IN FERNEM LAND

VERBIER 2015: TRIFONOV & BABAYAN


Sé que els pianistes no tenen gaire predicament entre els que em feu l’honor de visitar el blog tot sovint, però ves, sóc tossut de mena i jo vull insistir amb Trifonov i Babayan que abans d’anar a Londres a participar en el Proms dirigit per Gergiev dedicat íntegrament als concerts de piano de Prokófiev, van anar al Festival de Verbier per oferir una altra vetllada per emmarcar que no pot passar per alt a IFL.

Mestre (Babayan) i alumne (Trifonov), només coincideixen interpretant dues de les suites per a dos pianos de Rachmàninov, però és igual, perquè junts o per separat ofereixen una vetllada musical de primeríssim nivell que no us hauríeu de perdre.

Trifonov inclou les seves obres de virtuosisme (Rachmaniana) que és un plat d’exhibició fenomenal, però el millor de Trifonov és sense cap mena de dubte la capacitat comunicativa de les seves interpretacions, no exemptes d’errades a vegades molt perceptibles, però el vituosisme en la interpretació fan que quedin com anècdotes davant del talent. Els complexes estudis de Liszt, que recordareu que també va formar  part del programa del concert al Palau de la temporada passada,  ens va deixar ben bocabadats,  per tant l’apunt d’avui ens anirà bé per recordar-ho.

Quan toquen professor i alumne junts la veritat és que emocionen, perquè deu ser un goig compartir la creació i interpretació musical amb el mestre i l’alumne, possiblement el millor alumne que deu haver tingut mai Babayan.

Gaudiu-ne!

Programa:

Sergej Rachmaninov: Suites per a dos  No. 1 op. 5 & No. 2 op. 17
Nikolai Rimsky-Korsakov / Victor Babin: Dance of the Tumblers
Franz Liszt: 12 Etudes d’exécution transcendante
Daniil Trifonov: No. 1 & 5 from Rachmaniana

Daniil Trifonov, piano
Sergej Babayan, piano (Rachnaninov y Rimsky)

Verbier, Salle des Combins 25 July 2015

ENLLAÇ MEDICI

http://www.medici.tv/#!/sergei-babayan-daniil-trifonov-rachmaninov-liszt-verbier-festival

àudio mp3

http://www.mediafire.com/listen/hd3zvwha9j9zs3c/Trifonov_%26_Babayan_Verbier_2015.mp3

Aquest apunt també el dedicaré. Aquesta vegada a l’Olympia i l’Edipa Mas, ambdues sé que els agradarà,  ells deuen formar part de la selecte minoria que també gaudeixen quan no hi ha “pinyols”.

Recordeu que diumenge publicaré a la columna de la dreta el segon dilema del concurs del mes d’agost, dilema que una vegada resolt ens hauria de començar a donar un cert sentit a tot plegat, de moment durant la primera setmana hauríeu d’haver identificat un quadre per saber qui el va pintar i on el podem veure, d’aquesta manera obtindrem el nom de dos ciutats que més endavant ens ajudaran a trobar aquesta data que busquem.

A partir de demà tornarem a Wagner amb força, primer el final del Ring i desprès el vídeo de Tristan und Isolde. ambdues de Bayreuth 2015, és clar.

6 comments

  1. Josep Olivé

    Virtuosisme aclaparador, romanticisme desbocat, vendaval compositiu de notes que poc espai blanc deixen en el pentagrama… Compositors determinats a crear un pianisme d’aquestes característiques. Rusos, per descomptat. I pianistes que vulguin…i puguin. Rusos, per descomptat. L’escola rusa, inesgotable, inabastable, de música i interpretació per a piano és impresionant, i quelcom d’excel.lència ha de tenir el seu sistema educatiu, tant el convencional com el dels conservatoris, com per a que generi aquest incesant cabal de prodigis què, a més, no donen mostres de vacuïtat, tan pròdiga en virtuosismes de focs artificials. La veritable dimensió artistica-musical d’aquest tipus d’obres és pot palpar en més emoció en el directe, quan pots possar el focus, no ja en les mans, no cal, i a més distreu i pertorba la plena audició, sinó en el lligam sense limit físic intèrpret-piano. És en aquest contexte on hem pogut constatar a casa nostra que Trifonov (i per descomptat abans el seu mestre Babayan) segueix el cami de tots els grans del pianisme rus. I no els cito, simplement s’ha d’anar google i demanar per grans pianistes rusos. N’hi han tants que fins i tot apereixen els que en aquets moments ni un recorda. A falta de poder-ho presenciar en directe aqui està IFL per, una vegada més, poder-ho disfrutar. I els tecla-ferits encantats de la vida. 🙂

    M'agrada

    • I ho és molt de gaudible Josep, perquè Trifonov a part de ser un pianista rus, que com bé dius tenen una escola que els fa a tots bons, ell com que està tocat per la ma de l’excepcionalitat, ja es preveu malgrat la seva joventut que està destinat a ser un referent.
      mai és mecànic, ni insolent, hi ha molts pianistes virtuosos que ho són per voler demostrar la seva excepcionalitat, ell sembla està per sobre d’aquests divismes. Esperem que duri

      M'agrada

  2. Mil gràcies per pensar en nosaltres, Joaquim. Efectivament no tot comença i acaba amb els pinyols i precisament el piano a mi m’agrada molt. Crec haver dit un dia, ja fa anys, que era el meu instrument. Encara és l’hora i, des de l’infantesa, que quan el sento moc els dits com si teclegés jo…deliris.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: