Roberto Alagna, Nemorino a la ONP 2015 Fotografia © Christophe Pelé – Opéra National de Paris

Després de 23 anys d’haver gravat un sensacional Nemorino al costat de Mariella Devia, Bruno Praticó i Pietro Spagnoli, dirigit per Marcello Viotti, Roberto Alagna ha cantat el popular rol donizettià fa uns dies a La Bastille.

Entre aquests dos Nemorinos Alagna ha ampliat el seu repertori, no sempre amb encert, interpretant molts rols, alguns tan exigents com Manrico, Radames, Calaf, Paolo, Rodrigue, Vasco de Gama, Lancelot i fins i tot l’Otello de Verdi, per tant amb tota aquesta motxilla de desgast vocal que suposa un repertori molt més central, pesat i fort, hauria de semblar que  un Nemorino a aquestes alçades era una temeritat, i francament, tot i que la veu mostra unes sonoritats poc curoses, potser fruit d’altres aspectes associats a l’estil, la veu del tenor francès segueix sent ideal per cantar un rol tan líric com aquest.

Lluny del cansament i els esforços excessius mostrats en el Vasco de Gama berlinès que fa pocs dies va protagonitzar i que ens va visitar en un apunt a IFL, a La Bastille i amb aquest “elisir”, la veu sona molt més relaxada i àgil, tot i que no li aniria malament fer un repàs al cant ornamentat, ja que no li surt gaire polit, però no hi ha dubte que la interpretació és jovial, espontània i molt més adequada que aquell Calaf gens heroic o aquell Otello de infausta memòria.

Llàstima que no hagi pogut veure aquest Nemorino, i no sé si s’ha transmès o es retransmetrà per la televisió, però m’agradaria veure com ara fa front sobre l’escenari a un  camperol jovenívol , quan ja ha passat la cinquantena. És clar que tenir com a parella a l’escenari i a la vida real a la soprano polonesa Aleksandra Kurzak, alguna cosa hi deu tenir a veure, ja que els 15 anys d’edat que els distancien l’han rejovenit.

Us deixo escoltar una selecció de (quasi) totes les intervencions d’Alagna, i tret de les sonoritats obertes i lletges que en el belcanto mai s’haurien d’admetre, ni tan sols interpretant un camperol enze, Alagna continua sent un magnífic i encisador Nemorino.

Gaetano Donizetti
L’ELISIR D’AMORE

Adina – Aleksandra Kurzak
Nemorino – Roberto Alagna
Belcore – Mario Cassi
Il Dottor Dulcamara – Ambrogio Maestri
Giannetta – Mélissa Petit

Choeur de l’Opéra National de Paris
Director José Luis Basso
Orquestra de l’Opéra National de Paris
Direcció musical – Donato Renzetti

De la resta del cast no us en parlaré gaire, ja sabeu que opino de Maestri i pel que fa a Kurzak l’únic que puc dir-vos és que a París i per ràdio sembla estar una mica millor que al Liceu, però em continua semblant molt poca cosa i encara no ha solucionat del tot els problemes amb l’afinació,  sembla més Adina la Giannetta, magnífica per cert, la senyora Petit. Pel que fa a Cassi, casi, però tampoc. L’èxit és fenomenal, és a dir, no em feu cas o Alagna té un poder catalitzador, què també.

El cor de l’òpera de Paris amb Basso al capdavant sona esplendorós i la direcció de Renzetti, una festa, el que ha de ser aquesta òpera.

Els que no en tingueu prou amb escoltar una vegada l’àudio que us he deixat sempre podreu insistir aquí per aprofundir-hi,

Demà us parlaré de la prima de la Scala