IN FERNEM LAND

ALCESTE A VIENA(Gens-Kaiser-Unterreiner-Walser;Loy-Rousset)


Veroniqe Gens com a Alceste a la Staatsoper de Viena. Fotografia Twitter de la Staatsoper

Veroniqe Gens com a Alceste a la Staatsoper de Viena. Fotografia Twitter de la Staatsoper

Retornem als streamings de la Staatsoper de Viena i en aquesta ocasió per oferir una de les òperes cabdals de Christoph Willibald Gluck, Alceste, en la revisió francesa de l’any 1776, amb llibret de Marie François Bailli du Roullet, en una producció estrenada al Festival d’Aix-en-Provence l’any 2010, dirigida per Christophe Rousset al capdavant de Les Talents Lyriques i el Gustav Mahler Chor i la direcció escènica de Christof Loy, que transporta l’embolcall escènic de la tragèdia original a una cambra d’una família de l’alta burgesia de finals del segle XIX, on Alceste i Admete són un matrimoni de classe alta, envoltat de fills. Tota la resta de personatges tret del gran sacerdot que esdevé òbviament el confessor, són infants atemorits i insegurs necessitats de la protecció paterna davant la seva  imminent mort si no hi ha qui es sacrifiqui per salvar-lo. Aquest no serà altra que la seva esposa Alceste que desafiarà a la divinitat, sortint-se amb la seva en l’habitual final feliç alliçonador que s’utilitzava a l’època.

La producció compta amb una parella protagonista esplèndida, la soprano francesa Veronique Gens, tota ella intensitat dramàtica, si bé la tessitura més greu la sobrepassa una mica, i el tenor Joseph Kaiser que voldria veure molt més sovint, ja que mai decep, ans al contrari (molt notable el duo amb Alceste en el segon acte)

El gran triomf de la vetllada és la direcció de Rousset, els seus Talents Lyriques i el cor, que ofereixen un vigor musical a l’òpera de Gluck veritablement notable.

Vocalment l’òpera està molt ben servida i encara que Gens no sigui la gran veu dramàtica que el rol demana, el seu talent i instint dramàtic la fan sortir ben airosa del gran repte, ja que és a ella qui li recau tot el pes de l’obra. Molt ben secundada per Kaiser, Clemens Unterreiner, Manuel Walser i Adam Plachetka, entre els més destacats.

La proposta del sempre analític Loy és original, interessant i rebuscada, si no fos així ja no parlaríem de Loy. Té pretensions però acaba explicant bé el missatge gràcies a un treball teatral dels personatges molt entenedor. L’escenografia habitual de grans murs despullats que reflecteixen les obres projectades dels personatges són un dels trets diferencials de l’obra de Loy, d’aquells que només veure una fotografia ja saps qui ho signa. Coherència no li falta…

Christoph Willibald Gluck
ALCESTE
versió francesa estrenada a l’òpera de París el 23 de d’abril de 1776

Véronique Gens: Alceste, Reine de Thessalie
Joseph Kaiser: Admète, son époux
Maria Nazarova: fill d’Alceste i Admète
Juliette Mars: fill d’Alceste i Admète
Clemens Unterreiner: Un Grand-Prêtre
Jason Bridges: Evandre, chef du peuple de Phérès
Manuel Walser: Waffenherold
Adam Plachetka: Hercule
Maria Nazarova: Choryphée 1
Juliette Mars: Choryphée 2
Jason Bridges: Choryphée 3
Manuel Walser: Choryphées 4
Manuel Walser: Apollon, protecteur de la maison d’Admète
Clemens Unterreiner: Thanathos, divinité infernale

Les Talens Lyriques
Gustav Mahler Chor
Direcció musical: Christophe Rousset
Direcció escènica: Christof Loy
Escenografia: Dirk Becker
Disseny de vestuari: Ursula Renzenbrink
Disseny de llums: Olaf Winter
Coreografia: Thomas Wilhelm
Dramatúrgia: Simone von Büren

Co-producció de la Staatsoper de Viena, Festival d’Aix-en-Provence i Kongelige Teater København.

Staatsoper de Viena 19 de juny de 2016

Com que l’obra i la reforma de Gluck és cabdal per entendre l’evolució del barroc al classicisme, i com que massa sovint l’oblidem o només ens quedem amb el meravellós Orfeó, portar-vos avui i aquí l’Alceste en una representació tan reeixida esdevé doblement satisfactori. Espero que si teniu l’oportunitat la gaudiu.

6 comments

  1. marcozincone

    Cumpliré porque tus apuntes le darían ganas de opera a una morsa, pero debo confesarte que l’Alceste se me hizo pesada incluso por Callas y por Verrett, con lo que las quiero… 🙂 Ya te contaré.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: