A la sorpresa inicial va seguir una admirada enveja perquè poder portar un cicle sencer del Ring per vàries ciutats angleses, inclosa la capital, no deu ser ni senzill, ni econòmic, ni deu estar a l’abast de qualsevol teatre, però està clar que és possible, i no és la primera vegada que ho fan i òbviament no serà l’ultima. El comiat del mestre musical de la casa, Richard Farnés no podia tenir un colofó més notori i aquest treball minuciós que no és fruit de la casualitat, s’ha consolidat amb una orquestra brillant (amb algunes sonades pífies o accidents puntuals que no poden emmascarar sota cap concepte, els excel·lents resultats d’un projecte tan estimulant com ho és programar una producció complerta del Ring des Nibelungen en dies consecutius amb els lògics dies alternats entre les jornades per donar descans als cantats que repeteixen però sobretot a una orquestra que suma moltes hores de treball tan extenuant com formidable i gratificant.
L’Opera North ha assolit aquest cim i ho ha fet amb un nivell difícil d’assolir en molts teatres amb més anomenada i pressupost, i mentre jo temia que en les dues darreres jornades la sorpresa inicial s’esvaís com un miratge, en les dues darreres jornades, sempre molt més exigents que el pròleg i la popular Valquíria, el resultats han estat fins i tot superiors per la honestedat, la ferma solidesa del projecte, la seriositat d’un treball minuciós del director Farnés que aconsegueix de l’orquestra una sonoritat veritablement èpica, romàntica, brillant i de rics i sumptuosos contrasts, amb temps amplis sense caure en el tedi, mantenint la tensió i sense ànim de ser genial o transcendent, sense voler fer història, sense cap mena de dubte l’ha fet.
L’equip vocal és sòlid, seriós i molt homogeni, amb competència i adequació estilística. Jo m’hagués estimat un altre Mime i potser també hagués volgut un mateix Siegfried, com un mateix Wotan per allò de la coherència interpretativa de tot el cicle, però en un Ring, i ho hem dit moltes vegades la essència de l’èxit la trobarem en l’0rquestra i el director musical que erigeixi la monumental estructura com a una única obra i amb un mateix equip.
Només tinc els dubtes lògics que acostumen a plantejar-se en qualsevol valoració d’una interpretació musical i sobretot vocal, condicionada a una gravació que pot distorsionar certs aspectes fonamentals en una actuació al teatre, com són el volum, la projecció o la densitat de les veus, quelcom que amb una presa de so queda adulterada, dit això els dos Siegfrieds són de solvència o la Brünnhilde de Kelly Cae Hogan tota una sorpresa.
Richard Wagner
DER RING DES NIBELUNGEN
SIEGFRIED
Siegfried: Lars Cleveman
Brünnhilde: Kelly Cae Hogan
Mime: Richard Roberts
Wanderer: Béla Perencz
Alberich: Jo Pohlheim
Fafner: Mats Almgren
Woodbird: Jeni Bern
Erda: Ceri Williams
Sage Gateshead, 8de juliol de 2016
Us deixo un tast de la forja
GÖTTERDAMEUNG
Siegfried: Mati Turi
Gunther: Andrew Foster-Williams
Alberich: Jo Pohlheim
Hagen: Mats Almgren
Brünnhilde: Kelly Cae Hogan
Gutrune: Giselle Allen
Waltraute: Susan Bickley
1. Norn: Fiona Kimm
2. Norn: Heather Shipp
3. Norn: Lee Bisset
Woglinde: Jeni Bern
Wellgunde: Madeleine Shaw
Floßhilde: Sarah Castle
Chorus of Opera North
Orchestra of Opera North
Director musical: Richard Farnés
Sage Gateshead, 10 de juliol de 2016
I ara teniu un tast amb el tercet de la venjança del segon acte del Capvespre.
*
Si voleu recuperar l’apunt inicia:
https://ximo.wordpress.com/2016/07/10/der-ring-des-nibelungen-a-lopera-north-12/
Si voleu veure un tast del cicle, hi ha un vídeo promocional.
*
Però si voleu l’integral, no en tingueu cap dubte, perquè entre el primer apunt i aquest segon, aquí potser trobareu l’or, l’espassa, la llança i l’anell.
IN FERNEM LAND 
Tot sumat és una agradable sorpresa.
Si la segona tanda és com l’altra ja cak que prenguin bona nota molts dels que diuen que no és possible ni sostenible fer un Ring amb garanties
Em poso ara mateix a constatar-ho
Gràcies com sempre per tenir-nos al dia
M'agradaM'agrada
La segona part està al mateix nivell, i això en òperes com Siegfried o Götterdämmerung d’enorme complexitat vocal és si més no, sorprenent. És clar que canviaria algun cantant, però poc podia imaginar que un Ring sencer produït en exclusiva per una companyia com l’Opera North assolís aquest nivell,
M'agradaM'agrada
visible, per a tot lo món…http://www.bbc.co.uk/arts, no sale el mensaje habitual de su IP no está donde toca, ni res… es veu.
M'agradaM'agrada
Tenia previst feu un insistint…
M'agradaM'agrada
personalment m´agrada la insistència!, qui sap quan de temps durará el enllaç!
M'agradaM'agrada
llevo casi dos semanas con esto, a mí que vivo de opera enlatada me ha parecido una maravilla!! hay oficio, veteranía, verdad. Está todo el ciclo en
https://operavision.eu/en/library/operas
con fechas de caducidad escalonadas y próximas, lo primero en desaparecer será Das Rheingold en Abril (de los corrientes, como decimos los burocrátas). Una puntualización en Sigfried Brunilda es Katherine Broderick (la que sale en las fotos) no Kelly Kae Hogan.
M'agradaM'agrada