IN FERNEM LAND

THEODORA DE HANDEL (Watson-D’Oustrac-Jaroussky; Langridge-Christie)


Sense moure’ns de Paris passarem de la Bastille al  Théâtre des Champs-Elysées, per assistir a una representació de l’oratori de Händel, Theodora, que va tenir lloc el 16 d’octubre sota la direcció musical del venerat i venerable William Christie amb les seves Arts Florissants i l’escènica de Stephen Langridge

Händel va escriure Theodora durant la seva darrera etapa creativa quan tenia seixanta-quatre anys d’edat  (juny de 1749). Theodora va ser el seu penúltim oratori i el primer en tenir un final tràgic. Es va estrenar el 16 de març de 1750 al Covent Garden i no va agradar, només es va representar tres vegades.

Podríem dir que la unió de William Christie i Peter Sellars al Festival de Glyndebourne de 1996 presentant Theodora de forma teatralitzada amb Dawn Upshaw com Theodora, Lorraine Hunt Lieberson com Irene i David Daniels com Dídim, va suposar un rellançament de l’oratori/òpera que ara, quasi 20 anys després torna a encapçalar el director nord-americà, nacionalitzat francès, pèrò ara amb la direcció escènica de Stephen Langridge, el director d’escena britànic anomenat recentment director de l’Òpera de Göteborg.

Segurament la proposta del 2015 no farà oblidar la de Glydenbourne, però ofereix  suficients punts de interès per portar-la a IFL, i estic segur que això agradarà als barroquistes que sovintegen el blog i que darrerament no tenen motius de queiza, precisament.

A la magnífica Theodora de Katherine Watson, la soprano que el mateix Christie ha ajudat a internacionalitzar, com també ha succeït amb la mezzosorano Stéphanie d’Oustrac, cal comptar amb  la participació del mediàtic contratenor francès Philippe Jaroussky , que si bé mostra algunes febleses respecte a anys enrere, continua sent un estel enlluernador en el firmament operístic.

Els altres dos solistes no entenc que fan en una producció d’aquesta categoria, em sorprèn que Christie els tingui a l’elenc..

No diré res de Christie, seria redundant i inútil, la seva referencial excel·lència ha creat escola i és una de les referències més inqüestionable entre tots els directors historicistes. Brillant i teatral direcció amb una cura especial per oferir un so preciós i càlid, amb temps àgils i un treball coral de relleu, que no excels.

Pel que fa a la producció no cal dir que està actualitzada a una contemporaneïtat que ni sorprèn ni ja resulta moderna, és un clàssic veure uniformes militars actuals, vestits d’etiqueta i vestuaris que podrien pertànyer a qualsevol dels nostres armaris, en una situació dramàtica que situa la trama original a Antioquia quan els primers cristians eren perseguits per l’imperi romà.

Un disseny de llums preciós, uns planells movibles (recurs utilitzat en la majoria de produccions) amb un moviment elegant i coreogràfic del cor i personatges, fan que la proposta, sense ser tan “genial” com la de Sellers, esdevingui un suport distingit a una partitura poc dramàtica per ser una òpera i més teatral que qualsevol oratori.

Georg Friedrich Händel:
THEODORA

Katherine Watson – Theodora
Stéphanie d’Oustrac – Irène
Philippe Jaroussky – Dydime
Kresimir Spicer – Septime
Callum Thorpe – Valens
Sean Clayton

Les Arts Florissants
Director musical: William Christie
Director d’escena: Stephen Langridge
Disseny d evestuari: Alison Chitty
Coreografia: Philippe Giraudeau
Disseny de llums: Fabrice Kebour

Théâtre des Champs-Elysées, Paris 16 d’octubre de 2015

Gaudiu de la festa encara que tingui un final tràgic, l’ocasió s’ho val i el nivell global és molt bo.

a l’entorn de les representacions de Theodora a París:

Mentre duri a Youtube aquí teniu la representació sencera:

Aquí teniu l’oportunitat de recuperar un oratori que tot i no tenir la popularitat d’altres obres del compositor, conté moments del millor Händel.

10 comments

  1. Arrigo

    Para demostrar la genialidad de Handel sólo hay que decir que es, seguramente, el único artista capaz de coger como tema la fidelidad, la religiosidad, la represión sexual y la castidad, ¡y hacer una obra maestra y que no aburre! 🙂 Una de mis óperas (oratorios) favoritos. Voy a ir a Paris, y como siempre que viajo fuera, justo antes o poco después, hay algo que desearía haber visto. Al menos me queda el video. Y la confirmación, una vez más, de que Lorraine Hunt es insustituíble. Gracias

    M'agrada

  2. ORDET

    Jo també sóc un dels admiradors d’aquest oratori i de la referencial interpretació de Lorraine Hunt entre els els clarobscurs de la posada en escena mítica de Sellars. Moltes gràcies Joaquim!

    M'agrada

  3. Javi

    Moltíssimes gràcies per compartir! Ja feia temps que no recordava el sentiment d’enveja envers francesos i alemanys per “Arte” ;-). Del fet que el Teatre del Champs Elyssés no sigui ni tan sols una de les d u e s operes públiques parissenques millor no parlar.

    M'agrada

    • Hi ha unes quantes capitals, no gaires, que provoquen una enveja permanent, París, Berlín i en menor mesura Londres, tenen una oferta operística, a banda de totes les altres igualment riques i envejables, diversificada en més d’un teatre i amb propostes de tota mena.
      Jo anhelo que algun dia el meu país sigui així, tot i que sé que no ho veure perquè per assolir aquest rang de país culte calen masses generacions de formació educativa que acabin fent de la cultura una eina d’estat i un recurs imprescindible per a la seva ciutadania.

      M'agrada

  4. Meritxell

    Gràcies, Joaquim! Fa temps que em volia familiaritzar més amb aquest oratori, sent com només conec a fons la versió amb Mehta i Schäfer que corre per Youtube. Secundo el teu desig que algun dia la cultura no sigui aquella nosa a la qual de tant en tant els polítics distribueixen pocs i mal repartits recursos. I de pas que la música estigui present a les escoles.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: