Avui no em surt l’apunt.

No té sentit parlar-vos de Rossini, el ROF i les meves vacances, ho faré demà perquè la vida continua i hem de fer per tal de que continui, amb normalitat, amb orgull, amb ganes de ser, però avui només penso en Barcelona, la meva ciutat, la seva gent, els seus turistes, les Rambles, en com ho estimo i amb la tristesa que em produeix el dolor i la distància de no ser allà.