Imponent direcció de Christian Thielemann en aquesta Die Walküre que ha inaugurat el Festival de Pasqua a Salzburg i en la que el director berlinès al capdavant de la pluscuamperfecta Sächsische Staatskapelle Dresden i d’un equip de cantants quasi immillorable, demostra que el seu Wagner és referencial.
La qualitat d’aquesta direcció, del tracte sonor dramàtic de cada escena i de cada frase no és qualsevol cosa. Tot està mesurat i tot obeeix a un discurs narratiu immens, d’una èpica, però també d’un lirisme apassionat i d’una emotivitat extraordinària, no cal dir que en el darrer acte hi ha una emoció continguda que esclata en el comiat de Wotabn de manera absolutament definitiva.
Hi ha poques direccions que encara tinguin la virtut de trasbalsar-me des de la sorpresa i Christian Thielemann de qui creia que ja m’ho havia dit tot dirigint la Tetralogia, aconsegueix regirar-me amb entusiasme totes les entranyes wagnerianes. En la seva direcció hi ha tensió i passió, un lirisme jovenívol encomanadís tot i que la veu de Siegmund no sigui el paradigma del que podem entendre per un adolescent arrauxat, però no en tinc cap dubte que sense l’entusiasme que el director sap transmetre a l’orquestra i als cantants, el Siegmund de Peter Seiffert seria molt més decrèpit.
Les frases que acompanyen a l’heroi durant el primer acte són d’un nitidesa i transparència admirable i ho aconsegueix sense aprimar ni extraure en cap moment la solidesa de la sonoritat èpica del primer acte, amb un us dels pianíssims prodigiós i fins i tot en una concepció cambrística de les escenes, més íntimes.
Vocalment la proposta té solidesa però no hi ha dubte que tot i que pensava que estaria encara més atrotinat del que està, el Siegmund de Peter Seiffert pateix d’un desgast que desllueix la seducció que transmet l’esplendorosa Sieglinde de Anja Harteros, en un moment més que dolç, dolcíssim de la seva carrera.
Kampe no és una Brünnhilde clàssica, el que no vol dir que no se’n surti amb suficiència, però la soprano alemanya està lluny dels esclats poderosos de la filla rebel i estimada, la seva humanitat l’aproxima més a la darrera jornada que no pas en aquest moment esplendorós del seu poder i la seva rauxa. A la seva Bünnhilde li trobo a faltar insolència vocal i el seu cant l’aproxima massa a la genial Sieglinde que era fins ara. No estic segur que aconsegueixi el mateix grau de brillantor com a Brünnhilde però caldrà veure com evoluciona la veu.
El Wotan de Vitalij Kowaljow és molt sòlid i ha guanyat respecte a aquelles representacions amb Barenboim que intuïen més que confirmaven el que ara es mostra com una veu poderosa, contundent i autoritària, com correspon.
Sensacional el Hundig de Georg Zeppenfeld, segurament el baix més imponent del repertori wagnerià en l’actualitat sense discussió possible.
Magnífica també la Fricka de Christa Mayer i les valquíries del tercer acte.
Com que suposo que aviat podré insistir-hi perquè tindrem el streaming televisiu, em reservo l’opinió final després d’aquesta visió que segons les fotos que encapçalen l’apunt, segurament no ens reserva cap sorpresa trencadora.
Richard Wagner
Die Walküre
Siegmund – Peter Seiffert
Hunding – Georg Zeppenfeld
Wotan – Vitalij Kowaljow
Sieglinde – Anja Harteros
Brünnhilde – Anja Kampe
Fricka – Christa Mayer
Gerhilde – Johanna Winkel
Ortlinde – Brit-Tone Müllertz
Waltraute – Christina Bock
Schwertleite – Katharina Magiera
Helmwige – Alexandra Petersamer
Siegrune – Stepánka Pucálková
Grimgerde – Katrin Wundsam
Roßweiße – Simone Schröder
Sächsische Staatskapelle Dresden
Direcció: Christian Thielemann
Salzburg, Großes Festspielhaus 8 d’abril de 2017
Mentre no disposem del suport vídeo del streaming televisiu aquí ens haurem d’acontentar amb la versió radiofònica de gran qualitat de la ràdio austríaca.
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Noticias de abril 2017 | Beckmesser
Segons vaig poder veure ahir vespre en un reportatge de la cadena 3sat, es tracta de la reconstrucció del famós muntatge que Karajan va dirigir pels festivals de Pàsqua, a Salzburg, ara fa 50 anys, amb l’escenografia de Günther Schneider-Siemssen.
M'agradaM'agrada
Gràcies Jesus, Thielemann té a Karajan a dalt de l’altar i no li agraden gaire les produccions modernes, per tant amb l’excusa de l’homenatge ha col·locat una producció de museu per compatir amb el festival de l’estiu, molt propens a produccions modernes i així tamé fer oposició i posar-se a la butxaca als nostàlgics. No sap res en Thielemann!!!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim. El proper dissabte 15 d’abril, la tv 3Sat emet aquesta Die Walküre del passat 8 d’abril, a las 20’15 horas. Mentres tant per fer boca…… disfrutarém de l’audio.
M'agradaM'agrada
Insistirem, of course!
M'agradaM'agrada
Gracies Joaquim! M’he convertit en un adepte als posts de Thielemann i la Saatskapelle. Sempre d’un nivell superior i em resulten catàrtics. Ja friso per a poder escoltar aquesta Walkure, especialment la conversa pare-filla del tercer acte que sempre m’ha semblat molt emocionant. Carregant al reproductor…………
M'agradaM'agrada
Ho hauràs gaudit molt, espero, perquè Thielemann fa meravelles i està molt ben acompanyat tret de Seiffert que hauria de reposar tranquil a casa seva després d’haver cantat tant i tan bé.
M'agradaM'agrada
Sensacional! esperant l’insistència
M'agradaM'agrada
Jo també
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim. Llàstima del Sigmund de Seiffert, que no està a l’alçada. Vaig sentir-lo fa 3 anys a Berlin en un Tristany i el va defensar bé, tret d’un accident al tercer acte. Però veig que ha perdut molt darrerament. Magnífica l’orquestra i Thielemann, de luxe!
M'agradaM'agrada
Josep, tres anys a aquestes alçades de carrera són molts. No estava previst que fos ell, però suposo que no n’hi tants tenors disponibles i Thielemann va optar per un nom més que per a una solució més eficaç.
M'agradaM'agrada
Molt trist el Siegmund de P. Seiffert. I del Wotan del Sr. Kowaljow pot ser es un mal día, pero esperava mès del seu cant. Esperèm que millori el proper dilluns, i del Sr. Seiffert no sé que dir, malauradament per ell.
Las Sras. i el Hunding molt dignes, i l’Orquestra – Thielemann, brutals !!!!, excepcionals.
M'agradaM'agrada
Esperant la insistència
M'agradaM'agrada
Impressionant Walkiria, amb un extraordinari Christian Thielemann, una fantàstica Anja Harteros així com la resta de cantants. Molt decepcionant Peter Seiffert, que amb aquest nivell de cantants resalta molt més els seus defectes i en són bastants. Llàstima!!!
M'agradaM'agrada
Els anys no perdonen, però la proposta necessitava d’un Siegmund a l’alçada de la resta i no és el cas.
M'agradaM'agrada
Ara mateix estic veient la Die Walküre per la tv 3sat, i tant el Sr. Siegmund – Seiffert con el Sr. Wotan – Kowaljow en cuant al só, estàn molt millor que a la emisió de la radio. Seiffert no té trenta anys, es clar, pero s’ensurt molt millor del que esperava després de escoltar l’audio.
M'agradaM'agrada
Hi ha vegades que el complement visual ajuda. Globalment la representació és millor que la del primer dia, però és una llàstima que Thielemann no trobés un Siegmund més vigoritzant.
M'agradaM'agrada