Un dels concerts més esperats dels Proms 2016 era sense cap mena de dubte el 18, que va tenir lloc el passat 29 de juliol a l’habitual Royal Albert Hall, que per l’ocasió va esgotar les entrades i presentava un aspecte imponent, ja que la London Symphony Orchestra, una de les joies de la corona, era dirigida per Bernard Haitink (Àmsterdam 4 de març de 1929) que celebrava els 50 anys de debut a l’envejable festival londinenc, per  oferir la meravellosa tercera simfonia de Gustav Mahler amb la intervenció del Cor Femení de la LSO, el Tiffin Boys’ Choir i Sarah Connolly que deixava per unes hores les trifulgues wagnerianes de la Tetralogia a Bayreuth per cantar el meravellós “O Mensch!“del quart moviment i intervenir en el dringuejant “Es sungen Drei Engel“.

El mestre Haitink ja ha entrat en aquella gloriosa etapa de maduresa creativa que ja no li cal demostrar res, ja ho ha fet tot i tot ho ha fet al més alt nivell, potser per això es permet fer front a la tercera simfonia de Mahler des d’una visió molt més serena i reposada dels esclats enèrgics, viscerals i passionals que s’escauen en molts moments d’aquesta descomunal partitura, per portar-nos fins a l’apogeu del sisè moviment mitjançant una creixent i sàvia reflexió, també gràcies a una Simfònica de Londres en esplendorosa forma i amb intervencions solistes d’altíssima qualitat. El so de l’orquestra és extraordinari i la capacitat per expressar tots els matisos que els demana Haitink és admirable.  

El director holandès dirigeix de manera ferma, controlant que en cap cas aquesta meditada i serena versió surti de la llera i això té el perill de resulta massa distant o fred en una simfonia que demana escalfor. Ho dic perquè l’he escoltada dues vegades ja què després de la primera visió em vaig quedar una mica com si tot plegat fos una bella lectura dels bells i impactants moments d’aquesta simfonia tan propensa al trasbals, i només després d’escoltar-la per segona vegada l’he gaudida quan m’he deixat endur per aquesta saviesa i maduresa de Haitink.

A Sarah Connolly potser li manca la profunditat de registre per trasbalsar en aquest inquietant “O Mensch!”, però ella sap ser càlida, elegant i transcendent, amb un diàleg intens amb l’orquestra que l’acarona.

O Mensch! Gib acht!
Was spricht, die tiefe Mitternacht?
"Ich schlief, ich schlief -,
Aus tiefem Traum bin ich erwacht: -
Die Welt ist tief,
Und tiefer als der Tag gedacht.
Tief ist ihr Weh -,
Lust - tiefer noch als Herzeleid:
Weh spricht: Vergeh! 
Doch alle Lust will Ewigkeit -,
- Will tiefe, tiefe Ewigkeit!"

Oh home! Tingues cura!
Què diu, la mitjanit profunda?
"Jo dormia, jo dormia -,
m'he despertat d'un profund somni:
profund és el món,
i més profund encara que el dia havia imaginat.
Profund és el seu dolor -,
Voluptat, més profunda encara que la pena del cor:
la pena parla i diu: passa!
Però tota voluptat vol eternitat -,
- vol profunda, profunda eternitat!"
Traducció Salvador Pila

No cal dir res més, podeu veure el concert a la web dels Proms:

http://www.bbc.co.uk/events/e3pn3d#b07m4954

En el cas que la web de la BBC no ho acabi de permetre, aquí ho recordarem. Demà possiblement més Mahler, però des de Lucerna.