No és la primera vegada que Mariella Devia (12 d’abril de 1948, Chiusavecchia, Itàlia) fa un concert incorporant escenes de les 3 reines donnizetianes, una de les senyes d’identitat de la soprano italiana. El dia 3 de febrer va ser el públic del Teatro Massimo de Palerm qui va poder gaudir de l’art belcantista de la veterana soprano.
Devia fa ostentació de la sapiència acumulada durant tants anys de carrera, amb una autoritat sense gaire discussió. Hi ja notes que li costen i algunes fins i tot són dubtoses, però en el seu conjunt, el desplegament que fa Devia, és una classe mestrívola que hauria de ser de visió obligada per a qualsevol cantant que vulgui fer alguna cosa cantant belcanto.
El control de la respiració, el cant legato, la dicció, el sentit dramàtic de text i música sense trair mai l’estil, sense caure en efectes veristes, respectant les normes d’una escola de cant italiana que només uns quants respecten.
La veu ja sabem que no és especialment bella, ni tampoc la sonoritat d’algunes notes, com tampoc és plenament satisfactori el registre greu, més aviat sord, però davant de totes les altres virtuts, sembla que incidir en aquests aspectes més estètics que cap altra cosa, és perdre el temps.
Alberto Cavallotti ha ideat una minimalista posada en escena que permet trencar l’encotillament dels concerts, amb l’orquestra en el fossar i el cor i els solistes actuant i fent que la interpretació arribi d’una manera més natural.
Aquí teniu el programa:
Anna Bolena
Sinfonia
Coro “Chi può vederla a ciglio asciutto”
Recitativo “Piangete voi? D’onde tal pianto?”
Aria “Al dolce guidami castel natio”
Cantabile “Cielo, ai miei lunghi spasimi”
Recitativo “Suon festivo?”
Cabaletta “Coppia iniqua”
Maria Stuarda
Sinfonia
Coro “Vedeste? Vedemmo…”
Recitativo “Io vi rivedo alfin!”
Preghiera “Deh! Tu di un’umile”
Aria “Di un cor che muore”
Cabaletta “Ah, se un giorno da queste ritorte”
Roberto Devereux
Sinfonia
Recitativo “E Sara in questi orribili momenti”
Aria “Vivi ingrato, a lei d’accanto”
Recitativo “Che m’apporti?”
Cabaletta “Quel sangue versato”
Aquí teniu els intèrprets:
Nunzio Gallì: Percy (Anna Bolena), Leicester (Maria Stuarda), Cecil (Roberto Devereux)
Damiana Li Vecchi: Smeton (Anna Bolena), Anna (Maria Stuarda), Sara (Roberto Devereux)
Italo Proferisce: Rochefort (Anna Bolena), Talbot (Maria Stuarda)
Antonio Barbagallo: Cecil (Maria Stuarda), Nottingham (Roberto Devereux)
Mise en éspace Alberto Cavallotti
Realizzatore luci Salvatore Spataro
Abiti di scena di Mariella Devia firmati in esclusiva daEmanuel Ungaro
Orchestra e Coro del Teatro Massimo
Maestro del Coro: Piero Monti
Direttore: Francesco Lanzillotta
Mariella Devia (soprano)
Aquí teniu el youtube
Enllaç a la pàgina del Teatro Massimo: http://www.teatromassimo.it/calendario/concerti/le-tre-regine.html
I aquí teniu la resta. Gaudiu a Devia tantes vegades vulgueu.
IN FERNEM LAND 
Con Mariella Devia, siempre digo o repito lo mismo en aquellos foros donde intervengo en temática operística y que a veces, no gustan del todo a los fans ( “casi hooligans”) de su rival en repertorio y casi en edad Edita Gruberova
La Devia ( y eso mismo me lo dijo una excelsa belcantista ya retirada), es la continuación de la ortodoxia/tradición del repertorio belcantista en cuanto a cuerda sopranil, de los años 70s.
Más que facultades y gorgoritos con sobreagudos inventados y o hasta amanerados, la Devia es como bien explicas, la técnica, la expresividad y el control de la voz y de la línea de canto , en este tipo de repertorio
M'agradaM'agrada
Hay manjares solo para gurmets y está bien que sea así.
M'agradaM'agrada
La seua interpretació de Norma la temporada passada a Les Arts ens va deixar encisats, va ser tota una lliçó magistral de belcanto.
M'agradaM'agrada
I això que Norma no és per la seva veu
M'agradaM'agrada
Crec que he començat a apreciar el bon bel-canto, sense parar atenció a la “bellesa” de la veu o la sonoritat gracies al Blog (Rockwell Blacke va ser el primer), ara ho tornaré a gaudir.
Gracies
M'agradaM'agrada
Blake ha fet molt en aquest sentit, no és l’únic, la gran Beverly Sills amb una veu no gaire agraciada també va fer molt per canviar el xip de qui només va a la recerca de veus boniques, massa sovint només boniques i prou. A tots els que Déu no els ha donat aquesta bellesa innata s’han hagut d’espavilar i molts ho han fet, com Blake, Devia i tants d’altres, de manera especialment brillant.
M'agradaM'agrada