IN FERNEM LAND

LICEU: NABUCCO 1981 (BORDONI-GULIN-GIAIOTTI)


Sortint cap cot de l’assaig general del Nabucco que inaugura la temporada 2015/2016, protagonitzat pel segon cast o si us ho estimeu més, el cast alternatiu, he pensat que era el pitjor Nabucco que jo havia vist el Liceu.

Faig un repàs.

El meu primer Nabucco va ser:

TEMPORADA 1976 -1977

Director: Danilo Belardinelli
Nabucodonosor: Franco Bordoni
Ismaele: Carlos Montané
Zaccaria: Bonaldo Giaiotti
Abigaille: Rita Orlandi Malaspina
Fenena: Montserrat Aparici
Gran sacerdote: Joan Pons
Abdallo: José Durán
Anna: Míriam Ucelay
Director d’escena: Emil Boshnakov

4 anys més tard es tornava a programar amb un repartiment similar però amb l’Abigaille de Ángeles Gulín

TEMPORADA 1980 -1981

Director: Francesco Maria Martini
Nabucodonosor: Franco Bordoni
Ismaele: Josep Ruiz
Zaccaria: Bonaldo Giaiotti
Abigaille: Ángeles Gulín
Fenena: Montserrat Aparici
Gran sacerdote: José Luis Barrera
Abdallo: Vicenç Esteve
Anna: Míriam Ucelay
Director d’escena: Dídac Monjo

Ja en època de Consorci i per tant amb una orquestra i sobretot un cor miraculosament transformat gràcies al gloriós i costós tàndem Gandolfi & Sicuri va venir el Nabucco de Dimitrova, tot un volcà en erupció.

TEMPORADA 1983 -1984
Director: Romano Gandolfi
Nabucodonosor: Silvano Carroli
Ismaele: Josep Ruiz
Zaccaria: Ievgueni Nesterenko
Abigaille: Ghena Dimitrova
Fenena: Rosa Maria Ysàs
Gran sacerdote: Giancarlo Tosi
Abdallo: Conrad Gaspà
Anna: Cecília Fondevila
Director d’escena: Giuseppe De Tomasi

I finalment amb versió de concert varem gaudir moltíssim de la versió concertant del mestre Santi en una nit memorable

TEMPORADA 2005-2006
Director: Nello Santi
Nabucodonosor: Leo Nucci
Ismaele: Aquiles Machado
Zaccaria: Giacomo Prestia
Abigaille: Maria Guleghina
Fenena: Joyce DiDonato
Gran sacerdote: Wayne Tigges
Abdallo: Josep Fadó
Anna: Serena Daolio

M’agradaria posar-vos fragments de totes aquestes representacions, però només tenia a mà la de l’any 1981, que alhora servirà per recordar a Ángeles Gulin una veritable soprano dramàtica, irregular i massa sovint poc precisa, però carregada d’una força  i empenta contagiosa. De fet escoltant la gravació de qualitats tècniques pretèrites i malgrat una orquestra de rutina i un cor sota mínims, es percep com el públic vivia aquelles representacions amb una passió que ara no existeix, ni tan sols en les grans nits.

Jo crec que la temporada 1980/1981 va ser la més trista i incerta de l’antic Liceu pre Consorci, però tot i així escoltant la gravació d’aquest Nabucco he trobat unes quantes coses que sense ànim de ser negatiu, ja ens agradaria tenir en aquestes representacions inaugurals.

Comencem?

Bonaldo Giaiotti com a Zaccaria. El baix d’Udine no va tenir mai el reconeiement discogràfic que el seu art mereixia. Nicolai Ghiaurov el va eclipsar discograficament parlant, però no hi ha dubte que el seu art el situa com un dels més grans baios italians de la segona meitat del segle passat.

L’escoltem en les seves tres intervencions:

Recitativo e Cavatina di Zaccaria

  • Recitativo: Sperate, o figli! (Zaccaria, Coro) Scena II
  • Cavatina con coro: D’Egitto là sui lidi (Zaccaria, Coro) Scena II
  • Tempo di mezzo: Qual rumore? (Coro) Scena II-III
  • Cabaletta con coro: Come notte a sol fulgente (Zaccaria, Coro) Scena III

Recitativo e Preghiera di Zaccaria

  • Recitativo: Vieni, o levita!… (Zaccaria) Scena III
  • Preghiera: Tu sul labbro dei veggenti (Zaccaria) Scena III
  • Scena: Oh, chi piange? (Zaccaria) Scena V
  • Profezia con coro: Del futuro nel buio discerno… (Zaccaria, Coro) Scena V

L’Abigaille de Ángeles Gulín. La Gulín va ser tot un fenomen vocal, una cantant de raça i temperament abassegador. Segurament amb problemes tècnics, com tantes altres, però escoltant el seu cant incisiu, el seu recitatius i la manera extraordinària de dir el text queden superades les imprecisions i mancances, perquè Gulin canta amb el cor i transmet vibracions i emocions, és clar que n’hi ha de més perfectes, però la seva Abigaille és desbordant, perquè la veu (preciosa) ho era de desbordant, desbordant i immensa, de difícil control en les nits problemàtiques, però quan tenia el dia… Era una cantant molt arriscada, atacava els aguts sense portamentos, alguns no els acabava d’afinar del tot, però escolteu el que us proposo i ja m’ho sabreu dir.

La seva entrada en el tercet, l’acompanyen dues institucions liceistes: Montserrat Aparici com a Fenena i Josep Ruiz com a Ismaele

  • Terzettino: Io t’amava!… Il regno, il core (Abigaille, Ismaele, Fenena) Scena V

Ara la seva gran escena

Scena e Aria di Abigaille

  • Scena: Ben io t’invenni, o fatal scritto!… (Abigaille) Scena I
  • Aria: Anch’io dischiuso un giorno (Abigaille) Scena I
  • Tempo di mezzo: Chi s’avanza? (Abigaille, Gran Sacerdote, Coro) Scena II
  • Cabaletta con coro: Salgo già del trono aurato (Abigaille, Gran Sacerdote, Coro) Scena II

El gran duo amb Nabucco, que ens permetrà escoltar a Franco Bordoni, un baríton que venia molt al Liceu ‘aquells anys i que no era res de l’altre dijous, però caram, ves per on era BARÍTON.

Duetto di Nabucco e Abigaille

  • Duetto: Donna, chi sei? (Nabucco, Abigaille) Scena III

I ara aprofitant que hem escoltat a Franco Bordoni en el duo, us deixo la seva gran escena:

  • Scena: Son pur queste mie membra!… (Nabucco) Scena I
  • Aria: Dio di Giuda!… (Nabucco) Scena I
  • Tempo di mezzo: Porta fatale, oh t’aprirai!… (Nabucco) Scena I-II
  • Cabaletta con coro: Cadran, cadranno i perfidi (Abdallo, Coro, Nabucco) Scena II

I finalment escoltem la darrera escena, el colpidor comiat d’Abigaille on la soprano ha de canviar totalment de registre i mostrar un penediment i un lirisme planyívol que ha de ser intel·ligible i sobretot sincer, arreplegant la veu fins extingir-se.

  • Scena finale: Oh! chi vegg’io? (Nabucco, Abigaille, Zaccaria, Coro) Scena V

El temps tot ho posa en el seu lloc just, i avui escoltant aquest Nabucco, lluny de resultar  un exercici estèril de nostàlgia, resulta ser alhora que una lliçó de com cantar Verdi, un just homenatge a una estirp de cantants i sobretot a una manera de cantar, malauradament extingida, perquè potser si que ara es canta (alguns si més no)  més curosament, però també amb més distanciament i fredor, sense acabar de transmetre  absolutament res, quelcom que no succeeix, al menys en a mi, en els fragments escollits  d’aquelles representacions “juràssiques” de l’any 1981. Espero que a vosaltres també, tot i que possiblement sigui un error escoltar aquest Nabucco uns dies abans del que ens espera.

38 comments

  1. felipe

    Una pena inaugurar la temporada así aunque no sé por qué ya no me sorprende nada en este teatro. Confiemos que con el primer cast se observe una mejoría vocal importante.

    M'agrada

  2. Vicent

    El paper d’Abigail sembla referencial en quant a promeses truncades (de soprano). No creus que Souliotis, Sass i Gulín semblan vocalment i pel que fa a les seves trajectòries, tallades per un mateix (o semblant) patró? D’altra banda, em sembla magnífic i merescudíssim recuperar Franco Bordoni, en aquells dies, com has dit, un de tants que hi corria, però que avui dia seria referencial. Fantàstics aquests apunts evocatius.

    M'agrada

    • No em sembla comparable la carrera de Gulin amb Sass o Suliotis.
      Ángeles Gulin va debutar l’any 1958 amb 19 anys cantant la Reina de la nit a Die Zauberflöte i es va retirar després d’un vessament cerebral l’any 1986, per tant estem parlant de 28 anys de carrera, quelcom que supera en molt als de Sass i Suliotis, si sumant els anys en actiu de les dues sopranos fugaces.
      Segurament totes tres tenien problemes tècnics importants, però Gulín no es va esfumar com Suliotis o Sass, tot i que la carrera no va ser tan grandiosa com altres, segurament per les mancances tècniques que acabaven fent la carrera irregular, tot i que la soprano gallega va fer una carrera internacional molt notable.

      M'agrada

  3. Jordi Medallo Muñiz

    Hem vist i escoltat els mateixos Nabuccos i repassant els repartiments… Nostàlgia. Eren repartiments de primera en un Teatre amb molts problemes (almenys els dos primers). Estic completament amb l’anàlisi que has fet. Moltes gracies pels talls musicals, son per seure i escoltar tranquil·lament. A mi em toca el primer repartiment el dia 22, hauré llegit de tot…

    M'agrada

    • Jo diria que potser de primera no, però millors que els de’aquest any al Liceu, segur que si. Carrolli no era un bon baríton verdià, era un bon Scarpia que imitava molt a Tito Gobbi, però no era un bon Nabucco, altre cosa és que si comparem…

      M'agrada

  4. David

    Estic d’acord que la versió de Santi, director veteraníssim, savi i alhora motivat, i Nucci i Guleghina va ser memorable, de traca. Vaig tenir la sort de ser a les primeres files de platea i centrat. Encara em tremolen les cames i els timpans (s’estimulaven els uns als altres) quan ho recordo.

    M'agrada

  5. alex

    Para mi gusto y pese a Carrolli ( barítono verista y mas bien inadecuado para el Nabucco), el mejor NABUCCO presenciado en el Liceu fue el del 83/84, por orquestación, coros y por el tándem Dimitrova ( una de las mejores Abigailles )/Nesterenko.
    Si este segundo cast te ha parecido mal Joaquim, yo no espero mejoría ni con Maestri ( no es Nabucco ni en pintura, además de ser un cantante poco o nada vibrante), ni con Serafin ( demasiado elegante y creo, “fuora di rolo” como Abigaille)
    Esperemos que al menos, Oren , la orquesta y coros funcionen, ya que la producción ya conocida de Abbado es gris y tristona, sin que aporte nada especial

    M'agrada

    • Era un ensayo, por eso solamente he dicho que salí con el cap cot. Ya tengo suficiente experiencia para saber lo que es remontable y lo que no.
      Oren intenta lo imposible. Él frente a una orquesta motivada y el coro, son lo mejor de lo escuchado ayer.

      M'agrada

  6. Rosa

    El teu primer “Nabuco” al Liceu també va ser el meu primer, Joaquim.
    Els demés esl hem compartit tots. És trist el que dius del “Nabuco” d’aquesta temporada, molt.
    Gràcies pel fragments que ens deixes del de la temporada 1981-1982.

    M'agrada

  7. Josep Olivé

    Vaig viure en directe la funció de concert del 2006 amb Nello Santi dirigint i Guleghina/Nucci/DiDonato/Machado/Prestia (i per cert, amb Angel Jesús Garcia de concertino, segurament impossat per Santi, aleshores concertino encara de l’OBC i històric concertino molts anys a Bayreuth) i va ser tal com dius i no es pot definir millor: memorable! D’aquella funció encara recordo una entrevista posterior a Catalunya Ràdio al critic musical de l’ABC (no passa res, estem parlant de música, i m’es impossible recordar el seu nom ara) on explicava que molts melòmans, als que ens atrau la novetat, les bones òperes poc frequentades, l’originalitat de les produccions, etc, etc…de tant en tant, ens convé un bon “bistec”, volta i volta, i res més. I em va fer molta gràcia perquè aquesta òpera és això, un esplendorós bistec què, ben cuinat i servit, com va a ser en aquell gloriós dia, et torna al màgic mon de l’òpera heròica, apassionada, romántica, per a disfrutar-la no de música refinada, ni del millor Verdi, ni de grans troballes escèniques/dramatúrgiques (ni li cal, i la demostració palmaria és que era concertant aquell dia), però d’una força, primitiva i visceral, impresionant. Llàstima què, per lo llegit avui aquí, i per lo que em varen explicar ahir al Palau amics assistents al assaig general (curiosament fet amb el segon cast) crec que no estarà al seu punt, potser fred, potser li faltarà sal, no sé, en tot cas no crec que superi l’apat del 2006. Ni de bon tros.

    M'agrada

  8. Ducadimantova

    Jo hi vaig dovendres. Em fa molta Il.lusio anar-hi. El sembla una opera plena d’energia positiva.
    Suposo que estaran millor que ahir segons el que comentes. No seria el primer cop que a un assaig general els cantants es reserven i no canten a veu i no assumeixen riscos…. Es un assaig

    De fet, no em sembla be fer un apunt a partir de un assaig general. Un assaig és un assaig i ho obren a public com a part de la prova que suposa.
    Fer una critica a partir de un assaig al que t’han convidat no em sembla del tot honest.

    M'agrada

    • alex

      En tèrminos futbolísticos, seria un entrenamiento a puerta abierta , es decir con público, lo cual no siempre es aceptado por determinados directores de orquesta o cantantes divos del reparto.
      Esperemos las críticas a partir de la primera función – partido ya de pago -, aunque a priori tampoco preveo un Nabucco bueno vocalmente

      M'agrada

    • Jo no he dit res dels cantants, només he dit que vaig sortir cap cot.
      Si arribo a dir alguna cosa dels cantants t’has de prendre un orfidal.
      ON COI VEUS LA CRÍTICA? Vols critica avançada? La vols?
      Sé perfectament el que és un assaig i que el és pot exigir d’un assaig, en porto molts a les meves esquenes i me’n guardaré prou com d’escaldar-me de fer un judici de les veus, ara bé, un assaig no amaga unes coses insalvables, unes diccions de jutjat de guàrdia, uns problemes de fraseig escandalosos, una escola deficitària, unes veus de poca categoria. Una cosa és reservar-se, una altra cosa és cantar com va cantar (a plena veu) la majoria de cantants i la desolació va ser total.
      Esperem que el 18, dia que lamentablement em toca aquest segon cast a l’abonament la cosa no sigui tan escandalosa, perquè si no millora em sentiran.
      Demà aniré al primer. No espero res, a veure si així…
      He intentat comprar una entrada lateral de segona fila quart pis sense visió. Preu 36 EUROS, és un escàndol, una vergonya i un atracament. He comprat una entrada de cinquè pis a l’extrem, quasi de cara a la paret, castigat, 13 euros. Ja cal que ho facin bé, perquè a aquests preus altres teatres proposen uns cantants molt millors.

      M'agrada

      • ducadimantova

        Tens raó. No fas crítica dels cantants.
        Jo ho deia per la frase amb la que obres el post “he pensat que era el pitjor Nabucco que jo havia vist el Liceu”.
        Però insisteixo, tens raó, no és una crítica. Disculpa.

        En quant als preus, no viatjo massa a veure òpera però m’he anat a buscar on canten les properes operes:
        – Ambrogio Maestri canta l’Elisir a Paris, i els preus més baixos són de 15 i 32 (fins a 39 segons el dia)
        – Martina Serafin canta Tosca a Viena i els preus més baixos són de 14 i 34
        No em sembla doncs que els preus del Liceu siguin significativament diferents… són el que es paga per veure aquests cantants, suposo que si fossin altres serien més cars. També cal dir que he vist que els teatres als que van són de primera línia.

        M'agrada

      • 36 euros per una entrada lateral de visió 0 ja em perdonaràs però és un atracament a Viena, Paris i Barcelona.
        Segur que 34 euros a Viena tenen una visió de l’escenari millor que la que m’ofereix el Liceu, però encara que fos nul·la, com ho és aquí no disculpa al Sr Guasch i Cia, és escandalós.
        per altre part i seguint les comparacions que em fas, Maestri em sembla un bluf, aquí i a Viena o Paris. pel que fa a la magnífica senyora Serafin no és ni de bon tros la Abigaille de referència, i m’agradarà veure a quants teatres la contracten per fer-la. El que no em sembla gens bé és el que el seu company ens l’encolomin traient la possibilitat a altres cantants del país que comencen que de ben segur ferien encantats el rol de Gran Sacerdot del Baal en el segon repartiment, perquè si fos bo rai, però marededeudelempenta.
        El Liceu, benvolgut Duc, encara no es pot comparar amb Viena o Paris, per moltes raons, encara no, quan puguem fer-ho aleshores compararem preus, qualitats i resultats, per ara millor seria comparar-nos amb altres teatres on també hi cantan Maestri o la Serafin, més provincians i on una entrada sense visibilitat no costa 36 euros. perquè 36€ són molts diners.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        …i 36 euros a Paris/Viena no són 36 euros a Barcelona…o sigui, relativament, pel mateix preu, la entrada es més barata a aquelles dues ciutats, per renda per càpita, per nivell de vida, per qualitat i prestigi de teatre, i per orquestra, i per directors… Barcelona és ciutat carísima en funció de la seva renda mitjana, i ciutats europees amb major nivell de vida tenen serveis i aliments bàsics més econòmics que la nostra ciutat. L’entrada que cites, Joaquim, a 36 euros és d’una desproporció qualitat/preu execrable. I pocs teatres al mon augmenten els preus tan escandalosament d’una temporada a l’altra. Pagar 9 o 10 euros per localitats amb visió 0,0 val, no diré que és un abús, perquè no ho és, el què és una obscenitat i un abús és que la mateixa butaca aquest any valgui 14, 15 i 16 euros. L’increment és de jutjat de guàrdia. I és evident que hi ha hagut un desplaçament de molts abonats cap a zones més econòmiques (les laterals). Bé, és aixi com el Liceu “cuida” a la clientela fidel, amb retrets de que pagava poc per la butaca que tenia…”…i que si no vols pagar el què realment t’imposem que val canvies de zona que la teva butaca tan apreciada serà pel qui la vulgui/pugui pagar…i no molesti…i si protesta miri que bloquejarem les zones més barates…”… Talment sembla que la cosa va per ahí. I en Mascarell remant cap a la illa grega, no sigui que el distregui aquestes bagatel.les.

        M'agrada

      • alex

        Estoy totalmente de acuerdo con las reflexiones y aseveraciones tanto de Joaquim como de Josep Olivé, sobre precios y demás :
        1/ El Liceu y su actual política de precios es desproporcionada ; por ej. , me parece una aberración que las dos esquinas de 2ª piso ( hasta este año eran consideraradas de las baratas – eran relativamente buenas y siempre cogidas – y categoría 8, hayan pasado de repente a categoría 4 o 5; es decir, de pagar 10/12 € a pagar ahora más de 50/52€ ). Asimismo, se han encarecido otras zonas laterales sin visibilidad e incomodas, a los precios que dice Joaquim que por calidad similar, las puedes tener en Viena pero a una tercera parte del precio;
        en Viena y si la ópera no es demasiado larga, tienes posibilidad a última hora de sacar entradas de pie ( sitas detrás de la platea) y si tienes suerte en la cola mas que centradas, a creo 3 o 5 € solo!!

