IN FERNEM LAND

SAMSON ET DALILA AL REGIO DE TORÍ (Kunde-Barcellona-Sgura-Comelli-Jaiani;Steinberg)


 

Sense deixar l’òpera francesa que ahir varem reprendre amb l’apunt del Werther rus, avui us parlaré del Samson et Dalila d’abans d’ahir a Torí amb Gregory Kunde i Daniela Barcellona en el rols principals i l’inspirada direcció de Pinchas Steinberg.

Fa poc us vaig parlar de la mateixa òpera a l’ONP amb una imponent Anita Rachvelishvili, segurament avui inabastable en aquest rol polièdric que ha de combinar tants estats d’ànim, contradiccions i seduccions amb una utilització vocal d’amples recursos i sobretot amb una elegància i sensualitat que poques Dalila han sabut donar amb la justa mesura.

Daniela Barcellona vol reivindicar el seu espai i dir-hi la seva, deixar petjada i atorgar a la seva interpretació una personalitat, sensualitat i força que no sempre és capaç d’ajustar amb convicció i homogeneïtat, ja que sovint sembla molt capficada en mostrar un registre de contralt, que no és el seu i que l’obliga a forçar i obrir l’emissió en excés, quelcom que malgrat fer-ho amb un cert domini del truc enginyós, no deixa de sonar forçat i artificiós. Barcellona quan no força o fingeix, canta amb elegància, fraseja amb gust i s’escarrassa amb donar sentit a totes les frases. Alguns aguts, més del que ella i jo voldríem, no estan del tot ajustats, però ha aprés a controlar-los o dissimular-los sense llançar aquelles canonades de no fa masses anys, canonades que podien fer desestabilitzar l’equilibri dels oïdors desprevinguts.

El fenómen Kunde no té límits  i després de cantar el Samson a les Arts en el mes de gener, ara hi ha tornat al Regio torinès, abans de fer Manrico a Londres, Arrigo a València, Des Grieux a Torí i Ginebre, Otello de Verdi a la ROH o el seu primer Andrea Chénier a Roma i després a Bilbao, sense comptar el possible Poliuto al Liceu i altres temeritats que el porten més enllà del juliol del 2017. Impossible aturar-li els peus, està gaudint d’una maduresa espectacular on tria el que vol. on vol i com vol. Se’l disputen i no hi ha gaires riscos, ja que a banda de la sinceritat, honestedat i empeny en tot el que fa i cantar. Kunde ha caigut bé a tothom i ningú li té en compte tots els defectes, vicis i peculiaritats d’emissió d’un cant cada vegada més estandarditzat i a la recerca de l’impacte immediat d’una veu de volum i projecció fora de tota norma.

La resta del cast és entre discret i més que discret, però tots sota l’enèrgica, brillant i explosiva direcció de Pinchas Steinberg que no renuncia a l’espectacle sonor, però que ofereix moments de lirisme i nocturna sensualitat, veritablement bells, donen el màxim, encra que aquest màxim en a mi m’agradaria de més qualitat.

L’orquestra de Torí molt bé, el cor no tant, li costa seguir a Steinberg i sovint es desenquadren

Camille Saint-Saëns
SAMSON ET DALILA

Òpera en 3 actes i 4 quadres
Libretto de Ferdinand Lemaire

Dalila: Daniela Barcellona
Samson: Gregory Kunde
Il sommo sacerdote di Dagon: Claudio Sgura
Abimélech: Andrea Comelli
Un vell hebreu: Sulkhan Jaiani
Un missatger filisteu: Roberto Guenno
Primer filisteu: Cullen Gandy
Segon filisteu: Lorenzo Battagion

Orquestra i cor del Teatro Regio de Torí
Director del cor: Claudio Fenoglio
Director d’orquestra: Pinchas Steinberg

Torí, 15 de novembre de 2016

Demà creurem l’Atlàntic però no deixarem l’òpera francesa ja que anirem a Chicago per assistir a una representació de Les Troyens i molt possiblement abans d’acabar la setmana ens visiti Hoffmann. Aquí, a IFL, l’òpera francesa empre tindrà un lloc garantit.

17 comments

  1. alex

    Kunde es un fenómeno digno de análisis o de psicoanálisis.
    Como bien dice Joaquim y a pesar de su voz ya mate y sin brillo, sin registro grave, no le importan los riesgos, lo canta todo o casi todo y practicamente, sin descanso
    Tiene algo muy notable y propio de los veteranos que mantienen larga carrera operísitca : tiene una más que probada inteligencia musical, lo cual y hoy en día , está al alcance de pocos y además, magnetismo con el público
    Espero su Arrigo de Les ARTS, próximo mes

    M'agrada

  2. dandini

    Caram ,gràcies !
    De moment només he sentit el 2on acte i m’ha entusiasmat Daniela Barcellona una Dalila amb greus i aguts suficients ,tensió dramàtica i seducció.El seu historial rossinià també l’ajuda en les agilitats ( que no són moltes).
    Excel·lent Pinchas Steinberg amb una hiperexpressivitat impressionant (no hi ha qui el pari),es a dir dirigint una mica a la Toscanini…
    Quina gran obra i quina orquestració ! Visca Camille Saint-Saëns !

    M'agrada

    • colbran

      Siempre he preferido una contralto a una mezzo como Dalila. Me parece muy acertada esta versión que incluyes, pero se me han puesto los pelos de punta al contemplar la fotografía, ya que al ver a Jaroussky pensaba que iba a interpretar los “Dalila, Dalila, je t’aime!” que están intercalados en el aria cuando se canta en un escenario y que corresponden a Samson!!!

      Los graves de Lemieux son más naturales que los de Daniela Barcellona, pero ésta efectúa unos desgarros voluptuosos de más peso y me han sorprendido gratamente aunque su zona grave como Dalila es algo forzada para aproximarse a la contralto que el rol demanda. Sin embargo Barcellona ha salido muy airosa de su empeño y creo que puede conseguir mucho éxito en nuevas interpretaciones.

      No he escuchado toda la versión que nos ha propuesto Joaquim, pero sí a partir del aria que más me excita de esta ópera que adoro y que es la dificilísima “Amour, viens aider ma faiblesse” hasta la sensual “Bacanal”. Incluso Kunde -que cada día me sorprende más- parece sentirse cómodo como Samson.

      Yo siento una profunda admiración por la ópera francesa en general, por su elegancia, sensualidad y amor a las voces y por este título muy en rspecial.

      M'agrada

  3. spirto gentil

    Gracias de nuevo Joaquim, cada día me gusta más esta ópera. En cuanto a Les contes de Hoffmann de este mes,del Covent y de la Bastilla, he visto los dos y no me importaría, es más te lo agradecería, que me/nos regalaras tu, casi siempre, razonada crítica. Saludos

    M'agrada

    • Es una opera rara porqué está entre el oratorio (primer acto).la ópera en estado puro (segundo acto) y un mix en el tercero con una primera escena oratorial y luego la gran escena final, puro Hollywood a lo Mature y la Lamarr

      M'agrada

  4. Giorgio

    Joaquim completamente d’accordo con il tuo commento. L’ho vista in teatro: Steimberg e Kunde sono stati superbi; Barcellona per fare la “femme fatale” (che non è e non sarà) ha affondato troppe note nel petto con brutto effetto. DeAna non fa regia, ma decorazione da avanspettacolo e/o da postribolo (che sono la stessa cosa).
    Saluti.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: