IN FERNEM LAND

DAS LIED VON DER ERDE : VOGT-GOERNE-HARDING


DLVDE

El dia 9 del passat més de maig va tenir lloc a la Großen Konzerthaussaal de Viena un concert amb la Wiener Philharmoniker dirigida per Daniel Harding, amb el tenor Klaus Florian Vogt i el baríton Matthias Goerne interpretant Das Lied von der Erde de Gustav Mahler.

Com sabeu els seguidors del blog, el baríton alemany va cantar aquest estiu i dins el marc de la Schubertíada de Vilabertran, una versió cambrística d’aquesta obra tan estimada i l’amic Elio ens va fer una crònica magnífica.

La versió vienesa és la tradicional per a orquestra tenor i baríton, i compta amb una direcció sensacional del director anglès, atenta als matisos més insospitats, als detalls d’extrema sensibilitat, tant en els acompanyaments com en els fascinants interludis orquestrals, creant una intensitat creixent, molt més íntima que espectacular que culmina en el grandiós Der Abschied.

Pel que fa a les intervencions vocals són d’una subtilesa que fa honor a la direcció de Harding. La veu de Vogt sense tenir que assumir cap personalitat dramàtica, esdevé molt convincent, també gràcies a una flexibilitat de registre que li permet cantar l’exigent partitura amb la particular blancor vocal que aquí no molesta, ni desequilibra i que fins i tot sedueix.

Matthias Goerne amb una amplíssima capacitat en els registres i la prodigiosa capacitat expressiva habitual, commou als oïdors més insensibles perquè el baríton alemany sempre canta des de la sinceritat amb sensibilitat, i això sempre és infal·lible.

Gustav Mahler (1860-1911)
DAS LIED VON DER ERDE (1908-1909)
Eine Symphonie für eine Tenor- und eine Bariton-Stimme und Orchester

Das Trinklied vom Jammer der Erde
Der Einsame im Herbst 
Von der Jugend 
Von der Schönheit
Der Trunkene im Frühling 
Der Abschied

Klaus Florian Vogt, Tenor
Matthias Goerne, Baríton
Wiener Philharmoniker
Director: Daniel Harding 

Enllaç mp3

https://mega.nz/#F!Y1YX3CiS!LVDGt2-GyPixZM6qcaANGQ

No crec que hi hagi millor manera de començar una setmana tan apassionat com decisiva.

4 comments

    • Doncs així ho penso, continua sent escolanet però en aquesta obra jo no necessito tant una veu viril associada a un heroi, i si el cant musical (això no ho negarem a aquestes alçades) i el registre agut i brillant que Vogt té. És clar que si m’anomenes cantants del passat, heldentenors de veritat no hi haurà color, però no és on més m’ha molestat aquest timbre blanc i eunucoide que el caracteritza, aquests lieds no són Siegmund, Parsifal o fins i tot l’asexuat Lohengrin. Vaja! així ho entenc jo,

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: