IN FERNEM LAND

ROBERTO DEVEREUX INAUGURA LA TEMPORADA DEL TEATRO REAL AMB DEVIA i KUNDE


El 22 de setembre es va inaugurar la temporada 2015/2016 del Teatro Real, la primera quasi íntegrament mataboschiana, amb un títol belcantista amb trempera i un repartiment amb solera molt més que contrastada.

Segurament en època de Mortier un títol com aquest mai s’hagués representat al teatre, però en canvi a Matabosch el maridatge entre Donizetti  i Schönberg, o Verdi i Ullmann, amb el corresponent equilibri vocal que sempre tenen les seves propostes, l’esperonen, formen part del seu ADN, però en aquest inauguració el Teatro Real ha apostat per un cast (casi) inqüestionable malgrat que l’edat no perdona i penso que no se’n ha acabat de sortir del tot.

Que Mariella Devia és la gran representant que ens queda de l’antiga escola belcantista italiana és una obvietat, però d’això a ser la reina Elisabetta n’hi va un bon tros. El fraseig és elegantíssim, el control tècnic és admirable, la claredat de la seva exposició és de manual i l’empeny per esdevenir el que no és, resulta encoratjador, gràcies sobretot als  molts anys que porta sobre els escenaris defensant aquest repertori, però és clar, a la veu li manca el gruix i l’homogeneïtat de registre per ser convincent en aquells moments on Donizetti demana un cos pre verdià, que Devia no ha tingut mai, i ara ja acomplerts els 67 anys (12 d’abril de 1948) sembla difícil que ho aconsegueixi. Les ganes hi són i té frases esplèndides, intenses i resoltes amb tota la sapiència belcantista que atresora (escena final), però el registre greu massa sovint és entre anecdòtic i fins i tot ridícul perquè el parla o obra la veu de manera perjudicial per el belcantisme que tan bé practica, ja que es trenca l’homogeneïtat i el color es desvirtua (concertant).

A aquestes alçades es manté escrupolosament fidel als aguts de la partitura, i fa bé en no voler còrrer riscos innecessaris acabant escenes, duos o concertants amb pinyols no escrits, perquè sap que igualment el públic es rendirà al seu art i a la carrera que ha fet, ja no li cal demostrar res ni competir amb ningú, entre altres coses perquè les altres que intenten cantar aquest rol no li fan cap ombra, però a Devia ara i sempre li ha mancat calidesa i proximitat, i quan s’ha de cantar amb la convenient prudència encara resulta més palpable.

Devia segueix el model Bervely Sills, però a la italiana li manca l’aclaparador sentit teatral i dramàtic de la cantant novaiorquesa.

Silvia Tro Santafé cantant el rol de Sara, és de tot el cast, sempre segons el que he escoltat a la gravació provinent de Radio Clásica, qui canta amb més calidesa, regularitat i sense especular, a ella no li cal està en un moment vocal esplèndid i encara pot créixer més. L’estil és l’adequat, el fraseig i la dicció són tan brillants com diàfans i l’únic que cal lamentar és que el rol no li doni més oportunitats de lluïment que les assignades a la “seconda donna”. En l’espectacular emissió de la mezzosoprano valenciana hi ha moments que recorda molt el millor d’Agnes Baltsa.

Gregory Kunde canta el rol de Roberto Devereux i obté un èxit colossal, perquè d’uns anys ençà triomfa en tot el que fa i encara que els anys també li passen factura juguen al seu favor perquè faci el que faci sap que tindrà al públic als seus peus malgrat que les aventures verdianes (Otello inclós, és clar) han passat factura a la veu i a la línia de cant belcantista del tenor nord americà, i voler amagar les constants irregularitats d’emissió o el canvi de color, per intentar dissimular l’ostracisme amb el que va tenir que lluitar durant molts anys (anys molt bons per cert) sembla fins i tot contraproduent. La veu és a moments espectacular, però el cant no tant, i aquest rol necessita un fraseig heroic, variat, jovial i elegant que Kunde no sempre està en disposició d’oferir. La seva escena de la presó és prou eloqüent del bo i el no tan bo que ens pot oferir el cant i la veu de Kunde. L’èxit assolit demostra que jo vaig per la via errada.

Estava previst que Nottingham fos el baríton polonès Mariusz Kwiecien, però finalment ha estat en el primer repartiment, el baríton  italià Marco Caria, un cantant ben mediocre i monòton, impropi de compartir cartellone en un cast de figures belcantistes, apropiades o no. Incomprensible substitució.

Bruno Campanella dirigeix amb ofici, però sense anar a la recerca  de subtileses i troballes que facin la seva direcció especialment memorable. Compleix sense que en el seu plantejament hi trobem cap guspira sorprenent, i limitar-se a acompanyar als cantants no sempre és suficient.

L’avantatge d’escoltar la transmissió radiofònica és que ens estalvia parlar de la part escènica, cosa que vistes les fotografies i el vídeo que adjunto, i per tot el que he llegit de la premsa madrilenya, és un gran què.

Us deixo amb Mariella Devia a l’escena final, de llarg el millor de la seva Elisabetta.

Si voleu preservar-ho tot, per compartir o no les meves impressions, ja sabeu que aquí ho tindreu a disposició.

Gaetano Donizetti
ROBERTO DEVEREUX

Elisabetta: Mariella Devia
El duque de Nottingham: Marco Caria
Sara, duquesa de Nottingham: Silvia Tro Santafé
Roberto Devereux, conde de Essex: Gregory Kunde
Lord Guglielmo Cecil: Juan Antonio Sanabria
Sir Gualtiero Raleigh: Andrea Mastroni

Coro Intermezzo
Direcció del cor: Andrés Máspero
Orquesta Sinfónica de Madrid
Direcció musical: Bruno Campanella

Dirección de escena: Alessandro Talevi
Escenografía y figurines: Madeleine Boyd
Iluminación: Matthew Haskins
Coreografía: Maxine Braham

Teatro Real, Madrid 28 de setembre de 2015

Enllaç web del Teatro Real

http://www.teatro-real.com/es/la-temporada/opera/roberto-devereux-15-16#

La temporada madrilenya presenta molts i interessants programes que ni que sigui sota la vessant exclusivament auditiva, intentaré portar a IFL.

 

25 comments

    • El Kunde jove, un estilista i belcantista de primera, va tenir que lluitar amb una generació molt bona de tenors, molts americans, i ell sempre quedava a un segon nivell i no acabava de prendre el relleu als més bons, potser perquè no era tant.
      Va patir un càncer que el va fer deixar la carrera i el va superar, amb el retorn va venir l’ascensió imparable i sense baritenors de veritat que li fessin ombra ell va acabar agafant el testimoni, ara bé, després va anar deixar el belcantisme per començar a fer altres rols fins arribar a l’Otello verdià i a partir d’aquí i del seu merescudíssim èxit en aquest rol, tot, i en aquest tot és on jo no hi estic gens d’acord, però com que ja és com una llegenda, sembla fins i tot deshonest dir-ho.

      M'agrada

  1. Josep Olivé

    Si les circumtàncies m’ho permeten, intentaré anar-hi avui o demà (avui amb segon cast: Pisticelli/Jordi/Odena/Santafé). Aviam que tal. No és òpera aquesta dels meus somnis, però espero que a dins del Real, mentres soni la música, ningú em faci preguntes amb cert “rintintin”, què la setmaneta que porto per aqui… 🙂

    M'agrada

  2. Rosa Gelpi

    La edat no perdona, Devia m’ agrada molt pero no gastaria un euro per aquesta funciò i que l’ hi passa a en Kunde que ara canta tot l’ ho que se l’ hi presenta? O vol emular al decrepit Domingo ?

    M'agrada

    • Pensa que “lost to the river” 😉
      No ho sé, té una veu tronadora, un registre impressionant i ja està, un tenor si té aguts…és una llàstima perquè Kunde és un cantant de línia magnífica, però ara fa èxit de tot i ho farà tot. No fa cap mal, i ho fa millor que altres, és clar, però això no vol dir que ho faci tot bé.

      M'agrada

  3. dandini

    La Mariella Devia és una cantant inteligent que ha tingut de lluitar contre un instrument en principi ingrat de color i sense registre greu.Resulta xocant sentir-la just al costat de Silvia Tro per adonar-sen de forma inmediata.
    Hi ha hagut grandíssims cantants amb veus lletges pero que han sorat gràcies no sols a l’escrupulositat estilística sino per l’empenta dramàtica i expressiva que han sapigut donar a les seves actuacions.Aquest és el punt més flac de la Sra Devia que és tremendament aburrida.
    Sense ànim d’entrar en polèmiques relacionades amb” l’anticrista” Edita Gruberova que m’ha fet gaudir tantíssim.
    Us poso una hipotesi .Any 1969 ,Paris ,4 Roberto Devereux :Caballé,Gencer,Sills i Devia.Teniu la possibilitat de veure’n només 3 Qui és el valent que s’en va a veure Devia ?

    M'agrada

  4. alex

    Repito lo que he dicho en UNELO y después de escuchar determinadas opiniones sobre las ” maravillas” de Devia ( y hasta de Gruberova, sin venir a cuento pero que canta el rol por CentroEuropa )
    Como Elizabetta del DEVEREUX ( y añado como Stuarda de la STUARDA), ni Devia, ni Gruberova, ni incluso Sills o Gencer : Caballé, Caballé y Caballé ( solo con escuchar sus Elizabettas del Liceu 1.968 y de Aix en Provence, Doña. Montse está por encima de tutti )

    En cuanto a Kunde, muy meritorio a su edad, no lo cambio por el belcantismo y gusto que mostró Josep Bros ( no demasiado apreciado por aquí) en sus Devereux liceisticos de hace 9/10 años

    M'agrada

    • Devia, como Kunde se está equivocando al final de la carrera escogiendo cosas inapropiadas, ni Norma, ni este Roberto son para ella, pero quien les discute si son la quintaesencia del belcantismo? Patrañas, lo son, pero no tienen patente de corso para hacer todos los roles de este vasto repertorio.
      De Josep Bros, que estuvo estupendo hace diez años, efectivamente, me he negado a poner un Don Carlo que….marededeudelempenta, otro que ha perdido el norte, por eso en estos alres no lo aprecian como si lo hubieran hecho de existir IFL, hace 10 o 15 años, cuando Bros lo hacía requetebién
      Si tengo que citar un Roberto, Josep Carreras

      M'agrada

  5. dandini

    Jo personalment espero em ganes la versió de Sondra Radvanovsky.
    Desde el punt de vista estilístic sera menys adeqüada pero hi haurà quelcom més de esponteïtat i serà de ben segur més “exciting” com va demostrar a Toronto.

    M'agrada

  6. Kàtia

    Es una de les meves òperes preferides sobretot aquesta escena final però malgrat que la Sra.Devia canta bé no m’arriba.Ja la vaig veure a Il Pirata que va defensar molt bé però em va passar el mateix,dec ser rara.Gruberova,Sills,Gencer i Caballé son les que millor expressen aquest paper.Les he posat per ordre de més a menys.Ja sé que no ho hauria de dir pero Montserrat Caballé que canta espectacularment aquesta òpera tampoc m’arriba com sí ho fan les altres sopranos i de veritat que m’agradaria saber PERQUE?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: