IN FERNEM LAND

BREGENZ 2015: TURANDOT (Khudoley-Massi-Yu-Ryssov;Marelli-Carignani)


No ens movem de Bregenz i avui veurem la Turandot de Puccini a la fresca, és a dir a  l’amfiteatre sobre el llac Constanze amb un aforament per a 7000 espectadors i que ha fet famós el festival austríac, que presenta cada any dues produccions, una en el teatre cobert del festival, on ahir varem assistir a la representació de Les contes d’Hoffmann i la del llac, on aquest any es presentava la nova producció deguda a Marco Arturo Marelli de l’òpera pòstuma del compositor de Lucca.

L’aposta és clara, el gran espectacle per sobre de qualsevol altre aspecte, això sí, correcció vocal i direcció musical controlada, i si pot ser com en aquest cas no especialment inspirada però degudament efectista per esdevenir la gran banda sonora d’un espectacle visual amb la intenció de quedar a la memòria visual dels espectadors, i si pot ser amb l’ajuda de les càmeres dels mòbils millor que millor, ara bé, no sé si algú recordarà més enllà del imprescindible “Nessum dorma” alguna cosa de la genial partitura.

L’imponent  exèrcit de terracota de Qin Shi Huang al fons de l’escenari i mig submergit en les aigües del llac, una autèntica muralla que s’alça uns quants metres per sobre de l’escenari en la forma sinuosa d’un drac, un gran cercle central on es projecten imatges de gran impacte i un constant anar i venir de criatures estranyes, tan aviat abillades amb vestits dels anys 20 del segle passat, com amb indumentàries de la mil·lenària Xina, tot una mica perdut en la grandària d’un espai escènic que empetiteixen la trama i els personatges protagonistes.

Marelli vol deixar una certa signatura d’autor en mig de tanta espectacularitat i si Herheim feia protagonista a Offenbach en la forma dels criats dels Contes vistos ahir, ell personifica al compositor en la figura de Calaf, en una idea que de ben segur semblarà rebuscada en excés, perquè aquests detalls escènics que la retransmissió  televisada ens permet apreciar amb rigor, en mig de la gran grada deu ser més difícil,  fins i tot la imprescindible tasca de localitzar els cantants, que recordem que canten degudament amplificats, ja que seria impossible projectar res en un espai obert com aquest.

Sembla que ens trobem en els darrers dies de Puccini, ja malalt de càncer i amb el greu dilema d’escriure el seu més gran repte, un duo d’amor que haurà de fer fondre el gel de la princesa Turandot. Un llit d’una cambra senzilla amb un piano de paret presideix l’imponent escenari i Calaf/Puccini lluitarà contra el pas del temps, la vellesa, la malaltia i un duo que no podrà acabar mai però que gràcies a Calaf el farà perdorable i triomfant. És el toc intel·lectual a una posada en escena a la recerca del oh! del públic, tot i que no hi ha focs artificials finals, i és l’espectacle aquàtic el que tancarà l’imponent happy ending.

Vocalment no hi ha grans sorpreses ni cap trencadissa. La princesa Turandot de la russa Mlada Khudoley garanteix el glaç i les notes amb una veu molt timbrada, 100% eslava, metàl·lica i gens italiana, un problema en el que quasi bé ningú en fa mai esment, ja que em arribat a la conclusió segurament errònia, que ha de ser una imponent veu wagneriana, d’aquelles que tampoc anem sobrats. La senyora Khudoley és la típica soprano de la factoria Gergiev que avui canta Turandot, demà Lisa, demà passat Salome i caixa cobri.

Riccardo Massi compleix bé el seu rol, fa totes les notes, fins i tot aquelles que no està obligat a fer, però una òpera no està feta només de notes i la seva veu i el seu cant no sedueixen, no captiven, no colpeixen ja que aquest rol és per un tenor de primera i Massi tot just hauria d’estar en un estadi d’aprenentatge intentant buscar el color adequat, l’èmfasi apropiat, la frase incisiva o l’arc passional  i melòdic amb el que Puccini va revestir aquest darrer rol. La vida ja l’ha posat en circulació i molt m’hauria d’equivocar però dubto que rectifiqui i corregeixi les carències.

La millor és la Liu de la soprano xinesa Guanqun Yu, amb la veu apropiada de lírica ampla, un vibrato una mica molest però que canta amb sentiment recolzada per uns recursos tècnics no del tot resolts, si bé efectius, amb mitges veus i pianissims allà on tothom els espera.

Timur és el baix Michael Ryssov que també compleix com a emissor de sons sense gaire emoció.

Els ministres còmics/sinistres que emmagatzemen els caps dels pretendents ignorants ho fan prou bé, sobretot el Ping del baríton Andrè Schuen, la millor veu dels tres.

Com he dit tantes vegades, la suma de dos cors no garanteix res i Turandot és molt exigent en les parts corals. S’aprecien problemes en les tessitures més elevades i es troba a faltar una certa coordinació entre fossar i escena Suposio que la el mestre Carignani prou feina tenia en trobar en mig de tantes coses, als cantants i aquests la feina seria seva per veure’l i escoltar-se entre ells, tot i que tot el darrere de la muralla son altaveus que projecten el so a la llunyana grada. No cal dir que estem a l’antítesi del que ha de ser l’òpera, però aquest és un altre tema.

Aquí us deixo un youtube del dia 24 de juliol on es pot seguir tota la representació

Giacomo Puccini
TURANDOT
Llibret: Giuseppe Adami, Renato Simoni

Turandot, Mlada Khudoley
Calaf, Riccardo Massi
Liù, Guanqun Yu
Altoum, Manuel von Senden
Timur, Michael Ryssov
Ping, Andrè Schven
Pang, Taylon Reinhard
Pong, Cosmin Ifrim
Ein Mandarin, Yasushi Hirano
Der Persische Prinz, Mike Galeli
Der Henker, Stephan Johnk
Krankenschwester, Andrea-Kristin Schwabl
Der weisse Clown, Paul Belanger

Prager Philharmonischer Chor, Bregenzer Festspielchor
Director del cor: Luká  Vasilek
Wiener Symphoniker
Director musical: Paolo Carignani

Director d’escena: Marco Arturo Marelli
Escenografia: Marco Arturo Marelli
Disseny de vestuari: Constance Hoffman

En el cas que malgrat les mancances aquesta proposta us hagi agradat i la vulgueu guardar la podeu recuperar aquí.

La representació com haureu pogut veure en el vídeo es va interrompre per la pluja, i sembla ser que la continuació és del dia 24 de juliol, amb el mateix repartiment.

Recordeu que demà, com si fos Turandot, faré la pregunta que haurà de fer lligar els quatre dilemes i dilluns, quan tot sembla indicar que el blog celebrarà els 4.000.000 d’apunts visitats, s’haurà de contestar, però ja us diré com  fer-ho.

Bon cap de setmana

4 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de agosto de 2015 | Beckmesser

  2. Retroenllaç: Noticias de septiembre de 2015 | Beckmesser

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: