IN FERNEM LAND

EL REQUIEM DE VERDI INAUGURA LA TEMPORADA MUSICAL 2016/2017 DE BARCELONA


Gianandrea Noseda Fotografia Christodoulou

Gianandrea Noseda
Fotografia Christodoulou

El proper dilluns 12 de setembre s’inaugura la temporada musical de Barcelona.

El lloc, el Palau de la Música Catalana; el cicle, Palau 100; l’obra la Missa da Rèquiem de Giuseppe Verdi i els intèrprets la London Symphony Orchestra, l’Orfeó Català i el Cor Jove, Erika Grimaldi, Violeta Urmana, Saimur Pirgu (substituint a Piero Pettri) i Michele Pertusi.

L’ocasió és de gala i el Palau, més enllà de la poca adequació de la sala amb la seva particular acústica i les dimensions limitades, per a obres simfònic-corals de grans dimensions, reuneix un elenc de prestigi i torna a donar protagonisme en una elecció de risc a l’Orfeó Català, el cor de la casa que es presentarà ja sota la direcció del nou titular, l’anglès Simon Halsey, que està cridat a fer la revolució que tots tant desitgem després d’anys de mediocre estancament vocal i artístic sota la direcció de Josep Vila. Per l’ocasió també es comptarà amb el reforç del Cor Jove, la formació coral més engrescadora de la casa que sota l’esplèndida direcció d’Esteve  Nabona ha fet una tasca de constant creixement assolint els nivells més notables i que de ben segur haurà de nodrir de manera immediata el nou Orfeò que Halsey necessita per portar-lo al nivell d’excel·lència per el qual ha estat contractat. Per tant tot i l’important quartet solista que cantarà el Rèquiem i la fantàstica orquestra londinenca, per a mi l’interès d’aquesta inauguració rau en l’Orfeó, que no debades té un protagonisme aclaparador i que en darrera instància com a “propietari” de la casa que alberga un dels cicles potents de la ciutat necessita d’una vegada per totes demostrar que incloure’l en els concerts corals programats, al costat d’orquestres i directors de prestigi ja no ens hauria de fer partir mai més. Sóc conscient que el mestre Halsey no haurà pogut fer gaire cosa, però m’agradaria creure que ja en els primers compassos notarem aquest tomb tan desitjat.

Del quartet solista a qui coneixem relativament menys és a la soprano Erika Grimaldi, tot i que fa menys d’un mes que us vaig deixar el Falstaff que es va interpretar al Festival de Verbier i on ella cantava de manera molt poc apropiada el rol d’Alice i l’any  No entenc com Noseda, el seu gran mentor l’enreda en rols tan pesats per la seva vocalitat eminentment de lírica quasi lleugera. Cantava fins no fa va acompanyar a Piotr Beczala al Festival de Peralada. Grimaldi ha trobat amb Noseda, el seu principal mentor i ja en el 2010 cantava el pastoret de Tannhäuser a Torí, o la Jenny de Guillaume Tell el 2014. En els dos darrers anys ja ha començat a cantar rols verdians com Desdemona, Giovanna d’Arco, Amelia Grimaldi o la part de soprano del Rèquiem que és on la podrem veure i escoltar dilluns vinent, alternant amb les més idònies Adina, Micaela, Mimi, la més problemàtica Nedda i la inadequada Mathilde del Guillaume Tell.

De moment aquí teniu el Libera me tal i com el va cantar el 12 de febrer passat a París, també amb Noseda dirigint, però amb l’orquestra i el cor de la capital francesa i on es pot fer palesa de les limitacions vocals per a aquests rols de plenitud verdiana.

La resta dels intèrprets crec que garanteixen la qualitat del cant tot i que no sé si el belcantista Michele Pertusi podrà traspassar com cal i fer-se sentir com sempre he volgut amb aquest cantant exquisit i de limitada projecció.

El retorn de Violeta Urmana a la corda de mezzo és una de les alegries més inesperades dels darrers temps, ja que quan ja la creia perduda en rols de soprano als que no podia fer front, rectifica, que sempre és de savis, i torna d’on mai hagués hagut de sortir.

La part de tenor anirà a càrrec de Saimir Pirgu, darrerament molt estimat a Barcelona, que esperem atorgui la seducció “tenoril” amb la veu clara i la línia eminentment lírica que tan s’escau a la part.

Giuseppe Verdi
MESSA DA REQUIEM

Erika Grimaldi, soprano
Marie-Nicole Lemieux, mezzosoprano
Saimir Pirgu, tenor
Michele Pertusi, baix

Orchestre de Paris
Choeur de l’Orchestre de Paris
Director musical: Gianandrea Noseda

Paris, 12 de febrer de 2016

Aquí podeu insistir amb el rèquiem dirigit per Noseda i un quartet quasi idèntic al que cantarà a Barcelona, per anar fer boca si més no i dimarts ja parlarem del concert barceloní.

9 comments

  1. Carme

    Quan vaig al Palau només em plantejo agafar entrades de platea, encara que sigui a les butaques del fons, o primera fila al primer o segon pis. Si no puc comprar-les, no hi vaig. Com que aquestes entrades són cares, hi vaig poques vegades. L’únic motiu perquè no en compro més ,es que el Palau és un recinte deficient en tots els aspectes per a mi fonamentals per gaudir d’un concert: sonoritat, visió i comoditat.

    M'agrada

    • Però les butaques del fons de platea també són bastant sordes perquè el voladís del primer pis minora molt el so. És una acústica difícil perquè entre tant vidre, tanta ceràmica i ara també ciment, el so no s’expandeix amb homogeneïtat i tot plegat sense la fusta habitual dels grans auditoris, acaba passant factura, a banda que les dimensions de la sala no estan pensades per a les grans orquestres actuals i molt menys si també hi ha cors i solistes.
      Alguns directors no ho tenen present i acaben martiritzant els oïdes més resistents.

      M'agrada

  2. alex

    Opino como Joaquim y como Carmen, el Palau no es un recinto adecuado para el canto y las voces salvo localidades muy concretas, con ese efecto rebote que perjudica una mínima decente acústica
    Y eso que el cast de este REQUIEM ( salvo la soprano que no conozco ), es bastante interesante ( me imagino que el fichaje de Pirgu, debe estar coordinado por su presencia en los ensayos de su Macduff liceistico )

    Ya contareis porque este dia 12, me toca el turno de FLAUTA MAGICA

    M'agrada

  3. Parsifalx

    es mi primer requiem en directo y le tengo puestas muchas esperanzas…quizas la austica del palau no sea la mejor, pero tampoco es que sea tan mala , malisima….el martes te dire….

    M'agrada

  4. jl pagan

    Es passen amb els preus, però tenen quasi tot venut.
    Estic d´acord amb la Carme, d´una manera o altre sempre pateixo al Palau, o sona malament o no veig o estic incòmode, tot i així és impossible resistir-se a la seva programació moltes vegades durant l´any.

    M'agrada

    • Porten concerts molt sucosos, la majoria bolos de luxe i de tant en tant un concert de producció pròpia.
      En a mi el que em sap més greu és que com que la majoria són aquests bolos de luxe, no tenen en compte ni el directors ni les obres programades, les característiques acústiques de la sala, quelcom que moltes vegades perjudica la pròpia validesa artística de les propostes.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: