GUSTAVO DUDAMEL INAUGURA L’ANY MUSICAL 2017 A VIENA

La inauguració musical de l’any passa cada 1 de gener, des de fa més de 70 anys, per l’empolainat Musikverein de Viena, on tothom espera escoltar i sentir el de sempre perquè la sacrosanta tradició austríaca així ho imposa, amb l’ajut de la televisió, les cases discogràfiques (cada vegada més encotillades a les súper vendes) i també als tour-operadors de luxe que fan pagar gust i ganes per assistir entre el públic dominical i tenir l’oportunitat que les càmeres de televisió t’immortalitzin i siguis l’enveja de les amistats.

En aquesta ocasió la direcció de l’orquestra vienesa o potser de la Deutsche Gramophon que alguna cosa hi deu tenir a veure, ha convidat per primera vegada al director veneçolà Gustavo Dudamel, el més jove fins ara a dirigir el prestigiós concert, encara que a l’hora de la veritat el prestigi no vingui mai donat per les obres que es programen, sempre subjectes a l’entorn de la família Strauss i si a les audiències milionàries gràcies a la transmissió televisada i òbviament als directors contractats amb noms de veritable relleu i en algun cas, pocs, de transcendència artística inqüestionable malgrat la poca llibertat que el repertori atorga.

Que Dudamel és un bon director ningú ho posa en dubte, però Dudamel s’ha fet una pròpia imatge que és la que ara pot jugar en contra seu perquè tothom espera “dudamelades” allà on no hi tenen lloc i aleshores  el fenomen més esclatant dels darrers anys en el camp de la direcció orquestral esdevé un més, de nivell és clar, però un més. Continua llegint

EL QÜESTIONARI IFL DE ARNAU SEGURA

Amb el primer dia del 2017 ens arriba el qüestionari que el jove Arnau em va contestar tan aviat li vaig enviar la sol·licitud. La seves respostes són sinceres, pròpies de la llibertat que atorga la joventut sense complexes i bàsicament fonamentades en els pocs anys que fa que va a l’òpera. Ell com altres amables i entusiastes visitadors i seguidors del blog són el futur de l’òpera, aquells que tothom creu que no existeixen i que com tots nosaltres fa anys, ho volen saber i assaborir tot d’aquest món tan apassionant com sortosament inabastable.

Sense cap mena de complexa i amb una sinceritat encomiable l’amic Arnau encapçalava el seu qüestionari amb aquestes paraules que estic segur que no li sabrà greu que repeteixi en el seu apunt: “t’informo que a diferencia de la majoria de persones que respondran aquesta enquesta, soc una persona que té molt poc coneixement del món de l’òpera. La meva primera òpera va ser a finals del 2013, i des d’aleshores, he anat veient opera a estones perdudes, sobretot preparant les temporades del Liceu. En tres anys, i amb poc temps que tinc, no dona temps a veure i aprofundir en moltes òperes i hi ha molts compositors que no conec com Puccini (només he vist La Bohème), Verdi (no he vist ni Aida, ni Trovatore, ni Ballo in Maschera, ni Don Carlo, ni La Forza, ni I due foscari, ni…) o Wagner (només he vist Götterdammerung). També em falta coneixement de cantants, cosa que reduirà el ventall a l’hora de triar cantants preferits. Després d’aquesta petita intro, començo a respondre: Continua llegint