IN FERNEM LAND

LYRIC OPERA CHICAGO 2016/2017: LES TROYENS


*

Seguint en aquest periple pel bo i millor de l’òpera francesa que ocupa la setmana a IFL, avui com ja us vaig anunciar ahir, us porto la que és per a mi la millor òpera francesa i una de les millors òperes de tota la història, Les Troyens, la monumental òpera en dues parts i 5 actes amb lletra i música d’Hector Berlioz que es va representar per primera vegada a la Lyric Opera de Chicago per primera vegada el 13 de novembre d’enguany, que és precisament la representació que he escoltat per ràdio i que avui vull compartit amb vosaltres.

Cada vegada són menys els escenaris del món operístic que encara no havien presentat mai aquesta obra cabdal, entre ells el Liceu i Chicago, però la ciutat nord-americana ja s’ha tret aquest incomprensible estigma del damunt oferint una nova producció sota la direcció fenomenal d’Andrew Davis que la dirigia per primera vegada i que treu de l’orquestra de la Lyric Opera veritables moments d’or, mentre que del cor no ha estat tan capaç d’extreure el mateix rendiment en una òpera extenuant i en la que la formació coral de la Lyric Opera, degudament ampliada, només ha complert, amb alguns moments complicats.

Vocalment l’equip és bo, amb una Christine Goerke (Cassandra) d’imponent veu però sentit tràgic més limitat, quelcom que és llastimós en aquest rol que necessita d’una artista tràgica més que una gran veu dramàtica. Goerke es queda a les portes, això si, lluint el seu portentós torrent vocal, però més aviat genèric.

No m’agrada gaire Brandon Jovanovich, ho he dit moltes vegades i el seu Aeneas tampoc m’ha entusiasmat. No hi ha dimensió heroica i al final s’esgota ja que el rol si per a tots els tenors és extenuant, per a ell encara més. li falta tècnica per poder arribar més sa i indemne a la seva meravellosa ària al 5è acte. Un regal emmetzinat. El registre agut de Jovanovich és insegur, i al costat de perillosos dubtes en clava, de tant en tant, algun que fa excitar al públic, però és massa de tant en tant i no té prou categoria per a ser el tenor heroic, elegant i dúctil per esdevenir el Aeneas “de mes rêves”

Didon havia de ser Sophie Koch però finalment han hagut de cridar a corre-cuita a Susan Graham, tota una bona garantia, tot i que ja no és aquella meravellosa cantant que va enlluernar en aquells meravellosos Les Troyens al Teatre del Châtelet de Paris o encara al MET, però conserva l’estil, l’elegància, el fraseig i la intensitat expressiva, potser no amb tant color i lluminositat, però si amb la intensitat contagiosa de les grans.

Molt bé el Chorebus de Lucas Meacham i el Narbal de Christian van Horn, mentre que el Iopas de Mingjie Lee es queda una mica curt. L’elenc de participants és llarg i la immensa majoria defensen els seus rols amb molta dignitat.

La gaudireu, és una òpera que com més l’escolto més m’agrada, una òpera que demostra les capacitats d’un teatre i quan a més a més, és la primera vegada que puja a dalt de qualsevol escenari, alhora l’honora i sembla que si l’empresa surt reexida, aleshore sel teatre sembla entrar a formar part d’elit operística.

Hector Berlioz
LES TROYENS
Llibret del mateix compositor, inspirat de l’Eneida de Virgili

Part 1: The Taking of Troy

Priam, king of Troy DAVID GOVERTSEN
Hecuba, wife of Priam CATHERINE MARTIN
Cassandra, daughter of Priam CHRISTINE GOERKE
Ghost of Hector, son of Priam killed in the war BRADLEY SMOAK
Andromache, son of Priam killed in the war HOLLY CURRAN
Helenus, son of Priam COREY BIX
Aeneas, a Trojan warrior BRANDON JOVANOVICH
Ascanius, son of Aeneas ANNIE ROSEN
Panthus, a Trojan warrior PHILIP HORST
Trojan soldier TAKAOKI ONISHI
Chorebus, a Phrygian warrior, fiancé of Cassandra LUCAS MEACHEM
Greek Captain PATRICK GUETTI

Part 2:
The Trojans at Carthage

Dido, queen of Carthage SUSAN GRAHAM
Anna, sister of Dido OKKA VON DER DAMERAU
Narbal, Dido’s minister CHRISTIAN VAN HORN
Iopas, a poet MINGJIE LEI
Aeneas BRANDON JOVANOVICH
Ascanius ANNIE ROSEN
Panthus PHILIP HORST
Hylas, a young Trojan JONATHAN JOHNSON
First Trojan soldier KENNETH NICHOLS
Second Trojan soldier NIKOLAS WENZEL
Ghost of Priam DAVID GOVERTSEN
Ghost of Chorebus LUCAS MEACHEM
Ghost of Hector BRADLEY SMOAK
Ghost of Cassandra CHRISTINE GOERKE
Ghost of Hecuba CATHERINE MARTIN

Lyric Opera of Chicago Orchestra & Chorus
Chorus Master MICHAEL BLACK

Conductor SIR ANDREW DAVIS

Chicago 13 de novembre de 2016

A l’espera incerta d’una altra òpera francesa, demà us parlaré del recital de Simon Keenlyside al Liceu, però aquí queda pendent aquesta mini temporada d’òpera francesa.

16 comments

  1. jaumeM

    Es una obra colossal, de les poques versions que he escoltat la que m’ha agradat mes es la gravada per C Davis amb J Vickers com Eneas. ¿Te parentesc l’Andrew Davis amb Colin Davis?

    M'agrada

  2. Pep

    Vaig començar a insistir en aquesta obra seguint els teus comentaris de les representacions del MET i la ROH, i recuperant també els 5 ó 6 apunts sobre diferents peces de l’obra (oh blonde ceres, etc… que vas fer -he vist- el 2009 i que feliçment encara es poden recuperar. I no em vam defraudar pas. Ara hi tornarem a insistir. Gràcies per l’apunt.

    M'agrada

  3. marcozincone

    Después de estos comentarios, me pondré en serio y ya no puedo aplazar la escucha de la versión Verrett, que por supuesto tengo pero – confieso – nunca escuché! El año pasado nos guiaste a conocer y amar al Benvenuto Cellini, y desde luego valió la pena, a ver si esta será (para mi, que parezco ser el último de la fila) otra revelación! 🙂

    M'agrada

    • Tendrías que ver una producción para dejarte seducir por la ópera. El DVD del Chatelet és esplendido, también la de Domingo en el MET con Norman y Troyanos. En cualquier caso no conozco versión mala de esta maravilla, ha tenido suerte en el CD y en DVD

      M'agrada

  4. Jordi Medallo Muñiz

    Una òpera monumental i quina pena que el Liceu no hagi estat a l’alçada per programar-la, incomprenssible. Com deia aquella, sempre ens quedarà… les gravacions. Que hi farem.

    M'agrada

    • El Liceu d’abans de les penúries actuals es va estimar més gastar-se el que no està escrit amb aquella monumental pífia anomenada DQ en barcelona, que en fer uns Troyens, perquè seguir…
      Els d’ara no cal que et digui res, oi?

      M'agrada

  5. Guillem R

    Moltes gràcies Joaquim. Tinc especial predilecció per aquesta òpera. Fa molts anys en un viatge a Québec , em vaig comprar la versió de Dutoit. Era la primera vegada que l’escoltava i no em va dir res. Fa dos anys més o menys li vaig donar una altre oportunitat i vaig escoltar la de Colin Davis d’estudi. Me’n vaig enamorar! Quina òpera més meravellosa! Per mi el rol de Cassandra és extraordinari i em trasbalsa. En dvd Jessye Norman està monumental i immensa (no em refereixo el seu cos hahaha).

    M'agrada

    • La versió de Dutoit és una mica decebedora tot i que té coses magnífiques, ara bé si la comparem amb les de Davis o les de Kubelik (en directe) evidencia un nivell de interpretació inferior.
      La de Levine del MET és molt bona també, com bé dius per la immensitat de Norman una Cassandra excepcional

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: