IN FERNEM LAND

DER RING DES NIBELUNGEN A VIENA 2016: SIEGFRIED (Fischer-Bechtolf)


El streaming de la Tetralogia vienesa continua amb la segona jornada, Siegfried, que es va representar el passat diumenge 17 de gener i que va comptar amb la substitució a darrera hora del protagonista principal, Stephane Gould per Christian Franz, també malalt però no tant. La representació es va salvar però va patir un atac en plena linea de flotació i tota la representació se’n va resentir.

No és que Gould garantís la tranquil·litat i el belcanto wagnerià precisament, ni tan sols l’heroïcitat, però el recurs d`urgència és un greu obstacle per salvar una representació de Siegfried, perquè sense Siegfried o amb un cantant que no canta i tampoc estava en condicions, és complicat resistir una òpera on la seva presència a l’escenari és quasi constant.

Adam Fischer manté el nivell, el bon nivell mostrat en el pròleg i la primera jornada, amb una orquestra implicada, enèrgica i brillant, d’una versió “lleugera” molt ben construïda i controlada, sense defallences i amb els grans moments orquestrals protagonistes, servits amb claredat i brillantor.

Franz destrossa a plaer una partitura complicadíssima, llarga i extenuant. No és capaç de sostenir un rol antipàtic i heroic, emet la veu a glops, acostuma a parlar més que a cantar i quan intenta col·locar la veu en la franja central i alta del seu registre, no acaba d’afinar i dóna la sensació que canti a cops de mall, sempre martellejants. sempre feridors i poc controlats. No hi ha elegància ni intent de fer-ho acurat. Tot és aproximat i al costat d’alguna nota feliç, que n’hi ha, li segueix un atac maldestra, una calada espectacular o un crit inclement. Intenta jugar amb una mitja veu inexistent i falsejada. Diríem que fa el que pot, però pot poc i quan millor estar, és mou en una discretíssima discreció. Va salvar la nit però ens la va amargar i no crec que sigui bo que a Viena arrisquin amb un altre cantant malalt.

El Mime d’Herwig Pecoraro va salvar el primer acte. No és el Mime dels meus somnis, però ho dóna tot, s’implica en l’escena i s’esforça en fer la caricatura habitual del Mime arquetípic amb resultats notables.

Tot i que Tomasz Konieczny no és el Wanderer, com tampoc va ser el Wotan, en aquesta darrera intervenció és on m’ha agradat més. Curiosament allà on la veu no li cal ser bella, és mostra més pletòrica de color. Inadequat però millorant molt la impressió dels altres dos dies.

El cas de Linda Watson també és ben peculiar. Si a Die Walküre va estar digna malgrat la calamitosa sortida, en aquest cas no va poder superar el greu handicap d’una tessitura excessivament alta per a la seva veu molt més dramàtica i per tant molt més propera a la mezzo, que és el que realment hagués hagut de ser tota la vida. No puc salvar-la de la crema, no és una nota mal emesa per aquí i un crit per allà, és tota una crispació culminada de manera esgarrifosa.

Correcció sense gaire més la del Alberich de Jochen Schmeckenbecher, mentre que la imponent Anne Larsson canta una Erda majestàtica, Sorin Coliban un potent Fafner i Andrea Carroll un lluminós pardalet .

Pel que fa a la producció segueix sense oferir res notable, potser és la més lineal de totes tres, res molesta ni res s’agreix de manera especial. És molt poc innovadora. Som afortunats al Liceu amb la de Carsen.

Els vienesos fan d’aquesta representació un succés d’estima, mentre que per a mi és un desastre amb matisos. Si acceptem aquest mal cant com a mal menor, ja no es tracta de preservar el cant wagnerià, es tracta de preservar l’essència i la decència per a l’òpera.

Richard Wagner
SIEGFRIED

Christian Franz (Siegfried)
Linda Watson (Brünnhilde)
Tomasz Konieczny (Der Wanderer)
Herwig Pecoraro (Mime)
Jochen Schmeckenbecher (Alberich)
Anna Larsson (Erda)
Sorin Coliban (Fafner)
Andrea Carroll (Stimme des Waldvogels)

Director musical Adam Fischer
Director escènic: Sven-Eric Bechtolf
Escenografia: Rolf Glittenberg
Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg
Vídeo: Friedrich Zorn

Staatsoper de Viena 17 de gener de 2016

Haurem d’esperar una setmana per tornar a tenir aquí la jornada conclusiva que ben mirat serà com un pre-preparatori al Götterdämmerung del Liceu.

4 comments

  1. Niklaus Vogel

    Gràcies Joaquim, efectivament, la presència de Franz és descoratjadora, encara que, malgrat tot l’escoltaré. Un cop s’acabi el cicle ja em faré una idea més global. De moment, llums i ombres, una mica de tot.

    M'agrada

    • Després del Siegfried acostuma a passar. És més aviat estrany que succeeixi el que va succeir la temporada passada al Liceu, però a Viena el Siegfried aporta moltes més ombres que llums a la Tetralogia programada.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: