Wagner
DER FLIEGENDE HOLLÄNDER

Daland – Kwangchul Youn
Senta – Ricarda Merbeth
Erik – Tomislav Mužek
Mary – Christa Mayer
Der Steuermann – Benjamin Bruns
Der Holländer – Samuel Youn

Conductor – Axel Kober
Director – Jan Philipp Gloger
Stage design – Christof Hetzer
Costumes – Karin Jud
Lighting – Urs Schönebaum
Video – Martin Eidenberger
Dramaturgy – Sophie Becker
Choral Conducting – Eberhard Friedrich

Bayreuther Festspiele 31 de juliol de 2015

Enllaç mp3

http://www.mediafire.com/listen/dfid469wz993vdx/DFH_Bayreuth_310715.mp3

Pensar que en l’edició del 2016 encara comptarem una altra vegada amb aquesta producció, sobretot servida per els mateixos cantants, no deixa de produir un tedi molt poc estimulant i és que portem uns quants anys que entre el Lohengrin dels ratolins i l’holandès del xapapote, la rutina s’ha instal·lat a Bayreuth en mig de la precarietat d’un Ring només parcialment audible i un Tristan que encara hem d’acabar de pair.

Aquest Der Fliegende Holländer no ha estat retransmès per Radio Clásica. Catalunya Música té previst emetre’l a finals de mes. Aquesta gravació (també excel·lent) és de l’emissora BR4 Classik, la ràdio bavaresa.

De Bayreuth encara em queda acabar el Ring, aviat ho enllestiré per poder dedicar-me amb més entusiasme a altres esdeveniments, però també hi ha pendent la visió del Tristan und Isolde de la Katharina, una experiència que segur que no ens deixa indiferents. Tot properament a IFL.

2 comments

  1. Fernando S.T.

    Dame un respiro!!!
    Seguí las transmisiones de RNE y me enojó la exclusión del Fliegende Hollander y la emisión en diferido del Ocaso, creo que es la primera vez que no emiten en directo.
    Sin Thielemann no es lo mismo

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: