Michael Fabiano i Vesselina Kasarova al 3er acte de Rigoletto segons Claus Guth a l’ONP. © Monika Rittershaus/OnP
Costa empassar-se aquest Rigoletto vist sota la mirada de Claus Guth, ja que el director alemany comet per a mi un error garrafal, ja que proposa una producció intel·ligent farcida d’idees, quelcom que tot i ser habitual en els seus treballs teatrals, perjudica el discurs musical de l’obra, i la intensitat musical i vocal del capolavoro verdià esdevé teatralment gèlid.
El distanciament que Guth provoca entre l’escenari i l’espectador és letal i per tant la producció acaba sent un llast que perjudica la comprensió dramàtic/musical, quelcom que cap director escènic hauria de provocar i cap director musical hauria de permetre, però això és ara per ara una utopia.
Luisotti dirigeix esplèndidament l’obra i estic segur que amb una altra producció escènica, la seva calidesa i la seva tensió dramàtica es veuria recompensada, però quan la lluita entre fossat i escena és tan irreconciliable la part més perjudica acostuma a ser la musical. Què li farem! Luisotti no s’ho mereix, i Verdi i el públic tampoc.
De l’equip de cantants jo destacaria la Gilda d’Olga Peretyatko, amb una veu en plena forma i un cant expressiu. En el “Caro nome” fa uns “embelliments trinats” discutibles, no sé si obligats per Luisotti o de collita pròpia, però la rica sonoritat de la soprano russa té molt més atractius que els gests freds i distants, obligats per l’equip escènic, que fa en ella i a la resta dels cantants que la mecànica visual condicioni negativament tota la producció. L’agut final de la vendetta, llarg i desgraciat, algú ho havia de dir.
Michael Fabiano és un tenor sempre interessant, però sempre irregular en l’emissió d’una zona aguda no acabada de resoldre, sovint forçada i sovint enlletgint el cant. La veu és varonil i atractiva però hauria de resoldre aquestes irregularitats si no vol acabar sent flor d’un dia. No hi ha massa noció del cant elegant verdià en l’emissió de vocals nasals i obertes, ni tampoc de l’estil, si bé en el seu cant hi ha, i és d’agrair, espontaneïtat i emoció, tot i que en qualsevol cas resulten insuficients per esmenar les carències que un teatre de la importància de l’ONP no hauria de permetre.
El baríton nord-americà Quinn Kelsey millora la pèssima impressió que em va causar com a Conte di Luna a San Francisco (octubre de 2014), ara bé està lluny de ser el Rigoletto dramàtic, noble i patètic que Verdi dibuixa amb traç mestre. El seu cant va una mica per lliure, no s’ajusta a escoles, estils o línies tot i que sembla seguir una mica les emissions de la il·lustre escola baritonal nord-americana, una mica emmirallat-se en les particularitats de Milnes, salvant totes les distàncies i sense voler en cap cas, ferir les sensibilitats de ningú.
Rafal Siwek és un efectiu però poc cavernós Sparafucile, mentre que encara no sé si la Maddalena de Vesselina Kasarova és un luxe asiàtic o la crònica d’un declive inesperat.
A la resta hi trobem de tot, però sempre dins una correcció que honora la casa.
El cor de l’opéra, en una temporada, com us deia ahir, farcida de reptes de màxima exigència, compleix amb escreix i amb molta categoria musical i vocal, una intervenció “senzilla” si ho comparem amb els cims corals amb els que ha hagut d’enfrontar-se el cor liderat per Basso, que ja ha atorgat al conjunt la seva personalitat sonora.
De la producció de Guth, que ja us he avançat algunes coses, només dir que com no podia ser d’altra manera i malgrat el que sembla intuir la primera escena, en realitat un ball de màscares, està situada en la més freda i distant quotidianitat d’uns espais emmarcats per una caixa de cartró amb algunes projeccions que ens volen introduir en el passat dels personatges, mentre per l’escenari sempre hi ha dobles dels protagonistes.
La referencia a L’Ange bleu de von Sternberg en l’acte tercer és aquell toc intelectual que tant els agrada als directors alemanys i que a banda del toc de varietés que atorga a “La donna è mobile” suposa un motiu més per a visitar el cardiòleg a tots aquells que estan fins al cap de munt de provocacions estèrils i intel·lectuals que ben mirat no porten en lloc. Raons no els falten
Giuseppe Verdi
RIGOLETTO
Il Duca di Mantova : Michael Fabiano
Rigoletto : Quinn Kelsey
Gilda : Olga Peretyatko
Sparafucile : Rafal Siwek
Maddalena : Vesselina Kasarova
Giovanna : Isabelle Druet
Il Conte di Monterone : Mikhail Kolelishvili
Marullo : Michal Partyka
Matteo Borsa : Christophe Berry
Il Conte di Ceprano : Tiago Matos
La Contessa : Andrea Soare
Paggio della Duchessa : Adriana González
Usciere di corte : Florent Mbia
Direcció musical: Nicola Luisotti
Direcció d0escena: Claus Guth
Escenografia: Christian Schmidt
Disseny de vestuari: Christian Schmidt
Disseny de llums: Olaf Winter
Coreografia: Teresa Rotemberg
Opéra Bastille 11 d’abril de 2016
Un tast
Enllaç a Culturebox
No tinc ànim de suscitar polèmiques, senzillament l’actualitat ens porta fins aquí i per el que s’evidencia també a París, no sembla que la temporada 2015/2016 hagi estat gaire benigna amb Giuseppe Verdi.
IN FERNEM LAND 
Potser aquesta escenografía és normal si el que pretenen és donar-li un aire modernista, però a mi em sembla més una representació musical o de revista que una ópera amb la rigurosa escenificació operística.
Els temps canvien, els gustos també i els criteris están a l’ordre dels directors d’escena.
Cal observar que jo potser sóc massa clàssic o conservador però crec que s’estan passant una mica. Dels cantants no puc opinar, tot i que crec que són bons.
Digueu-me el que volgueu però aquesta és la meva opinió
M'agradaM'agrada
No Juli no, no és normal.
Aquest Rigoletto deu haver agradat a algú, no et dic pas que no, però en són una immensa minoria, de fet no conec a ningú que li hagi agradat.
Gràcies per comentar
M'agradaM'agrada
A mi qui em va espatllar l’opera va ser el Michael Fabiano, no per la veu, sinó pel Duca tant inexpressiu, rígid i encarcarat que li va sortir.
M'agradaM'agrada
I tampoc estava gaire inspirat vocalment.
De fet l’actuació teatral de tots ells era terrible, en fi. Ja no la recordo
M'agradaM'agrada
Treball escénicas mes propi del Moulin Rouge que del Teatre d’Opera.
M'agradaM'agrada
Tant de bo hagués sigut com el Molin Rouge…
M'agradaM'agrada
D’acord amb tu, Joaquim. Plenament.
M'agradaM'agrada
Malauradament doncs.
M'agradaM'agrada
No per esperable (és tribut de la naturalesa) fòra menys trist el declivi d’una veu, una cantant i una artista tan immensa com la Kassarova. No sé si es tractaria d’un declivi massa prematur per la seva edat o si cert repertori li està passant factura. Esperem que el destí li depari el que una personalitat de la seva categoria mereix.
M'agradaM'agrada
No és que Kasarova estigui malament, no, és que crec que si ha d’acceptar aquest rol deu ser que ja no la criden per altres més lluïts. Abans això només passava als discs però ara…
M'agradaM'agrada
Doncs si a la Kassarova no li surten novios, “apaga y vámon(n)o(s)”. Jo encara estic estabornit pel “Verdi prati, selve amene” de l’Alcina que va cantar al Nacional de Catalunya ja fa lustres…
Vaja, si encara està en raonables facultats vocals, em sembla un crim de lesa humanitat no demanar-la (“si és que no hay gato encerrado, clar”).
M'agradaM'agrada
Es que quan la veu comença a fallar els teatres comencen a tenir amnesia, a no ser que siguis Plácido Domingo, és clar.
M'agradaM'agrada
I per què creus que la veu li comenc,a a fallar? Per causa de l’edat o és que el repertori li passa factura?
M'agradaM'agrada
L’activitat que reflecteix OperaBase ho diu tot:
Ago 16 Il matrimonio segreto Fidalma it Innsbrucker Festwochen der Alten Musik Dir: A De Marchi
Abr-Mai 16 Rigoletto Maddalena it Opéra National de Paris Dir: Luisotti / P Morandi
Jul 15 Recital Mezzosopran Tiroler Festspiele Erl
Abr-Jun 15 A Kekszakallu herceg vara Judit hu Hessisches Staa
Canta poc, a teatres que poc tenenn a veure amb l’activitat del passat i amb rols que han deixat de ser aquells amb els que havia enlluernat.
Escoltant la Maddalena també sembla que ha passat el millor
M'agradaM'agrada
No m’interessa gens
M'agradaM'agrada
Ho lamento, m’agrada si més no, interessar-vos una mica
M'agradaM'agrada
Estic força d’acord .
Olga Peretyatko es una bona cantant pero té claríssims problemes d’afinació . Els trinats del “Caro nome” sonen totalment fora del to adeqüat i a l’agut de “La vendetta”es produeix un efecte extanyissim.Comença dos o tres tons mes abaix i et sembla que s’ho ha transposat ” a lo bruto” pero despres t’en dones compte de que no i que ho intenta corregir sense èxit.
Michael Fabiano tambe està força be malgrat un passatge conflictiu a lo Carreras.De totes formes ell a base d’estudi i perseverància allarga sempre les notes agudes per demostrar que les acabe colocant perfectament i que sap com superar el problema .
Hi ha quelcom en el fraseig de Quinn Kelsey que el fa molt expressiu i alhora ben original.Ademes es un bariton amb gran facilitat per replegar i expandir la seva veu de una forma en aparència ben natural ,en aquest aspecte equipable a Dmitry Hvorostovsky. El seu agut a La Vendetta està perfectament emès , llàstima que a les frases precedents es reservi una mica.El públic el va aplaudir i braveijar amb moltes ganes al final de la representació.
No tinc cap dubte de Claus Guth és un director d’escena molt respectable del que li coneixem al Liceu “Mestres”,Parsifal i Ariane et Barbebleu pero en Rigoletto queda per mí evident que no l’interessa massa l’obra.Malgrat algun desdoblement de rol i alguna projecció interessants , l’aparició de Maddalena m’ha semblat una imitació de la versió del Met en clau parisenca molt mal resolta.
En general m’interessan i m’agraden les propostes arriscades i provocatives de Carsen ,Bieito ,Tcherniakov ,Michieletto , Py , etc pero crec que un director d’escena d’aquest nivell que en principi es guanya molt be la vida hauria de ser honest i retirar-se d’un projecte que no l’interessa . Si no t’agrada Rigoletto ni el seu argument no el dirigeixis…
M'agradaM'agrada
El cast no era prou suggeridor i la producció va acabar per engegar-ho tot a dida.
Gràcies per comentar
M'agradaM'agrada
A part de les obres esmentades Claus Guth tambe va dirigir al Liceu: Lucio Silla de la cual m’oblidava…
M'agradaM'agrada
Us envio una petita maravella de com una cantant no prou coneguda feia una versio de “Caro nome” absolutament modèlica.Es tracte de Laura Claycomb (1968) prematurament allunyada dels escenaris i que actualment es dedica pricipalment a la docència.Els trinats ascendents del final i el Mi natural són absolutament extraordinaris . Tant de bo sapiga transmetre la seva habilitat als cantants de la jove generació…
Aixó era a la Houston Grand Opera l’any 2001 .
M'agradaM'agrada
La Claycomb era extraordinària, una lleugera habitual a Opera Rara, però em temo que tenia un volum escàs.
Gràcies pel youtube.
M'agradaM'agrada
Noble, Rigoletto? De debó?
M'agradaM'agrada
I tant, que si, quan és el pare protector i temorós de la maldat del Duca i la cort, és un home noble, si més no el cant verdià i la línia que Verdi atorga al personatge així ho fan notar. El dos duos amb la filla són extraordinaris en aquest sentit de noblesa i protecció paternal.
M'agradaM'agrada
No m’agradat gens ni mica.Quina manera més cutre d’espatllar la música
M'agradaM'agrada
Ho lamento. Necessitem també el NO per valorar el SÍ
M'agradaM'agrada
Moi, j’aime beaucoup la mise en scène de Claus Guth mais je trouve que la voix de Michael Fabiano manque d’éclat, c’est une voix très terne et Kasarova a vu de meilleurs jours; on dirait que sa voix n’a plus de puissance.
M'agradaM'agrada
Salut Ilse.
Dans ce Rigoletto ne ressemble à rien, Fabiano ou bien sûr Guth.
Je lis que Téziera été très réussie. Bravo!
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquín por mantener viva esta página
M'agradaM'agrada
Sin vosotros no sería posible
M'agradaM'agrada
Ví a la Claycomb como Gilda acá en Santiago hace unos 15 años, me pareció muy buena y el volúmen adecuado, el Rigoletto era Nucci y Sparafucile era Schrott
M'agradaM'agrada
Lástima pues que decidiera dejarlo, nació en 1968, aún podria haber cantado unos años.
M'agradaM'agrada
he empezado pero no sigo, es imposible; hace una semana vi el video de rigoletto en viena con florez y alvarez, luego tu post acerca de la preparación, y la tria… tengo muy buenos recuerdos. No he llegado a ver a Gilda, pero volveré.
M'agradaM'agrada