IN FERNEM LAND

JAMIE BARTON CANTA LA RAPSÒDIA PER A CONTRALT DE BRAHMS


Barton

Avui us porto la preciosa, densa i celebrada Rapsòdia per a contralt i orquestra de Brahmsuna de les obres vocals més famoses del compositor, i la primera de les quatre peces curtes per a cor i orquestra que s’acostumen a interpretar juntes degut a que la seva durada no arriba al quart d’hora. Les altres tres són Schicksalslied, Nanie i el Gesang der Parzen, però la Rapsòdia és distingeix de les altres tres per incloure a una solista vocal al costat d’un cor masculí com ja havia utilitzat en el Rinaldo, si bé aquella és per a tenor. 

L’obra s’estructura seguint la tradició de les cantates barroques, és a dir: recitatiu arioso obertura o ària i final amb el cor. Brahms va estimar la veu de contralt i que en aquest cas li va permetre jugar amb els cromatismes de les veus masculines, assolint un equilibri dramàtic de gran efecte.

L’obra la va estrena la gran Pauline Viardot, germana de la celebèrrima Maria Malibran i per tant filla del gran compositor, tenor, director, pedagog i mestre, Manuel García.

Avui l’escoltarem per la mezzosoprano nord-americana Jamie Barton, que contralteja (a la Horne) molt bé, atorgant a la sonoritat fosca i profunda, misteri, un cert grau de exquisidesa i gust, i una gran dosi d’expressivitat.

 

Aber abseits wer ist’s?

Aber abseits wer ist’s?
Im Gebüsch verliert sich der Pfad.
Hinter ihm schlagen
Die Sträuche zusammen,
Das Gras steht wieder auf,
Die Öde verschlingt ihn.

Ach, wer heilet die Schmerzen
Des, dem Balsam zu Gift ward?
Der sich Menschenhaß
Aus der Fülle der Liebe trank?
Erst verachtet, nun ein Verächter,
Zehrt er heimlich auf
Seinen [eignen]1 Wert
In [ung’nugender]2 Selbstsucht.

Ist auf deinem Psalter,
Vater der Liebe, ein Ton
Seinem Ohre vernehmlich,
So erquicke sein Herz!
Öffne den umwölkten Blick
Über die tausend Quellen
Neben dem Durstenden
In der Wüste!

Però, qui allà, es manté apart? (Traducció Sañvador Pila)

Però, qui allà, es manté apart?
El seu camí es perd en la malesa.
Darrere seu
els matolls es clouen,
i l’herba s’aixeca de nou,
l’ermàs l’engoleix.

Ai! Qui pot guarir els dolors
a qui el bàlsam esdevingué verí?
Aquell que, de la plenitud de l’amor,
begué només odi per als humans?
Abans menyspreat i ara menyspreador,
consumeix secretament
el seu propi mèrit
en un estèril egoisme.

Si en el teu salteri,
pare de l’amor, sona encara una nota
que puguin sentir les seves orelles,
llavors, reconforta el seu cor!
Obre el seu esguard ofuscat
envers les mil fonts
que brollen vora l’assedegat
en el desert!

Al final potser no hi ha l’avinentesa exigible entre cors, solista i orquestra, però no hi ha dubte que el que heu pogut escoltar aquí, provinent d’un concert de la mezzosoprano amb l’Iceland Symphony Orchestra & Chorus sota la direcció de Hannu Lintu és bàsicament serena.

 

4 comments

  1. colbran

    Una voz no puramente de contralto, pero con los suficientes graves exigidos. Bella voz y depurada línea de canto. Una delicia volver a escuchar esta preciosa música de Brahms.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: