IN FERNEM LAND

ORANGE 2017: RIGOLETTO (NUCCI-ALBELO-SIERRA;ROUNAUD-GUINGAL)


Avui, amics infernemlandaires, la cosa és simple, l’apunt serà curt.

Un Rigoletto més, que per a molts serà una festa i per altres, jo entre ells, una representació més sense gaire història a no sé que la decrepitud vocal arrossegada sense escrúpols per l’escenari us motivi a l’entusiasme, que també pot passar.

El binomi Nucci i Rigoletto no hi ha dubte que ha fet història, en a mi em sembla que ja fa anys que hagués deixat de fer-ne però com que el públic o a certa part del públic tant els hi fa que un cantant cali, “portamentegi” les notes altes a la recerca d’una ajuda que no pot arribar perquè la veu, com tot, s’ha d’adaptar a les lleis de la natura, oscil·li o mostri signes clamorosos d’esgotament fent amb tot plegat el que convingui per alterar la partitura a conveniència per tal de dissimular allò que és una evidència, ell encara continua sovintejant el rol sense cap mena de respecte a la partitura, respecte que a altres cantants se’ls exigeix amb escrupolosa precisió.

Acceptat Nucci com a Rigoletto estel·lar, poc importa  la resta. El senyor Albelo fa un Ducca imprecís, poc acurat i elegant, només volent triomfar gràcies a uns aguts allargats i forçats  a la recerca de l’aplaudiment fàcil d’un públic amb el nivell d’exigència sota mínims. Les possibilitats vocals del tenor espanyol són de privilegi i sap molt de greu que poden ser el més gran o un dels més grans, s’hagi conformat amb tan poc, la poca cura en tot: estil, línia, tècnica o sensibilitat musical fa que el seu Ducca sigui del tot prescindible i el que és pitjor, que la seva carrera no sigui com hauria de ser.

Nadine Sierra si que és rellevant, potser la seva veu necessiti una mica més de cos en els moments més dramàtics, però ella si que és acurada, musical i emotiva. És una llàstima que estigui tan descuidadament acompanyada.

Stefan Kocan no m’ha impressionat tant com en la darrera aparició al MET i la senyora Todorovitch hauria de cantar la Giovanna i no la Maddalena.

Alain Guingal va salvar la representació in extremis en substituir a Mikko Franck que es va indisposar i Charles Roubaud signa una direcció escènica convencional, tot i transportar-la a una contemporaneïtat poc preciosa amb element escenogràfics vistosos de Emmanuelle Favre que emmarcant l’imponent escenari natural del Théâtre Antique d’Orange.

L’èxit no cal dir que és apoteòsic. Anything goes!

Presenta la retransmissió televisiva, amb l’entusiasme que sempre l’ha caracteritzat, l’enyorada Natalie Dessay

Giuseppe Verdi
RIGOLETTO
òpera en 3 actes llibret de Francesco Maria Piave

Gilda : Nadine Sierra
Maddalena Marie-Ange Todorovitch
Giovanna : Cornelia Oncioiu
La Contessa di Ceprano : Amélie Robins
Rigoletto: Leo Nucci
Il Ducca di Mantova : Celso Albelo
Sparafucile : Stefan Kocan
Il Conte Monterone : Wojtek Smilek
Matteo Borsa : Christophe Berry
Il Conte Ceprano : Jean-Marie Delpas
Marullo : Igor Gnidii
Il Paggio : Violette Polchi

Chœurs des Opéras d’Avignon, Monte-Carlo et Nice
Orchestre Philharmonique de Radio France
Direcció musical Alain Guingal

Direcció d’escena Charles Roubaud
Escenografia Emmanuelle Favre
Disseny de vestuari Katia Duflot
Disseny de llums: Jacques Rouveyrollis
Coreografia:Jean-Charles Gil
Coproducció amb l’Opéra de Marseille

Orange, Théâtre Antique, 11 de juliol de 2017

Per sort la programació televisiva de l’estiu del 2017 ens ofereix moltes representacions operístiques i musicals de més interès, espero poder parlar-ne aquí.

Un comentari

    • Joaquim

      Hola Jon, en directo nunca, siempre en yoputube o en retransmisiones radiofónicas (creo que desde el Teatro de La Zarzuela). La voz es muy interesante y bella, pero tendría que hacer más incapié en la parte técnica

      M'agrada

      Respon
  5. XavierCat

    Moltes gràcies Joaquim, per un cop i sense que sigui precedent seré breu, pel que fa a Nucci sense massa comentaris es una cursa Nucci/Domingo a veure qui cau abans, alló de “only one can remain”!!..i pensar que sense obviar els mèrits d’abans de’n Nucci que n’eren molts i va haver-hi algù que em va arribar a dir que havia anat a la representació d’enguany al Liceu del Rigoletto nomès per ell i que no hi havia color amb la resta!!…en fi hi ha d’haver-hi gent per tot i ho respecto, però tant ell com en P.D em començan a fer llàstima i ja em carreguen amb aquesta història.
    Però tot i això el veure, per a mi un Rigoletto es un Rigoletto! i sempre em ve de gust i ja el comentarè encara que sigui una mica.

    M'agrada

    Respon

  6. Retroenllaç: Noticias de julio 2017 | Beckmesser

  7. Alex

    Mi último Rigoletto con Nucci ( no algún otro rol como Nabucco o como el Macbeth que ha cantado en versiones conciertos en el Nou Liceu ), fue allá por 1.987 o 1989 con aquella representación en que cantó con su esposa Adriana Anelli ( Gilda ), A. Kraus ( Duca ) y la inefable M. Aparici ( como Maddalena ), etc…
    No aguanto las trampas vocales de Nucci en los ùltimos años ( así como sus ” bises inducidos ” )

    M'agrada

    Respon
    • alex

      Nada que ver con Domingo.
      Nucci ha cantado como barítono ( barítono atenorado o barítono corto) toda su carrera. Domingo en su etapa tenoril ( no ahora como pseudo barítono), ha sido muchas veces un fuera de serie y un grande de la ópera

      M'agrada

      Respon
      • colbran

        Nucci al principio era un tenor corto que cantaba de barítono con trucos que ya practicaba y luego fue mejorando como barítono y es cuando comenzó a bisar y a trisar “la vendetta”. Lo único que realmente me ha satisfecho de este cantante como barítono ha sido aquél “Macbeth” del Liceu, dirigido por Muti en 2001 y el “Nabucco” de 2006,dirigido por Nello Santi, en el que Fenena era una Joyce DiDonato debutando en el Liceu; ambos títulos en versión de concierto, como muy bien señalas. El resto prefiero olvidarlo.

        M'agrada

        Respon

Deixa un comentari