        2/ Con los casts vocales que el Liceu trae para estos NABUCCOS donde lo único que vale la pena vocalmente es el Bajo Kowaljow y sobre todo, Oren como director especialista, los precios son muy caros y no se justifican como en la próxima LUCIA ( también muy caros) donde al menos está Flórez que debutará el rol de Edgardo

        3/ En Berlin ( vamos dos matrimonios el prox. fin de semana del 23 de oct.), tenemos 4 entradas ya para el VASCO DE GAMA o AFRICAINE con Alagna, Machaidze y Sophie Koch – opera difícil de programar actualmente – y tenemos 4 plateas centrads fila creo 21 o 22, por 41€ cada una y de 100% de visibilidad.
        Un NABUCCO que está también programado por estas fechas en la Deutsche Opern vale en esta misma platea ( se considera zona 4ª) ,32€!!!!
        Claro está que Berlín es una ciudad donde sus teatros y la cultura en general está bien subvencionada

        Pero concluyendo, la política de precios actual del Liceu para los turnos habituales, es casi un atraco
        Por eso yo me mantengo en mis abonos del PA ( que tampoco son baratos) y saco las adicionales que me puedan interesar : por ej. y para este NABUCCO liceistico, n o tengo previsto acudir al primer cast ya que además irá por Catalunya Musica el prox. dia 14
        En cambio , sí me interesa y mucho a pesar de su exagerado precio, repetir alguna LUCIA solo por el Edgardo de JDF y si se confirma el “rumor que alguna no la cantará E.Mosuc

        En estos momentos y comparando calidades de localidades ( comodidad y visibilidad), el Liceu se ha convertido como uno de los teatros de ópera más caros de Europa ( y hasta más caro que el Met1)

        M'agrada

      • Mientras que representaciones como las de ayer, mals de solemnidad, no tengan protestas, más allá de la habitual bronca a los responsables de la escena y un único y merecidísimo Buh a Maestri, conn barvos (no muchos) y una sensación no de éxito pero si de haber salvado los muebles pese a la mediocridad, y con el aforo casi agotado, lo tenemos mal.

        M'agrada

      • Ahir tenia a l’altra banda del passadís (jo havia pagat 13 i els de l’altra banda 36€, una parella que estaven indignats. No m’estranya, i la indignació era abans de que comences el rave.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Quan m’ho deien ahir no ho podia creure: el torn T amb el segon cast?! I jo a la lluna! Ni m’en havia donat! Ja m’estic buscant entrada pel primer cast! I em sembla que ho tinc magra…en fi.

        M'agrada

  9. Kàtia

    Vaig assistir al Nabucco del 81/82 i sé que em va agradar sobretot Angels Gulin.Aquest va ser el meu primer any al Liceu i tot ho conservava a la memòria que ara ja no tinc.Escoltarè els fragments que ens has deixat i el dia 14 dia D veurè que ens depara la funciò.No soc capaç d’esperar a veure la del meu abonament,m’agrada massa aquesta ópera.
    Gràcies,novament.

    M'agrada

  10. Marta Mestre

    Gracias por La Gulín, me encanta. Sé que tiene a Könegin der nacht y Lady Mcbeth en repertorio pero, ¿alguien puede confirmarme si existen grabaciones de ellas?

    M'agrada

    • colbran

      Ambas óperas llegó a cantarlas. “La reina de la noche” de “La flauta mágica” ya ha dicho Joaquim que fue el rol de su debut en Uruguay donde residía con su familia desde sus nueve años (había nacido en Ribadavia) y Macbeth la llevaba en repertorio y la cantó en el Liceu (diciembre de 1979). Existe grabación radiofónica de la retransmisión desde el teatro. De la primera ópera probablemente , si fue retransmitida, alguien puede conservarla en cinta magnetofónica. Comercializadas -aunque piratas- no creo que existan. La única probable sería en todo caso la función del Liceu.

      Como curiosidad te diré que en una entrevista en TVE, allá por los años 1978/1980, dijo ante Montserrat Caballé y otros colegas -contestando a una pregunta del entrevistador, creo recordar que era Jesús Hermida- que su rol preferido era la Lucia de “Lucia di Lammermoore” que ellla interpretaba en su tesitura original de soprano dramática de agilidad. En alguna cinta de VHS conservo la grabación de ese programa.

      M'agrada

      • Marta Mestre

        Sí, gracias Josep, tengo apuntado todo su repertorio. También creo recordar haberte leído que la Gulín se había “metido” con la Freni, y la Caballé salió a defender a la italiana, ¡jajaja!
        Lo más seguro es que vaya al archivo de RTVE a ver lo que puedo conseguir, porque su Gioconda y Tabarro sí las echaron por la tele, de hecho están en ‘youtube’. No entiendo que Macbeth no levantara el mismo interés…

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: