IN FERNEM LAND

CONCERT A LA CATEDRAL AMB EL COR DE CAMBRA FRANCESC VALLS EN HOMENATGE A MN. JOSEP PAVIA.


En homenatge a Mn Josep Paviam, canonge de la catedral de Barcelona i musicòleg investigador del SOC que va morir ara fa un any, ahir dissabte va tenir lloc a la nau central de la catedral un concert a càrrec del magnífic Cor de Cambra Francesc Valls, que va oferir motets d’Alessandro Scarlatti a la primera part i l’imponent Missa de difunts a 8 veus, violins i baix continu de Francesc Valls.

Us he parlat altres vegades de Cor Francesc Valls de la catedral de Barcelona, sempre bé perquè es tracta d’una formació d’una categoria poc habitual en les formacions corals catalanes, i sempre he fet menció al mateix, a l’estranyesa que em produeix que una formació amb aquest rigor musical i vocal no participi més dels cicles musicals importants que es celebren a la ciutat o més enllà.

És una formació molt lligada a l’activitat litúrgica de la catedral barcelonina, però no crec que això impedeixi que es pogués comptar amb la seva participació en qualsevol dels cicles de cambra, corals, de música antiga ( o no) que es programen al Palau (competència deslleial?), Auditori, conservatori del Liceu, cicles de JJ.MM. d’arreu de Catalunya, temporades consolidades o festivals d’estiu, perquè la categoria i excel·lència que ofereixen bé o mereix i el públic també. Reduir la seva activitat a les celebracions litúrgiques o concerts de la pròpia catedral fa que no siguin suficientment coneguts i per suposat que la crítica musical no els consideri com caldrien. No saben el que es perden, de fet no sabeu, tots aquells que no els heu escoltat mai, el que us perdeu.

Ahir van dividir el concert en dues parts, la primera interpretant 6 motets d’Alessandro Scarlatti (1660-1725): Justitia Domini, Ad te Domine levavi, Exaltabo te Domine, Laetatus sum, Miserere mei, At Dominum dum tribulare, acompanyats per Oleguer Aymamí al violoncel i Dani espasa a l’orgue.

A la segona part van interpretar la Missa de difunts a 8 veus, violins i baix continuo de Francesc Valls, el mestre de Capella de la catedral durant la primera meitat del segle XVIII i compositor encara massa desconegut malgrat la seva importància. Coses de la nostra autoestima, suposo.

A banda dels motets de Scarlatti, una autèntica meravella i que van ser cantats de manera admirable per la conjunció, equilibri i intensitat de la interpretació, el concert d’homenatge al impulsor del Cor ens oferia el privilegi d’escoltar aquesta Missa estrenada a la catedral fa 300 anys, d’una gran complexitat estructural, a 8 veus i amb intervencions solistes de relleu, sobretot en la llarga i imponent Sequentia, on les intervencions solistes femenines van excel·lir per sobre de les masculines, musicalment sense màcula però de menys encant sonor.

Pere Lluís Biosca director entre d’altres formacions catalanes, del Cor Francesc Valls, coneix bé l’auditori on ha de cantar normalment el cor i fa còmplice a l’acústica del resultat final, evitant quasi sempre que l’exagerada reverberació del so atropelli les frases i s’acabi produint un garbuix de difícil comprensió i impossible gaudi de l’obra que s’interpreta. En els motets de Scarlatti el resultat va ser òptim, però en la Missa no tant, sobretot al principi quan no sempre es va poder reproduir amb netedat el conjunt vocal i l’acompanyament instrumental (dos violins i el baix continu) ofegat en un anonimat que després es va anar corregint.

Extraordinària conjunció d’equilibri i virtuosisme expressiu la que ofereix aquest cor integrat per 16 membres altament preparats amb veus dúctils i d’excel·lent projecció i control tècnic, oferint unes graduacions de les mitges veus i pianíssims bellíssimes, mentre que en els forte mai són estridents. Extraordinàries les quatre cordes en el seu conjunt, sempre audibles i fermes, mentre que en les intervencions solistes, les femenines van assolir moments de gran impacte.

Una vegada superat l’ensurt inicial, l’acompanyament instrumental va contribuir a la brillant interpretació de l’obra de Valls, que sense cap mena de dubte mereix que un productor i un segell discogràfic enregistrin (desconec si ja s’ha fet) i amb aquest cor, és clar.

Us esperono per tal de que no deixeu passar l’ocasió tan aviat sigui possible d’escoltar aquesta formació. Tot i la poca justícia que pot fer un youtube gravat en mig de la nau central, us deixo el Ad Dominum dum tribulare de Scarlatti interpretat ahir.

8 comments

  1. Fernando S.T.

    Yo también estuve.
    Efectivamente, es un coro excelente y debería tener mucha más proyeción.
    La Missa todo un descubrimiento que me gustaría volver a escuchar en la sala Oriol Martorell de l’auditori.
    Pensé que estarías pero no te localicé. De hecho asistí por las buenas críticas que le haces siempre.
    Si he de orientarme por el Youtube, yo estaba em el lado contrario.

    M'agrada

    • Caram Fernando.
      Darrerament coincideixo amb molts de vosaltres i no us puc saludar.
      Aquestes obres amb les acústiques de les graus naus tenen un afegitó de fascinació que en una sala de concert tradicional segurament es perd, tot i així en a mi també m’agradaria escoltar aquest cor a l’Auditori, al palau o a on fos perquè la qualitat és molt alta i mereixen ser més coneguts.

      M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de octubre 2017 | Beckmesser

  3. bocachete

    Aquest concert m’hagués agradat, però ni me’n vaig assabentar. De Valls conec les peces que ha enregistrat aquest cor per a La Mà de Guido (potser fan aquesta missa en la mateixa discogràfica?) i altres peces breus editades en reculls de Coumna i francament són de molt ben sentir, i la Missa Scala Aretina que va dirigir Albert Recasens i que és una peça fabulosa, suposo que similar en tot a la de l’apunt. Més gent nostrada que cal anar redescobrint (i aquest encara, que la Aretina l’han enregistrat abans anglesos i alemanys, Leohnardt inclós, o sigui que deu ser el nostre músic barroc més internacional). De tota manera, si l’obra ja estava pensada per a la catedral, ¿no tenia ja calculats els efectes de reverberació, el mateix Valls? O s’interpreta d’una manera diferent? Potser el cor s’ha de col·locar en una altra banda, potser a la galeria, com estaria llavors?

    M'agrada

    • L’obra es preciosa i que estigués pensada per la catedral no vol dir que potser asra Francesc Valls estaria encantat d’escoltar-la ben assegut a la sala Oriol Martorell o al Conservatori del Liceu. Què et sembla la proposta.
      La propera vegada, a banda del cant de la Sibil·la de cada vigilia de Nadal, que el cor faci un concert ho faré saber al blog. És una veritable llàstima que no es promocionin més i que els mitjans no se’n facin ressò, ni abans ni després del concert

      M'agrada

  4. Retroenllaç: Noticias de noviembre de 2017 | Beckmesser

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: