Thomas Quasthoff ha tornat a sorprendre després de que hagués de deixar la seva excel·lent carrera com a cantant de manera prematura, posant-se al capdavant de l’Orquestra del Festival de Verbier, el Rias Kammerchor i un reguitzell selecte de solistes per dirigir el cim dels cims, La Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach, en el que suposa el seu debut com a director.
La versió és magnífica, vital, molt més humana que mística i carregada d’una emotivitat afegida perquè el repte, una vegada més en la carrera d’aquest immens artista que sembla no tenir límits, va impregnar-ho tot, solistes, cor i orquestra en un complicitat que va fer possible l’imponent gesta amb la complicitat imprescindible del primer violí de l’orquestra, en aquesta ocasió el primer violí de l’Orchestra della Accademia Santa Cecilia de Roma, alhora que concertino invitat de moltes orquestres, entre elles l’OBC (la l’haguessin pogut fitxar!), el val·lisoletà Roberto González (1988), que “co-dirigeix” amb Quatshoff, o explota i evidència més que mai la tasca d’un concertino, arribant allà on l’estatura i els braços del gegantí artista no arriben i òbviament signant un meravellós acompanyament del “Erbarme dich, mein Gott,” de dolcíssims efectes captivadors.
El cor és el prestigiós Rias Kammerchor de Berlín, mentre que el cor de veus blanques és el Schola de Sion
Quatshoff utilitza la versió original de 1727, amb canvis que sense alterar substancial ment el que estem acostumats a escoltar, si que atorguen variacions que sorprenen quan de sobta escoltes petits detalls no habituals, i com que l’orquestra a Verbier sempre és la dels joves aspirants d’arreu del món congregats cada any per formar-ne part, els instruments no tenen el carècter històtic, si bé González utilitza un Giuseppe Guarnieri filius Andreae datat al 1703 de so ultraterrenal.
Entre els solistes vocals destaca l’admirable Evangelista de Mark Padmore que sembla ungit per la divinitat, i la classe de Bernarda Fink, si bé el pas dels anys no perdonen certes sonoritats, al costat de l’excel·lent soprano Christiane Karg, el jove tenor Mauro Peter que ja havia visitat IFL en altres ocasions, el baríton Christopher Maltman d’adequadíssima austeritat i el magnífic Jesús de Manuel Walser.
La versió segurament no es podrà comparar amb la dels grans especialistes que fa anys que dirigeixen, estudien i imparteixen mestratge en les seves direccions, no cal dir noms, però és innegable que aquesta primera experiència (i quina experiència!) del baix baríton alemany davant la direcció i l’enèsima superació d’una vida marcada per reptes i una infatigable i admirable recerca de la plenitud artística, fa d’aquesta versió una fita excepcional d’una emotivitat incontenible.
Passio segons Sant Mateu al Festival de Verbier 2015
Johann Sebastian Bach
MATTHÄUSPASSION
Mark Padmore tenor (Évangéliste)
Manuel Walser baritone (Jésus)
Christiane Karg soprano
Bernarda Fink mezzo-soprano
Mauro Peter tenor
Christopher Maltman baritone
Ya-Fei Chuang organ
Robert Levin organ
Nicolas Altstaedt continuo
Martin Zeller viola di gamba
Rias Kammerchor
Schola de Sion
Verbier Festival Chamber Orchestra
Director Thomas Quasthoff
Verbier, Salle des Combins 24 de juliol de 2015
El canal de televisió Medici va retransmetre l’esdeveniment i està disponible al seu web:
http://www.medici.tv/#!/verbier-festival-quasthoff-bach-st-matthew-passion
Portem uns quants dies d’estupideses escèniques diverses, i posades i posadors d’escena necessitats de de tractaments psicoanalítics, i per sort, com succeeix tantes vegades en els moments més crítics, sempre acaba sortint el sol.
Jo només puc insistir-vos en la visió, audició i gaudi d’aquest vídeo i quan arribareu al final estic segur que com em passa en a mi, i suposo que a tots els participants i públic congregat sota la carpa del Festival, us envairà una grandiosa emoció que us farà petits davant la grandesa de Quasthoff. També podeu aconseguir-ho AQUÍ.
Us desitjo una molt bona setmana
IN FERNEM LAND 
Ho visto la diretta streaming. Magnifica esecuzione.
M'agradaM'agrada
Magnifica e piena d’emozione e semplice sincerità, davvero strano nella attualità così abituata alla vacua superficialità
M'agradaLiked by 1 person
Pude ver en directo el concierto en Verbier y fue algo realmente emocionante. Desde luego Quasthoff inmenso, pero además Padmore y el concertino Roberto González ayudaron a soportar la estructura de la obra. Que gran concierto.
M'agradaM'agrada
Bienvenido Concertone, eres un privilegiado y sin duda envidiado por muchos asiduos al blog.
Gracias por comentar, espero que no sea la última vez.
M'agradaM'agrada
Me reincorporo a lo grande y he visto que tengo mucho trabajo atrasado, pero empiezo por lo reciente, es tentador aunque una Pasión en agosto tiene algo de surrealista.
M'agradaM'agrada
Hola Fernando, ben tornat, espero que les vacances t’hagin anat bé. Cert, tens feina i molta, però començar per aquesta passió és enormement gratificant.
A Verbier fa fred i plou molt sovint, per tant no estan gaire lluny del temps de Setmana Santa 😉
M'agradaM'agrada
És magnífica aquesta proposta que ens portes avui. Per l’obra, per ser a més la primera versió del 1727 molt poc interpretada (les diferents versions de la de Sant Joan sempre han donat més joc), i pels artistes (a destacar, per moltes raons, la de Thomas Quasthoff) i orquestra, tots. I el festival de Verbier és digne de tenir en compte pels melòmans donades les seves característiques musicals, les quals, al menys m’ho sembla a falta de no haver-hi estat mai (encara), no preten (ni ha derivat fins ara) ser una mostra simplista/elitista de turisme-musical de passarel.la. És un festival que crec, si no vaig errat, té una mirada molt oberta del concepte i format de concert, i és d’agrair que ens el portis de tant en tant.
I pel que fa al teu comentari sobre versions escèniques que tot sovint “patim”, jo, que em considero ben obert a tot tipus de propostes (que fins i tot busquen la provocació), no em puc explicar la producció d’Aix del Rapte. D’aquesta òpera s’han fet (al Liceu ho hem pogut presenciar de primera mà amb una producció absolutament dramàtica i gens convencional de Christof Loy) versions ben llunyanes de l’esperit del singspiel/òpera de rescat d’època amb barreja de parodia, comèdia i exotisme. Lo d’Aix és molt desagradable i absurd, i altera greument el missatge final de tolerància, del que queda impregnada tota l’obra. Poca broma amb certes coses.
M'agradaLiked by 1 person
Aquest Rapte ha escandalitzat a tothom, deuen estar ben satisfet tots plegats, o potser amb l’ai al cor, i és que jugar amb foc té els seus perills.
Jo he decidit que si hi ha vídeo no el penjaré a IFL.
Si mires la Passió xalaràs, t’ho asseguro.
M'agradaM'agrada
Magnífica Passió, magnífic Quasthoff, magnifics tots!
Gràcies per portar-nos-ho, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Me np0alegro molt que t’hagi agradat, de fet no crec que ningú que ho vegi es quedi indiferent.
M'agradaM'agrada