IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2015: GÖTTERDÄMMERUNG


Catherine Foster (Brünnhilde) i Stefan Vinke (Siegfried) al Götterdämmerung de Bayreuth 2015

Catherine Foster (Brünnhilde) i Stefan Vinke (Siegfried) al Götterdämmerung de Bayreuth 2015

Ahir es va retransmetre per Radio Clásica la darrera jornada del Ring 2015 a Bayreuth, corresponent a la primera representació enguany de Götterämmerung, celebrada el dia 1 d’agost però que degut a la coincidència amb el Festival de Santander es va optar per transmetre quasi una setmana més tard, en una decisió que penso que és la primera vegada que es fa.

Sense la potència i l’enuig que segurament motiva la producció de Castorf, que al final del cicle si que va a sortir a saludar amb el seu equip i va tornar a rebre l’escridassada del públic, l’experiència auditiva d’aquest Ring continua sent molt satisfactòria en quant a la brillant, detallada i dramàtica direcció orquestral de Kirill Petrenko, tota una confirmació de la revelació que ja va suposar fa tres anys, i la discreta resposta de l’equip vocal, bastant renovat i sensiblement millorat respecte a edicions anteriors, però encara notablement insuficient per aquell nivell que no ens cansem a demanar tots aquells que voldríem per Bayreuth, el millor. Un Ring millor és possible, però el motiu per el qual Bayreuth no vol o no pot reunir els millors cantants continua sent una incògnita que ni la disponibilitat d’entrades a última hora sembla que faci neguitejar als seus responsables, per prendre mesures de canvi en edicions futures que garanteixin que els wagnerians tornin a fer aquells mítics i incomprensibles deu anys d’espera per aconseguir de manera ortodoxa, unes entrades. Això s’ha acabat perquè molts wagnerians s’han atipat de continus i permanents desencisos i no en tenen prou amb una orquestra i un cor d’una altra galàxia, calen més coses fonamentals.

Kirill Petrenko marxarà de Bayreuth deixant una grandiosa direcció a la seves esquenes, una direcció que supera les anteriors, més precisa, més detallista, més intel·ligentment controlada i dosificada amb mestratge i que va oferint uns crescendo que fa impossible la desconnexió o el tedi, fins i tot quan les veus no responen a una direcció d’aquesta categoria mereixeria, és més sembla que ell és conscient de la limitació dels cantants i quan no acaben de donar la talla ell extrau or i brillants del fossat, i certament el tresor que surt d’aquest enigmàtic fossat del Festspielhaus supera el dels propis Nibelungs.

Grandiosa versió que pot lluir al costat de la de Thielemann sense cap mena de complex, ans al contrari, ja que aporta visions, sonoritats i colors ben diferents i igualment vàlids, sense sacrificar res a canvi.

L’any vinent Marek Janowsky un expert i veterà wagnerià agafarà les regnes de la quarta edició del Ring en la producció de Castorf i estic segur que tots el compararem amb Petrenko i no en altres grans fites de la direcció wagneriana, senzillament perquè la versió del director rus ja ha esdevingut prou referencial per merèixer aquesta justa distinció.

Vocalment la cosa decau, el millor que es pot dir és que hi posen ganes, que Vinke té un tremp heroic que Ryan no tenia, però la sensació general és d’un nivell massa discret o vulgar tractant-se de Bayreuth, on no hauríem d’admetre que una Brünnhilde tingués tanta afició a desafinar i calar les notes agudes com té la senyora Foster, per no parlar d’una Waltraute amb tres veus diferents, cap gaire agraciada i que acaba obrint el registre greu amb sons poitrinés impropis d’una valquíria filla de Wotan, o una Gutrune de veu més propera al pardalet del bosc que d’una mercurial ponsellina.

En la part masculina i amb la satisfacció que suposa la incorporació de Vinke tot i que estem lluny de l’ideal de cant wagnerià dels grans tenors del passat, ja que abusa del sons oberts que tant vulgaritzen el cant insolent de l’heroi, això si mostra una solidesa que feia temps que no escoltàvem.

Els altres grans rols de la darrera jornada són atorgats a veus més o menys idònies però de cantants discrets. El Hagen de Stephen Milling té presència vocal i una certa negror tan imprescindible en aquest rol, però he trobat a faltar més grandària i mala llet, tendeix a una certa monotonia, alhora que m’han sobrat algunes fixacions excessives en el seu cant (la crida dels vassalls com la més notòria) . Mentre que Albert Dohmen, que denota coneixement dramàtic del cant wagnerià, ha de fer front a una veu que ja no respon com tots voldríem, tot i així crec que el seu Alberich és molt lloable. Finalment per a mi el Gunther de Marco-Buhrmester és massa pàl·lid, ja no dic de intenció, dic de color baritonal i també  mostra una emissió oscil·lant poc adient a la personalitat del rol.

Les Nornes  i les filles del Ring millorables en les individualitats i passadores en el conjunt.

L’èxit final, tret de l’escridassada a l’equip escènic, és grandiós, quelcom que em costa atribuir al que he escoltat i per tant o bé els excel·lents enginyers de so de l’emissora bavaresa han tergiversat el so (poc, molt poc probable), o bé a la sala tot queda més dissimulat (probable però no suficient), o bé i com dic sempre, els espectadors del Bayreuth actual s’estimen més auto enganyar-se i fer-se creure que han escoltat una cosa magnífica per passar de manera més lleugera el disgust que suposa anar al bressol del wagneriasme i escoltar unes veus  i un cant de qualitat dubtosa que en cap cas valen el preu de les entrades i la despesa del viatge. Cal dir a tothom que és boníssim i sobretot no escoltar cap gravació del passat que ens recordi com es cantava,  perquè la senyora Foster en cap cas pot ser una digna successora de les Brunnhilde que es van escoltar al turó fins la primera meitat dels anys 70 del segle passat, i de les que per sort en tenim constància. Com aquest exemple….

Richard Wagner
GÖTTERDÄMMERUNG

Siegfried Stefan Vinke
Gunther Alejandro Marco-Buhrmester
Alberich Albert Dohmen
Hagen Stephen Milling
Brünnhilde Catherine Foster
Gutrune Allison Oakes
Waltraute Claudia Mahnke
1. Norn Anna Lapkovskaja
2. Norn Claudia Mahnke
3. Norn Christiane Kohl
Woglinde Mirella Hagen
Wellgunde Julia Rutigliano
Floßhilde Anna Lapkovskaja

Bayreuther Festspielorchester und Festpielchor
Director del cor Eberhard Friedrich
Director musical: Kirill Petrenko

Director d’escena: Frank Castorf
Escenografia: Aleksandar Denić
Disseny de vestuari: Adriana Braga Peretzki
Dizseny de llums: Rainer Casper
Video; Andreas Deinert – Jens Crull

Festival de Bayreuth 1 d’agost de 2015

Enllaç mp3 (3 enllaços, un per acte)

https://www.mediafire.com/folder/40l44v9x6gm45/GÖTTERDÄMMERUNG_010815

Acabem un altre Festival de Bayreuth amb la sensació d’una frustració que a força de patir-la estiu rere estiu ens ha anat resignant i cobrint d’una pàtina que sembla que ens faci immunes a les destrosses que tan sovint es cometen en les seves partitures per part de cantants que no estan a l’alçada, i que com he dit tantes vegades no acceptem quan es tracta d’altres compositors d’exigències vocals tant o més grans que les que demana Wagner. El perquè d’aquesta beatifica condescendència és quelcom inexplicable per a mi.

L’any vinent hi tornaré tossudament.

13 comments

    • Benvenuto a IFL Alessandro.
      Non mi pare per niente un bluff, posso ammettere che non ti piace e possiamo discutere la direzione che a me non mi sembra ne pallida, monotona è molto meno flaccida, perché penso che sia proprio il contrario.
      Come possiamo avere questa grande disparità?
      Soltanto me lo spiego come una posizione puramente politica che niente ha vedere nulla a vedere con gli aspetti musicali. Credo sinceramente, che da tempo non ascoltavo un Wagner così tonificante.
      Grazie per la tua collaborazione che spero non sia l’ultima.

      M'agrada

      • Grazie del benvenuto.
        Io parlo proprio di musica e lascio perdere la politica, che non mi interessa.
        Petrenko ha diretto bene “Rheingold” ed il I atto di “Die Walkure” secondo me, il resto era di un pallore micidiale. Grigia monotonia di fondo, i temi musicali senza alcun risalto, gli ottoni spesso calanti, l’orchestra che o aumentava il volume fino a coprire i cantanti oppure restava sullo sfondo, tutti i momenti teatralmente importanti trascinati in maniera superficiale. Siegfried e Gotterdaemmerung noiosissimi, con quei finali d’atto diretti a doppia velocità e senza anima.
        Non mi è piaciuto né nel 2013, né nel ’14, né quest’anno purtroppo

        M'agrada

      • Coprire ai cantanti? Questo è precisamente uno dei motivi di gioia nella sua direzione 😉
        Sto scherzando ma non mi sembra per niente grigia e monotona, dal momento che le percezioni sono diverse, penso che non ha senso discutere perché stiamo parlando di gusto personale, non di capacità tecniche o musicali, semplicemente di gusto personale.
        Un piaccere

        M'agrada

  1. Josep R. Noy

    Estic d’acord Joaquim. Sembla cert que les veus han millorat una mica respecte a infumables anys anteriors, però en alguns casos no arriben ni a la dignitat mínima exigible. Aquesta és la trista veritat. De moment si vull veure òperes de Wagner fora d’aqui aniré a Berlin, a New York o a Londres , per dir alguns lloc coneguts. Els laments de Brunilda al final del segon acte, per exemple, no arrivaven a ningú. Res a veure amb els de la Nilsson, per citar-ne una, que posaven la pell de gallina, perquè li sortien de les entranyes i esclataven nets i esfereidors. Aqui res de res: aguts vacilants i sovint calats de la Foster, que et deixen perfectament indiferent. No puc entendre l’entusiasme del públic, si no és que majoritàriament son turistes més o menys cultes als que han venut un pack que inclou Bayreuth. Tot plegat molt trist.

    M'agrada

    • I no és que a Berlín, Nova York o Londres puguin lluir de cantants que no hi ha, però al menys són més curosos i no coten segons quines errades, sobretot havent-hi cantants per segons quins rols, molt millors que Foster o Koch, per exemple.
      Pel que fa al públic només ho entenc com un reflex més de la banalització luxosa d’aquests festivals que s’han estimat més optar per camins en principi més profitosos de cara als aspectes més crematístics, obviant-ne altres imprescindible si que ara sembla que comencen a girar la truita. Ja era hora! A veure si es posen les piles d0’una vegada.

      M'agrada

  2. Juli Carbó

    Hola Joaquim, no t’estranyi si no responc durant aquest mes. Demà dia 9 d’agost me’n vaig al poble a pasar la resta d’aquest mes a veure si allí m’acabo re refer una mica més. A primers de setembre ja tornaré. Bones vacances i és que en fas.

    M'agrada

  3. Retroenllaç: APARTADO ESPECIAL DEDICADO A BAYREUTH 2015 | Beckmesser

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: