IN FERNEM LAND

CAMILLA NYLUND I HELMUT DEUTSCH INTERPRETEN SIBELIUS I STRAUSS


Camilla Nylung (2)

Aquest any es celebra el 150è aniversari del naixement de Jan Sibelius a Hämeenlinna (Finlàndia ), el 8 de desembre de 1865, per tant durant aquest 2015 les obres del compositor figuren en moltes de les programacions i és lògic que els artistes de la seva terra li facin el merescut homenatge programant-les , que per les nostres latituds són lamentablement molt limitades si tenim en compte l’extens opus que ens va deixar i del que nosaltres quasi sempre coneixem gràcies als celebres poemes Finlandia (sobretot), Tapiola, en Saga, la suite o l’obertura de Karelia, el deliciós vals trist i l’imponent concert de violí, però quasi mai les seves simfonies (en va escriure set) ni per suposat la resta de la seva obra simfònica o vocal.

D’aquest opus vocal la soprano finlandesa Camilla Nylund, que aprecio molt des de la seva imponent Salome a Les Arts i una notabilíssima Rusalka al Liceu, en va deixar una mostra en el liederabend que va oferir el dia 2 d’agost acompanyada al piano per Helmut Deutsch, a l’església de la població finlandesa de Juva, ja que li va dedicar tota la primera part, mentre que a la segona tot el protagonisme, tret de la primera propina, va ser per a  Richard Strauss, de qui la soprano i el pianista van incloure els celebres quatre darrers lieders en la versió pianística, que tancaven oficialment el liederabend que us ofereixo avui.

La veu lluminosa i el cant sensible de Nylund, acompanyada com acostuma a fer-ho el mestre Deutsch, donen com a resultat una altra perla que malgrat les limitacions que suposa no comptar amb la traducció dels texts en les obres de Sibelius (moltes cantades en suec), estic segur que sabreu apreciar, perquè el cant és intens i transmet emocions, però a més a més la soprano en un estat vocal radiant, desplega bellesa en la línia i fermesa en el registre, mentre que Sibelius ja s’encarrega d’atrapar-nos en les seves melodies, d’ampla volada, d’una passió soterrada i no absents de melangia i drama. Tota una agradable sorpresa.

A la segona part, amb obres molt més properes estic segur que us captivarà, però si us plau, no deixeu d’escoltar els lied de Sibelius.

Potser la setmana està resultant excessivament selecte, però ens agrada, oi?

Primera Part
Jan SIBELIUS (1865- 1957) :
From 6 songs Op. 72 (1914) : n° 4 : “Kaiutar” (Larin-Kyösti/Karl Gustaf Larson) “The Echo Nymph” cantada en suec
From 6 Songs Op. 36 (1899-1900) : (in Swedish from Finland)
– N° 2 : “Men min fågel märks dock icke/ But my bird is nowhere to be seen” (Johan Ludvig Runeberg)
– N° 4 : “Säf, säf susa/ Reed, reed, rustle” (Gustaf Fröding)
– N° 6 : “Demanten på marssnön/ Diamonds on the March snow” (Josef Julius Wecksell)
From 2 Songs Op. 35 (1908) : n° 2 “Jubal” (Ernst Josephson) en suec
“Jubal marked a swan that flew O’er the waters, wide and blue…”
From 5 Songs Op. 37 (1900-02) : n° 4 : “Var det en dröm/ Was it a dream?” (Josef Julius Wecksell) en suec

Kuusi laulua op. 88 : “Flower Songs” Six Songs for medium voice with piano 1917 en suec
– n° 1 “Blåsippan/The Anemone” (Frans-Michael Franzen)
– n° 2 “De Bagge rosorna/The two Roses” (Frans-Michael Franzen)
– n° 3 “Vitsippan/The woodanemone” (Frans-Michael Franzen)
– n° 4 “Sippan/The Primrose” (J-L.Runeberg)
– n° 5 “Tornet/The Thorn” (J-L.Runeberg)
– n° 6 “Blommans öde/The Flower’s destiny” (J-L.Runeberg)

From 7 Songs Op. 17 : n° 6 “Illalle/To Evening” (August Valdemar Koskimies) 1898 en finlandès
Arioso (J-L.Runeberg) Op. 3 ? 1911 en suec
« Early on one wintry cool day, Maiden saw on frosty pastway languishing one dying rose…”
From 5 Songs Op. 37 (1900-02) : n° 5 : “Flickan kom ifrån sin älsklings möte/ The girl returned from meeting her lover” (J-L.Runeberg) en suec.
From 5 Songs Op. 38 (1903) : n° 2 “På verandan vid havet/ On a balcony by the Sea” (Viktor Rydberg) en suec
From 6 Songs Op. 36 : n° 1 : “Svarta rosor/Black Roses” (Ernst Josephson) en suec

Segona part
Richard STRAUSS (1864-1949) :
“Heimliche Aufforderung” (John-Henry Mackay) Op. 27 n° 3 1894
From “Letzte Blätter” (Hermann von Gilm) Op. 10 : 1885
n° 4 : “Die Georgine”
n °6 : “Die Verschwiegenen”
“Freundliche Vision” (Karl Henckell) Op. 48 n° 1 1900
“Ich liebe Dich” (Detlev von Liliencron ) Op. 37 n ° 2 1897

Vier letzte Lieder Op. 150 (1948-49) :
– “Frühling” (Hermann Hesse)
– « September » (H.Hesse)
– « Beim Schlafengehen » (H.Hesse)
– « Im Abendrot » (Joseph von Eichendorff)
Propines :
J.Sibelius: “Våren flyktar hastigt/Spring is Flying” (J-L.Runeberg) Op. 13 n° 4 1892
R.Strauss: from “Letzte Blätter” (H.von Gilm) Op.10 : n°1 “Zueignung/Dedication” 1885

Camilla Nylund, soprano
Helmut Deutsch, piano

Església de Juva Savònia del Sud (Finlàndia), 2 d’agost de 2015

Abans dels enllaços vull deixar-vos un tast

“Flickan kom ifrån sin älsklings möte” de Jan Sibelius, amb una clara influència de Txaikovski

I el climàtic “Im Abendrot” de Richard Strauss

ENLLAÇ mp3 (un arxiu Sibelius i un altre Strauss)

https://www.mediafire.com/folder/2fsmjyiv4iwyx/Camilla_Nylund_Sibelius_Strauss_020815

Si us voleu entretenir a buscar els lied de Sibelius (també els de Strauss però aquests són més fàcils de obtenir-ne el text original i el traduït) podeu prémer el següent enllaç i accedir a una pàgina imprescindible per a tots els que necessiteu el lied per a viure:

11 comments

  1. Josep Olivé

    Ens agrada, ens agrada… Recuperar Sibelius, i en obres poc conegudes és sempre un plaer. Com ho és escoltar aquestes cançons amb la gran Salomé de Les Arts, Camilla Nylund. A no sé qui li vaig llegir que de Sibelius sempre ens ofereixen les mateixes obres, i que aquestes eren de lo menys valuós del seu repertori. Sense arribar a tant, jo si diría que m’agradaría escoltar d’una vegada una sinfonia que no fos las segona (o la quinta, molt bones, no hi dubtes!), perquè per exemple la tercera i la sèptima són excelses. I els seus poemes simfònics una delicia (“Pélleas et…”, per exemple). Hi ha una profunditat, una barreja bruckneriana-wagneriana en la música de Sibelius, realment impactant. I avui toca aquestes cançons. Gràcies doncs. (Nota al marge: Quina llàstima que tot sovint la excel.lència estigui renyida amb les estadístiques). 🙂

    M'agrada

    • Hi ha coses, amic Josep que sempre seran selectives, per això les cataloguem de selectes, tothom no ho sap apreciar a la primera escoltada, potser mai, s’avorreixen, parlo del lied i la música de cambra, com si la música o el cant depenguessin de la quantitat dels intèrprets i no de la música de la partitura.
      Algú que es commou amb l’escena de la carta de Tatiana com no es pot commoure amb aquest lied que us he deixat de Jan Sibelius a manera de tast, o escoltant un quartat de Beethhoven i no una simfonia, són coses que mai he acabat d’entendre a no ser que…bé m’estimo més no insistir perquè encara podria ofendre a algú-
      Aquest liederabend d’avui és preciós, en primer lloc per el repertori, un força desconegut i l’altra molt més “popular”, però en segon lloc i no pas per importància, perquè Nylund està en estat de gr+acia i Deutsch com sempre, acompanyant com els àngels.
      Tot i ser conscient d’aquest fet o potser per això, ara que el blog sortosament s’apropa als 4.000.000 d’apunts vists em puc permetre amb gran satisfacció, fer apunts com aquests sense pensar que el blog no interessa quan les visites cauen aproximadament un 50%.

      M'agrada

  2. Nylund és una Salome esplèndida. Li he vist fer dues vegades el paper amb força distànbcia en el temps i és de les millors en aquest rol d’escabrosa bellesa.
    Jo també conec de Sibelius el que s’ha sentit més. Això no m’ha impedit copsar el gran músic però estic amb deute amb tants! El temps és una dalla per la llibertat.

    M'agrada

  3. Fernando S.T.

    Ya se està bajando.
    Por cierto y ya que no das oportunidad en la entrada correspondiente del concurso del mes de agosto, tengo una duda que no sé si puedes contestar. ¿Puedo enviarte un correo si creo conocer la fecha buscada?

    M'agrada

    • Jo de tu no ho faria, esperat a la pregunta del diumenge vinent, no demà, el 30 i després quan estiguis segur l’envies, En qualsevol cas et felicito si ja pots dir una data sense que jo hagi fet la pregunta, encara resultarà que l’he fet fàcil? 🙂

      M'agrada

  4. Retroenllaç: Noticias de agosto de 2015 | Beckmesser

  5. Vicent

    A banda de ser un músic extraordinari, a Sibelius li tinc el prejudici a favor de que malgra ser molt criticat en el seu temps en el sentit de considerar-lo musicalment poc menys que retrògrad i amateur (Theodor Adorno) i ell, lluny d’arronsar-se, va deixar-se portar pel seu geni i la seva inspiració, sense fer concessions a la crítica. Curiosament, va ser apreciat per músic, teòricament més vanguardistes que ell com Mahler o Strauss. Sospito que la Sra. Nylund, a l’igual que el propi Sibelius, atès el seu cognom i la seva bona dicció a “Flickan kom ifrån sin älsklings möte”, deu pertànyer a la minoria sueca de Finlàndia, per bé que ho desconec. Per a interessats en aquest fantàstic compositor recomano aquest magnífic bloc sobre el músic escandinau (que no és meu) http://sibeliusencastellano.blogspot.se/ .

    M¨’ha agradat molt Fru Nylund com a liederista. La seva Elisabeth de Bayreuth em va agradar però no em va entusiasmar. Aquí està magnífica. Gràcies pel regal.

    M'agrada

    • Gràcies per l’enllaç Vicent.
      Amb aquell lamentable Tannhäuser suposo que era difícil cantar a gust,però ja et garanteixo jo que la seva Salome a Les Arts dirigida per Mehta, i també com a Rusalka al Liceu, tot i que no tant, va estar impressionant.
      En aquest liderabend fa una exhibició de tot, veu, estil, interpretació, adequació, sensibilitat…BRAVA!

      M'agrada

  6. m.a.

    La Nylund es una cantant que pot entusiasmar més o menys, però a mi mai m’ha defraudat (potser on em va agradar menys va ser a la Rusalka liceística, tot i que va estar molt correcta). L’any 2007 vaig poder-la gaudir a Zurich en un Fidelio, amb un Jonas Kaufmann que tot just començava a despuntar a l’estrellat, i recordo que va estar magnífica, tot i que qui va enlluernar va ser el Florestan. Pel que fa a l’Elisabeth de Bayreuth, és que aquella producció no permetia gaudir ni d’ella, ni de Thielemann (que la va dirigir l’any 2012) ni de res. La mort de l’Elisabeth, entrant a una central de biomassa, és de les coses més penoses i lamentables que he hagut de presenciar. Com diu en Joaquim, és que no es podia cantar a gust… Aquesta primavera ha cantat les 4 ultimes cançons de Strauss amb l’OBC i va estar molt bé.

    Pel que fa a Sibelius, durant molt temps se’m va resistir, potser influïda, des de la meva adolescència per la resposta que Maria Aurèlia Capmany va donar a la pregunta del qüestionari Proust de quin era el seu músic preferit: tots menys Sibelius (em va quedar gravat!). A comprendre la seva música i admirar-la m’hi va ajudar el contacte amb les peculiaritats del paisatge finlandès en unes vacances d’estiu.

    M'agrada

    • Benvolguda m.a., ja és ben trist que la culpa de la teva tardança en gaudir Sibelius fos per culpa d’una animadversió personal de la Capmany, és clar que tots devem tenir un compositor que mai ens enduríem a la illa deserta, jo no el diré no fos cas que privi a algú de gaudir de la seva música, no em semblaria correcte ;-).

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: