IN FERNEM LAND

OBC 2015/2016: MOZART VS HAYDN


progMa_OBC05_web-page-001

Els responsables de màrqueting de l’OBC van decidir que el concert número 5 de la temporada 2015/2016 era una confrontació de Mozart vs Haydn, quelcom que no té ni cap ni peus, però potser pensaven que així es podien vendre més entrades, quelcom que vist l’afluència més aviat modesta, de públic en el concert de divendres nit, sembla que no va ser l’esquer per omplir la sala Pau Casals i això que aquest cap de setmana dirigia el principal director invitat de l’OBC per la temporada 2015/2016, l’holandès Jan Willem de Vriend, que comptava amb el pianista sud-africà Kristian Bezuidenhout i en el programa, a banda de l’obertura de “Le nozze di Figaro” tan bella i genial com programada fins la sacietat, es podia escoltar el concert per a piano i orquestra núm. 9 de Mozart i a la segona part ens esperava, el que per a mi va ser la perla, la simfonia “Paukenwirbel” és a dir la 103 o la penúltima escrita per Franz Joseph Haydn.

Si a la primera part tot ho vaig trobar previsible, pulcre i una mica mancat de cohesió i precisió, sobretot en una obertura de Le Nozze excessivament de tràmit i en un concert potser massa tou pel meu gust, a la segona tot va canviar i per tant si tingués que caure en el parany de decidir entre Mozart vs Haydn, per allò que vaig escoltar ahir a L’Auditori, no dubtaria a triar Haydn, quelcom que per altra part està lluny de ser un dogma.

Si us digués que el concert de divendres nit hauria de ser més econòmic perquè acostuma a ser l’assaig general segurament us pensareu que sóc un provocador, però crec que no m’erro gaire i m’agradaria saber si els més assidus també penseu el mateix o són imaginacions meves. Durant molts anys sempre anava als concerts de divendres, potser per allò de la primícia, però he arribat a la conclusió, per altra part poc original, que el millor nivell s’acostuma a assolir el dissabte tarda.

Ahir malgrat l’evident entusiasme amb el que de Vriend va dirigir les obres mozartianes, vaig trobar a faltar una interpretació que les situés una mica més enllà de la correcta rutina, potser perquè el director holandès va voler dotar a l’OBC d’un so d’orquestra historicista que amb Mozart no se’n va sortir del tot, entre l’obertura deixada per a ser talonera i un concert on el protagonista va ser un subtil, però per a mi poc carismàtic Kristian Bezuidenout , ja que no vaig percebre tota la profunda bellesa d’aquest concert, més enllà del colpidor andantino, però més per mèrits de Mozart que no pas per la interpretació dels musics congregats. No vaig trobar gaire comunió entre pianista i OBC, és clar que també pot ser que la meva inhabitual situació a un lateral del primer pis em fes percebre els equilibris i plans sonors de manera ben diferent.

La resposta del públic no va ser gaire entusiasta, si amable i agraïda, però no especialment generosa, fet que no va evitar la propina que va arribar sense gaires miraments, amb un inevitable Bach, un Mozart primerenc (gràcies per recordar-ho Alfred) no gaire memorable per cert, i més aviat poc precís (amb partitura, fet poc habitual quan es tracta de propines).

L’escenari va canviar radicalment amb la interpretació de la magnífica simfonia de Haydn, ja des de el redoblament de timbal iniciat abans de que el mestre de Vriend arribés al faristol, fins l’energètic allegro con spirito del Finale.

Es d’agrair que s’hagi programat aquesta simfonia, que jo recordi poc habitual a les programacions de les orquestres locals com les que ens visiten, tot i l’imponent originalitat que ens reserva, amb una estructura poc habitual que amaga sorpreses com el trio o el solo de violí d’un impacte sorprenent.

L’OBC semblava un altra, amb un so de ressonàncies historicistes, molt més convençut i sincer que en el Mozart de la primera part, gruixut i càlid, alhora que seguint amb energètica precisió les dinàmiques i intensitats que de Vriend imposava.

No hi va haver moment per la relaxació, quelcom que si va succeir massa sovint amb el Mozart de la primera part. La simfonia va ser tota ella una descàrrega de jovialitat en una obra de maduresa, un doll de vitalitat que va tenir, si no una resposta totalment excel·lent per part d’una OBC poc precisa si hem de ser rigorosos, que ho hem de ser, sí  molt implicada i fins i tot semblava sincerament cofoia de tenir al capdavant al mestre de Vriend, i aquest si estava exultant, irradiant entusiasme tant dirigint com saludant al final, amb un somriure tan ample com els seus braços oberts com volent abraçar a tota l’orquestra i el públic.

Prevec que els concerts de dissabte i diumenge seran una festassa

Wolfgang Amadeus Mozart  (Salzburg 1756 – Viena 1791)

  • Les Noces de Fígaro, KV 492 (1785-1786)
  • Concert per a piano i orquestra núm. 9 en Mi bemoll major, KV 271 “Jeunehomme” (1777)
    Allegro
    Andantino
    Rondo: Presto. Minuetto

Kristian Bezuidenhout piano

Franz Joseph Haydn (Rohrau 1732 – Viena 1809)

  • Simfonia núm. 103 en Mi bemoll major, “Paukenwirbel” (1795)

Adagio. Allegro con spirito
Andante più tosto Allegretto
Menuet Trio
Finale. Allegro con spirito

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Jan Willem de Vriend director

Abans de començar el concert em va sorprendre negativament que després d’un petit vídeo projectat amb l’hemicicle buit de músics, per donar suport a la cultura com a eina imprescindible de cohesió social, ningú, i quan dic ningú m’incloc, mostrés la seva conformitat amb un senzill aplaudiment d’agraïment, de solidaritat i fins i tot de compromís. Al cap i a la fi alguns dels protagonistes del espot eren discapacitats o persones desvalgudes que reivindicaven la cultura com a eina imprescindible pel creixement personal i social. El silenci implacable en acabar em va deixat tan glaçat com entristit i preocupat.

Espero que no es torni a repetiren els propers concerts que es projecti. Ni que em quedi sol, en a mi no en tornarà a passar per alt l’obligada resposta al missatge que se’ns transmet. Després ens queixem, sempre quan és massa tard.

Bon cap de setmana!

Aquí ho podeu recuperar (25/10/2015)

8 comments

  1. josep olivé

    Millor dissabtes i diumenges que divendres. Amb solista o sense no s’assaja molt, menys encara amb obres de repertori. Per això és que es nota la diferència d’un dia a l’altra. S’han d’evitar els laterals. No se sent gens bé. Llàstima el que expliques de la primera part perquè el n.9 és preciós. En uns trenta anys potser he deixat d’anar a un concert de temporada de l’OBC no més de quatre o cinc vegades i aquesta n’és una. Records des del majestuós Massimo di Palermo! 🙂

    M'agrada

  2. josep olive

    No, no volia una Flauta aquí, aquí no, però si volia combinar amb el Bellini no tenia opció. Hi ha teatres de gloriós passat què avui dia la seva qualitat artística no guarda relació amb la seva imponent presència arquitectònica…Colon, Massimo. A Itàlia els teatres de “segona” han patit tanta crisi que es nota molt en la seva discretissima qualitat. I el públic d’aquets teatres, sorprenenment en el país on va néixer l’òpera, esta com poc motivat i poc exigent. Ha estat per exemple el cas d’avui. Orquestra mediocre, cantans alguns passables i escena infumable de dolenta i barata.

    M'agrada

    • A Itàlia tenien una xarxa de teatres digníssims, de segona però que donaven sortida a molts cantants, alguns que acabaven sent figures dels primers teatres, tot això ha anat a norris, en gran mesura gràcies a la política de Berlusconi, nefasta, que va fer reaccionar enèrgicament el dretà mestre Muti. El mal és irreparable i la mediocritat s¡ha imposat. Trigaran molt a refer la pèrdua

      M'agrada

  3. Coincideixo plenament amb les recomanacions del Josep quant als laterals de l’Auditori. Que sol sonar millor els diumenges que els divendres és sabut. Dissabtes no ho sé.

    El concert del diumenge va ser força satisfactori tent la primera part com la segona. El concert em va agradar molt en els dos primers moviments. Al tercer el tempo tan accelerat feia semblar (o era un fet) que les notes arribaven “brutes”. Després de veure dirigir el mestre Oren el dijous al Liceu i de Vriend el diumenge vam acabar pensant que tots dos prenen Red Bull. Els resultats musicals però molt bons.

    Seguint el teu suggeriment vaig actuar de primer aplaudidor després del reportatge inicial i em va seguir molta gent. :-))

    M'agrada

    • Saps que passa? Doncs que quan et regalen l’entrada…. és clar que amb els buits que hi havia no m’hagués costat res anar a un lloc més equilibrat.
      Me n’alegro que diumenge millorés. M’ho va semblar també per ràdio tot i que em va continuar semblant que el Haydn els va sortir molt millor que Mozart.
      M’agrada molt que comencessis l’aplaudiment del petit spot cultural i encara més que et seguissin, gràcies, em sento més alleugerit de la culpa de no haver-ho fet divendres.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: