Gianandrea Noseda
Fotografia Christodoulou

El proper dilluns 12 de setembre s’inaugura la temporada musical de Barcelona.

El lloc, el Palau de la Música Catalana; el cicle, Palau 100; l’obra la Missa da Rèquiem de Giuseppe Verdi i els intèrprets la London Symphony Orchestra, l’Orfeó Català i el Cor Jove, Erika Grimaldi, Violeta Urmana, Saimur Pirgu (substituint a Piero Pettri) i Michele Pertusi.

L’ocasió és de gala i el Palau, més enllà de la poca adequació de la sala amb la seva particular acústica i les dimensions limitades, per a obres simfònic-corals de grans dimensions, reuneix un elenc de prestigi i torna a donar protagonisme en una elecció de risc a l’Orfeó Català, el cor de la casa que es presentarà ja sota la direcció del nou titular, l’anglès Simon Halsey, que està cridat a fer la revolució que tots tant desitgem després d’anys de mediocre estancament vocal i artístic sota la direcció de Josep Vila. Per l’ocasió també es comptarà amb el reforç del Cor Jove, la formació coral més engrescadora de la casa que sota l’esplèndida direcció d’Esteve  Nabona ha fet una tasca de constant creixement assolint els nivells més notables i que de ben segur haurà de nodrir de manera immediata el nou Orfeò que Halsey necessita per portar-lo al nivell d’excel·lència per el qual ha estat contractat. Per tant tot i l’important quartet solista que cantarà el Rèquiem i la fantàstica orquestra londinenca, per a mi l’interès d’aquesta inauguració rau en l’Orfeó, que no debades té un protagonisme aclaparador i que en darrera instància com a “propietari” de la casa que alberga un dels cicles potents de la ciutat necessita d’una vegada per totes demostrar que incloure’l en els concerts corals programats, al costat d’orquestres i directors de prestigi ja no ens hauria de fer partir mai més. Sóc conscient que el mestre Halsey no haurà pogut fer gaire cosa, però m’agradaria creure que ja en els primers compassos notarem aquest tomb tan desitjat.

Del quartet solista a qui coneixem relativament menys és a la soprano Erika Grimaldi, tot i que fa menys d’un mes que us vaig deixar el Falstaff que es va interpretar al Festival de Verbier i on ella cantava de manera molt poc apropiada el rol d’Alice i l’any  No entenc com Noseda, el seu gran mentor l’enreda en rols tan pesats per la seva vocalitat eminentment de lírica quasi lleugera. Cantava fins no fa va acompanyar a Piotr Beczala al Festival de Peralada. Grimaldi ha trobat amb Noseda, el seu principal mentor i ja en el 2010 cantava el pastoret de Tannhäuser a Torí, o la Jenny de Guillaume Tell el 2014. En els dos darrers anys ja ha començat a cantar rols verdians com Desdemona, Giovanna d’Arco, Amelia Grimaldi o la part de soprano del Rèquiem que és on la podrem veure i escoltar dilluns vinent, alternant amb les més idònies Adina, Micaela, Mimi, la més problemàtica Nedda i la inadequada Mathilde del Guillaume Tell.

De moment aquí teniu el Libera me tal i com el va cantar el 12 de febrer passat a París, també amb Noseda dirigint, però amb l’orquestra i el cor de la capital francesa i on es pot fer palesa de les limitacions vocals per a aquests rols de plenitud verdiana.

La resta dels intèrprets crec que garanteixen la qualitat del cant tot i que no sé si el belcantista Michele Pertusi podrà traspassar com cal i fer-se sentir com sempre he volgut amb aquest cantant exquisit i de limitada projecció.

El retorn de Violeta Urmana a la corda de mezzo és una de les alegries més inesperades dels darrers temps, ja que quan ja la creia perduda en rols de soprano als que no podia fer front, rectifica, que sempre és de savis, i torna d’on mai hagués hagut de sortir.

La part de tenor anirà a càrrec de Saimir Pirgu, darrerament molt estimat a Barcelona, que esperem atorgui la seducció “tenoril” amb la veu clara i la línia eminentment lírica que tan s’escau a la part.

Giuseppe Verdi
MESSA DA REQUIEM

Erika Grimaldi, soprano
Marie-Nicole Lemieux, mezzosoprano
Saimir Pirgu, tenor
Michele Pertusi, baix

Orchestre de Paris
Choeur de l’Orchestre de Paris
Director musical: Gianandrea Noseda

Paris, 12 de febrer de 2016

Aquí podeu insistir amb el rèquiem dirigit per Noseda i un quartet quasi idèntic al que cantarà a Barcelona, per anar fer boca si més no i dimarts ja parlarem del concert barceloní.