IN FERNEM LAND

EL RÈQUIEM DE VERDI A LA BASÍLICA DE SAN MARCO A MILÀ (Agresta-Rachvelishvili-Berrugi-Colombara-Mehta)


Missa de Rèquiem a la Basílica de San Marco de Milà foto Facebook Valentino Klose

El 22 de maig de 1874 s’estrenava, en ocasió del primer aniversari de la mort de Alessandro Manzoni i a l’església de San Marco a Milà, la Messa da Requiem de Giuseppe Verdi, ell mateix en va ser el director i els quatre solistes van ser: Teresa Stolz (soprano), Maria Waldmann (mezzosoprano), Giuseppe Capponi (tenor) i Ormondo Maini (baix)

Ençà d’aquella estrena que esdevingué un èxit memorable, l’església milanesa ha esdevingut un escenari habitual de l’execució de l’obra verdiana i la darrera ha estat el passat 29 i 30 de setembre d’aquest any, amb l’Orquestra i el Cor del Teatre de la Scala sota la direcció de Zubin Mehta i un quartet solista no gaire equilibrat, amb Maria Agresta, Anita Rachvelishvili, Giorgio Berrugi i Carlo Colombara.

El desequilibri l’he trobat entre les veus femenines, molt més adequades i les irregularitats del duet masculí.

Maria Agresta és una cantant que m’interessa molt. El seu estil, el seu elegant fraseig, la intensitat del seu cant amb una veu de lírica pura, que he dit moltes vegades que no hauria de forçar, com fa, amb rols que ara per ara la sobrepassen.

Anita Rachvelishvili és una cantant intensa de consistència verdiana, amb una veu mòrbida i un registre generós i càlid.

Malauradament les coses es compliquen amb l’elecció de Giorgio Berrugi, un cantant que sembla a anys llum del nivell tècnic que l’ocasió requeria. La veu és bonica, res més. Ni el cant sedueix, ni la línia és distingida, ni l’emissió és segura. Incomprensible.

Finalment Carlo Colombara, amb una experiència molt sòlida i una veu consolidada, per tant res a veure amb Berrugi, no va tenir la millor nit de la seva vida.  Ni la seva veu semblava rotunda, ni la línia semblava prou segura, amb titubeigs no habituals en un cantant que sempre ha demostrat si més no, solvència i correcció.

La gravació no permet valorar justament l’orquestra i el cor, però Zubin Mehta, amb una direcció magnànima, serena, amb tendència a la solemnitat i acompanyant amb subtilesa i detallisme als cantants, de ben segur va fer que la sempre conflictiva acústica de les interpretacions simfònic corals a les esglésies, no fos tan problemàtica.

Giuseppe Verdi
MESSA DA REQUIEM

Maria Agresta, soprano
Anita Rachvelishvili, mezzosoprano
Giorgio Berrugi, tenor
Carlo Colombara, baix

Cor i Orquestra del Teatro alla Scala di Milano
Director del cor: Bruno Casoni
Director: Zubin Mehta

Església de San Marco, Milà, 29 de setembre de 2015

6 comments

  1. Eduardo

    Joaquim, perfecto apunte como siempre, pero últimamente veo gente joven en IFL, que quiere y necesita saber lo que decimos quienes somos mayores, por eso si me permites les puedo recomendar que escuchen esta obra con L. Price, Cosotto, Pavarotti, Ghiurov, la otra por Freni, Ludwig, Cosutta y Ghiurov……. Ambas dirigidas por el Maestro Karajan, una muy mística la otra muy operística….
    Hay versiones que me gustan mucho, la Monserrat con Valenti Terrani…., pero solo trato que esto les llegue a los jóvenes que están por suerte en el IFL…….
    Desde las antípodas, abrazo para todos en especial a Leonor, que creo esto le va a gustar mucho!!!!!

    M'agrada

    • Los jóvenes, amigo Eduardo, acostumbran a querer escuchar y ver lo de ahora mismo, ya se darán cuenta con los años que el pasado esconde las esencias. Acostumbra a ser siempre así, eso no me preocupa mucho, lo importante es que los jóvenes se acerquen a la música y la ópera sin miedo, y si es gracias a las figuras actuales, que es lo más lógico, se lo habremos de agradecer.
      Un abrazo de regreso para ti.

      M'agrada

  2. Vicent

    Sí, sovint hi ha una distensió entre els marcs històrics i l’acústica. Tot i així gaudir d’aquesta mena d’experiències sempre és altament gratificant. Aquest mes d’octubre gaudirem d’aquesta fantàstica composició fúnebre del gran Verdi http://www.kulturcentralen.nu/evenemang/g-verdi-requiem precisament en una esglèsia, la Johannes Kyrka de Malmö on s’hi programen concerts de gran qualitat, amb un quartet vocal i unes formacions instrumentals i corals escandinaves: Les dames -Strid i Resmark- són excel-lents. Del baix -Daniel Hallsrtöm-, puc dir que és un gran cantant d’oratori i cap referència tinc del tenor Leif Aruhn-Solén.

    M'agrada

  3. Ferran Molina

    Jo hi vaig ser-hi el 29 i la veritat és que emociona el context quasi tant com el text. A mi em va semblar tot meravellós encara que comprenc que no sóc el més indicat per fer una crítica en les meves circumstàncies. Només em vaig deixar amarar per la música del “MESTRE” i vaig despertar amb els aplaudiments finals.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: