IN FERNEM LAND

ROH 2016/2017: DON CARLO v.1886 (Hymel-Pohl- Abdrazakov-Burchuladze-Lewis-Semenchuk;de Billy)


 

La Royal Opera ha reposat per tercera vegada la producció (fluixeta per cert) de Nicholas Hytner del Don Carlo de Verdi, producció que també comparteix amb el MET de Nova York i que el teatre novaiorquès també la va emetre, com la inicial del ROH, en la seva temporada cinematogràfica.

La versió és la de Modena, és a dir amb els cinc actes originals, sense el ballet i cantada en italià, que malgrat no ser l’original i per tant la millor, s’hi apropa perquè al menys tenim el bellíssim acte de Fontainebleau,

En aquesta ocasió la ROH ha hagut d’improvisar a darrera hora una reestructuració del cast, ja que dos de les principals figures del repartiment van cancel·lar a pocs dies de l’estrena: la soprano nord-americana Kristin Lewis ha substituït a l’esplèndida Krassimira Stoyanova, mentre que els barítons Christoph Pohl i Simone Piazzola han substituït al inicialment previst Ludovic Tézier.

La reposició també representava el debut en es respectius rols del tenor nord-americà Bryan Hymel com a Don Carlo i la del baix rus Ildar Abdrazakov, com a Filippo II (no el debutava, ja l’havia cantat i jo ja n’havia parlat)

Mentre que la substitució baritonal s’ha resolt de manera més que satisfactòria, la de la soprano no ha igualat l’alçada verdiana de Stoyanova.

En el seu conjunt l’escoltada radiofònica resulta una mica freda, segurament perquè Bertrand de Billy només ofereix ofici i després de les direccions intenses, passionals i profundament teatrals i dramàtiques d’Antonio Pappano, la correcció poc involucrada del director francès frena la grandesa de la partitura a una decebedora correcció. L’orquestra i menys el Cor de la ROH ho resolen amb gran dignitat tot i que a vegades tenen feina per quadrar i això si no és bo mai, en un Don Carlo, encara menys.

El debut de Bryan Hymel en el rol protagonista es salda amb un esperançador èxit que de ben segur podrà reafirmar-se en un futur amb una interpretació més arrodonida,sobretot en el control de l’emissió més distingit i una homogeneïtzació dels colors, però Hymel va lluir esplendor vocal, legato i control del fraseig i els seus amplis arcs amb fermesa i un bon domini tècnic. El lament planyívol amb el que acompanya la interpretació l’ajuda en aquesta ocasió a configurar un rol tan torturat. L’acabament en agut del duo amb Posa, imitant a Corelli, se l’hagués pogut estalviar.

Christoph Pohl només el coneixia com a notable Wolfram del Tannhäuser però amb aquest inesperat Rodrigo també confirma l’esperançadora vessant italiana de la seva carrera, amb un bon estil i una adequació al cant verdià molt més espontània que altres il·lustres col·legues i compatriotes que l’han precedit.

El debut d’Ildar Abdrazakov en el cabdal rol del Rei Felip II, m’ha semblat una interpretació en prou feines embastada, mancada del egregi i autoritari caràcter que s’ha d’imposar en els grans duos amb Rodrigo o l’Inquisidor així com en la gran escena davant la catedral d’Atocha. En les parts més intimes està més convincent i per tant la seva gran ària la resol amb força dignitat però sense transcendència i el resultat global no és reeixit o com a mínim no és el que s’espera d’un baix (ell és més baix baríton) en un dels rols més emblemàtics per aquesta corda. Decepció inesperada.

Quedar-se sense Stoyanova a pocs dies de l’estrena és un entrebanc de difícil solució perquè no anem gaire ben servits de sopranos verdianes i la búlgara és una cantant excepcional en aquests rols de lírica spinto. El recurs d’última hora ha estat Kristin Lewis una cantant de poderosos mitjans i recursos tècnics poc controlats, però sobretot amb una limitadíssima expressivitat i un sentit dramàtic poc consistent. La fredor de la seva interpretació és exasperant. Utilitza mil i un canvis de registre, un registre per altra part molt ampli que ben emès seria envejable, Els pianíssims i les mitges veus si no van acompanyats de sentit dramàtic són un exercici gimnàstic sense interès.

La poderosa i poc refinada Eboli de Ekaterina Semenchuk, una vegada ha passat l’obstacle de les agilitats de la cançó del vel, convenç, però haurem d’esperar a la tardor parisenca per escoltar una Eboli capaç de dotar a aquesta temuda pàgina, de la gràcia i picardia belcantista demanada per Verdi.

Paata Burchuladze el feia (no sé pas on ho vaig llegir) posat en política i més li valdria dedicar-se als afers parlamentaris del seu país que no pas vociferant un Inquisidor amb una veu caduca i feridora. Sap greu, mai va ser un prodigi de distinció però si un rol podia fer amb autoritat i rotunditat vocal era precisament aquest. Ara ni això i tampoc és tan gran sobretot tenint en compte que els baixos tenen una carrera molt més longeva.

Millor  Andrea Mastroni com a frare/Carlo V, amb una veu més segura i controlada.

Bé la resta en els seus rols de escassa rellevància, tret de la veu del cel que en la seva frase gloriosa en el final del concertant del tercer acte, va tenir feina en fer-se sentir.

Giuseppe Verdi
DON CARLO
versió de Modena (1886) en 5 actes cantada en italià)

Don Carlos ….. Bryan Hymel
Tebaldo, paggio d’Elisabetta ….. Angela Simkin
Elisabetta di Valois ….. Kristin Lewis
Il Conte di Lerma ….. David Junghoon Kim
Un monaco (Carlo V) ….. Andrea Mastroni
Rodrigo ….. Christoph Pohl
Filippo II di Spagna, ….. Ildar Abdrazakov
La Princessa Eboli ….. Ekaterina Semenchuk
Una voce dal cielo ….. Francesca Chiejina
Il Grande Inquisitore ….. Paata Burchuladze
Deputati fiamminghi… James Cleverton, Gyula Nagy, Simon Shibambu, David Shipley, Yuriy Yurchuk

Royal Opera House Chorus
Royal Opera House Orchestra
Direcció musical: Bertrand de Billy

Royal Opera House Covent Garden, Londres 17 de juny de 2017

Enllaç BBC

http://www.bbc.co.uk/programmes/b08v8lzh 

Com ens succeeix aquí la majoria de vegades que els artistes prèviament anunciats salten, els resultants finals se’n ressenten, però no estic del tot segur que fins i tot amb els originals aquest Don Carlo, mancat de passió des del fossat hagués assolit les cotes esperades. Tot i així es deixa escoltar.

9 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de junio 2017 | Beckmesser

  2. alex

    Buen apunte y como ya dije creo hace poco tiempo , esperando con impaciencia ( y espero sin cancelaciones) el DON CARLOS parisino de octubre, donde también estará Abdrazakov como Rey Philippe

    M'agrada

  3. Rai

    Moltes gràcies per portar-nos el Don Carlo al blog! Ja perdonareu la meva ignorància, però em perdo amb les versions… l’original és la de 5 actes en francès i aquesta que ens has dut avuí és la de 5 actes en italià, però la música és la mateixa tret del ballet retallat? A banda de la versió en 4 actes en italià n’hi ha alguna més?

    Una abraçada!

    M'agrada

    • La versió de Bertrand de Willy a Viena que al Liceu va dirigir magníficament Benini i que va provocar grans terrabastall per la producció de Peter Peter Konwitschny és la versió més cpmplerta que s’ha fet fins ara. veurem que fan el proper octubre a París (us ho explicaré :- ) )

      Segons la viquipèdia catalana:

      Versió original (1866) : Sobre text francès, consta de cinc actes sense ballet.
      Versió de París (1867) : Verdi afegeix un ballet a la versió original i efectua diversos talls amb el propòsit de mantenir la durada de l’obra.
      Versió de Milà (1884) : Verdi suprimeix l’acte I i el ballet; a més a més, reelabora una gran part de l’obra segons la revisió del llibret feta per Du Locle i traduït a l’italià.
      Versió de Mòdena (1886) : En aquesta versió es torna a incorporar l’acte I. Es tracta d’una versió híbrida entre les versions de 1867 i de 1884. Sembla que Verdi no va participar en aquesta reelaboració.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: