Karita Mattila i Jiří Bělohlávek Fotografia Petr Kadlec

Karita Mattila (Kostelnička Buryjovka) Fotografia Petr Kadlec

Karita Mattila i Jiří Bělohlávek Fotografia Petr Kadlec

Arran de l’apunt dedicat al streaming de la fallida Jenůfa des de Viena, l’amic Eduardo em feia referència al debut de Karita Mattila en el rol de Kostelnička Buryjovka i jo ja li vaig comentar que tenia la gravació però que com tantes altres, la tenia pendent d’audició. Bé, he fet els deures i crec que que cal parlar d’aquesta versió en forma de concert i del debut de la soprano finlandesa en el embogit i lluït rol de la sagristana, ja que a banda que jo ja la creia retirada degut a l’absència del seu nom en els grans teatres on no fa gaires anys era contractada any rere any obtenint ressonants èxits (entre ells el de Jenufa) aquesta nova aportació de la veterana soprano constata sense l’imprescindible recolzament de les imatges malgrat tractar-se d’una versió de concert, d’una interpretació absolutament a tenir en compte per la seva qualitat musical i força vocal, no només per a ella.

Mattila es va estimar més debutar en aquest temible rol en forma concertant, suposo que com un grao previ abans de llençar-se definitivament en la vessant complerta de l’escenari el proper mes de juny a l’òpera de Sant Francisco i posteriorment al MET i a Munich. Espero que aleshores podrem gaudir el que ara s’intueix en la enlluernadora gravació de la BBC, com una interpretació esfereïdora, carregada d’humanitat i intensitat, sense per això estripar res i amagant amb histrionisme unes carències que ella, sortosament, no té.

La intensitat de Mattila és colpidora per la intenció i el calfred que produeix el seu cant, que sembla allunyar-se del gran guinyol per fer apropar-se a una humanitat cruel que sacrifica el nét per salvar l’honor de la filla i no una bruixa malèfica i inquisitorial. Caldrà veure-la, mentrestant l’audició m’han fet entrar unes ganes boges que arribi el dia.

Mattila conserva una veu prou rica en harmònics i colors, alhora que prou sana en tots els seus registres, com per fer front a un rol exigent i que només amb carisma escènic com era el cas de Denoke a Viena, no salvava la representació. Ella no conserva aquell timbre radiant, ja que la veu ha perdut brillantor, però ha guanyat el cos necessari per fer front a un rol d’aquesta intensitat dramàtica i conserva l’emissió vigorosa. De moment en el seu futur només hi ha aquestes Kostelnička i una Ariadne auf Naxos a Munich, poca cosa per a una artista tan gran.

A Mattila la va acompanyar una companyia integrada totalment per cantants txecs, alguns veritablement excel·lents, sobretot el Laca de Ales Briscein, el Steve “klausflorianvorejant” de Jaroslav Brezina amb una excessiva blancor a la veu, però penetrant, i també la soprano protagonista Adriana Kohútková com a Jenůfa.

Tots són magnífics, és cert, sense cap veu d’aquelles que penses, què hi fa aquest/aquesta en mig de tanta qualitat?, ja que d’aquests no n’hi ha cap, ans al contrari ja que el baríton Svatopluk Sem té una veu bellíssima, però sobretot el que acaba d’arrodonir la festassa és la Czech Philharmonic sota la direcció de Jirí Bélohlávek, ja que esdevé un motiu imprescindible per apropar-vos a aquesta obra mestra sense cap mena d’angúnia i que en el període de set dies ha visitat IFL en dues ocasions.

L’experiència musical és riquíssima, amb una orquestra esplèndida i una direcció lluminosa i esclatant que no obvia els moments més teatralment obscurs plens de densitat dramàtica, sempre amb un so aclaparador i d’una qualitat discogràfica.

Aquí teniu el esfereïdor segon acte, cenyiu-vos els cinturons… que deia Margo Channing.

Leoš Janáček
JENŮFA
òpera en 3 actes

Adriana Kohútková, soprano: Jenůfa
Karita Mattila, soprano: Kostelnička Buryjovka
Jaroslav Brezina, tenor: Steva Buryja
Ales Briscein, tenor: Laca Klemen
Svatopluk Sem, baritone: Stárek
Yvona Skvárová, mezzo-soprano: Starenka Buryjovka
Lucie Silkenová, mezzo-soprano: Karolka
Ludek Vele, bass: Rychtár
Jana Hrochová, mezzo-soprano: Rychtárka
Marta Reichelová, soprano: Jano
Katerina Jalovcová, mezzo-soprano: Pastuchyna
Katerina Kneziková, soprano: Barena

Czech Philharmonic Choir Brno
Czech Philharmonic
Director musical: Jirí Bélohlávek

Versió en forma de concert al Royal Festival Hall de Londres. 18 d’abril de 2016

Aquí no ho dubteu, sempre que hi hagi motiu per parlar d’una nova Jenůfa en tindreu puntual o no, però tindreu, alguna mena de crònica.

Bon cap de setmana!