Michael Schade i Elena Maximova

Juan Diego Flórez

Daniela Fally i Regine Hangler

Encara ancorat en el darrer dia de l’any passat, avui us parlaré del streaming de la Staatsoper de Viena i el tradicional Die Fledermaus que s’acostuma a alternar en aquest dia tan assenyalat amb l’altra símbol de l’opereta vienesa, Die Lustige Witwe de Franz Lehár.

La producció continua sent la de Otto Schenk estrenada l’any 1980 i que conserva virtuts que sense uns cantants actors distingits i sense cap mena de renovació, no conserva la màgia dels primers anys i cau en una rutina que en aquesta ocasió sobrepassa el que s’hauria de permetre a la Staatsoper.

L’edició del 2014 ja va protagonitzar un apunt a IFL ara fa dos anys però el que vaig dir aleshores ja no em val per aquesta edició, doncs els canvis en el repartiment no el milloren i més aviat diria que el fan caure a un nivell que podríem qualificar directament de provincià. 

Regine Hangler no és per a mi una soprano per cantar Rosalinde en una nit que hauria de ser de gala. És una soprano de la companyia vienesa, del tot solvent i del tot impersonal. Està tipa de fer tots els rols de l’auca en totes les produccions que li posen al davant, deu ser una cover per a tots els repertoris imaginables, però caram! la darrera nit de l’any i amb una audiència internacional notòria i un streaming que traspassa fronteres haurien d’haver buscat una Rosalinde lsinó mediàtica, com a mínim distingida.

A Michael Schade li manca un punt de bogeria per ser un excel·lent Gabriel von Eisenstein, Wolfgang Bankl aporta experiència, Elena Maximova un exotisme de baixa intensitat amb una veu adient però amb una interpretació poc misteriosa o inquietant, Norbert Ernst l’habitual professionalitat i solvència desinhibida, mentre que Clemens Unterreiner  amb una magnífica planta repeteix, com Daniela Fally, en la seva correcció mancada d’excepcionalitat i en el cas d’ella, de brillantor virtuosística.

El rol de carceller torna a provocar les rialles en les mateixes frases, amb els mateixos gags i l’idèntic desplegament gestual que en l’edició del 2014. Un èxit, vaja!

Jo crec que tot plegat funciona prou bé per passar una bona estona a un teatre de segona, però també crec que la tradició en una nit com aquesta no es pot deixar en mans de la rutina esperant que el record de les nits glorioses d’aquesta producció i òbviament la música de Strauss ho facin tot, cal donar sentit musical i dramàtic al que es representa i no repetir mimèticament tots els moviments però sense cap bri d’espontaneïtat o frescor. Veritablement la Staatsoper no pot oferir res millor en la nit de Cap d’Any?

Si al 2014 el príncep Orlovsky invitava a Piotr Beczala a cantar en la seva esbojarrada festa, en aquesta edició és Juan Diego Flórez qui deixa a tots bocabadats amb el seu conegut “A mes amis”, acompanyat per l’orquestra i després acompanyant-se ell mateix a la guitarra, cantant i fent cantar una versió sui generis i participativa del “Guantanamera” o una dolcíssima “Hora dels Adéus” amb una estudiada naturalitat que mereix les ovacions més entusiastes de la nit, com és obvi davant de tanta modesta correcció del cast oficial d’aquest Fledermaus mancat de tota mena d’inspiració.

Tampoc estaria gens malament que la Staatsoper contractés per la darrera nit un director musical més subtil, expert i capaç de quadrar i equilibrar fossat i escenari o concertar amb elegància i que extreies un so mínimament distingit d’una orquestra de so vulgar i no reconeixible, que el vienès Sascha Goetzel. Sembla mentida, oi?. Ell, malgrat els aplaudiments que rep del públic, és el principal problema d’aquesta mediocritat. A banda del tenor Flórez el que ofereix la Staatsoper està més a prop d’una nit mediocre de la Volksoper que no al que hom espera d’una de les cases operístiques més prestigioses del món.

Johann Strauß
DIE FLEDERMAUS

Gabriel von Eisenstein Michael Schade
Rosalinde Regine Hangler
Frank Wolfgang Bankl
Prinz Orlofsky Elena Maximova
Alfred, ein Tenor Norbert Ernst
Dr. Falke Clemens Unterreiner
Adele Daniela Fally
Frosch Peter Simonischek
Ida Lydia Rathkolb
Dr. Blind Peter Jelosits
Frank Wolfgang Bank

Invitat a la festa del segon acte: Juan Diego Flórez

Orchester der Wiener Staatsoper
Chor der Wiener Staatsoper
Wiener Staatsballett

Direcció musical: Sascha Goetzel
Director d’escena: Otto Schenk

Staatsoper de Viena, 31 de desembre de 2016

Si no fos perquè la família “florida” estarà encantada que n’hagi parlat aquí, aquesta representació no hagués protagonitzat cap apunt a IFL.