Waltraud Meier Foto: pa/dpa

Waltraud Meier tornarà a Bayreuth l’any 2018 després de 18 anys d’absència arran de les discrepàncies amb Wolfgang Wagner. La mezzosoprano, que va ser des de 1993 a 1999 la Isolde indiscutible, de 1983 a 1992 la Kundry absoluta, i de 1988 a 1992 la colpidora Waltraute o a l’any 2000 aquella memorable Sieglinde, a banda de Bargäne (1986) o la senona Norna (1991), ara anuncia el retorn amb Ortrud, un rol del que en fa una creació absoluta i que encara no havia pogut cantat mai a Bayreuth.

Aquest és el primer rol confirmat de la nova producció de Lohengrin que el festival prepara per l’estiu de 2018. Una nova producció  que tot sembla indicar que podria suposar també el debut al turó verd d’Anna Netrebko com a Elsa i qui sap si de Piotr Beczala com a Lohengrin, ambdós després del reeixit “assaig” a la Semperoper sota la direcció de Thielemann, què òbviament també repetiria direcció a Bayreuth sent també per a ell la primera vegada que dirigiria aquest títol al (seu) festival.

Recordeu però que ja havíem especulat amb que aquest Lohengrin comptaria amb el debut de Roberto Alagna, però com que ha Bayreuth no s’acostumen a fer repartiments alternatius, segurament Alagna perdrà pistonada en front d’un més que probable debut a Bayreuth del més adient Piotr Beczala, que malgrat l’hiper lirisme de la seva veu, ofereix molte més garanties de regularitat i precisió estilístiques de les que pugui oferir d’antuvi l’irregular i poc germànic Roberto Alagna.

Sense cap mena de dubte aquest Lohengrin amb un repartiment d’aquesta mediàtica presència hauria de suposar una demanda d’entrades com fa anys que no succeeix al Festival, fins no fa gaire amb esperes de 10 anys després de sol·licitar-les any rere any, i ara amb disponibilitats el mateix dia de la representació o amb venda per Internet pocs mesos abans de l’inici, com és també el cas d’enguany.

Bayreuth necessita tornar a portar el bo i millor si vol subsistir, i si el bo i millor no ho és a nivell vocal, al menys que ho sigui a nivell de glamur, fent que es provoquin unes llargues llistes de sol·licituds d’entrades encara que en edicions posteriors els cantants no siguin els mateixos.

Si Thielemann és capaç d’ajuntar sobre l’escenari del Festspielhaus a Netrebko i Meier, una debutant i l’altra retornant després de 18 anys, sense tenir en compte que el tenor pugui ser el polonès (pensar en un retorn de Kaufmann és fer volar coloms), que tant em va agradar a Dresden i a manca de saber quins asos es poden treure de la màniga per cantar Telramund i el Rei, és una absoluta aposta pel Star System, que sembla ser que justificaria aquest retorn del públic exclusiu que en els darrers anys ha anat perdent en un degoteig ara ja molt més que preocupant.

Com que dels possibles Netrenko i Beczala fa molt pocs dies que enn varem parlar arran de les representacions a la capital saxona, avui us vull deixar a la gran Waltraud Meier cantant Ortrud.

Comencem amb el duo inicial del segon acte, amb Tom Fox (Telramund)

Tot seguit amb l’entrada d’Elsa s’inicia la gran escena entre les dues dones, Elsa és Solveig Kringelbom i com enn vídeo anterior, de la mateia direcció dirigeixen Nagano l’orquestra i Lehnoff la producció escènica, al Festival de Baden Baden

Tot i que al 2018 Meier tindrà 62 anys, segurament amb la seva Ortrud farà saltar les guspires que ha fet saltar arreu on l’ha cantat.

La noticia del retorn de Meier a Bayreuth l’he llegida gràcies a Wimsey que l’ha repiulat a Twitter. La font http://www.mittelbayerische.de/bayern-nachrichten/mezzosopranistin-meier-will-zurueck-auf-den-gruenen-huegel-21705-art1385760.html

I encara m’agradaria deixar-vos a Meier en la seva impreció a Wotan procedent de la magnífica gravació d’estudi amb Claudio Abbado, al costat de la aleshores magnñifica i imprescindible Cheryk Studer.

Caldrà començar a pensar en programar les vacances del 2018?