En homenatge a Mn Josep Paviam, canonge de la catedral de Barcelona i musicòleg investigador del SOC que va morir ara fa un any, ahir dissabte va tenir lloc a la nau central de la catedral un concert a càrrec del magnífic Cor de Cambra Francesc Valls, que va oferir motets d’Alessandro Scarlatti a la primera part i l’imponent Missa de difunts a 8 veus, violins i baix continu de Francesc Valls.

Us he parlat altres vegades de Cor Francesc Valls de la catedral de Barcelona, sempre bé perquè es tracta d’una formació d’una categoria poc habitual en les formacions corals catalanes, i sempre he fet menció al mateix, a l’estranyesa que em produeix que una formació amb aquest rigor musical i vocal no participi més dels cicles musicals importants que es celebren a la ciutat o més enllà.

És una formació molt lligada a l’activitat litúrgica de la catedral barcelonina, però no crec que això impedeixi que es pogués comptar amb la seva participació en qualsevol dels cicles de cambra, corals, de música antiga ( o no) que es programen al Palau (competència deslleial?), Auditori, conservatori del Liceu, cicles de JJ.MM. d’arreu de Catalunya, temporades consolidades o festivals d’estiu, perquè la categoria i excel·lència que ofereixen bé o mereix i el públic també. Reduir la seva activitat a les celebracions litúrgiques o concerts de la pròpia catedral fa que no siguin suficientment coneguts i per suposat que la crítica musical no els consideri com caldrien. No saben el que es perden, de fet no sabeu, tots aquells que no els heu escoltat mai, el que us perdeu.

Ahir van dividir el concert en dues parts, la primera interpretant 6 motets d’Alessandro Scarlatti (1660-1725): Justitia Domini, Ad te Domine levavi, Exaltabo te Domine, Laetatus sum, Miserere mei, At Dominum dum tribulare, acompanyats per Oleguer Aymamí al violoncel i Dani espasa a l’orgue.

A la segona part van interpretar la Missa de difunts a 8 veus, violins i baix continuo de Francesc Valls, el mestre de Capella de la catedral durant la primera meitat del segle XVIII i compositor encara massa desconegut malgrat la seva importància. Coses de la nostra autoestima, suposo.

A banda dels motets de Scarlatti, una autèntica meravella i que van ser cantats de manera admirable per la conjunció, equilibri i intensitat de la interpretació, el concert d’homenatge al impulsor del Cor ens oferia el privilegi d’escoltar aquesta Missa estrenada a la catedral fa 300 anys, d’una gran complexitat estructural, a 8 veus i amb intervencions solistes de relleu, sobretot en la llarga i imponent Sequentia, on les intervencions solistes femenines van excel·lir per sobre de les masculines, musicalment sense màcula però de menys encant sonor.

Pere Lluís Biosca director entre d’altres formacions catalanes, del Cor Francesc Valls, coneix bé l’auditori on ha de cantar normalment el cor i fa còmplice a l’acústica del resultat final, evitant quasi sempre que l’exagerada reverberació del so atropelli les frases i s’acabi produint un garbuix de difícil comprensió i impossible gaudi de l’obra que s’interpreta. En els motets de Scarlatti el resultat va ser òptim, però en la Missa no tant, sobretot al principi quan no sempre es va poder reproduir amb netedat el conjunt vocal i l’acompanyament instrumental (dos violins i el baix continu) ofegat en un anonimat que després es va anar corregint.

Extraordinària conjunció d’equilibri i virtuosisme expressiu la que ofereix aquest cor integrat per 16 membres altament preparats amb veus dúctils i d’excel·lent projecció i control tècnic, oferint unes graduacions de les mitges veus i pianíssims bellíssimes, mentre que en els forte mai són estridents. Extraordinàries les quatre cordes en el seu conjunt, sempre audibles i fermes, mentre que en les intervencions solistes, les femenines van assolir moments de gran impacte.

Una vegada superat l’ensurt inicial, l’acompanyament instrumental va contribuir a la brillant interpretació de l’obra de Valls, que sense cap mena de dubte mereix que un productor i un segell discogràfic enregistrin (desconec si ja s’ha fet) i amb aquest cor, és clar.

Us esperono per tal de que no deixeu passar l’ocasió tan aviat sigui possible d’escoltar aquesta formació. Tot i la poca justícia que pot fer un youtube gravat en mig de la nau central, us deixo el Ad Dominum dum tribulare de Scarlatti interpretat ahir.